Antoni Dalmases i Pardo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Silvestre Malasang)
Infotaula de personaAntoni Dalmases i Pardo

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 juliol 1953 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Sabadell (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor Modifica el valor a Wikidata
Participà en
26 gener 2020Manifest en suport al Molt Honorable President Quim Torra i a les institucions de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Premis
Veu de Antoni Dalmases i Pardo Modifica el valor a Wikidata

Antoni Dalmases i Pardo[1] (Sabadell, 17 de juliol de 1953) és un professor de literatura, escriptor i articulista català que col·labora en mitjans de comunicació.

Biografia[modifica]

Llicenciat en Filologia Hispànica per la Universitat de Barcelona, entre 1976 i 1982 va fer de mestre d'ensenyament primari. Del 1983 al 2013, va exercir de professor de llengua i literatura catalanes a l'Institut Pau Vila i a l'Institut Ferran Casablancas, ambdós de Sabadell. Va ser coordinador i professor de Didàctica de Llengua i Literatura Catalanes als cursos del Certificat d'Aptitud Pedagògica (CAP) a l'ICE de la Universitat Autònoma de Barcelona entre 1984 i 1992 i també professor de Didàctica a l'ICE de la Universitat de Barcelona del 1991 al 2006. També ha exercit de professor de Tècniques narratives a l'Aula de Lletres de Barcelona el curs 1997-1998 i de Didàctica de la Literatura Universal a l'ICE de la Universitat de Girona el curs 1998-1999.[2]

És professor de diverses Aules d'Extensió Universitària de la Gent Gran (Sabadell, Barberà del Vallès, Sant Quirze del Vallès, Castellar del Vallès, Barcelona Sant-Est, Barcelona Sants-Oest, Esplugues del Llobregat, Ripollet, Granollers, Cerdanyola, Vilafranca del Penedès, l'Espluga de Francolí, Osona…).[3]

Des de l'any 2000 ha col·laborat en programes de RAC 1 (L'hora del pati, 2000-2002) SER-Ràdio Barcelona (Tot és comèdia, 2011-2014) i Catalunya Ràdio (Quatre gats, El suplement, 2013-2018). Ha estat membre del Consell Assessor del diari El Punt (200-2004) i ha col·laborat a la premsa escrita a El 9Nou, Presència, El Punt, Diari de Sabadell,[4] iSabadell.cat i Quadern de les idees, les arts i les lletres, Vallesos i al digital Núvol.

És membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana,  de la Fundació Bosch i Cardellach, del Col·lectiu Pere Quart, de l'associació Escrivim (associació d'escriptors de literatura).

El 2010 va ser Portaveu de la Plataforma per a l'Autodeterminació a Sabadell, organitzadora de la Consulta per la Independència.

Com a escriptor ha publicat més de cinquanta títols de diversos gèneres per a lectors de totes les edats, des de contes infantils fins a novel·les per a adults, estudis i assaigs.[5]

El 2007, es va fer una versió per a televisió de la seva novel·la Jo, el desconegut, dirigida per Joan Mallarach i produïda per Jet Fims.[3]

Obres publicades[modifica]

Narrativa[modifica]

  • 1990. I no parava de ploure. Barcelona. Editorial Pòrtic. Novel·la.
  • 1990. Els llums irreals. Barcelona. Editorial Pòrtic. Novel·la.
  • 1992. La revolta de Job. Barcelona. Editorial Pòrtic. Novel·la.
  • 1993. La infinitud dels parcs. Barcelona. Editorial Empúries. Narrativa.
  • 1993. L'última primavera. València. Edicions 3i4. Novel·la.[6]
  • 1993. Les línies de l'atzar. Barcelona. Editorial Pòrtic. Narrativa.
  • 1994. Doble joc. Barcelona. Editorial Cruïlla. Novel·la (català i espanyol).
  • 1998. Al mig del camí. Barcelona. Edicions 62 (català) / Ed. Península (espanyol). Novel·la.
  • 2002. Temps regirats. Barcelona. Editorial Cruïlla. Novel·la.
  • 2005. Jo, el desconegut. Barcelona. Editorial Cruïlla (català i espanyol per a Espanya, Perú i Mèxic). Novel·la.
  • 2009. Ull per ull.  (Versió novel·lada del guió d'Eduard Rodrigo i Isaac Palmiola de la minisèrie de televisió produïda per Rodar y Rodar). Barcelona. Edicions Columna (català) / MC Ediciones (espanyol). Novel·la.
  • 2012. La llegenda del rei Artur i els seus cavallers. Barcelona. Ed. Combel. Novel·la (català i espanyol).

Contes i relats infantils[modifica]

