Grup del Partit Popular Europeu: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Història |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Confusió|Partit Popular Europeu}}{{Infotaula organització}} |
{{Confusió|Partit Popular Europeu}}{{Infotaula organització}} |
||
El '''Grup del Partit Popular Europeu (Demòcrata-Cristians)''' és un grup polític de [[centredreta]] del [[Parlament Europeu]], format per diputats dels partits membres del Partit Popular Europeu (PPE). De vegades també inclou eurodiputats independents o diputats de partits estatals no afiliats, així com membres del [[Moviment Polític Cristià Europeu]] (MPCE). El Grup del PPE comprèn polítics d'orientació [[Democràcia cristiana|democratacristiana]], [[Neoliberalisme|neoliberal]] i [[Conservadorisme liberal|conservadora liberal]]. |
El '''Grup del Partit Popular Europeu (Demòcrata-Cristians)''' és un grup polític de [[centredreta]] del [[Parlament Europeu]], format per diputats dels partits membres del Partit Popular Europeu (PPE). De vegades també inclou eurodiputats independents o diputats de partits estatals no afiliats, així com membres del [[Moviment Polític Cristià Europeu]] (MPCE).<ref>{{Ref-llibre|títol=La Unió Europea explicada: Institucions, Actors, Impacte Global|url=https://books.google.es/books?id=gePMlsVzZI0C&pg=PA67&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false|editorial=Indiana University Press|data=2011-06-24|isbn=978-0-253-00164-1|llengua=en|nom=Andreas|cognom=Staab|lloc=Bloomingtong, Indiana, Estats Units|pàgines=67|edició=Segona edició}}</ref><ref>{{Ref-llibre|títol=Resoldre les controvèrsies a la Unió Europea: presa de decisions legislatives abans i després de l'ampliació|url=https://books.google.es/books?id=uRetSyiQubMC&pg=PA103&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false|editorial=Cambridge University Press|data=2011-09-15|isbn=978-1-139-50517-8|llengua=en|nom=Robert|cognom=Thomson|lloc=Cambridge, Regne Unit|pàgines=103}}</ref><ref>{{Ref-llibre|títol=Construccions d'identitat europea: Debats i discursos sobre Turquia i la UE|url=https://books.google.es/books?id=DTviXmK9zgkC&pg=PA16&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false|editorial=Springer|data=2012-12-15|isbn=978-1-137-28351-1|llengua=en|nom=Senem|cognom=Aydin-Düzgit|lloc=Turquia|pàgines=16}}</ref> El Grup del PPE comprèn polítics d'orientació [[Democràcia cristiana|democratacristiana]], [[Neoliberalisme|neoliberal]] i [[Conservadorisme liberal|conservadora liberal]].<ref>{{Ref-llibre|títol=Les institucions de la Unió Europea|url=https://books.google.es/books?id=oaD01PaTFE0C&pg=PA340&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false|editorial=OUP Oxford|data=2012-03-22|isbn=978-0-19-957498-8|llengua=en|nom=Michael|cognom=Shackleton|edició=Tercera edició|lloc=Oxford, Regne Unit|pàgines=340|cognom2=Peterson|nom2=John}}</ref><ref>{{Ref-llibre|títol=Parlaments internacionals|url=https://books.google.es/books?id=z2QkONZLFZAC&pg=PA61&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false|editorial=Consell d'Europa|data=2008-01-01|isbn=978-92-871-6450-6|llengua=en|nom=Lluís Maria|cognom=de Puig|pàgines=61}}</ref><ref>{{Ref-llibre|títol=Cap a una Europa federal|url=https://books.google.es/books?id=mTndAAAAQBAJ&pg=PT72&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false|editorial=Routledge|data=2013-09-13|isbn=978-1-317-99818-1|llengua=en|nom=Alexander H.|cognom=Trechsel|pàgines=72}}</ref> |
||
El Partit Popular Europeu va ser fundat oficialment com a partit polític europeu el 1976. No obstant això, el Grup del Partit Popular Europeu en el Parlament Europeu ha existit d'una forma o una altra des de juny de 1953, des de l'Assemblea Comuna de la [[Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer]], convertint-lo en un dels grups polítics europeus més antic. Des de 1999 és el major grup polític del Parlament Europeu. |
