Sarcopterigi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Sarcopterigis
Silurià superior – recent
Celacant (Latimeria chalumnae)
Fòssil d´Axelrodichthys araripensis
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Sarcopterygii
(Romer, 1955)
Subclasses

Els sarcopterigis (Sarcopterygii) constitueixen una subclasse d'animals que inclou als celacantimorfs, dipnous i tetràpodes (rèptils, amfibis, ocells i mamífers). Es tracta d'un grup monofilètic.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Els peixos sarcopterigis tenen esquelet ossi, d'origen endocondral. Presenten mandíbules i dents amb esmalt dental. La pell està recoberta per escames; en espècies extintes, aquestes presenten una capa de cosmina a la seva superfície. En les espècies actuals l'aleta caudal és dificerca, és a dir, la columna vertebral arriba fins a l'extrem d'aquesta i la membrana es desenvolupa simètricament cap amunt de la mateixa.

Les aletes són parelles; tenen un únic element esquelètic basal. Els radis dermals són curts. Arcs ossis suporten les agalles. El cor té un sinus venós, conus arteriós, dos atris i presenta divisió parcial del ventricle; la circulació té dos circuits, circulació pulmonar i circulació sistèmica diferenciats. Els pulmons s'utilitzen per a respirar en els dipnous però no en els celacants, en el que ha esdevingut un òrgan de flotació. El sistema nerviós presenta cervell, cerebel i lòbuls òptics diferenciats.

Classificació[modifica | modifica el codi]

Taxonomia[modifica | modifica el codi]

Filogènia[modifica | modifica el codi]

El cladograma presentat a continuació està basat en els estudis compilats per Philippe Janvier i altres per al Tree of Life Web Project (Projecte Web de l'Arbre de la Vida).[5]

Sarcopterygii

?†Onychodontiformes



Coelacanthimorpha (celacants)


Rhipidistia
Dipnomorpha

Porolepimorpha



Dipnoi (peixos pulmonats)



Tetrapodomorpha

Rhizodontimorpha





Osteolepimorpha



Tetrapoda (vertebrats terrestres)







Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Gogonasus andrewsae del Devonià.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. BioLib (anglès)
  2. uBio (anglès)
  3. UNEP-WCMC Species Database (anglès)
  4. Catalogue of Life (anglès)
  5. Janvier, Philippe. 1997. Vertebrata. Animals with backbones. Version 01 January 1997 (under construction). http://tolweb.org/Vertebrata/14829/1997.01.01 in The Tree of Life Web Project, http://tolweb.org/

