Gat

Gat

Felis catus
Enregistrament
Dades
Període de gestació	64 dies
Esperança de vida	c. 15 anys
Malaltia	al·lèrgia als gats
Taxonomia
Super-regne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Mammalia
Ordre	Carnivora
Família	Felidae
Gènere	Felis
Espècie	Felis silvestris
Subespècie	Felis catus

Diferents races de gat

El gat o moix (Felis silvestris catus) és un petit mamífer carnívor domèstic. El gat ha estat en convivència propera amb els humans des de fa uns 9.500 anys, una data molt anterior a les estimacions prèvies, d'entre 3.500 i 8.500 anys.

Els noms actuals més generalitzats en la majoria de llengües indoeuropees (gat, cat, chat, gatto, gato, Katze, katt, kat, etc.) deriven del mot llatí vulgar cattus, paraula que al·ludia especialment als gats salvatges en contraposició als gats domèstics que, en llatí, eren anomenats felis. N'hi ha dotzenes de races, algunes sense pèl o sense cua com a resultat de mutacions genètiques, i n'hi ha una gran varietat de colors. Són experts predadors i poden caçar més de cent espècies diferents d'animals per alimentar-se. També són animals que poden assimilar certs conceptes, i alguns posseeixen la capacitat de ser entrenats per a manipular mecanismes senzills. Es comuniquen amb gemecs, xiulets, grunyits i aproximadament una centena de vocalitzacions diferents, a més del llenguatge corporal.

Es creu que el gat salvatge africà (Felis silvestris lybica) n'és l'avantpassat més immediat.

Domesticació del gat

Com a animal de companyia, el gat és una de les mascotes més populars del món. Com que la seva domesticació és relativament recent, els gats poden viure en ambients silvestres, formant petites colònies. L'associació del gat amb els humans el portà a figurar de manera prominent a la mitologia i en llegendes de diferents cultures, incloent-hi les civilitzacions egípcia, japonesa, xinesa i escandinava.

Es tracta d'un animal instintivament caçador. Els gats de granja viuen de forma semisalvatge, i cacen ratolins i rates que altrament es menjarien quantitats importants de grans. Els gats domèstics capturen insectes, ratolins i petits ocells per instint, tot i que generalment no se'ls mengen.

Són preferits pels seus costums de neteja, així com pel baix nivell d'atenció i de cura requerits per mantenir-los.

Els avantpassats dels actuals gats domèstics començaren a separar-se de la resta de gats fa aproximadament 131.000 anys. Els avantpassats més directes dels gats domèstics haurien abandonat gradualment la vida silvestre per conviure amb l'espècie humana, atrets pels rosegadors que parasitaven les primeres comunitats d'agricultors. Actualment els gats domèstics es troben agrupats en diversos grups genètics; en la investigació de l'ADNm es trobà que totes les subespècies de gat comparteixen cinc femelles ancestrals. L'evidència arqueològica indica que un dels primers llocs on es domesticaren gats fou l'illa de Xipre fa uns 9.500 anys, i que poc temps després aquests felins ja eren comuns entre les cultures del Creixent Fèrtil; després, fa potser 3.500 anys, i probablement a través de comerciants fenicis, el gat fou introduït a Europa occidental des de l'Antic Egipte.

Classificació científica

El gat domèstic fou denominat Felis catus per Carl von Linné a la seva obra Systema Naturae del 1758. Johann Christian Daniel von Schreber donà el nom de Felis silvestris al gat salvatge el 1775. Actualment, el gat domèstic és considerat una de les subespècies del gat salvatge: segons les estrictes regles de prioritat, el nom de l'espècie hauria de ser F. catus, des de la primera publicació de Linné. Tanmateix, en la pràctica, la majoria de biòlegs utilitzen F. silvestris per les espècies salvatges i F. catus únicament per les formes domèstiques.

Gats domèstics.