El Partit Popular Europeu va ser fundat oficialment com a partit polític europeu el 1976. No obstant això, el Grup del Partit Popular Europeu en el Parlament Europeu ha existit d'una forma o una altra des de juny de 1953, des de l'Assemblea Comuna de la [[Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer]], convertint-lo en un dels grups polítics europeus més antic. Des de 1999 és el major grup polític del Parlament Europeu.<ref name=":0">{{Ref-publicació|publicació=El Grup PPE en el Parlament Europeu|url=https://issuu.com/eppgroup/docs/epp_group_at_65__es_|data=maig 2018|cognom=Dunne|nom=Mark|article=65 anys d'història|editorial=Grup del Partit Popular europeu}}</ref><ref name=":2">{{Ref-publicació|cognom=Cepova-Fourtoy|nom=Andrea|article=Cronologia de la integració europea 1945-2006|publicació=Cronologia de la integració europea 1945-2006|url=http://www.epp-ed.eu/Activities/docs/chronologie-historique-en.pdf|data=2006|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160303193037/http://www.epp-ed.eu/Activities/docs/chronologie-historique-en.pdf|arxiudata=20-07-2011|consulta=16-03-2024|editorial=Documentation-Publications-Research Service}}</ref> |
||
== Història == |
|||
L'Assemblea Comuna de la [[Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer]] (el predecessor del [[Parlament Europeu]] actual) es va reunir per primera vegada el 10 de setembre de 1952 i l'endemà es va formar el primer Grup Demòcrata Cristià de manera no oficial, amb [[Maan Sassen]] com a president, i ocupant 38 dels 78 escons, a dos de la majoria absoluta.<ref>{{Ref-web|títol=Composició de l'Assemblea Comuna (10-13 setembre 1952)|url=https://www.cvce.eu/en/obj/composition_of_the_common_assembly_10_13_september_1952-en-5dd0109a-0c6f-47a3-833a-1c482b599a89.html|data=13-09-1952|consulta=2024-03-15|llengua=en|editor=Assemblea Comuna de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer}}</ref><ref>{{Ref-web|url=https://resources.huygens.knaw.nl/bwn1880-2000/lemmata/bwn6/sassen|títol=SASSEN, Emanuel Marie Joseph Anthony (1911-1995)|consulta=16-03-2024|llengua=de|editor=Institut Huygens|data=12-11-2013}}</ref> El 16 de juny de 1953, l'Assemblea Comuna va aprovar una resolució que permetia la formació oficial de grups polítics i el 23 de juny de 1953 es va publicar la declaració constituent del grup i es va formar oficialment el grup.<ref name=":0" /><ref name=":2" /><ref>{{Ref-web|títol=Resolució de l'Assemblea Comuna inserint en el Reglament una disposició relativa a la constitució dels grups polítics|url=https://www.cvce.eu/en/obj/common_assembly_resolution_16_june_1953-en-fe53a389-5c07-410f-a190-78e9dcab80d6.html|data=16-06-1953|consulta=2024-03-15|llengua=fr|editor=Assemblea Comuna de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=Declaració de formació del Grup Demòcrata Cristià dins del l'Assemblea Comuna de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer|url=https://www.cvce.eu/en/obj/statement_of_formation_of_the_christian_democratic_group_strasbourg_23_june_1953-en-09478896-b282-4020-b454-dbb7253951c3.html|data=23-06-1953|consulta=2024-03-15|llengua=en|editor=Assemblea Comuna de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer}}</ref> |
|||
El Grup Demòcrata Cristià era el grup més gran, però a mesura que avançava el temps, va perdre suport i va ser el segon grup més gran en les [[Eleccions al Parlament Europeu de 1979|eleccions de 1979]]. A mesura que la Comunitat Europea es transformava en la [[Unió Europea]], els partits de centredreta dominants en els nous estats membres no eren necessàriament demòcrates-cristians, i el PPE ([[Partit Popular Europeu]], el partit polític europeu fundat el 1976, al qual tots els membres del grup estan ara afiliats) temia ser marginat. Per contrarestar això, el PPE va ampliar el seu espai ideològic per cobrir el centredreta independentment de la tradició, i va seguir una política d'integració dels partits liberal-conservadors.<ref name=":3">{{Ref-web|url=http://www.eppgroup.eu/Activities/Forum/doc/martens_en.asp|títol=Shaping Europe - 25 anys del Partit Popular Europeu|consulta=16-03-2024|llengua=en|editor=Grup del Partit Popular Europeu|arxiuurl=https://archive.ph/20121212233218/http://www.eppgroup.eu/Activities/Forum/doc/martens_en.asp|arxiudata=12-12-2012|nom=Wilfried|cognom=Martens}}</ref> |
|||
[[Fitxer:PollsEPP.png|esquerra|miniatura|Resultats en vots del PPE a les eleccions al Parlament Europeu entre 1999 i 2019.]] |
|||
