Gat salvatge africà
Felis lybica  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 131299383 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Carnivora |
| Família | Felidae |
| Gènere | Felis |
| Espècie | Felis lybica G.Forst., 1780 |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
El gat salvatge africà (Felis lybica) és una espècie de fèlid. Sembla que divergiren d'altres espècies fa uns 131.000 anys.[1] Alguns exemplars de F. lybica foren domesticats per primer cop fa uns 10.000 anys al Pròxim Orient i són els avantpassats del gat domèstic. S'han descobert restes de gats domèstics en tombes humanes de fa 9.500 anys a Xipre.[2][3]
Descripció física
[modifica]_(1980)_Fig._135.png)
El gat salvatge africà té un pelatge que va del marró sorra al gris groguenc, amb ratlles negres a la cua. El seu pèl és més curt que el del gat salvatge europeu. També és considerablement més petit: la longitud del seu cap i el seu cos varia entre 45 i 75 centímetres, té una cua que fa entre 20 i 38 centímetres i el seu pes oscil·la entre 3 i 6,5 quilograms.
Hàbitat i distribució geogràfica
[modifica]Es troba a l'Àfrica i a l'Orient Mitjà,[4] en una àmplia varietat d'hàbitats: estepes, sabanes, boscos i matollars.
Comportament
[modifica]Es tracta d'una animal principalment nocturn i crepuscular. Quan s'enfronta, el gat salvatge africà estufa el seu pèl per semblar més gran i intimidar el seu oponent. Durant el dia, en general, s'amaga en arbustos, encara que de vegades està actiu quan els dies són foscos i ennuvolats. El territori d'un mascle coincideix amb el d'algunes femelles, el qual defensa contra els intrusos. Són territorials i solen presentar grups d'un mascle amb poques femelles.
Alimentació
[modifica]Per caçar, s'apropa a la seva presa lentament i l'ataca saltant-hi al damunt quan es troba prou a prop (aproximadament un metre). El gat salvatge africà s'alimenta principalment de ratolins, rates i altres petits mamífers, encara que quan se'n presenta l'oportunitat, també s'alimenta d'ocells, rèptils, amfibis i insectes.
Reproducció
[modifica]Les femelles pareixen entre 2 i 6 gatons (3 de mitjana), sovint en caus o forats a terra. El període de gestació té una durada d'entre 56 i 69 dies. Els gatons neixen cecs i necessiten la completa atenció de la mare. La majoria neixen a l'estació humida, quan hi ha suficient aliment, es queden amb la seva mare durant 5 o 6 mesos i són fèrtils després del primer any.
Referències
[modifica]- ↑ «The Near Eastern Origin of Cat Domestication». [Consulta: juny 2001]. (anglès)
- ↑ Kingdon, Jonathan. East African Mammals: Carnivores. University of Chicago Press, 1988. ISBN 0-226-43721-3. (anglès)
- ↑ Study Traces Cat's Ancestry to Middle East (anglès)
- ↑ www.nic.funet.fi (anglès)
Bibliografia
[modifica]- Wilson, D. E.; Reeder, D. M. (editors). Mammal Species of the World. A Taxonomic and Geographic Reference (en anglès). 2 volums. 3a edició. Baltimore: Johns Hopkins University Press, 2005. ISBN 978-0-8018-8221-0. (anglès)