A l'opinió Núm. 2027, publicada al Volum 60 (Part I) del Bulletin of Zoological Nomenclature (31 de març del 2003), la Comissió Internacional de Nomenclatura Zoològica confirmà la utilizació de F. silvestris per denominar el gat salvatge i F. silvestris catus per les subespècies domesticades. F. catus continua sent vàlid si es considera la forma domesticada com una espècie distinta.

Johann Christian Polycarp Erxleben anomenà Felis domesticus el gat domèstic a la seva obra Anfangsgründe der Naturlehre and Systema regni animalis, del 1777. Aquest nom, així com les seves variants Felis catus domesticus i Felis silvestris domesticus, és vist sovint, però no és un nom científic vàlid segons les normes del Codi Internacional de Nomenclatura Zoològica.

Nomenclatura

Existeixen diverses formes per referir-se a un grup d'animals. Són comuns els substantius col·lectius: gossada (gossos), porcada (porcs) o banc (peixos). Tanmateix, no existeix una forma específica per denominar un grup de gats en la nomenclatura zoològica del català. Per defecte, s'utilitza el terme "colònia" de gats.

Un fenomen similar es presenta amb la denominació de la seva cria, específicament durant el període d'immaduresa. En general, la cria d'un gat rep el nom de gató. En l'argot de les exposicions felines, se sol denominar Pet els gatons més joves, que encara no han arribat a l'edat de com a mínim sis mesos per entrar a competir. En aquests esdeveniments, també es parla de gats neutres o sencers, referint-se específicament a la seva condició reproductiva: als primers se'ls ha llevat l'aparell reproductor i no poden engendrar cries, mentre que els gats sencers sí que poden reproduir-se.

Els gats dels quals els avantpassats es troben registrats formalment són denominats com a amb pedigrí. En terme estrictes, un pura sang és aquell que té avantpassats de la mateixa raça, mentre que en el cas d'un gat de pedigrí és essencial l'existència d'un registre genealògic dels seus avantpassats, que poden ser de races diferents.

A grans trets, existeixen dues menes de gat domèstic: els de pèl llarg i els de pèl curt, ambdós anomenats generalment mestissos. De totes maneres, els pura sang representen menys del 10% de la població de gats domèstics del món.

Organitzacions i clubs internacionals

Existeixen moltes organitzacions arreu del món dedicades a l'interessant treball de criar i protegir els gats domèstics. Dues de les associacions més cèlebres i grans quant a nombre d'afiliats és The International Cat Association (TICA) i la Federation Internationale Féline (FiFe). FiFe és una federació europea creada a principis del 1950, que compta amb l'interessant afiliació de 200 jutges internacionals, 115 estudiants, una mica menys de 2.000 gats i prop de 350 concursos anuals arreu del món.

La TICA és una mica més jove, car la seva creació data del 1979 i ha aconseguit una posició interessant, sobretot des que un grup d'entusiastes japonesos s'hi incorporà, augmentant-ne enormement el nombre d'afiliats, i gràcies a les majors facilitats que aquesta associació dóna als seus membres en matèria de gestió de reglaments. També permet la participació en entrenaments de forma flexible per esdevenir "clerks", o ajudants de jutges.

Història i mitologia

Escultura egípcia d'un gat al Museu del Louvre, París.

No se sap exactament quina fou la primera cultura en domesticar els gats, tot i que sempre se n'ha associat la domesticació als egipcis, assiris o alguna cultura predecessora, a partir del gat salvatge africà. S'han descobert indicis de la domesticació de F. silvestris a Xipre que daten de fa 9.500 anys. Es creu que els egipcis començaren a domesticar-los als voltants de l'any 4000 aC per mantenir les rates i ratolins fora dels seus graners. Pels egipcis, eren animals sagrats i, com a tals, el càstig per matar-ne un era la pena de mort. La deesa Bastet era representada amb el cap de gat. Quan un gat moria, en ocasions se'l momificava.