Aquesta política va portar als diputats [[Grècia|grecs]] de [[Nova Democràcia (Grècia)|Nova Democràcia]] i del [[Partit Popular (Espanya)|Partit Popular]] [[Espanya|espanyol]] a unir-se al Grup del PPE. El [[Partit Conservador (Regne Unit)|Partit Conservador]] del [[Regne Unit]] i el [[Partit Popular Conservador]] [[Dinamarca|danès]] van intentar mantenir un grup propi, anomenat els Demòcrates Europeus (ED), però la manca de suport i els problemes inherents al manteniment d'un grup petit van forçar el col·lapse del mateix a la dècada de 1990, i els seus membres es van unir al Grup del PPE.<ref name=":3" /> |
|||
Els partits d'aquests diputats també es van convertir en membres de ple dret del PPE (amb l'excepció del Partit Conservador britànic, que no es va unir) i aquest procés de consolidació del [[centredreta]] europeu va continuar durant la dècada de 1990 amb l'entrada de membres del partit italià [[Força Itàlia]]. No obstant això, la consolidació no va ser senzilla i va sorgir una escissió amb els eurodiputats més euroescèptics, que es van congregar en un subgrup també anomenat els Demòcrates Europeus (ED).<ref name=":3" /> |
|||
Així i tot, la consolidació es va assentar durant la dècada de 1990, amb l'ajuda del grup rebatejat com a Partit Popular Europeu - Demòcrates Europeus (EPP-ED); després de les [[Eleccions al Parlament Europeu de 1999|eleccions europees de 1999]], el PPE-ED va recuperar la seva posició com el grup més gran del [[Parlament Europeu]] per davant del [[Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates|Grup del Partit dels Socialistes Europeus]] (PES). No obstant això, la mida no era suficient, ja que el grup no tenia majoria i va continuar participant en la Gran Coalició (una coalició amb el [[Partit dels Socialistes Europeus|PES]] i, ocasionalment, els [[Liberalisme|liberals]]) per generar les majories requerides pel procediment de cooperació en virtut de l'[[Acta Única Europea]].<ref name=":3" /> |
|||
Mentrestant, els partits del subgrup dels Demòcrates Europeus es van tornar inquiets, amb l'establiment el juliol de 2006 del Moviment per la Reforma Europea, i finalment van marxar després de les eleccions de 2009, quan el [[Partit Democràtic Cívic]] [[Txèquia|txec]] i el Partit Conservador britànic van formar el seu propi grup de dretes anomenat [[Conservadors i Reformistes Europeus]] (ECR) el 22 de juny de 2009, abolint el subgrup dels Demòcrates Europeus a partir d'aquesta data. El grup va tornar immediatament al seu nom original, el Grup del PPE.<ref>{{Ref-web|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/europe/5169268.stm|títol=S'ha instat els tories a fer una divisió del PPE|consulta=16-03-2024|llengua=en|editor=BBC News|data=11-07-2006|nom=Stephen|cognom=Mulvey}}</ref><ref>{{Ref-web|url=https://www.theguardian.com/politics/2009/jul/15/conservatives-eurosceptic-leadership-timothy-kirkhope|títol=Els conservadors perden el lideratge de la nova agrupació euroescèptica a la UE|consulta=16-03-2024|llengua=en|editor=The Guardian|data=15-07-2009|nom=Ian|cognom=Traynor}}</ref> |
|||
En el [[XVII Legislatura del Parlament Europeu|7è Parlament Europeu]], el Grup del PPE es va mantenir com el grup més gran amb 275 diputats i va ser l'únic [[Grups del Parlament Europeu|grup polític del Parlament Europeu]] que representava plenament el seu partit polític europeu corresponent, és a dir, el [[Partit Popular Europeu]]. El [[Regne Unit]] va ser l'únic estat membre que no va estar representat en el grup a l'inici de la legislatura; això va canviar el 28 de febrer de 2018, quan dos diputats suspesos del [[Partit Conservador (Regne Unit)|Partit Conservador]] van deixar el [[Conservadors i Reformistes Europeus|grup ECR]] i es van unir al PPE. Els dos diputats més tard es van unir a un partit polític al Regne Unit anomenat [[Independent Group|Grup Independent]]. |
|||
[[Fitxer:Viktor Orban EPP Summit December 2012 (1).jpg|miniatura|[[Viktor Orbán|Viktor Orban]] a una cimera del PPE el desembre de 2012.]] |
|||
