Vés al contingut

Antineutró

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de partículaAntineutró
Classificacióantinucleó Modifica el valor a Wikidata
Interaccionsforça nuclear forta, força nuclear feble, força electromagnètica i gravetat Modifica el valor a Wikidata
Antipartículaneutró Modifica el valor a Wikidata
Descoberta1956 Modifica el valor a Wikidata
Càrrega elèctrica0 Modifica el valor a Wikidata
Espín0,5 Modifica el valor a Wikidata
Isoespín0,5 Modifica el valor a Wikidata
Número de partícula de Monte Carlo-2112 Modifica el valor a Wikidata

L'antineutró és l'antipartícula del neutró,[1][2] que es representa amb el símbol .[3] Es diferencia del neutró només perquè alguna de les seves propietats té igual magnitud però signe oposat.[4] Té la mateixa massa que el neutró, i no presenta càrrega elèctrica neta, però té un nombre bariònic oposat (+1 en el cas dels neutrons i -1 per als antineutrons).[5] Això és perquè l'antineutró es compon d'antiquarks, mentre que els neutrons són formats per quarks. En concret, l'antineutró és format per un antiquark u i dos antiquarks d.[6]

Atès que l'antineutró és elèctricament neutre, no és senzill d'observar-lo directament; però, per contra, els productes de la seva anihilació amb la matèria ordinària són observables. Un antineutró lliure es desintegra generant un antiprotó, un positró i un antineutrí[6] en un procés anàleg al de la desintegració beta dels neutrons.

L'antineutró va ser descobert l'any 1956 per un equip format per Bruce Cork, Glen Lambertson, Oreste Piccioni i William Wenzel,[7][8] amb el Bevatron, un potent[9] accelerador de partícules del Laboratori Nacional Lawrence de Berkeley de Califòrnia. La descoberta es va fer fent passar un feix d'antiprotons a través de matèria,[6] l'antiprotó havia estat descobert al mateix laboratori un any abans, el 1955.[10]

Moment magnètic

[modifica]

Malgrat les seves característiques comunes, el neutró i l'antineutró són efectivament partícules diferents, ja que aquesta última està composta per antiquarks (dos antiquarks inferiors i un antiquark superior) i té un nombre bariònic igual a -1 (mentre que el neutró en té un igual a +1).[11]

El moment magnètic de l'antineutró és oposat al del neutró. És de +1,91 µN per a l'antineutró mentre que és -1,91 µN per al neutró (relatiu a la direcció de l'espín). Aquí el µN és el magnetó nuclear.[12][13]

Desintegració

[modifica]

Un antineutró es desintegra en un antiprotó, un positró i un neutrí[11] amb la mateixa vida útil que un neutró, aproximadament 885 s.[11]

Creació i anihilació

[modifica]
  • Durant la col·lisió (d'alta energia) entre dos protons, es pot crear un antineutró, acompanyat d'un altre protó i un π (pion).[14] Aquestes 3 noves partícules procedeixen de la «materialització» de part de l'energia cinètica dels 2 protons inicials.
  • L'antineutró es pot aniquilar amb un protó per donar dos fondes π+ i una fonda π-.[14]

Possible oscil·lació neutró-antineutró

[modifica]

Algunes teories prediuen l'existència d'una oscil·lació neutró-antineutró, igual que hi ha una oscil·lació entre sabors de neutrins.[15] No obstant això, aquesta oscil·lació mai no s'ha observat i una teoria d'aquest tipus implicaria una violació de la conservació del nombre bariònic (principi segons el qual la suma dels nombres bariònics de totes les partícules inicials és la mateixa que per a totes les partícules després de la interacció).

Propietats

[modifica]

Encara que l'antineutró té la mateixa càrrega elèctrica i espín que el neutró, és una partícula diferent perquè està composta d'antiquarks. L'antineutró lliure es desintegra en un antiprotó, un postró i un neutrí electrònic, mentre que el neutró lliure es desintegra en un prototró, un electró i un antineutrí electrònic. La vida útil i la relació giromagnètica de l'antineutró lliure encara no s'han determinat experimentalment, la seva demostració experimental no és fàcil.[16] Segons el teorema CPT, teòricament les vides de n i n han de coincidir i la relació giromagnètica de l'antineutró ha de tenir el valor negatiu de la relació giromagnètica del neutró.

Referències

[modifica]
  1. «Antineutró». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Latràs, Joan Estelrich i. Tècniques instrumentals. Edicions Universitat Barcelona, 2003-09, p. 30. ISBN 978-84-8338-404-6. 
  3. Burcham, W. E.. Física nuclear (en castellà). Reverte, 1974, p. 613. ISBN 978-84-291-4031-6. 
  4. Lévy, Elie. Diccionario Akal de Física (en castellà). Ediciones AKAL, 1992-10-07, p. 55. ISBN 978-84-460-0144-7. 
  5. Sivaprasath, R. Murugeshan & Kiruthiga. Modern Physics (en anglès). S. Chand Publishing, 2016, p. 472. ISBN 978-93-5283-723-6. 
  6. 6,0 6,1 6,2 «antineutron» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc. [Consulta: 20 gener 2022].
  7. «The Bevatron discovers the antineutron» (en anglès). CERN. [Consulta: 20 gener 2022].
  8. Kiruthiga, Murugeshan R. & Sivaprasath. Modern Physics, 18th Edition (en anglès). S. Chand Publishing, p. 472. ISBN 978-93-5253-310-7. 
  9. Klein, Étienne. Las tácticas de cronos (en castellà). Siruela, 2005-06-07, p. 86. ISBN 978-84-7844-882-1. 
  10. «The Bevatron discovers the antiproton» (en anglès). CERN. [Consulta: 20 gener 2022].
  11. 11,0 11,1 11,2 «Foire aux questions sur l'antimatière sur in2p3.fr».
  12. Lorenzon, Wolfgang. «Physics 390: Homework set #7 Solutions». Modern Physics, Physics 390, Winter 2007, 06-04-2007. [Consulta: 22 diciembre 2009].
  13. De Boeck. Physique (en anglès), 1998, p. 1332. ISBN 978-2-7445-0018-3. 
  14. 14,0 14,1 Ch. Grossetête, Relativité restreinte et structure atomique de la matière, Ellipses, Paris, 1985, pp; 177-178. (francès)
  15. «Neutron-Antineutron Oscillations and Primordial Nucleosynthesis» (en anglès). Europhysics Letters (EPL), 8, 01-04-1989, pàg. 703–708. DOI: 10.1209/0295-50 7/021.
  16. Section, Pan American Union Science and Technology. Boletín de ciencia y tecnología (en castellà), 1954, p. 165. 

Vegeu també

[modifica]