Tanmateix, durant l'edat mitjana es pensava que eren familiars de les bruixes. A vegades se'ls cremava vius o se'ls llançava des de dalt d'edificis alts durant les festivitats. Al món occidental encara és comuna la creença d'associar els gats negres amb la mala sort (tot i que hi ha excepcions, com per exemple el Regne Unit). Per les persones supersticioses, que se'ls creui un gat negre de forma súbita és auguri de mala fortuna. De fet, fins i tot es culparen els gats de transmetre la pesta negra, de manera que foren exterminats en massa a pobles i ciutats (contribuint a què es multipliqués la població de rates, autèntiques propagadores de la plaga).

En temps més recents, l'Església Catòlica ha declarat com a sants patrons dels gats Sant Antoni Abat, Sant Francesc d'Assís i Sant Martí de Porres, incloent aquest felí amb la resta d'animals domèstics, com els egipcis, sense que importés la raça ni el color.

És un dels dotze animals del cicle de dotze anys del zodíac vietnamita, relacionat amb el calendari xinès (en aquest últim, el signe zodiacal pot ser el conill o el gat).

Al Tibet se'ls considera des de temps immemorials guardians de relíquies i temples, possiblement per la robustesa ostensible i intel·ligència atribuïda a la variatat siamesa que hi és comuna. El gat és un animal sagrat, venerat, i en ocasions massa consentit, en el budisme tibetà se'l considera acompanyant en el trànsit obituari i, en els somnis lúcids, el subconscient del que somia (o viatja) és representat per un gat gegant, obès, mut i bonàs.

Característiques

Comportament i costums

Gató femella amb gat adult.

Al contrari del que se sol suposar, els gats en estat salvatge són animals molt socials, que arriben a establir colònies més o menys jerarquitzades. Són animals caçadors, i els mascles marquen territori orinant.

Poden patir malalties psicològiques com ara l'estrès. Igual que un humà estressat, un gat en aquesta condició tendeix a desenvolupar un comportament neuròtic.

S'aparellen en entrar en estre o cicle estral (zel). Això pot passar diverses vegades per any i dura aproximadament una setmana. El mascle s'acosta a la femella, que intenta resistir-se per tots els mitjans possibles a la copulació. Si el mascle és hàbil, aconsegueix mossegar-la a la part posterior del coll, immobilitzant-la i penetrant-la. La penetració és una mica dolorosa. Durant la copulació, la femella comença el procés d'ovulació; tenen sensors nerviosos que, amb el dolor, activen el procés d'ovulació, per tal de no malgastar òvuls.

La vellesa dels gats no és gradual, com la dels humans, sinó sobtada. Dura aproximadament un any i desemboca en la mort. Un exemplar vell sofreix cataractes i es torna més lent. També perd l'olfacte. En general, dorm el dia sencer, sense fer cap altra activitat, mostra del seu extrem cansament.

Un comportament típic del gat domèstic és la manera com travessa avingudes o carrers. Molts gats no valoren el perill abans de travessar un carrer i travessen la carretera sense mirar als costats, esperant que no passi res. No sempre és així, i aquest és el motiu de molts atropellaments, que sovint deixen els gats malferits o morts.

Les gates presenten un caràcter o temperament variable; a vegades fan veure que ignoren el seu amo, altres vegades surten a rebre'l i fins i tot ronquen, i en altres ocasions en fugen sense motiu aparent.

Cicle biològic

Reproducció

El gat passa diversos estres al llarg de l'any, que solen durar entre quatre i set dies. Durant l'estre, les gates miolen més freqüentment i diversos gats poden lluitar per una femella en zel; el guanyador guanya el dret a aparellar-se. Tot i que la femella es resisteix en un principi a la copulació, acaba acceptant el mascle. Després de la copulació, la femella s'empolaina i es pot posar molt violenta fins que acaba de fer-ho, moment en què torna a començar el cicle. El penis té unes espines que provoquen l'ovulació, de manera que és rar que la fecundació tingui lloc a la primera copulació. A més, les gates són superfecundes, i els diferents gats d'una mateixa ventrada poden tenir pares diferents.

