Aplec de Danses de la Vall d'Albaida

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'esdevenimentAplec de Danses de la Vall d'Albaida
Tipusaplec Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióVall d'Albaida Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata

L'Aplec de Danses (o Festa de la Dansà) de la Vall d'Albaida és un encontre anual dels dansadors i dansadores dels pobles de la comarca de la Vall d'Albaida. A l'encontre es participa per localitats, sent cadascuna d'estes representada pels seus respectius grups de danses i/o per dansadors i dansadores a la manera tradicional de cada poble. L'Aplec (o Festa) se celebra anualment des de 1978, sent així un dels primers encontres d'estes característiques al País Valencià i que encara perduren hui dia. L'encontre es realitza la vesprada-nit d'un dels dissabtes del mes de setembre (o primer d'octubre), tot i que en les primeres edicions es va realitzar en diumenge. Cada any s'organitza en una localitat diferent de la comarca, seguint l'ordre dels primers aplecs establert per insaculació. Actualment està coordinat per l'Àrea de Cultura de la Mancomunitat de Municipis de la Vall d'Albaida. Altres aplecs com l'Aplec de Danses dels Pobles de la Mariola naix inspirat en l'Aplec de les Danses de la Vall d'Albaida.

Cronologia[modifica]

Edició Any Lloc Data
1 1978 Quatretonda 03/09/1978
2 1979 La Pobla de Duc 02/09/1979
3 1980 Montaverner 14/09/1980
4 1981 Agullent 20/09/1981
5 1982 Fontanars dels Alforins 18/09/1982
6 1983 Ontinyent 17/09/1983
7 1984 Albaida 15/09/1984
8 1985 Benigànim 21/09/1985
9 1986 Aielo de Malferit 13/09/1986
10 1987 El Palomar 12/09/1987
11 1988 Alfarrasí 17/09/1988
12 1989 Bocairent 23/09/1989
13 1990 Llutxent 22/09/1990
14 1991 Castelló de Rugat 14/09/1991
15 1992 Salem 26/09/1992
16 1993 Benicolet 11/09/1993
17 1994 Bèlgida 01/10/1994
18 1995 Atzeneta d'Albaida 10/09/1995
19 1996 l'Olleria 05/10/1996
20 1997 l'Olleria 13/09/1997
21 1998 Bellús 12/09/1998
22 1999 Quatretonda 02/10/1999
23 2000 La Pobla de Duc 30/09/2000
24 2001 Otos 29/09/2001
25 2002 Montaverner 28/09/2002
26 2003 Agullent 14/09/2003
27 2004 Fontanars dels Alforins 25/09/2004
28 2005 Ontinyent 10/09/2005
29 2006 Albaida 09/09/2006
30 2007 Benigànim 22/09/2007
31 2008 El Palomar 13/09/2008
32 2009 Alfarrasí 12/09/2009
33 2010 Bocairent 11/09/2010
34 2011 Castelló de Rugat 17/09/2011
35 2012 Bèlgida 08/09/2012
36 2013 Atzeneta d'Albaida 28/09/2013
37 2014 l'Olleria 20/09/2014
38 2015 Bellús 19/09/2015
39 2016 Llutxent 01/10/2016
40 2017 Quatretonda 30/09/2017
41 2018 La Pobla del Duc 22/09/2018
42 2019 Montaverner 14/09/2019
-- 2020 Suspés pel Còvid-19 12/09/2020
43 2021 Agullent

Orígens[modifica]

[1] (Extret de l'article "XXV Aniversari de la Festa de la Dansà de la Vall d'Albaida: dels seus orígens fins als nostres dies" de José A. Benavent Oltra, publicat al Llibre ”XXVI Festa de les Danses de la Vall d'Albaida; Agullent, 14 de setembre de 2003” coordinat per Emili Casanova i editat pel Grup de Danses d'Agullent)

