Ós bru als Pirineus

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Una óssa amb dos cadells al Parc Natural de l'Alt Pirineu, fotografiats l'any 2010

L'os bru als Pirineus, de tradició mil·lenària, ha estat perseguit els darrers sègles fins a la seva pràctica desaparició a la segona meitat del segle XX, raó per la qual l'any 1993 la Unió Europea, França i Espanya, incloses les diputacions de Navarra, Aragó i la Generalitat de Catalunya, ratificarien una sèrie d'acords per tal d'impulsar el primer projecte LIFE, dirigit a la salvaguarda dels tres animals més compromesos dels Pirineus, entre ells l'os bru.

Antigament, tenia una forta presència als Pirineus i a la resta de Catalunya; en aquest sentit, Enrique Bayerri explica a "Historia de Tortosa y su comarca" (1935) que l'espècie havia habitat els Ports de Beseit segles enrere. Però amb el pas del temps la població anà minvant davant la voluntat d'una societat hostil i d'una gestió equívoca i despreocupada per part de l'administració.

L’any 2014 el departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya inicià, conjuntament amb el Conselh Generau d'Aran, la Fundación Oso Pardo i la Universitat de Lleida, el projecte PirosLife (2014-18), inherent al programa LIFE de la Unió Europea, amb l'objectiu de contribuir en la conservació de l'espècie per així consolidar el seu futur als Pirineus Catalans. Els objectius essencials del projecte són: conèixer i consolidar genèticament la població; dissenyar una xarxa d'espais de connectivitat per l'os bru i millorar-los; provar que el risc d'atacs "zero" a la ramaderia i a l'apicultura és possible; generar un clima d'acceptació i coexistència i incrementar i millorar els espais de coordinació internacional en relació al plantígrad.

L'any 2014, s'identificaren més de 30 exemplars d’os bru als Pirineus.[1][2] Actualment, la població d'óssos als Pirineus es considera consolidada havent superant els 45 exemplars.[3][4]

Óssos autòctons[modifica]

Els óssos autòctons són óssos bruns dels Pirineus, una subespècie de l'ós bru europeu (Ursus arctos arctos). Actualment hi ha quatre exemplars d'óssos bruns autòctons que es troben principalment entre l'àrea de la Vall de Roncal (Navarra) i Ste Engrace (Bearn) a Occitània fins a la vertical formada pel Parc Nacional d'Ordesa i la població francesa de Tarbes.[5]

Són quatre mascles:[5]

  • Camille
  • Aspe oest
  • Nere (nascut a la Vall d'Aran, fill de Ziva)
  • Canelito (fill de Nere i Cannelle, óssa morta per un caçador al novembre de 2004) És l’únic ós actual descendent de l’estirp pirinenca, però al 50%.[1]

L'últim ós autòcton del Pirineu català, en Camille, va desaparèixer l'any 2010. Els ossos que hi habiten actualment són de procedència eslovena, i han permès la supervivència de l'especie a la zona i una lenta però constant recuperació de les poblacions.[3]

Reintroducció[modifica]

Petjades a la neu d'un ós bru. Pirineu de Lleida.

A mitjans dels anys 90 l’ós bru va estar a punt de extingir-se dels Pirineus. Només va quedar un reducte de població a la zona atlàntica, entre França, Navarra i l’Aragó. L’extinció hauria representat, entre d’altres aspectes, la pèrdua d’una peça bàsica en l’ecosistema.

La reintroducció de l'ós bru als Pirineus es va iniciar l'any 1996 amb una subvenció del programa Life de la Unió Europea de conservació i protecció d'espècies. Tot i les protestes aquell any es van alliberar a Melles dos exemplars: les ósses Ziva i Melba,[6] i el 1997, un mascle, en Pyros, tots procedents d’Eslovènia.

L’origen va ser seleccionat atenent estudis que demostren que els óssos balcànics, del sud d’Escandinàvia, i els del sud i sud-oest d’Europa pertanyen a una única línia genètica, que s’explica pel fet que es va produir un refugi durant l’última glaciació al sud d’Europa.

El Programa de conservació de vertebrats amenaçats dels Pirineus, presentat conjuntament per Catalunya, Aragó, Navarra i França, va ser aprovat l'any 1993 per la Comissió Europea, que incloïa a més el trencalòs i la cabra salvatge i s'havia de dur a terme entre el 1994 i el 1997. El programa implicava la reintroducció d'óssos a Catalunya i a França i el seguiment de les poblacions relictuals a Aragó i Navarra. La inversió prevista era de 1.100 milions de pessetes, finançada el 75% per la UE.[6] El principal objectiu va ser realitzar una experiència pilot. Es van alliberar tres óssos als Pirineus centrals per avaluar la seva adaptació al medi i testar els mètodes de translocació.