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Grossius aragonensis del Devonià.
  • Ahlberg, P.E. 1991. A re-examination of sarcopterygian interrelationships, with special reference to the Porolepiformes. Zoological Journal of the Linnean Society 103:241-287.
  • Ahlberg, P. E. i Z. Johanson. 1998. Osteolepiforms and the ancestry of tetrapods. Nature 395:792-794.
  • Brinkmann, H., B. Venkatesh, S. Brenner, i A. Meyer. 2004. Nuclear protein-coding genes support lungfish and not the coelacanth as the closest living relatives of land vertebrates. Proceedings of the National Academy of Sciences (Estats Units) 101(14):4900-4905.
  • Carroll, R. H. 1988. Vertebrate paleontology and evolution. W. H. Freeman & Co. Nova York, Estats Units.
  • Cloutier, R. i P. E. Ahlberg. 1995. Sarcopterygian interrelationships: how far are we from a phylogenetic consensus? Geobios Manuscrit Spécial 19:241-248.
  • Cloutier, R. i P. E. Ahlberg. 1996. Morphology, characters, and the interrelationships of basal sarcopterygians. Pages 445-479 a Interrelationships of Fishes (M. L. J. Stiassny, L. R. Parenti, i G. D. Johnson, eds.) Academic Press, San Diego, Califòrnia, Estats Units.
  • Daeschler, E. B., N. H. Shubin, i F. A. Jenkins, Jr. 2006. A Devonian tetrapod-like fish and the evolution of the tetrapod body plan. Nature 440:757–763.
  • Gorr, T., T. Kleinschmidt, i H. Fricke. 1991. Close tetrapod relationships of the coelacanth Latimeria indicated by hemoglobin sequences. Nature 351:394-397.
  • Hedges, S. B., C. A. Hass, i L. R. Maxson. 1993. Relations of fish and tetrapods. Nature 363:501-502.
  • Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts (Estats Units), 1997.
  • Long, J.A.. 1989. A new rhizodontiform fish from the Early Carboniferous of Victoria, Australia, with remarks on the phylogenetic position of the group. Journal of Vertebrate Paleontology 9:1-17.
  • Marshall, C. i H. P. Schultze. 1992. Relative importance of molecular, neontological, and paleontological data in understanding the biology of the vertebrate invasion of land. Journal of Molecular Evolution 35: 93-101.
  • Meyer, A. i S. I. Dolven. 1992. Molecules, fossils, and the origin of tetrapods. Journal of Molecular Evolution 35:102-113.
  • Meyer, A. 1995. Molecular evidence on the origin of tetrapods and the relationships of the coelacanth. Trends in Ecology & Evolution 10:111-116.
  • Moyle, P. i J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edició, Upper Saddle River (Nova Jersey), Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
  • Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edició. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
  • Schultze, H.-P. i E. I. Vorobyeva. 1991. Description and systematics of panderichthyid fishes with comments on their relationship to tetrapods. Pàgines 68-109 a Origins of the Higher Groups of Tetrapods (H.-P. Schultze i L. Trueb, eds.) Comstock Publishing Associates, Ithaca & Londres.
  • Schultze, H.-P. 1994. Comparison of hypotheses on the relationships of sarcopterygians. Systematic Biology 43:155-173.
  • Shubin, N. H., E. B. Daeschler, i F. A. Jenkins, Jr. 2006. The pectoral fin of Tiktaalik roseae and the origin of the tetrapod limb. Nature 440:764–771.
  • Takezaki, N., F. Figueroa, Z. Zaleska-Rutczynska, N. Takahata, i J. Klein. 2004. The Phylogenetic Relationship of tetrapod, coelacanth, and lungfish revealed by the sequences of forty-four nuclear genes. Molecular Biology and Evolution 21(8):1512-1524.
  • Tohyama, Y., H. Kasama-Yoshida, M. Sakuma, Y. Kobayashi, Y. Cao, M. Hasegawa, H. Kojima, Y. Tamai, M. Tanokura, i T. Kurihara. 1999. Gene structure and amino acid sequence of Latimeria chalumnae (Coelacanth) myelin DM20: Phylogenetic relation of the fish. Neurochemical Research 24: 867-873.
  • Venkatesh, B., M. V. Erdmann, i S. Brenner. 2001. Molecular synapomorphies resolve evolutionary relationships of extant jawed vertebrates. Proceedings of the National Academy of Sciences (Estats Units) 98:11382-11387.
  • Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edició, Londres: Macdonald. Any 1985.
  • Yokobori, S., M. Hasegawa, T. Ueda, N. Okada, K. Nishikawa, i K. Watanabe. 1994. Relationship among coelacanths, lungfishes, and tetrapods - a phylogenetic analysis based on mitochondrial cytochrome-oxidase-I gene-sequences. Journal of Molecular Evolution 38:602-609.
  • Zardoya, R. i A. Meyer. 1997. The complete DNA sequence of the mitochondrial genome of a 'living fossil,' the coelacanth (Latimeria chalumnae). Genetics 146:995-1010.
  • Zardoya, R. i A. Meyer. 1997. Molecular phylogenetic information on the identity of the closest living relative(s) of land vertebrates. Naturwissenschaften 84:389-397.
  • Zardoya, R., Y. Cao, M. Hasegawa, i A. Meyer. 1998. Searching for the closest living relative(s) of tetrapods through evolutionary analyses of mitochondrial and nuclear data. Molecular Biology And Evolution 15: 506-517.
  • Zhu, M. i H.-P. Schultze. 1997. The oldest sarcopterygian fish. Lethaia 30:293-304.
  • Zhu, M. i X. Yu. 2002. A primitive fish close to the common ancestor of tetrapods and lungfish. Nature 418:767-770.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]