Sør-Varanger
| Sør-Varanger kommune (nb) Sør-Varanger kommune (nn) Mátta-Várjjaga gielda (se) Etelä-Varankin kunta (fkv)  | |||||
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Noruega | ||||
| Comtat | Finnmark | ||||
| Capital | Kirkenes | ||||
| Separat de | Vadsø (1858) | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 9.850 (2023) (2,48 hab./km²) | ||||
| Llars | 4.669 (2018) | ||||
| Idioma oficial | Bokmål | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 3.971,42 km² | ||||
| Limita amb | |||||
| Creació | 1858 | ||||
| Organització política | |||||
• Mayor of Sør-Varanger (en)  | Lena Norum Bergeng (en) (2021–) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | |||||
| Lloc web | sor-varanger.kommune.no | ||||
 | |||||
Sør-Varanger (sami septentrional: Matt-Várjjaga, finès: Etelä-Varangin, kven: Etelä-Varengin) és un municipi de Noruega situat al comtat de Finnmark. Abans el municipi s'anomenava Sydvaranger. El municipi té 10.090 habitants (2014) i una superfície de 3.967 km².[1][2]
El municipi es troba geogràficament localitzat al cantó sud-est del comtat, en una zona de taigà, limitant a l'oest amb el municipi de Nesseby, a l'est amb la província de Murmansk i al sud-oest amb el municipi finès d'Inari. El centre administratiu del municipi és la vila de Kirkenes. Altres pobles de la vila inclouen Bjørnevatn, Bugøynes, Elvenes, Grense Jakobselv, Hesseng, Jakobsnes, Neiden, i Sandnes.[2]
Etimologia
El topònim de Sør-Varanger prové del nom del gran fiord de Varanger, (nòrdic antic: Ver(j)angr) a la riba nord del municipi. La primera part ver significa "vila de pescadors", i l'última part angr que significa "fiord". Sør significa sud en noruec. Abans del 1918, el nom fou escrit Sydvaranger (també significa "Sud Varanger"). Abans del 1964 també hi havia un municipi anomenat Nord-Varanger, situat al nord del fiord, actualment dins del municipi de Vadsø.[1]
Història
Història antiga
Els habitants originaris de la zona són els samis skolts. Aquest grup sami emigrà a la costa i a l'interior a l'actual territori noruec, finlandès i rus molt abans que existissin les fronteres entre els tres estats. Al segle XVI aquest poble es convertí a la fe ortodoxa russa, i encara avui la capella de Sant Jordi de Neiden, datada l'any 1565, és un recordatori de la influència oriental.[3]
El 1826, les àrees prèviament en disputa van ser dividides entre Noruega i Rússia, causant grans dificultats per als sami. L'Estat noruec també va convidar els colons noruecs a venir a la zona, i des de llavors es construïren d'esglésies luteranes per contrarestar l'herència ortodoxa, en particular la capella del rei Oscar II, situada immediatament a l'oest de la frontera amb Rússia. L'històric pas fronterer era a la vila de Skafferhullet (que fou reemplaçada per l'actual estació d'avui en dia de Storskog).[3]
Història moderna
El municipi de Sør-Varanger fou establert l'1 de juliol de 1858 quan el districte sud del municipi de Vadsø, de 1.171 habitants, es separaren per formar un nou municipi. Les fronteres del municipi no han canviat des d'aleshores.
Durant el segle XIX, els colons finlandesos (els kven) arribaren a les valls, i des del 1906 arribaren noruecs a la zona a causa de la mineria de ferro posada en marxa prop de Kirkenes. Després del Tractat de Tartu l'àrea de Petsamo (actual Petsjenga) fou cedida a Finlàndia, i Sør-Varanger (i Noruega) ja no limitava amb Rússia, fins que Finlàndia va haver de cedir de nou el territori a la Unió Soviètica l'any 1944.[3]
El 1906, la companyia Sydvaranger va obrir una mina al municipi i quatre anys després de la construcció de la mina, es connectà al port de Kirkenes amb la Kirkenes-Bjørnevatn Line, la línia de ferrocarril més septentrional del món. La mina es tancà el 1996, però tornà a obrir el 2009.
En un informe de l'any 1944 al primer ministre de Noruega a l'exili, un funcionari del Govern de Noruega a Finlàndia digué que els soldats noruecs que trobessin "vint-i-cinc noies joves, alguns d'elles casades, que foren senyalades pels homes locals, per haver tingut relacions amb soldats alemanys".[4]
Escut d'armes
L'escut d'armes és de temps moderns. Se'ls hi va concedir el 16 d'abril de 1982. Els braços mostren tres flames en color daurat i color taronja. La divisió de l'escut simbolitza la importància del nombre tres: les tres principals fonts d'ingressos són l'agricultura, la mineria i la pesca; el municipi també compta amb tres rius principals que formen les fronteres de Noruega, Rússia i Finlàndia; i hi ha tres cultures al municipi: la noruega, la finlandesa, i la sami.[5]
Esglésies
Al municipi hi ha cinc capelles, tots construïdes als segles XIX i XX. La capella principal és la del Rei Òscar II.
| Parròquia (Sokn) | Nom de la capella | Localització de la capella | Any de construcció |
|---|---|---|---|
| Sør-Varanger | Capella de Bugøynes | Bugøynes | 1989 |
| Capella de Kirkenes | Kirkenes | 1959 | |
| Capella del Rei Òscar II | Grense Jakobselv | 1869 | |
| Capella de Neiden | Neiden | 1902 | |
| Capella d'Elvenes | Elvenes | 1934 |
Geografia
Sør-Varanger té una vasta superfície d'uns 3.700 quilòmetres quadrats, situat entre Finlàndia i Rússia. La major part de la zona és de poca altitud amb bosc de pins i bedolls, amb seccions estèrils davant del mar de Barents.[6]
El fiord de Varanger transcorre al llarg de la zona nord del municipi. La gran illa de Skogerøya es troba al costat oest del fiord. El mont Skogerøytoppen és la muntanya més alta de Skogerøya.[6] El far de Bøkfjord troba al llarg de la desembocadura del fiord de Varanger.