Els orígens de la Festa de la Dansa de la Vall d 'Albaida estan estretament vinculats al naixement del Grup de Danses Populars de Quatretonda, el qual va sorgir gràcies a una iniciativa personal de la Dra. Sra. Violeta Montoliu Soler, en aquells moments professora d'Història de l'art de la Universitat de València i Directora del "Seminari d'Art Popular Valencià" del Departament d'Història de l'art de la Facultat de Filosofia i lletres, que a l'estiu de 1976 va preparar diverses parelles de balladors i a un grupet de xiquets i xiquetes per a participar en les Festes Patronals de Quatretonda amb la representació d'un parell de danses valencianes. L'èxit va ser gran i la gent del poble es va animar a aprendre nous balls, fins al punt que es va aconseguir disposar en poc temps d'un modest però selecte repertori. Al mateix temps, es va aconseguir la col·laboració musical d'una xicoteta rondalla local dirigida per Juan Alberola. En disposar dels dos elements essencials per a la representació de les danses, grup de ball i rondalla, es va considerar oportú constituir-se com a associació cultural amb un doble objectiu: primer, investigar i recuperar el folklore valencià en general i el de la Vall d'Albaida en particular, i segon, divulgar-lo per mitjà d'actuacions artístiques. El Grup de Danses Populars de Quatretonda es va fundar oficialment el dia 9 de setembre de 1977, festa del Santíssim Crist de la Fe, patró de la vila de Quatretonda. A partir d'este moment s'inicia la projecció artística del GDPQ més enllà dels límits locals, de tal manera que van actuar el 16 de setembre en les festes patronals d'Atzeneta d'Albaida, el 8 d'octubre a Albaida, també amb ocasió de les seues festes patronals i el 21 d'octubre a l'Olleria (Setmana Cultural). Les activitats que es van realitzar en 1977 es van dirigir bàsicament a preparar la dimensió artística del GDPQ, a fi de dotar-lo d'un repertori de danses que permetera una posada en escena d'almenys 45 minuts. L'any 1978 es va obtindre l'ajuda de l'Ajuntament i de la Cooperativa Vinícola de Quatretonda i vam ingressar com a grup de danses en el programa "Aula de Cultura" de la Caixa d'Estalvis de València. Al llarg d'este any, i en la Vall d'Albaida, el GDPQ va actuar en els pobles de Benigànim, Llutxent, Quatretonda, la Pobla del Duc, Alfarrasí i Ontinyent. Llançat artísticament el GDPQ i comptant amb un relatiu suport econòmic, fruit de les activitats pròpies i d'algunes ajudes institucionals, es va creure convenient ampliar el repertori amb danses originals pròpies de la comarca. D'esta manera es va iniciar la investigació folklòrica de la Vall d'Albaida. Els contactes previs que havíem establit en els pobles de la Vall abans mencionats i on havíem actuat, van mostrar un panorama realista i al mateix temps desolador del nostre folklore, sobretot en donar referència de la situació que el GDPQ va detectar en 1978 amb les investigacions realitzades per Palau (1950), Oller (1951) i Olmos (1952) sobre la Vall d'Albaida a principis de la dècada dels anys 50 i publicats en els Cuadernos de Música Folklórico Valenciana, editats per la Institució Alfons el Magnànim de la Diputació Provincial de València. Davant d'estos fets, per a preservar i, en la mesura que es poguera, recuperar el folklore de la nostra Comarca, a José A. Benavent (Un dels fundadors del GDPQ) se li va ocórrer la idea d'organitzar un festival de danses que permetera reunir sense excessius esforços personals i econòmics, tots els grups de balladors i balladores que en aquells moments i en els distints pobles de la Vall, encara conservaven viva la tradició de la dansa, les dansaes o les danses i la ballaven en la seua població almenys una vegada l'any. D'esta manera vam pensar que podríem alentir o inclús detindre el veloç procés de degradació en què es trobaven immerses les nostres danses més característiques. Madurada la idea i esbossat un projecte el van presentar a l'assemblea general del GDPQ a fi de comptar amb l'aprovació i el suport de l'associació cultural que presidia i iniciar els treballs oportuns per a poder portar-la a la pràctica.