Les gates assoleixen la maduresa sexual a l'edat d'entre quatre i deu mesos, i els gats a entre cinc i set mesos. La gestació dura 63-65 dies, al final dels quals neix una ventrada d'entre una i vuit cries que, segons la Fédération Internationale Féline, han de romandre amb la mare un mínim de dotze dies. El més recomanable és no separar un gató de la seva mare fins que tingui almenys un mes i mig d'edat, car fins aleshores no haurà obtingut els nutrients necessaris. Separar-lo abans seria un error, car és possible que mori o que sigui més dèbil. Es pot realitzar l'esterilització dels gats, que, si es fa en els mascles abans que comencin a marcar el territori, pot arribar a prevenir aquest comportament.

Característiques genètiques

Gata amb heterocromia: té un ull de cada color.

Els gats tenen trenta-vuit cromosomes, i se n'han descobert unes 200 patologies associades, moltes d'elles compartides amb els éssers humans. El projecte genoma del gat, del Laboratory of Genomic Diversity, intenta catalogar-ne el genoma.

Existeix la creença que els gats blancs amb ulls blaus són sords, a menys que tinguin un ull de cada color (heterocromia). Això és cert només en part: existeix un major percentatge de gats amb sordesa, però no sempre són sords.

El color blanc en els gats es deu a l'absència de melanina. Hi ha quatre causes que un gat sigui d'un color blanc "sòlid":

• ser homozigòtic per l'al·lel ca (albí d'ulls blaus)
• ser homozigòtic per l'al·lel c (albí d'ulls vermells)
• ser homozigòtic per l'al·lel S (taca blanca)
• tenir l'al·lel w (del gen blanc dominant) al genotip

El gen de la sordesa és un gen propi dels gats blancs, rep el nom d'al·lel w i és la causa del color blanc i la sordesa en els gats. No tots els gats blancs són sords, només ho són els que posseeixen aquest gen. L'al·lel w ga que el gat sigui blanc encara que els seus gens siguin de gat negre, o marró; aquest al·lel té la particularitat d'"emmascarar" la resta de colors per fer el gat blanc. Aquests gats, a més, solen tenir els ulls blaus o verds.

Atributs físics

Els gats pesen generalment entre 2,5 i 7 kg; tanmateix, algunes races com els Ragdoll i els Maine Coon poden sobrepassar els 11,3 kg. Hi ha hagut casos de gats que superaren el pes de 23 kg a causa d'una sobrealimentació. El sobrepès és perjudicial per l'animal i ha de ser evitat per mitjà d'una dieta equilibrada i exercici físic, especialment en els exemplars exclusivament casolans.

Els gats domèstics viuen generalment entre catorze i vint anys. L'exemplar més vell conegut arribà a l'edat de trenta-sis anys. Tendeixen a viure més temps si se'ls limita les sortides a l'exterior (reduint el risc de lesions produïdes per baralles amb altres gats o per accidents, així com l'exposició a les malalties) i si se'ls esterilitza (reduint el risc de càncer testicular o d'ovaris). Les femelles esterilitzades abans de tenir la primera ventrada tenen menys possibilitats de patir càncer de mama. Els gats de carrer que viuen en ambients urbans viuen sovint uns dos anys o menys. Si se'ls té en colònies, poden viure molts més anys; el gat de carrer més vell conegut, anomenat Mark, arribà a l'edat de vint-i-sis anys sota la cura de l'associació britànica Cats Protection.

Els gats, com la majoria dels felins, tenen una agilitat extraordinària per la seva proporció mida/pes corporal. S'han observat gats fent salts de més de 3,5 metres d'alçada sense esforç, o saltant des d'una paret fins un sostre de més o menys la mateix longitud sense fer més esforç que contraure les seves potes posteriors per, amb un efecte de motlla, desplegar l'energia necessària per realitzar aquestes proeses físiques. Els gats també poden passar per forats molt estrets, sempre que els hi càpiga el cap, car no tenen clavícula.