Després que dotze partits membres del PPE demanessin l'expulsió o suspensió, la pertinença del [[Fidesz – Unió Cívica Hongaresa|Fidesz]] d'[[Hongria]] va ser suspesa amb un acord el 20 de març de 2019.<ref>{{Ref-web|títol=El PP europeu suspèn de veu i vot el partit d'Orbán|url=https://www.ara.cat/internacional/pp-europeu-suspen-partit-orban_1_1130450.html|data=2019-03-20|consulta=16-03-2024|nom=Júlia|cognom=Manresa|editor=Diari Ara}}</ref> La suspensió es va aplicar només al [[Partit Popular Europeu]] però no al seu grup al [[Parlament Europeu]].<ref>{{Ref-web|títol=Els diputats al Parlament Europeu de Fidesz romanen en el Grup PPE, de moment|url=https://www.politico.eu/article/fidesz-meps-remain-in-the-epp-group-for-now/|data=2019-03-26|consulta=2024-03-16|llengua=en|editor=Politico|nom=Maïa|cognom=de La Baume}}</ref> El 3 de març de 2021, Fidesz va decidir abandonar el grup del PPE, després de les noves normes del grup, però encara va mantenir la seva pertinença al partit.<ref>{{Ref-web|títol=El Fidesz de Viktor Orbán abandona el grup popular europeu just abans que li expulsin|url=https://www.elespanol.com/mundo/europa/20210303/fidesz-viktor-orban-abandona-popular-europeo-expulsen/563194144_0.html|data=2021-03-03|consulta=16-03-2024|llengua=es|editor=El Español|nom=Juan|cognom=Sanhermelando}}</ref> El 18 de març de 2021, el partit hongarès va decidir abandonar finalment el Partit Popular Europeu.<ref>{{Ref-web|títol=El Fidesz, el partit de Viktor Orban, abandona el Partit Popular Europeu|url=https://www.elmundo.es/internacional/2021/03/18/60537f42fc6c8365118b45c7.html|data=2021-03-18|consulta=16-03-2024|llengua=es|editor=El Mundo}}</ref> |
|||
Al [[IX Legislatura del Parlament Europeu|9è Parlament Europeu]], el PPE va guanyar 182 escons d'un total de 751,<ref>{{Ref-web|títol=Resultats de les eleccions europees de 2019|url=https://europarl.europa.eu/election-results-2019/en/|consulta=2024-03-16|llengua=en|editor=Parlament Europeu}}</ref> i va formar una coalició amb l'[[Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates]] i [[Renovar Europa]] per elegir [[Ursula von der Leyen]] com a [[President de la Comissió Europea|presidenta de la Comissió Europea]] i repartir-se els principals càrrecs de la [[Unió Europea]], com les presidències del [[Parlament Europeu]] i del [[Consell Europeu]].<ref name=":1">{{Ref-web|títol=Von der Leyen és elegida per a la presidència de la CE|url=https://www.dw.com/es/la-alemana-von-der-leyen-es-elegida-para-la-presidencia-de-la-comisi%C3%B3n-europea/a-49448060|consulta=2023-12-16|llengua=es|editor=DW|data=02-07-2019}}</ref><ref name=":7">{{Ref-web|títol=Borrell, nou cap de la diplomàcia europea, i l'alemanya Von der Leyen, presidenta de la CE|url=https://www.ccma.cat/324/borrell-nou-cap-de-la-diplomacia-europea-i-lalemanya-von-der-leyen-presidenta-de-la-ce/noticia/2932646/|data=2019-07-02|consulta=2023-12-17|llengua=ca|cognom=324cat|editor=324.cat}}</ref> |
|||
== Membres del grup == |
== Membres del grup == |
Revisió del 03:17, 16 març 2024
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Nom curt | EPP i PPE | ||||
Tipus | grup polític del Parlament Europeu | ||||
Ideologia política | conservadorisme liberal europeisme democràcia cristiana neoliberalisme | ||||
Alineació política | ultradreta | ||||
Història | |||||
Creació | 23 juny 1953 | ||||
Governança corporativa | |||||
Presidència | Manfred Weber (2014–) | ||||
Format per | |||||
Parlament Europeu | |||||
Denominació anterior | Christian Democratic Group (1953–1978) Christian Democratic Group (Group of the European People's Party) (1978–1979) Group of the European People's Party (Christian-Democratic Group) (1979–1999) Group of the European People's Party (Christian Democrats) and European Democrats (1999–2009) Group of the European People's Party (Christian Democrats) (2009–) | ||||
Altres | |||||
Color | |||||
Lloc web | eppgroup.eu | ||||
El Grup del Partit Popular Europeu (Demòcrata-Cristians) és un grup polític de centredreta del Parlament Europeu, format per diputats dels partits membres del Partit Popular Europeu (PPE). De vegades també inclou eurodiputats independents o diputats de partits estatals no afiliats, així com membres del Moviment Polític Cristià Europeu (MPCE).[1][2][3] El Grup del PPE comprèn polítics d'orientació democratacristiana, neoliberal i conservadora liberal.[4][5][6]
El Partit Popular Europeu va ser fundat oficialment com a partit polític europeu el 1976. No obstant això, el Grup del Partit Popular Europeu en el Parlament Europeu ha existit d'una forma o una altra des de juny de 1953, des de l'Assemblea Comuna de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer, convertint-lo en un dels grups polítics europeus més antic. Des de 1999 és el major grup polític del Parlament Europeu.[7][8]