Bases[modifica]

[1] (Extret de l'article "XXV Aniversari de la Festa de la Dansà de la Vall d'Albaida: dels seus orígens fins als nostres dies" de José A. Benavent Oltra, publicat al Llibre ”XXVI Festa de les Danses de la Vall d'Albaida; Agullent, 14 de setembre de 2003” coordinat per Emili Casanova i editat pel Grup de Danses d'Agullent)

La primera tasca va consistir en l'elaboració d'unes Bases o principis organitzatius que permeteren palesar la idea del futur Festival. Estos principis haurien de ser prou clars, senzills, atractius, realistes i justos per a aconseguir, en primer lloc, patrocinadors econòmics que estigueren disposats a finançar les despeses d'execució, i segon, obtindre l'adhesió del nombre més gran possible dels col·lectius que en els distints municipis de la Vall d'Albaida continuaven mantenint viva la torxa de la dansa. Els principis organitzatius o Bases que van fer possible el naixement de la Festa de la Dansa de la Vall d'Albaida vari ser els següents:

1. Oferir la possibilitat de participar en la I Festa, que tindria lloc a Quatretonda, a tots els col·lectius de balladors i balladores existents en la Vall que ho desitjaren, sense excepcions. deixant oberta la incorporació a tots aquells que, per una raó o una altra, no pogueren assistir a este primer festival, perquè es pogueren integrar en les següents edicions.

2. Cada col·lectiu es responsabilitza de presentar la dansa tal com es balla en el seu poble i amb el seu propi acompanyament musical, sense cap ingerència per part deis organitzadors.

3. Cada grup bollarà vestit amb la mateixa indumentària de festa que s'utilitza en l'execució de les danses de la seua localitat.

4. Cada col·lectiu participant s'autofinançarà els desplaçaments i l'actuació dels seus músics.

5. La Festa tindrà caràcter anual i rotatiu i se celebrarà cada any en un dels municipis participants. El municipi que haja d'acollir la Festa ser elegit a l'atzar pel mètode d'insaculació entre els participants que accepten lliurement organitzar el festival de l'any següent. En finalitzar el circuit amb tots els pobles participants es tornarà a iniciar a Quatretonda un nou circuit i se seguirà l'orde ja establit.

6. Es constituirà un Comitè consultiu paritari, democràtic i autogestionari, format per un membre de cada un dels col·lectius participants en representació dels seus respectius municipis, la missió del qual serà la de supervisar, aconsellar, suggerir idees i prestar ajuda al col·lectiu que cada any s'encarregue d'organitzar la Festa i motivar els pobles que no participen que rescaten la seua dansa i s'incorporen al circuit.

7. El col·lectiu que en representació del seu municipi resulte elegit cada any per a acollir la Festa assumirà la responsabilitat plena de la seua organització i gestió, tant artística com econòmica, i podrà sol·licitar, sempre que ho estime oportú, l'ajuda del Comitè consultiu així com la deis restants grups implicats en la Festa.

8. En cada població la dansa transcorrerà per un itinerari urbà prèviament pactat i amb la suficient separació entre els grups participants perquè no s'interferisquen musicalment.

9. En la primera edició. Els col·lectius de balladors i balladores participants degudament identificats amb un cartell en què figurarà el nom del municipi representat, s'ordenaran alfabèticament per a ballar al llarg de l'itinerari pactat, excepte el grup del municipi organitzador que desfilarà en últim lloc. L'orde d'actuació per als anys següents serà el que es vaja determinant pels successius sortejos.

10. La Festa acabarà amb un final de festa en un recinte adequat amb reserva de localitats per a les autoritats assistents i els participants, i amb capacitat suficient per a acollir els espectadors que decidisquen acudir a presenciar l'acte. El recinte disposarà d'un escenari digne en què els col·lectius participants que ho desitgen podran interpretar, previ pacte, una o més danses. A més s'entregaran els trofeus de participació en cada grup i es procedirà al sorteig del municipi que organitzarà la Festa de l'any següent. A continuació, i per a tancar l'acte públic, es dispararà un castell de focs artificials. Finalment, els participants seran obsequiats amb un vi d'honor o sopar fred per part del grup amfitrió, a fi d'intercanviar impressions i desenrotllar llaços d'amistat i germandat entre tots els pobles representats.