Els gats utilitzen les seves urpes per escalar, i les afilen sempre sobre superfícies toves i accessibles, com ara arbres, mobles, catifes o sofàs.

Pelage

Gat bicolor.

Quant a la coloració, poden tenir un únic color (com els que són negres complets o els blancs complets, que solen tenir pelets negres aquí i allà pel cos), de dos colors, com ara blanc i negre (el típic gat-vaca), blanc i taronja, marró i blanc o gris i blanc. Poden tenir un patró de colors atigrat en tons grisos o taronges (gats romans), amb el pèl d'un únic tipus color en tota la seva extensió o de dos tipus de color (la punta és de color diferent de l'arrel). També poden tenir un patró de color siamès amb colors més foscs a la cara, cua, potes i orelles. Poden tenir un pelatge carei, amb un cos gairebé totalment negre amb petites taques o amb algunes taques més grans en algunes zones de color taronja o mel. També poden tenir una combinació de tres colors, com ara blanc, negre i taronja.

Gata tricolor.

Les gates tricolors o de fins a quatre colors són o bé femelles, o bé mascles estèrils. Els gats romans taronges, en canvi, solen ser mascles. Les gates carei són sempre femelles i, si se'n clonés una, el resultat seria una gata carei amb una distribució diferent de les taques.

El tipus de pèl pot ser molt curt (com el del Sphynx, amb un pèl gairebé invisible), rinxolat (en el cas del Rex Devon), un pèl curt normal amb un únic color o les puntes d'un altre color, el pèl semillarg, o el pèl més llarg, que es troba en races com el gat dels boscos de noruega, el gat persa, o qualsevol altra raça de pèl llarg (o en els gats que són producte d'un creuament amb aquestes races).

Orelles

Els gats tenen trenta-dos músculs diferents a les orelles que els permeten sentir-hi direccionalment. Poden moure una orella independentment de l'altra. Gràcies a aquesta habilitat, poden moure el cos en una direcció i apuntar les orelles en una altra. La majoria de gats tenen orelles rectes i erectes; a diferències dels gossos, les races amb orelles caigudes són extremament rares (el Scottish Folds és una excepció a causa d'una mutació genètica). Quan un gat està enfadat o té por, instintivament plega les orelles cap enrere, cobrint els canals auditius.

Metabolisme

Els gats tendeixen a dormir durant el dia.

Els gats conserven energies dormint més que molts altres animals, especialment a mesura que envelleixen. A vegades fan llargues becaines de tretze o catorze hores, però en ocasions poden dormir fins a vint hores sense parar.

Degut a la seva naturalesa nocturna, freqüentment entren en un període d'hiperactivitat i alegria al vespre, anomenat vulgarment "bogeria del vespre", "bogeria de la nit", o "demència de mitja hora" per alguns científics.

El seu temperament pot variar segons la raça i la sociabilitat de l'animal. Els de pèl curt tendeixen a ser prims i actius, mentre que els de pèl llarg solen ser més pesants i menys enèrgics.

Normalment, la seva temperatura corporal oscil·la entre els 38ºC i 39ºC. Es considera que tenen febre si la seva temperatura és superior a 39,5ºC, o hipotèrmia si és inferior a 37,5ºC. En comparació, els humans tenen una temperatura corporal mitjana de 36,8ºC. El ritme cardíac d'un gat domèstic es troba normalment entre 140 i els 220 batecs per minut, depenent de com estigui d'excitat l'animal. En repòs, el ritme cardíac oscil·la entre els 150 i 180 batecs per minut.

