Aigua d'Ora

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia físicaL'Aigua d'Ora
L'Aigua de Llinars
L'Aigua de Llinars
Tipologia riu
Inici
Cota inicial 1.958 m
Estat Espanya
Localització Gósol 42° 11′ 12.27″ N, 1° 43′ 50.71″ E / 42.1867417°N,1.7307528°E / 42.1867417; 1.7307528Coord.: 42° 11′ 12.27″ N, 1° 43′ 50.71″ E / 42.1867417°N,1.7307528°E / 42.1867417; 1.7307528
Final
Cota final 415 m
Localització Cardener a Cardona 41° 55′ 38.68″ N, 1° 39′ 52.18″ E / 41.9274111°N,1.6644944°E / 41.9274111; 1.6644944
Geografia
Desguassos Cardener
Creua Solsonès, Berguedà i Bages
Mesures i indicadors
Superfície de la conca 187[1]
Longitud 40,1 km
Cabal 0,96 m³/seg
Modifica dades a Wikidata

L'Aigua d'Ora o Aiguadora és un riu prepirinenc de les comarques del Berguedà, Solsonès i Bages, afluent per l'esquerra del Cardener en el qual desguassa a prop de Cardona a 414 m d'altitud. És de règim nivopluvial, amb un màxim al maig (de fusió i pluges) i un altre de secundari al novembre (pluvial), i un mínim a l'agost i al febrer. Neix al peu de la Roca Gran de Ferrús, a la serra d'Ensija, al terme de Gósol.[2] Rep el nom d'Aigua de Llinars fins a Llinars. Després de passar el congost de Sant Pere de Graudescales entra a la Valldora i travessa molt encaixat l'accidentat relleu del Berguedà i del Solsonès però a partir de Sorba la vall s'eixampla.

Termes municipals per on passa[modifica]

Des del seu naixement, l'Aigua d'Ora travessa successivament els següents municipis i comarques.

El curs de l'Aigua d'Ora


La conca de l'Aigua d'Ora
M u n i c i p i s[3]
Longitud (en m.)  % del recorregut
Per l'interior del municipi de Gòsol 581 1,47%
Per l'interior del municipi de Guixers 252 0,64%
Fent de frontera entre Guixers i Fígols 2.995 7,58%
Per l'interior del municipi de Montmajor 2.398 6,07%
Per l'interior del municipi de Castellar del Riu 3.248 8,22%
Fent de frontera entre Guixers i Castellar del Riu 230 0,58%
Per l'interior del municipi de Guixers 3.725 9,43%
Per l'interior del municipi de Navès 12.741 32,25%
Fent de frontera entre Navès i Montmajor 2.720 6,91%
Per l'interior del municipi de Navès 1.682 4,26%
Fent de frontera entre Navès i Montmajor 405 1,03%
Per l'interior del municipi de Montmajor 2.885 7,30%
Fent de frontera entre Cardona i Montmajor 2.217 5,61%
Per l'interior del municipi de Cardona 3.417 8,65%
C o m a r q u e s
Longitud (en m.)  % del recorregut
Per l'interior del Solsonès 18.400 46,58%
Per l'interior del Berguedà 9.111 23,06%
Fent de frontera entre el Solsonès i el Berguedà 6.358 10,10%
Per l'interior del Bages 3.417 8,65%
Fent de frontera entre el Bages i el Berguedà 2.217 5,61%

Perfil del seu curs[modifica]

El perfil de l'Aigua d'Ora
L'Aigua d'Ora després de rebre les aigües del Riu del Coll de Jouet, a Guixers

El seu pendent mitjà és del 3,90%.

Fins als 1.500 m. d'altitud el seu pendent mitjà és del 25,33%, amb un mínim del 10% entre els 1.525 i els 1.500 m. d'altitud en passar per davant de la masia de La Plana i un màxim del 46,33% entre els 1.775 i els 1.750 m d'altitud, al seu pas per la Canal Gran, encaixonada entre les cingleres de les roques de Ferrús a l'est i les de les Llosanques a l'oest.

Entre els 1.500 m. i els 1.000 m d'altitud el seu pendent mitjà és del 8,87% amb un màxim del 34,97% entre els 1.425 i els 1.400 m. d'altitud, tram en què travessa la canal del Tec i un mínim del 4% entre els 1.475 m. i els 1.450 m d'altitud, en travessar els Plans de la Font del Pi.

Entre els 1.000 i els 700 m. d'altitud el seu pendent mitjà és del 3,24% amb unmàxim del 15% i un mínim de l'1,5%. En aquest tram passa pel llogaret de Llinars, travessa la carretera de Berga a Sant Llorenç i passa pel monestir de Sant Pere de Graudescales i el llogaret de la Valldora.

Dels 700 m d'altitud fins al seu aiguabarreig amb el Cardener, als 414 m. d'altitud, el seu pendent mitjà és de l'1,4%, amb un màxim del 2,22% i un mínim del 0,79%. En aquest tram realitza pràcticament la segona meitat del seu curs.