Primers passos[modifica]

[1] (Extret de l'article "XXV Aniversari de la Festa de la Dansà de la Vall d'Albaida: dels seus orígens fins als nostres dies" de José A. Benavent Oltra, publicat al Llibre ”XXVI Festa de les Danses de la Vall d'Albaida; Agullent, 14 de setembre de 2003” coordinat per Emili Casanova i editat pel Grup de Danses d'Agullent)

Definides les Bases que fonamenten el nostre projecte, el vam presentar a la consideració de distintes institucions públiques i entitats culturals i econòmiques, a fi d'aconseguir el suport necessari per a poder posar-ho en practica. Es va obtindre el suport de la Caixa d'Estalvis de València i de l'Ajuntament i la Cooperativa Vinícola de Quatretonda. amb un escàs pressupost econòmic ( 120.000 pessetes » 720 €) i amb l'ajuda incondicional del GDPQ i la resta de les institucions culturals del nostre poble ens vam llançar a l'aventura de celebrar la I Festa. Al maig de 1978 vam començar a prendre contacte amb els ajuntaments dels municipis de la Vall a fi que ens proporcionaren els noms i les adreces de les persones responsables o més directament relacionades amb la dansa o les danses en les distintes localitats. A principis del mes de juny vam iniciar les visites domiciliàries. Vam mantenir entrevistes amb les persones que se'ns havia indicat, amb la intenció d'il·lusionar i comprometre en esta empresa totes les que poguérem perquè la manifestació folkloricocultural que organitzaríem per primera vegada a Quatretonda fóra la més nombrosa i representativa possible. En alguns pobles la dansa o les danses mai no s'havien ballat, havien desaparegut feia ja molts anys, o els informadors amb qui vam contactar no tenien notícies que s'hagueren ballat ni coneixien ningú que poguera donar-nos-en referències; en altres, es recordava la seua existència però s'havien deixat de ballar, i encara que uns pocs majors encara coneixien els seus passos, taral·larejaven la seua música i manifestaven ser capaços de reproduir la dansa, resultava pràcticament impossible reclutar gent sense experiència ni motivació, seleccionar un xicotet grup i ensenyar-los a ballar perquè pogueren participar; finalment, en uns pocs municipis la dansa continuava viva. es continuava ballant almenys una vegada l'any, i existia la possibilitat que un grup de balladors i balladores participara en la I Festa. Dels 32 pobles de la Vall que vaig visitar (no vaig estar a Fontanars dels Alforins), només en nou (Agullent, Albaida, Alfarrasí, Bèlgida, Bocairent, Montaverner, Ontinyent, El Palomar i la Pobla del Duc ), vaig trobar un col·lectiu de gent experta amb acompanyament musical capaç de ballar la dansa que representava el seu municipi i amb voluntat de desplaçar-se a Quatretonda el dia 3 de setembre de 1978 per a celebrar la I Festa de la Dansa de la Vall d'Albaida. Les persones amb qui vaig establir una relació directa, es van integrar en el primer Comitè Consultiu i van fer possible la I Festa en prestar el seu inestimable, entusiasta i desinteressada col·laboració per a convèncer els seus respectius col·lectius de la importància i atractiu del festival, van ser: a Agullent, Mari Carmen i Emili Casanova; a Albaida, Elisa Vidal; a Alfarrasí, José Requena; a Bèlgida, Vicenta Alfonso; a Bocairent, Carmen i Agustí Domènech; a Montaverner, Rafael San José; a Ontinyent, José Conejero; en el Palomar, María Guerrero i en la Pobla del Duc, Felipe Boscà. (...)

Evolució[modifica]

[1] (Extret de l'article "XXV Aniversari de la Festa de la Dansà de la Vall d'Albaida: dels seus orígens fins als nostres dies" de José A. Benavent Oltra, publicat al Llibre ”XXVI Festa de les Danses de la Vall d'Albaida; Agullent, 14 de setembre de 2003” coordinat per Emili Casanova i editat pel Grup de Danses d'Agullent)

En l'evolució de la nostra Festa podem distingir quatre etapes o períodes perfectament diferenciats: Període d'iniciació (1978-1980), Període de consolidació (1981·1989), Període d'expansió (1990-1998) i Període de Reiniciació o del Segon Cicle (1999 · actualitat)

Període d'iniciació (1978-1980)[modifica]

Durant les seues tres primeres edicions. Quatretonda (03/09/1978), la Pobla del Duc (02/09/1979) i Montaverner ( 14/09/1980), la Festa no va sofrir cap variació significativa i es va repetir el model de celebració tal com es va dissenyar per a la I Festa. La seua estructura, pautes d'organització i desenrotllament van ser els següents:

1. Es va mantindre sense variació el Comitè consultiu format per les persones abans mencionades en representació dels seus respectius col·lectius.