  • 1990. La sorprenent història d'en Joan No-me'n-recordo. Barcelona. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Novel·la infantil.
  • 1991-1993. “Salat”, “Un petit incident”, “Cada casa és un món”, “Telepresó” i “Valent”. Cavall Fort. Barcelona. Contes infantils.
  • 1992. El Vescomte minvant. Barcelona. Editorial Cruïlla. Novel·la infantil (català i espanyol).
  • 1992. L'Elisenda i el mar. Barcelona. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Conte infantil (català, gallec i espanyol).
  • 1994. El castell dels dos falcons. Barcelona. Editorial Teide. Novel·la infantil.
  • 1994. Els embolics truquen per telèfon. Barcelona. Editorial Grijalbo Mondadori. Novel·la infantil (català i espanyol).
  • 1995. Són estranys, els grans! Barcelona. Editorial Cruïlla. Conte infantil (català i espanyol).
  • 1995. El grill tabalot. Barcelona. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Conte infantil.
  • 1996. Els ulls d'en Joan. Barcelona. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Conte infantil.
  • 2000. “Celestí Malcarat”, “El desgavell al bosc de la son” i “Despistat”. Cavall Fort. Barcelona. Contes infantils.
  • 2001. Silvestre Malasang. Barcelona. Editorial Cruïlla. Novel·la infantil.
  • 2003. Les cuques ballaruques. Barcelona. Editorial Cruïlla. Conte infantil.
  • 2003. La sargantana Juliana. Barcelona. Editorial Cruïlla. Conte infantil.
  • 2003. L'Escamot Venjança. Barcelona. Editorial Cruïlla. Conte infantil.
  • 2004. “La llebre espavilada” i “La lliçó”. Cavall Fort. Barcelona. Contes infantils.
  • 2005-2007. “Operació Rescat”, “Joc brut”, “Gladiadors a l'estadi”, “El test de la victòria”, “Remuntada”, “Wembley, genial!”, “Contraatac”, “Una bona aposta”, “Aventura a Firabarça” i “Calm Nou”. Col·lecció Clam Barça. Barcelona. Editorial Cruïlla. Novel·la infantil.
  • 2009. L'aneguet lleig. Barcelona. Editorial Cruïlla. Conte infantil.
  • 2012-2015. “Sant Jordi i el drac”, “La mona”, “La castanyada”, “El misteri del caganer”, “L'Onze de setembre”, “Caga, tió!”, “Que vénen els gegants!” i “La carta als Reis”. Col·lecció Tradicions en rodolins. Barcelona. Editorial Cruïlla. Conte infantil.
  • 2015. Els silencis de la Blu. Barcelona. Editorial Arcàdia. Novel·la infantil.

Estudis i assaigs[modifica]

  • 1980. L'obra poètica de Pere Quart. Sabadell. Ed. Col·legi de Doctors i Llicenciats.
  • 1993-1994. Literatura i cinema occidentals. Vol I i II. (Coordinació de l'edició juntament amb Pere Cornellas i Jordi Graset. Sabadell. Ed. Ajuntament de Sabadell i Cineclub Sabadell) i article "El Franquisme (1939-75): la impossibilitat d'una cultura". Vol II, p. 101-122.
  • 2012. Caos a les aules. Com s'està desmantellant l'ensenyament públic. Barcelona. Angle Editorial.[7][8]
  • 2017. La rebel·lió dels animals de George Orwell. (Estudi preliminar, propostes de treball i comentaris a la traducció de Marc Rubió). Barcelona. Edicions 62.
  • 2020. "Actualitat i pervivència de la Colla de Sabadell. Enderrocar per construir". Dins L'humor constructiu. Vindicació de la Colla de Sabadell: Joan Oliver,   Francesc Trabal i Armand Obiols. A cura de Francesc Foguet i Olívia Gassol (editors). Barcelona. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Adaptacions[modifica]

  • 2008. Hamlet (adaptació en espanyol de l'obra de William Shakespeare per a públic juvenil). Madrid. Ed. SM.
  • 2009. El Conde Lucanor (adaptació en espanyol de l'obra de William Shakespeare per a públic juvenil). Madrid. Ed: SM.

Llibres de text[modifica]

  • 1996. Llengua i literatura catalanes. 1r ESO. Barcelona. Editorial Casals.
  • 1997. Llengua i literatura catalanes. 2n ESO. Barcelona. Editorial Casals.

Premis i reconeixements[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Antoni Dalmases i Pardo | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 març 2021].
  2. ↑ «Antoni Dalmases». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 10 abril 2015].
  3. ↑ 3,0 3,1 Folch Bartrolí, Anna. «Itineraris de lectura. Antoni DALMASES». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2012-04-12. [Consulta: 14 març 2009].
  4. ↑ «Antoni Dalmases». [Consulta: 6 març 2021].
  5. ↑ Sotorra, Andreu «Antoni Dalmases, una prolífica etapa de publicacions». Avui. Cultura, 17-11-1990, pàg. 34.
  6. ↑ Llorca, Vicenç «Antoni Dalmases. L'última primavera». Catalan writing. Institució de les lletres Catalanes, 11, Setembre 1993, pàg. 56.
  7. ↑ «Caos a les aules». angleeditorial.com. [Consulta: 2 gener 2017].
  8. ↑ «Antoni Dalmases: “Un bon professor és un model que val la pena d'imitar”». Núvol. [Consulta: 10 abril 2015].

Bibliografia[modifica]

  • Torrella Pineda, Josep «L'última primavera, d'Antoni Dalmases». Quadern de les Idees, les Arts i les Lletres [Sabadell], núm. 92, 1993, p. 279.
  • Cuscó i Aymamí, Joan «Semblança d'Antoni Dalmases». Quadern de les idees, les arts i les lletres [Sabadell], núm. 95, 1994, p. 371-383.
  • Cornellas, Pere «"Doble joc", d'Antoni Dalmases». Quadern de les idees, les arts i les lletres [Sabadell], núm. 96, 1994, p. 430-431.
  • Ripoll, Josep Maria «Tres notes sobre l'obra d'Antoni Dalmases». Quadern de les idees, les arts i les lletres [Sabadell], núm. 125, 2000, p. 5-6.
  • Pladevall i Arumí, Antoni «Guia de lectura». Revista de Catalunya [Barcelona], núm. 75, 1993, p. 154-155.

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Antoni_Dalmases_i_Pardo&oldid=32965575»