El centre municipal de Sør-Varanger és la ciutat de Kirkenes, ubicat en una península del fiord de Varanger. Altres poblacions inclouen Bugøynes, Neiden i altres petits poblets al llarg del riu Pasvikelva.[6] L'aeroport local és l'Aeroport de Kirkenes-Hoybuktmon, que és també un campament militar.
La flora de la zona és part de la taigà rus-siberiana, incloent uns quants centenars de pinedes de la varietat russa.[6] També hi ha óssos que habiten a la vall superior, especialment al Parc nacional Øvre Pasvik.
Política
Tots els municipis de Noruega, incloent Sør-Varanger, són responsables de l'educació primària, els serveis de salut ambulatoris, serveis de la tercera edat, la desocupació i altres serveis socials, la zonificació, el desenvolupament econòmic, i les carreteres municipals.[7] El municipi és governat per un consell municipal de representants electes, que al seu torn elegir un alcalde.
Consell municipal
El consell municipal de Sør-Varanger es compon de 25 representants que són elegits cada quatre anys.[7] Els resultats de les eleccions 2011-2015 són els següents:
Resultats eleccions municipals 2011 - Sør-Varanger| Partit polític | Representants | ||
|---|---|---|---|
| Arbeiderpartiet | 10 | ||
| Fremskrittspartiet | 2 | ||
| Høyre | 5 | ||
| Senterpartiet | 5 | ||
| Sosialistisk Venstreparti | 1 | ||
| Venstre | 1 | ||
| Lokale Listers | 1 | ||
| Total | 11 | ||
Alcalde
L'alcaldessa de Sør-Varanger des del 2011 és la Cecilie Hansen, del Senterpartiet.
Llocs d'interès
Els punts d'interès de la zona són la capella ortodoxa de Sant Jordi a Neiden, la Capella del Rei Òscar II a Grense Jakobselv a la frontera russa (construïda el 1869 amb motiu de la frontera) i construccions laberíntiques prehistòriques a Holmengrå, probablement utilitzat amb fins religiosos .
Les activitats més populars d'oci inclouen la pesca del salmó en un dels nombrosos rius, a la caça d'ants i gall fer, i la conducció de motos de neu. Molts habitants també posseeixen i utilitzen amb freqüència una cabana situada en les parts més remotes del municipi.
Transport
Aeroports
El municipi consta de l'Aeroport de Kirkenes-Hoybuktmon, que serveix com el principal aeroport primari per a l'est del comtat de Finnmark. Situat a 10 quilòmetres a l'oest de Kirkenes, l'aeroport compta amb un 2.115 metres de llarga pista que permeten a Scandinavian Airlines i a Norwegian Air Shuttle operar vols directes a Oslo. A més Widerøe utilitza l'aeroport com un centre d'aeroports regionals a tot Finnmark. L'aeroport va atendre 301,190 passatgers el 2011.
Ferrocarrils
La Línia de ferrocarril de Kirkenes-Bjørnevatn és de 8,5 quilòmetres, que transcorre entre Kirkenes i Bjørnevatn. Propietat de Northern Iron, el ferrocarril de via única s'utilitza exclusivament per transportar 20 trens de mineral de ferro tots els dies al port en Kirkenes. Era el ferrocarril més septentrional del món fins al 2010. Hi ha propostes per connectar la línia a una o ambdues de les xarxes ferroviàries finlandeses i russes.
Vehicle privat
La carretera europea E06 ruta té el seu punt final al nord de la ciutat de Kirkenes. L'autopista E105 té el seu punt final al nord al poble de Hesseng, just al sud de Kirkenes. Que els caps d'autopista sud a Rússia a través del pas fronterer de Storskog, l'únic encreuament públic legal a la frontera entre Noruega i Rússia.
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sør-Varanger |
- ↑ 1,0 1,1 Rygh, Oluf. Norske gaardnavne: Finmarkens amt (en noruec). 18. Kristiania, Norge: W. C. Fabritius & sønners bogtrikkeri, 1924, p. 288.
- ↑ 2,0 2,1 «Personnemningar til stadnamn i Noreg» (en noruec). Språkrådet.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Jukvam, Dag. "Historisk oversikt over endringer i kommune- og fylkesinndelingen (PDF) (en noruec). Statistisk sentralbyrå.
- ↑ «Ble skamklipt av norske soldater» (en noruec).
- ↑ «Nye kommunevåbener i Norden» (en noruec). Norske Kommunevåpen, 1990.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 «Mener Miljøverndepartementet lar seg presse av oljenæringen» (en noruec). [Of the opinion that the Department of Environmental Protection lets itself coerce by the oil industry].
- ↑ 7,0 7,1 «Members of the local councils» (en noruec). Statistics Norway, 2007.