2. Es va elegir per a la seua celebració la vesprada-nit d'un diumenge del mes de setembre.

3. El programa es va estructurar en cinc actes bàsics:

a) Recepció dels pobles participants en l'entrada de la població organitzadora per una comissió d'acollida que portara cartells amb el nom dels respectius municipis. A partir d'eixe moment, cada grup representatiu del seu municipi disposarà d'una hostessa i una parelleta de xiquets abillats amb el vestit tradicional de festa que portaran el respectiu cartell d'identificació. L'hostessa acompanya el grup al punt de reunió i els guia, atén i assessora durant tot el temps que estiguen en la localitat amfitriona.

b) Concentració de tots els grups participants i desfilada de reconeixement per l'itinerari de la dansa acompanyats per la banda de música local i tornada al punt de partida pera iniciar l'eixida.

e) Celebració de la dansà per l'itinerari urbà prèviament fixat per a acabar en el lloc, prèviament i degudament preparat, on es desenvoluparà la fi de festa i es farà entrega dels trofeus commemoratius.

d) Fi de festa, en el qual cada grup participant, si així s'ha sol·licitat i pactat, interpretarà una o més danses populars valencianes. Entrega de trofeus i sorteig per insaculació del poble que organitzarà la Festa de l'any que ve.

e) Sopar fred per a tots els participants i acomiadament.

Per a estimular la participació en la Festa, així com per a agrair i recordar-ne la celebració, es van crear els trofeus següents: a la participació, al grup més nombrós, al ballador o balladora més jove i al ballador o balladora de més edat. El trofeu a la participació s'ha mantingut en totes les edicions fins al dia de hui, però els altres tres es van decidir suspendre'ls a partir de la IV Festa celebrada a Agullent. pel fet que generaven competitivitat i picabaralles entre els distints col·lectius participants.

El poble que resultava elegit per a organitzar la Festa de l'any següent assumia plens poders per a prendre decisions i comptava amb l'ajuda I assessorament del Consell consultiu que es reunia tres o quatre vegades l'any amb la comissió organitzadora local. A més, els membres del Comitè consultiu assumien funcions de coordinació entre els distints grups, informaven els seus dels acords i notícies que es produïen en cada reunió i actuaven de portaveus dels col·lectius representats. El Comitè consultiu va ser un element decisiu de la Festa, tant en el Període d'Iniciació com en el de Consolidació, però desgraciadament va desaparèixer pràcticament a partir de la XIII Festa celebrada a Llutxent, amb la qual es va iniciar el Període d'Expansió, a l'assumir la Mancomunitat de Municipis de la Vall d'Albaida la responsabilitat de l'organització de la nostra festa.

Les tres primeres edicions de la Festa van estar patrocinades per la Caixa d'Estalvis de Valencia, els Ajuntaments dels respectius municipis on es van celebrar i algunes entitats i associacions culturals i econòmiques locals. Els cartells anunciadors i els programes de mà van ser editats en una sola tinta i en el format normalitzat de l'aula de Cultura de la Caixa d'Estalvis de València.

I Festa a Quatretonda 03/09/1978[modifica]

En la I Festa, celebrada a Quatretonda (1978) van participar 10 pobles amb més de 400 balladors i balladores, i 50 músics. Els pobles participants per orde d'actuació van ser els següents: Agullent, Albaida, Alfarrasí, Bèlgida, Bocairent, Montaverner, Ontinyent, El Palomar, la Pobla del Duc i Quatretonda.