Història
L'Assemblea Comuna de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (el predecessor del Parlament Europeu actual) es va reunir per primera vegada el 10 de setembre de 1952 i l'endemà es va formar el primer Grup Demòcrata Cristià de manera no oficial, amb Maan Sassen com a president, i ocupant 38 dels 78 escons, a dos de la majoria absoluta.[9][10] El 16 de juny de 1953, l'Assemblea Comuna va aprovar una resolució que permetia la formació oficial de grups polítics i el 23 de juny de 1953 es va publicar la declaració constituent del grup i es va formar oficialment el grup.[7][8][11][12]
El Grup Demòcrata Cristià era el grup més gran, però a mesura que avançava el temps, va perdre suport i va ser el segon grup més gran en les eleccions de 1979. A mesura que la Comunitat Europea es transformava en la Unió Europea, els partits de centredreta dominants en els nous estats membres no eren necessàriament demòcrates-cristians, i el PPE (Partit Popular Europeu, el partit polític europeu fundat el 1976, al qual tots els membres del grup estan ara afiliats) temia ser marginat. Per contrarestar això, el PPE va ampliar el seu espai ideològic per cobrir el centredreta independentment de la tradició, i va seguir una política d'integració dels partits liberal-conservadors.[13]
Aquesta política va portar als diputats grecs de Nova Democràcia i del Partit Popular espanyol a unir-se al Grup del PPE. El Partit Conservador del Regne Unit i el Partit Popular Conservador danès van intentar mantenir un grup propi, anomenat els Demòcrates Europeus (ED), però la manca de suport i els problemes inherents al manteniment d'un grup petit van forçar el col·lapse del mateix a la dècada de 1990, i els seus membres es van unir al Grup del PPE.[13]
Els partits d'aquests diputats també es van convertir en membres de ple dret del PPE (amb l'excepció del Partit Conservador britànic, que no es va unir) i aquest procés de consolidació del centredreta europeu va continuar durant la dècada de 1990 amb l'entrada de membres del partit italià Força Itàlia. No obstant això, la consolidació no va ser senzilla i va sorgir una escissió amb els eurodiputats més euroescèptics, que es van congregar en un subgrup també anomenat els Demòcrates Europeus (ED).[13]
Així i tot, la consolidació es va assentar durant la dècada de 1990, amb l'ajuda del grup rebatejat com a Partit Popular Europeu - Demòcrates Europeus (EPP-ED); després de les eleccions europees de 1999, el PPE-ED va recuperar la seva posició com el grup més gran del Parlament Europeu per davant del Grup del Partit dels Socialistes Europeus (PES). No obstant això, la mida no era suficient, ja que el grup no tenia majoria i va continuar participant en la Gran Coalició (una coalició amb el PES i, ocasionalment, els liberals) per generar les majories requerides pel procediment de cooperació en virtut de l'Acta Única Europea.[13]
Mentrestant, els partits del subgrup dels Demòcrates Europeus es van tornar inquiets, amb l'establiment el juliol de 2006 del Moviment per la Reforma Europea, i finalment van marxar després de les eleccions de 2009, quan el Partit Democràtic Cívic txec i el Partit Conservador britànic van formar el seu propi grup de dretes anomenat Conservadors i Reformistes Europeus (ECR) el 22 de juny de 2009, abolint el subgrup dels Demòcrates Europeus a partir d'aquesta data. El grup va tornar immediatament al seu nom original, el Grup del PPE.[14][15]
En el 7è Parlament Europeu, el Grup del PPE es va mantenir com el grup més gran amb 275 diputats i va ser l'únic grup polític del Parlament Europeu que representava plenament el seu partit polític europeu corresponent, és a dir, el Partit Popular Europeu. El Regne Unit va ser l'únic estat membre que no va estar representat en el grup a l'inici de la legislatura; això va canviar el 28 de febrer de 2018, quan dos diputats suspesos del Partit Conservador van deixar el grup ECR i es van unir al PPE. Els dos diputats més tard es van unir a un partit polític al Regne Unit anomenat Grup Independent.