Xarxa hidrogràfica[modifica]

La xarxa hidrogràfica de l'Aigua d'Ora està constituïda per 688 corrents fluvials que sumen una longitud total de 556,4 km.

Taula de dades[modifica]

Distribució municipal[modifica]

El conjunt de la xarxa hidrogràfica de l'Aigua d'Ora transcorre pels següents termes municipals:

Distribució municipal[3]
Terme municipal Longitud (en km.)
Capolat (Berguedà) 288,5
Navès (Solsonès) 251,3
Montmajor (Berguedà) 126,1
Castellar del Riu (Berguedà) 77,1
Guixers (Solsonès) 37,2
Fígols (Berguedà) 23,9
Cardona (Bages) 11,6
L'Espunyola (Berguedà) 3,7
Gósol (Berguedà) 0,6
Saldes (Berguedà) 0,07

Afluents principals[modifica]


Principals afluents de l'Aigua d'Ora
Per la dreta Cota (en m.)del
naixement
Cota (en m.)de
la confluència
m. longitud
curs principal
m de la seva
xarxa hidrogràfica
Ha. de la seva
conca
Per l'esquerra
2.213 1.477 2.101 4.958 173 El Torrent de Ferrús.
2.229 1.444 3.166 5.613 149 El Torrent del Pla de la Closa
El Torrent del Tec. 1.555 1.253 906 1.020 ?
1.962 4.715 20.292 726 756 El Torrent de les Canals de Catllarí.
El Torrent de Vallsadolla. 1.613 927 3.900 5.324 317
El Torrent de Fontanella. 1.336 907 2.663 7.920 230
El Torrent de Fontpudia. 1.120 890 1.318 1.318 38
El Torrent del Capellà. 994 884 890 890 28
1.299 874 6.008 41.518 2.781 El Riu del Coll de Jouet.
El Torrent d'en Bancells. 1.092 868 1.648 4.497 102
La Rasa de Valielles. 1.500 820 4.191 15.623 395
1.126 817 1.306 1.306 62 La Rasa de Comadescales.
La Canal de Sant Pere. 1.052 815 1.423 2.124 61
1.430 797 2.833 13.754 355 La Rasa de les Fraus.
1.320 743 2.451 6.673 156 La Rasa de cal Catriques.
El Torrent Moixí. 1.277 743 1.784 3.534 156
La Rasa del Fornell. 1.037 725 3.774 17.096 623
997 705 2.454 6.753 286 La Rasa de la Móra.
842 573 2.053 2.357 99 La Rasa de Fontjoana.
El Torrent de la Vallanca. 1.314 553 11.42 50.050 2.026
El Torrent de Can Feliu. 916 519 6.530 19.020 573
1.273 512 11.332 42.815 1.460 La Riera de Tentellatge.
La Rasa de Ca l'Agut. 579 497 2.582 8.243 334
864 489 7.408 17.723 574 La Rasa de la Font del Boix.
624 479 4.068 11.158 424 La Riera de Sorregana.
881 454 10.633 35.658 1.882 La Riera de Gargallà.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aigua d'Ora Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Xarxa de rius de les conques principals de Catalunya
  2. Hi ha qui sosté que l'Aigua d'Ora neix al vessant oriental de la Carena de la Tossa, i que realitza la primera part del seu curs seguint la direcció SE-NO deixant a la seva dreta el Molí d'en Terrers, la Cantina, Cal Fragalló per a continuació i ja dins el Solsonès, rebre per la drta la Riera de Llinars sota el pont de Ca l'Espingard. Així constat, per exemple, en els mapes de l'ICC d'escala 125.000 i inferiors. Malgrat això, la gent de la contrada dóna per fet que la primera part del curs de l'Aigua d'Ora correspon a l'Aigua de Llinars. Això mateix és el que consta al monumental Diccionario Geográfico-Estadístico-Històrico de España u sus posesiones de ultramar de Pascual Madoz (Madrid, 18469 doncs en la pàgina 145 del volum IV escriu: (el que segueix n'és una traducció literal): L’Aiguadora (sic) banya també, o millor dit, costeja el terreny servint de línia divisòria de les províncies de Barcelona i Lleida entre els partits judicials de Berga i Solsona; malgrat que d’escàs cabal, és perenne i en el seu curs d’unes 5 llegües des del seu naixement a la muntanya de Ferrús, deixa a la dreta els pobles de Gósol, Castellfraumir, Cisquer, Busa, Castelló, Valdora i Navès; i a l’esquerra els de Llinàs, Coforp, Correà, Sant Feliú de Lluellas i Sorba : se li ajunten alguns rierols, faciliten el seu pas 3 o 4 ponts de pedra, dóna moviment a 8 molins fariners i després de regar quasi tota l'horta de Cardona mitjançant una séquia, desguassa al Cardener.
  3. 3,0 3,1 Institut Cartogràfic de Catalunya