Cartell del 1 Aplec a Quatretonda

II Festa a La Pobla de Duc 02/09/1979[modifica]

En la II Festa, celebrada en la Pobla del Duc (1979), van assistir 11 pobles, els mateixos de la primera més Fontanars dels Alforins que es va incorporar com nou membre a la festa. A més, per iniciativa dels organitzadors es va invitar de fora de la Vall l'Escola de Danses de Xàtiva. amb la qual cosa van ser 12 els grups participants amb uns 500 balladors i balladores, i prop de 60 músics. En el cartell anunciador es va canviar la paraula Festa per APLEC.

Cartell del 2 Aplec a La Pobla de Duc

III Festa a Montaverner 14/09/1980[modifica]

En la III Festa, celebrada a Montaverner (1980), no va haver-hi novetats dignes de destacar. Van anunciar la seua participació els mateixos pobles de l'edició anterior, encara que per problemes locals d'última hora no es presentaria El Palomar, i inclús repetiria com a grup invitat l'Escola de Danses de Xàtiva. En total van ser 11 els grups participants amb uns 500 balladors i balladores, i almenys 60 músics.

Període de consolidació (1981·1989)[modifica]

Eixe Període va tindre una duració de nou anys, durant els quals es van celebrar les edicions següents: la IV a Agullent (20/09 /1981); la V a Fontanars dels Alforins (18/09/1982); la VI a Ontinyent (17/09/1983); la VII a Albaida (15/09/1984); la VIII a Benigànim (21/09/1985); la IX a Aielo de Malferit (13/09/1986); la X en el Palomar 12/09/1987); la XI a Alfarrasí (17/09/1988), i la XII a Bocairent (23/09/1989).

IV Festa a Agullent 20/09/1981[modifica]

La IV Festa, celebrada a Agullent ( 1981), va suposar un fort suport institucional, econòmic i cultural. Al mateix temps que es van introduir innovacions que marcaran definitivament el desenrotllament de les següents edicions. Es consolidà de forma definitiva la Festa i es va elaborar per primera vegada un Programa anual (gràcies a l'esforç personal d'Emili Casanova i el seu equip de col·laboradors. que a més van aconseguir autofinançar-se amb publicitat. (...). El Programa també presenta el currículum dels grups participants i una valuosíssima documentació gràfica sobre estos i les danses d'Agullent. En esta edició es va incorporar a la festa el municipi de Benigànim. representat pel Grup de Danses “Arrop i Talladetes". es va reintegrar el Palomar després de la seua absència en la III Festa de Montaverner i els organitzadors van invitar de fora de la Vall el Grup de Danses d'Alcoi. amb la qual cosa van participar un total de 13 grups amb més de 600 balladors i balladores, i quasi 70 músics. Esta edició va estar patrocinada per la Caixa 'Estalvis d'Ontinyent, la Diputació Provincial de València. la Direcció General de Música i Teatre del Ministeri de Cultura, l'Ajuntament d'Agullent i Acció Cultural del País Valencià. El pressupost econòmic va superar les 700.000 pessetes (4.200 €). Es va editar per primera vegada un cartell artístic policromat que va servir de portada per al Programa-anuari. En este es va canviar la denominació original de la Festa, que es va retolar com “IV Festa de les Danses. Vall Albaida”. També per primera vegada es van introduir activitats culturals relacionades amb les danses: un concurs de dibuix entre els escolars d'Agullent sobre el tema “Com veus les danses del teu poble”, amb exposició dels treballs durant una setmana en les escoles i entrega de premis el 25 de juny i una exposició monogràfica sobre indumentària valenciana de festa relacionada amb les danses i que va tindre lloc del18 al 20 de setembre. Amb estos actes s'assenten els precedents d'una possible setmana cultural entorn de la nostra festa que no cristal·litzarà fins a la VII edició que se celebrarà a Albaida.