Després que dotze partits membres del PPE demanessin l'expulsió o suspensió, la pertinença del Fidesz d'Hongria va ser suspesa amb un acord el 20 de març de 2019.[16] La suspensió es va aplicar només al Partit Popular Europeu però no al seu grup al Parlament Europeu.[17] El 3 de març de 2021, Fidesz va decidir abandonar el grup del PPE, després de les noves normes del grup, però encara va mantenir la seva pertinença al partit.[18] El 18 de març de 2021, el partit hongarès va decidir abandonar finalment el Partit Popular Europeu.[19]
Al 9è Parlament Europeu, el PPE va guanyar 182 escons d'un total de 751,[20] i va formar una coalició amb l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates i Renovar Europa per elegir Ursula von der Leyen com a presidenta de la Comissió Europea i repartir-se els principals càrrecs de la Unió Europea, com les presidències del Parlament Europeu i del Consell Europeu.[21][22]
Membres del grup
9è Parlament europeu
Estat | Partit nacional | Partit UE | Eurodiputats[23] | |
---|---|---|---|---|
Àustria | Partit Popular d'Àustria
Österreichische Volkspartei (ÖVP) |
EPP | 7 / 19 | |
Bèlgica | Cristià Democràtic i Flamenc
Christen-Democratisch & Vlaams (CD&V) |
EPP | 2 / 21 | |
Els Compromesos
Les Engagés (LE) |
EPP | 1 / 21 | ||
Partit Social Cristià
Christlich Soziale Partei (CSP) |
Cap | 1 / 21 | ||
Bulgària | Ciutadans pel Desenvolupament Europeu de Bulgària
Граждани за европейско развитие на България (GERB) |
EPP | 5 / 17 | |
Unió de Forces Democràtiques
Съюз на демократичните сили (SDS) |
EPP | 1 / 17 | ||
Demòcrates per una Bulgària Forta
Демократи за силна България (DSB) |
EPP | 1 / 17 | ||
Croàcia | Unió Democràtica Croata
Hrvatska demokratska zajednica (HDZ) |
EPP | 4 / 12 | |
Xipre | Reagrupament Democràtic
Δημοκρατικός Συναγερμός (DISY) |
EPP | 2 / 6 | |
Txèquia | KDU-ČSL
KDU–ČSL |
EPP | 2 / 21 | |
TOP 09
TOP 09 |
EPP | 2 / 21 | ||
Batlles i Independents
Starostové a nezávislí (STAN) |
Cap | 1 / 21 | ||
Dinamarca | Partit Popular Conservador
Konservative Folkeparti (KF) |
EPP | 1 / 14 | |
Estònia | Pàtria
Isamaa |
EPP | 1 / 7 | |
Finlàndia | Partit de la Coalició Nacional
Kansallinen Kokoomus (KK) |
EPP | 3 / 14 | |
França | Els Republicans
Les Républicains (LR) |
EPP | 7 / 79 | |
Els Centristes
Les Centristes (LC) |
Cap | 1 / 79 | ||
Alemanya | Unió Demòcrata Cristiana
Christlich Demokratische Union Deutschlands (CDU) |
EPP | 23 / 96 | |
Unió Social Cristiana
Christlich-Soziale Union in Bayern e.V. (CSU) |
EPP | 6 / 96 | ||
Partit de les Famílies Alemanyes
Familienpartei Deutschlands (FAMILIE) |
ECPM | 1 / 96 | ||
Grècia | Nova Democràcia
Νέα Δημοκρατία (ND) |
EPP | 7 / 21 | |
Hongria | Partit Popular Democristià
Kereszténydemokrata Néppárt (KDNP) |
EPP | 1 / 21 | |
Irlanda | Fine Gael
Fine Gael (FG) |
EPP | 5 / 13 | |
Itàlia | Força Itàlia
Forza Italia (FI) |
EPP | 11 / 76 | |
Partit Popular del Tirol del Sud
Südtiroler Volkspartei (SVP) |
EPP | 1 / 76 | ||
Letònia | Unitat
Vienotība |
EPP | 3 / 8 | |
Lituània | Unió Patriòtica - Democristians Lituans
Tėvynės Sąjunga (TS-LKD) |
EPP | 3 / 11 | |
Independent | Independent | 1 / 11 | ||
Luxemburg | Partit Popular Social Cristià
Chrëschtlech Sozial Vollekspartei (CSV) |
EPP | 2 / 6 | |
Malta | Partit Nacionalista
Partit Nazzjonalista (PN) |
EPP | 2 / 6 | |
Països Baixos | Crida Demòcrata Cristiana
Christen-Democratisch Appèl (CDA) |
EPP | 5 / 29 | |
Unió Cristiana
ChristenUnie (CU) |
ECPM | 1 / 29 | ||
Polònia | Plataforma Cívica
Platforma Obywatelska (PO) |
EPP | 11 / 52 | |
Partit Popular Polonès
Polskie Stronnictwo Ludowe (PSL) |
EPP | 3 / 52 | ||
Independents | Independent | 2 / 52 | ||
Portugal | Partit Socialdemòcrata
Partido Social Democrata (PSD) |
EPP | 6 / 21 | |
Centre Democràtic Social / Partit Popular
