Gat salvatge africà

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaGat salvatge africà
Felis silvestris lybica
Parc des Felins Chat de Gordoni 28082013 2.jpg
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Chordata
Classe Mammalia
Ordre Carnivora
Família Felidae
Gènere Felis
Espècie Felis silvestris
Subespècie Felis silvestris lybica
(Forster, 1770)
Distribució
Felis-silvestris2.png
Modifica dades a Wikidata

El gat salvatge africà (Felis silvestris lybica) és una subespècie del gat salvatge (Felis silvestris). Sembla que divergiren d'altres subespècies fa uns 131.000 anys.[1] Alguns exemplars de F. s. lybica foren domesticats per primer cop fa uns 10.000 anys al Pròxim Orient i són els avantpassats del gat domèstic. S'han descobert restes de gats domèstics en tombes humanes de fa 9.500 anys a Xipre.[2][3]

Descripció física[modifica]

Crani

El gat salvatge africà té un pelatge que va del marró sorra al gris groguenc, amb ratlles negres a la cua. El seu pèl és més curt que el del gat salvatge europeu. També és considerablement més petit: la longitud del seu cap i el seu cos varia entre 45 i 75 centímetres, té una cua que fa entre 20 i 38 centímetres, i el seu pes oscil·la entre 3 i 6,5 quilograms.

Hàbitat i distribució geogràfica[modifica]

Es troba a l'Àfrica i a l'Orient Mitjà,[4] en una àmplia varietat d'hàbitats: estepes, sabanes, boscos i matollars.

Comportament[modifica]

Es tracta d'una animal principalment nocturn i crepuscular. Quan s'enfronta, el gat salvatge africà aixeca el seu pèl per semblar més gran i intimidar al seu oponent. Durant el dia, en general s'amaga en arbustos, encara que de vegades està actiu quan els dies són foscos i ennuvolats. El territori d'un mascle coincideix amb el d'algunes femelles, el qual defensa contra els intrusos. Són territorials i solen presentar grups d'un mascle amb poques femelles.

Alimentació[modifica]

Per caçar, s'apropa a la seva presa lentament, i l'ataca saltant-hi a sobre quan es troba suficientment a prop (aproximadament un metre). El gat salvatge africà s'alimenta principalment de ratolins, rates i altres petits mamífers, encara que quan es presenta l'oportunitat, també s'alimenta d'ocells, rèptils, amfibis i insectes.

Reproducció[modifica]

Les femelles donen a llum entre 2 i 6 gatets (3 de mitjana), sovint en caus o forats a terra. El període de gestació té una durada d'entre 56 i 69 dies. Els gatets neixen cecs i necessiten la completa atenció de la mare. La majoria dels gatets neixen a l'estació humida, quan hi ha suficient aliment, es queden amb la seva mare durant 5 o 6 mesos, i són fèrtils després del primer any.

Origen de les subespècies[modifica]

Un gat salvatge africà en un segell de l'Azerbaidjan de 1994

Segons l'estudi de l'ADN mitocondrial de 979 gats domèstics i gats salvatges europeus, asiàtics i africans, se sap que el gat salvatge africà es va separar del gat salvatge europeu fa uns 173.000 anys, i del gat salvatge asiàtic (Felis silvestris ornata) i del gat salvatge de l'Àfrica austral (Felis silvestris cafra) fa uns 131.000 anys. Fa uns 10.000 anys, es van domesticar alguns individus de gat salvatge africà a l'Orient Mitjà. Els gats domèstics moderns deriven com a mínim de 5 "Evas mitocondrials". Cap de les altres subespècies de Felis silvestris han contribuït a la raça domèstica, mentre que moltes d'elles han estat inundades pel mestissatge amb gats salvatges.[1]

Actualment, l'única organització que se sap que té un programa destinat específicament a la conservació de gats salvatges africans i a la reducció de la contaminació genètica de gats domèstics és Alley Cat Rescue.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «The Near Eastern Origin of Cat Domestication». [Consulta: June 30]. (anglès) Error de citació: Invalid <ref> tag; name "Science" defined multiple times with different content
  2. Kingdon, Jonathan. East African Mammals: Carnivores. University of Chicago Press, 1988. ISBN 0-226-43721-3.  (anglès)
  3. Study Traces Cat's Ancestry to Middle East (anglès)
  4. www.nic.funet.fi (anglès)


Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]