Els exemplars reintroduïts es van adaptar i van tenir cadells a la zona. L’Estat francès, després de signar un protocol internacional de col·laboració amb Andorra i Espanya, va alliberar cinc nous óssos l’any 2006. Van ser quatre femelles, de les quals només dues encara viuen –Hvala i Sarousse– i un sol mascle, Balou, que va morir per l’impacte d’un llamp el 2014.

L'evolució demogràfica, des dels primers progenitors, ha estat positiva als Pirineus centrals (Val d’Aran, Pallars SobiràPallars Jussà, Alta Ribagorça, Alt Urgell i Cerdanya) s’han obtingut primeres i segones generacions, tot completant el cicle biològic, i no han aparegut problemes d’adaptació. La variabilitat genètica és baixa, però no extraordinàriament baixa per al nombre de fundadors. L'ós Pyros, que ja s’apropa a la senectut, s’ha reproduït en 16 ocasions entre 1997 i 2016 amb sis femelles diferents, i ha tingut 28 fills coneguts. Pràcticament tots els mascles en edat reproductora són parents directes seus. Les últimes dades confirmen que l’únic no emparentat amb ell, Balou, va tenir un sol fill pòstum, l’any 2015, amb la femella Plume. En canvi, les femelles reproductores representen a tres estirps diferents, procedents de les fundadores Ziva, Mellba i Hvala.[7]

Una de les principals accions que contempla el programa LIFE+ Piroslife és la introducció d'un nou mascle d' ós bru que substitueixi Pyros. El juny de 2016, al Parc Natural de l’Alt Pirineu, es va alliberar un nou ós bru (Ursus arctos) procedent de la Reserva de Caça de Jelen, a Eslovènia. L’exemplar és un mascle d’entre nou i deu anys d’edat, un pes aproximat de 205 quilos i que va ser batejat com a Goiat. Aquest mot, en la variant pallaresa, significa noi jove o fadrí. El motiu de la translocació d'aquest plantígrad és la necessitat d’un mascle reproductor entre la població pirinenca de l’espècie que trenqui la dominància reproductora de l’ós Pyros i que aporti més variabilitat genètica.[8][9][10]

Resistències a la reintroducció[modifica]

Les resistències de la població han estat molt fortes pel paper important que jugava el caràcter mític de l'ós i la por atàvica que la seva presència despertava. La Generalitat de Catalunya pretenia fer de l'ós una marca de qualitat turística, però l'any 1994, amb la notícia del pla d'alliberament, els municipis de les valls d'Àneu es van oposar a la presència de l'ós.[6]

La campanya opositora va aconseguir que el 1995 es retardés l'alliberament previst i el març de l'any següent es decidia no fer la reintroducció a Catalunya, tot i això el departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP) de la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Medi Ambient de França van firmar un conveni de col·laboració per garantir la coordinació del seguiment i control dels óssos alliberats a França, per la possibilitat que passessin la frontera.[6]

A l'abril de 1996 els ramaders i caçadors del Pallars Sobirà i la Vall d'Aran es van manifestar contra l'alliberament dels óssos que s'havia de dur a terme a França.[6]

PyrosLife, una iniciativa que s'emmarca  dins del programa LIFE+ de la Comissió Europea per consolidar la població d'ós bru al Pirineu, compta amb un pressupost de 2,5 milions d'euros, dels quals un 75% provenen de fons europeus. El 40% d'aquests 2,5 milions estan dissenyats per afavorir la convivència amb ramaders i apicultors, dos dels sectors més contraris a la reintroducció de l'ós.[11]

 

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Distribució i demografia». PirosLife. [Consulta: 7 juny 2016].
  2. Visa, Eva «La població d'óssos del Pirineu es consolida i supera els 30 exemplars». El Periódico, 21-06-2015.
  3. 3,0 3,1 Ferrer, Gisela «L'ós bru, emblema recuperat dels Pirineus». Pànxing Pirineus, 30.
  4. MADRIDEJOS, ANTONIO «La població d'óssos del Pirineu es consolida i supera els 30 exemplars» (en ca). elperiodico, 20-06-2015.
  5. 5,0 5,1 «Població i localitzacions». Depana, 2009. [Consulta: 15 juliol 2010].
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 «La reintroducció de l'ós bru al Pirineu». anuaris.cat. Fundació Catalunya, 1996. [Consulta: 15 juliol 2010].
  7. «Coneixes els óssos del Pirineu?». PirosLife. [Consulta: 7 juny 2016].
  8. «L'ós bru que substituirà el Pyros arribarà al Pirineu al maig». Ara.cat, 17-02-2016. [Consulta: 7 juny 2016].
  9. «El Pirineo recibe a un nuevo oso». La Vanguardia, 07-06-2016.
  10. «Així és Goiat, el jove ós bru alliberat al Pirineu». Ara.cat, 07-06-2016. [Consulta: 7 juny 2016].
  11. «Goiat, el nou ós bru eslovè que s'ha alliberat als Pirineus centrals». Departament de Territori i Sostenibilitat. Generalitat de Catalunya, 07-06-2016. [Consulta: 7 juny 2016].