Centro Democrático e Social – Partido Popular (CDS–PP) |
EPP | 1 / 21 | ||
Romania | Partit Nacional Liberal
Partidul Național Liberal (PNL) |
EPP | 10 / 33 | |
Unió Democràtica dels Hongaresos de Romania
Romániai Magyar Demokrata Szövetség (RMDSZ) Uniunea Democrată Maghiară din România (UDMR) |
EPP | 2 / 33 | ||
Partit del Moviment Popular
Partidul Mișcarea Populară (PMP) |
EPP | 2 / 33 | ||
Eslovàquia | Moviment Democràtic Cristià
Kresťanskodemokratické Hnutie (KDH) |
EPP | 2 / 14 | |
Demòcrates
Demokrati (D) |
EPP | 1 / 14 | ||
Eslovàquia
Slovensko |
EPP | 1 / 14 | ||
Eslovènia | Partit Democràtic Eslovè
Slovenska Demokratska Stranka (SDS) |
EPP | 2 / 8 | |
Nova Eslovènia
Nova Slovenija – Krščanski demokrati (NSi) |
EPP | 1 / 8 | ||
Partit Popular Eslovè
Slovenska ljudska stranka (SLS) |
EPP | 1 / 8 | ||
Espanya | Partit Popular
Partido Popular (PP) |
EPP | 13 / 59 | |
Suècia | Partit Moderat
Moderata Samlingspartiet (M) |
EPP | 4 / 21 | |
Demòcrata-Cristians
Kristdemokraterna (KD) |
EPP | 1 / 21 | ||
European Union | Total | 177 / 705 |
Antics membres
Estat | Partit | Partit EU | Eurodiputats | |
---|---|---|---|---|
Hongria | Fidesz | Cap | 12 / 21 | |
Països Baixos | 50PLUS (50+) | Cap | 0 / 29 |
Presidents del grup
President | Inici | Final | Estat | Partit | |
---|---|---|---|---|---|
Maan Sassen | 1953 | 1958 | Països Baixos | ||
Pierre Wigny | 1958 | 1958 | Bèlgica | ||
Alain Poher | 1958 | 1966 | França | ||
Joseph Illerhaus | 1966 | 1969 | Alemanya Occidental | ||
Hans Lücker | 1969 | 1975 | Alemanya Occidental | ||
Alfred Bertrand | 1975 | 1977 | Bèlgica | ||
Egon Klepsch | 1977 | 1982 | Alemanya Occidental | ||
Paolo Barbi | 1982 | 1984 | Itàlia | ||
Egon Klepsch | 1984 | 1992 | Alemanya Occidental
/ Alemanya |
||
Leo Tindemans | 1992 | 1994 | Bèlgica | ||
Wilfried Martens | 1994 | 1999 | Bèlgica | ||
Hans-Gert Pöttering | 1999 | 2007 | Alemanya | ||
Joseph Daul | 2007 | 2014 | França | Unió per a un Moviment Popular | |
Manfred Weber | 2014 | Present | Alemanya |
Denominació del PPE en la resta de llengües europees
Denominació del PPE a les llengües europees | |
---|---|
Alemany | Europäische Volkspartei - Europäischer Demokraten (EVP-ED) |
Anglès | The European People's Party - European Democrats (EPP-ED) |
Danès | De Europæisk Folkeparti - Europæiske Demokrater (EFP-ED) |
Eslovac | Európskej ľudovej strany - Európski demokrati (ELS-ED) |
Eslovè | Evropska ljudska stranka - Evropskih demokratov (ELS-ED) |
Espanyol | Partido Popular Europeo - Demócratas Europeos (PPE-DE) |
Estonià | Euroopa Rahvapartei - Euroopa Demokraatide (ERP-ED) |
Finès | Euroopan kansanpuolue - Euroopan demokraattien (EKP-ED) |
Francès | Parti Populaire Européen - Démocrates européens (PPE-DE) |
Grec | Ευρωπαϊκού Λαϊκού Κόμματος - Ευρωπαίων Δημοκρατών (EΛK-EΔ) |
Hongarès | Európai Néppárt - Európai Demokraták (ENP-ED) |
Italià | Partito Popolare Europeo - Democratici Europei (PPE) |
Letó | Eiropas Tautas partijas - Eiropas Demokrātu (ETP-ED) |
Lituà | Europos liadies partija - Europos demokratų (ELP-ED) |
Luxemburguès | Europäesche Vollekskspartei - Europäesche Demokraten (EVP) |
Maltès | Partit Popolari Ewropew - Demokratiċi Ewropej (PPE-DE) |
Neerlandès | Europese Volkspartij - Europese Democraten (EVP-ED) |
Polonès | Europejska Partia Ludowa - Europejskich Demokratów (EPL-ED) |
Portuguès | Partido Popular Europeu - Demócratas Europeus (PPE-DE) |
Suec | Europeiska folkpartiet - Europeiska demokrater (EFP-ED) |
Txec | Evropská lidová strana - Evropští demokraté (ELS-ED) |
Enllaços externs
- ↑ Staab, Andreas. La Unió Europea explicada: Institucions, Actors, Impacte Global (en anglès). Segona edició. Bloomingtong, Indiana, Estats Units: Indiana University Press, 2011-06-24, p. 67. ISBN 978-0-253-00164-1.