Potes

La creença popular sosté que els gats sempre cauen sobre les seves potes, cosa que poden fer generalment. Quan cau, un gat pot girar-se i posar dret reflexivament el seu cos, utilitzant el seu sentit de l'equilibri i la seva gran flexibilitat. Es denomina "reflex de redreçament" a aquesta capacitat comuna dels gats, amb la notable excepció d'algunes races que manquen de cua; això es deu a què els gats l'utilitzen per conservar el moment angular i preparar la caiguda.

Igual que els gossos, són digitígrads, és a dir, caminen directament sobre els dits de les potes. Són capaços de caminar sense deixar gaire rastre, car tots els felins coloquen les potes posteriors gairebé directament sobre la petjada de la pota anterior corresponent, minimitzant el soroll i el rastre visible. Això també proporciona sensació de terreny ferm a les potes posteriors mentre caminen.

Com molts predadors, tenen urpes retràctils. Estrictament parlant, aquest terme és erroni degut al fet que, en una posició relaxada, les urpes queden cobertes per la pell que envolta els coixinets dels dits. Això serveix per conservar les urpes afilades, evitant que es desgastin per contacte amb el terreny. Els gats només aconsegueixen tensar els tendons que operen les urpes estirant les potes o colpejant-hi les preses, fent així que les urpes s'estenguin.

Anatomia

L'esquelet del gat té aproximadament 230 ossos moguts per uns 500 músculs. La seva estructura és tan lleugera i flexible, que les seves extremitats no es disloquen mai.

L'aparell digestiu és el d'un carnívor especialitzat, per la qual cosa té l'intestí proporcionalment més curt que el dels omnívors, com l'home i el gos, però és curiós que el del gat domèstic sigui més llarg que el del gat salvatge, segurament perquè al gat domèstic se l'ha acostumat a una alimentació més omnívora.

Gat - Brasil

Alimentació

L'alimentació dels gats domèstics està basada en menjars preparats.

De tota manera, continuen caçant ratolins i ocells com a complement a la seva dieta.

Els agraden molt els cors dels animals, el peix, el fetge i altres carns. Si s'utilitza carn de porc, cal procurar que estigui molt ben cuita.

Cal que mai els hi falti aigua fresca. La llet els agrada molt sobretot a les mares que estan alletant als fills, però massa llet els pot provocar diarrees.

Els gats fan servir la llengua per a netejar-se, de manera que es mengen tots els pèls que tenen desenganxats. Per això és freqüent que de vegades vomitin boles de pèl que tenen a l'estómac. Per aquest motiu, és molt important raspallar-los sovint amb un raspall adequat.

Gat salvatge

El gat salvatge (Felis silvestris) és semblant al domèstic, però més gran, més robust i amb la cua gruixuda, curta i peluda.

Alguns gats famosos de ficció

• Tom, el gat de Tom i Jerry, dibuixos que inspiren Rasca i Pica a Els Simpsons.
• Garfield.
• Azrael, el gat enemic que apareix a Els barrufets.
• Doraemon.
• El gat amb botes (personatge popular de rondalles).
• El gat de l'Shrek.
• Jinks, el gat emprenyador de les rates Pixie i Dixie.
• El gat innominat negre d'en Sergi Grapes.
• La mixeta innominada d'en Haddock, antiga rival del Milú (veure Tintín).
• El gat i la gata enamorats, de nom "Els Aristogats" (veure DisneY).

Criatures amb similitud als gats

Algunes de les divinitats de certes religions, per exemple la deessa Isis de l'antic Egipte, tenen forma mig humana mig felina.

També són un híbrid entre humans i gats el poble gat de l'univers Marvel (dirigits pel demoníac Belasc).

Curiositats

L'emoticona més utilitzada per a referir-se a un gat és: =^.^=

Per a les persones al·lèrgiques als gats, convé saber que els gats de raça siberiana, en alguns casos no produeixen al·lèrgies a persones al·lèrgiques als gats. Això és perquè la seva saliva no produeix la glucoproteïna que causa l'al·lèrgia en el 80% dels casos (la denominada Fel D1).

Enllaços Externs

• Web dedicada als gats perses