Sarral
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
Província | província de Tarragona | ||||
Àmbit funcional territorial | Camp de Tarragona | ||||
Comarca | Conca de Barberà | ||||
Conté la subdivisió | |||||
Població humana | |||||
Població | 1.606 (2023) (30,65 hab./km²) | ||||
Llars | 199 (1553) | ||||
Gentilici | Sarralenc, sarralenca | ||||
Idioma oficial | català | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 52,4 km² | ||||
Banyat per | Anguera | ||||
Altitud | 467 | ||||
Limita amb | |||||
Organització política | |||||
• Alcalde | Jaume Fornés i Tardiu (2019–) | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 43424 | ||||
Codi INE | 43142 | ||||
Codi IDESCAT | 431423 | ||||
Lloc web | sarral.altanet.org |
Sarral és una vila i municipi de la comarca de la Conca de Barberà.
Demografia
Entitat de població | Habitants |
---|---|
Montbrió de la Marca | 41 |
Sarral | 1.426 |
Vallverd | 25 |
Font: Idescat |
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) |
El 1857 incorpora Vallverd, i el 1975, Montbrió de la Marca.
Història
El segle XI el lloc era conegut com a Saüc i pertanyia a les terres del castell de Forès. Se li atorgà carta de població l’any 1180, constituint-se com Villa Real. El 3 de novembre de 1285, el rei Pere II d'Aragó cedí el domini de les terres al monestir de Santes Creus. Donada l’oposició de la població a dependre del cenobi, el lloc tornà a quedar en mans de la corona el 1383.
Finalitzada la Guerra dels Segadors, el rei Jaume II d'Aragó entregà el lloc al marquès de Mortara com a compensació per la seva lleialtat durant la guerra. Com que el marquès no va tenir fills, el lloc passà al marquès de Figueira que fou senyor del lloc entre 1800 i 1833.
Encara que es coneix l’existència d’un castell durant l'edat mitjana, no queda cap rastre de la seva presència. Se suposa que va estar ubicat en el lloc en què està l'Ajuntament actual. Es coneix també que la ciutat va estar en un temps emmurallada i que els murs foren destruïts durant la guerra civil catalana contra Joan II.
El 29 de març de 1810 nasqué a Sarral Pau Alió Anguera, que ha passat a la història per ser el tinent de l’exèrcit de Ramon Cabrera que durant la Primera Guerra Carlina expugnà la fortalesa de Morella en un audaç cop de mà.
Llocs d'interès
- Museu de l'Alabastre.[1]
- Celler Cooperatiu de Sarral,[2] obra modernista de l'arquitecte Pere Domènech i Roura de 1914.[3] Està format per tres naus, més elevada la central, a l'estil de les masies catalanes.[3] Els finestrals verticals amb forma rectangular s'escalen a la façana seguint el pendent de la coberta i s'organitzen de dos en dos a les naus laterals.[3] Cal destacar el dipòsit, suportat per tres pilars de maó vist i coronat amb coberta cònica. L'any 1934 es va afegir un segon edifici quasi idèntic al primer.[3]
Sarralencs destacats
- Pau Alió Anguera
- Claudi Ametlla i Coll
- Joan Badia Carbó
- Joan Potau i Farré
- Pere Anton Veciana i Rabassa
Vegeu també
Referències
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 112. ISBN 84-393-5437-1.
- ↑ Calvet, Jordi «Entre Catedrals del vi». Sàpiens [Barcelona], núm. 71, setembre 2008, p. 60-61. ISSN: 1695-2014.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 poblesdecatalunya.cat, Celler Cooperatiu (Sarral - Conca de Barberà)
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sarral |