- ↑ Thomson, Robert. Resoldre les controvèrsies a la Unió Europea: presa de decisions legislatives abans i després de l'ampliació (en anglès). Cambridge, Regne Unit: Cambridge University Press, 2011-09-15, p. 103. ISBN 978-1-139-50517-8.
- ↑ Aydin-Düzgit, Senem. Construccions d'identitat europea: Debats i discursos sobre Turquia i la UE (en anglès). Turquia: Springer, 2012-12-15, p. 16. ISBN 978-1-137-28351-1.
- ↑ Shackleton, Michael; Peterson, John. Les institucions de la Unió Europea (en anglès). Tercera edició. Oxford, Regne Unit: OUP Oxford, 2012-03-22, p. 340. ISBN 978-0-19-957498-8.
- ↑ de Puig, Lluís Maria. Parlaments internacionals (en anglès). Consell d'Europa, 2008, p. 61. ISBN 978-92-871-6450-6.
- ↑ Trechsel, Alexander H. Cap a una Europa federal (en anglès). Routledge, 2013-09-13, p. 72. ISBN 978-1-317-99818-1.
- ↑ 7,0 7,1 Dunne, Mark «65 anys d'història». El Grup PPE en el Parlament Europeu. Grup del Partit Popular europeu, maig 2018.
- ↑ 8,0 8,1 Cepova-Fourtoy, Andrea «Cronologia de la integració europea 1945-2006». Cronologia de la integració europea 1945-2006. Documentation-Publications-Research Service, 2006. Arxivat de l'original el 20-07-2011 [Consulta: 16 març 2024].
- ↑ «Composició de l'Assemblea Comuna (10-13 setembre 1952)» (en anglès). Assemblea Comuna de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer, 13-09-1952. [Consulta: 15 març 2024].
- ↑ «SASSEN, Emanuel Marie Joseph Anthony (1911-1995)» (en alemany). Institut Huygens, 12-11-2013. [Consulta: 16 març 2024].
- ↑ «Resolució de l'Assemblea Comuna inserint en el Reglament una disposició relativa a la constitució dels grups polítics» (en francès). Assemblea Comuna de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer, 16-06-1953. [Consulta: 15 març 2024].
- ↑ «Declaració de formació del Grup Demòcrata Cristià dins del l'Assemblea Comuna de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer» (en anglès). Assemblea Comuna de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer, 23-06-1953. [Consulta: 15 març 2024].
- ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 Martens, Wilfried. «Shaping Europe - 25 anys del Partit Popular Europeu» (en anglès). Grup del Partit Popular Europeu. Arxivat de l'original el 12-12-2012. [Consulta: 16 març 2024].
- ↑ Mulvey, Stephen. «S'ha instat els tories a fer una divisió del PPE» (en anglès). BBC News, 11-07-2006. [Consulta: 16 març 2024].
- ↑ Traynor, Ian. «Els conservadors perden el lideratge de la nova agrupació euroescèptica a la UE» (en anglès). The Guardian, 15-07-2009. [Consulta: 16 març 2024].
- ↑ Manresa, Júlia. «El PP europeu suspèn de veu i vot el partit d'Orbán». Diari Ara, 20-03-2019. [Consulta: 16 març 2024].
- ↑ de La Baume, Maïa. «Els diputats al Parlament Europeu de Fidesz romanen en el Grup PPE, de moment» (en anglès). Politico, 26-03-2019. [Consulta: 16 març 2024].
- ↑ Sanhermelando, Juan. «El Fidesz de Viktor Orbán abandona el grup popular europeu just abans que li expulsin» (en castellà). El Español, 03-03-2021. [Consulta: 16 març 2024].
- ↑ «El Fidesz, el partit de Viktor Orban, abandona el Partit Popular Europeu» (en castellà). El Mundo, 18-03-2021. [Consulta: 16 març 2024].
- ↑ «Resultats de les eleccions europees de 2019» (en anglès). Parlament Europeu. [Consulta: 16 març 2024].
- ↑ «Von der Leyen és elegida per a la presidència de la CE» (en castellà). DW, 02-07-2019. [Consulta: 16 desembre 2023].
- ↑ 324cat. «Borrell, nou cap de la diplomàcia europea, i l'alemanya Von der Leyen, presidenta de la CE». 324.cat, 02-07-2019. [Consulta: 17 desembre 2023].
- ↑ «MEPs by Member State and political group». [Consulta: 9 December 2022].