Cartell del 4 Aplec a Agullent

V Festa a Fontanars dels Alforins 18/09/1982[modifica]

A la V Festa, que es va celebrar a Fontanars dels Alforins (1982), van assistir tots els pobles de la Vall participants en l'edició anterior. El grup invitat pels organitzadors va ser en esta ocasió el Grup de Danses de Moixent, amb la qual cosa es van comptabilitzar un total de 13 grups amb quasi 800 balladors i balladores, i 70 músics. Es va editar un preciós programa seguint les directrius establides a Agullent i que va aconseguir autofinançar-se amb publicitat. Igual que el Programa de la IV Festa arreplega interessants col·laboracions científiques i literàries, el currículum dels grups participants i valuosa documentació gràfica. Es va obtindre en esta edició la col·laboració de les següents institucions i entitats econòmiques i culturals: Ajuntament, Diputació Provincial de València, Conselleria de Cultura, Conselleria de Turisme, Conselleria Adjunta a la Presidència, Ministeri de Cultura, Federació Valenciana d'Associacions Culturals (FEVAC), Acció Cultural del País Valencià, Caixa d'Estalvis d'Ontinyent. Caixa d'Estalvis de Valencia i Caixa Postal d'Estalvis. La V Festa també va comptar amb un preciós cartell policromat dissenyat pel departament de publicitat de la Caixa Postal d'Estalvis que va servir al mateix temps de portada del Programa-anuari.

Cartell del 5 Aplec a Fontanars dels Alforins

VI Festa a Ontinyent 17/09/1983[modifica]

La VI Festa va tindre lloc a Ontinyent (1983). S'hi va incorporar el poble d'Aielo de Malferit, però no es va presentar el poble de Bèlgida que desapareixerà de la Festa i no tornarà a incorporar-se fins a la XVII edició (1994) que es va celebrar en la dita localitat. En total van participar 13 grups, 12 de la Vall més el grup invitat. que en esta ocasió va ser el Grup de Danses de la Font de la Figuera. El nivell de participació va ser semblant al de l'edició anterior. uns 800 balladors i balladores, i més de 60 músics. Per primera vegada la Festa va deixar de celebrar-se en diumenge, i des d'este moment fins a l'actualitat, totes les edicions s'han celebrat durant la vesprada-nit d'un dissabte del mes de setembre. Una altra novetat que es va introduir en l'edició d'Ontinyent i que es mantindrà en les següents, va ser l'actuació d'un conjunt musical per a amenitzar una vetlada de ball després del sopar de germanor. Es va editar un programa del mateix format i característiques que el dels anys anteriors, però en el qual només apareix una ressenya sobre els pobles i grups participants i es van perdre les col·laboracions científiques i literàries, encara que el Llibre-programa d'esta edició es va retolar com VI Festa de la Dansà de la Vall d'Albaida, en el cartell anunciador que es va confeccionar apareix la inscripció VI Aplec de la Dansa de la Vall d'Albaida. L'organització i finançament d'esta edició va anar a càrrec exclusivament del Grup de Danses "Teixidors” d'Ontinyent.

Cartell del 6 Aplec a Ontinyent

VII Festa a Albaida 15/09/1984[modifica]

La VII Festa es va celebrar a Albaida (1984) i va suposar un dels moments més importants en la seua evolució. Allí es van aconseguir les cotes més altes d'organització i participació. En total van ser 14 els grups participants representant a 12 municipis de la Vall (Agullent, Aielo de Malferit, Albaida, Alfarrasí, Benigànim, Bocairent, Fontanars dels Alforins, Montaverner, Ontinyent, El Palomar, La Pobla del Duc i Quatretonda), amb la peculiaritat que per primera vegada un municipi, Ontinyent. va estar representat per dos col·lectius distints, el “Grup de Danses Teixidors” i el “Grup de Danses Arrels”. En esta ocasió el grup invitat va ser una vegada més l’Escola de Danses de Xàtiva. En total es van donar cita a Albaida quasi 900 balladors i balladores, i més de 70 músics. Els espectadors que es van reunir per a presenciar la fi de testa en l'esplèndida plaça principal van superar els 5.000, segons càlculs de la Policia Municipal. El poble sencer es va bolcar en la Festa i es va aconseguir una plena col·laboració, tant ciutadana com de totes les institucions culturals del municipi. El Grup de Danses "La Vall" va ser el responsable d'este fenomen sociològic. que com ratificaria el seu alcalde en la "Salutació" del Programa, "ha sigut una festa única en la història de la nostra ciutat". La Festa va estar patrocinada per la Caixa d'Estalvis d'Ontinyent, l'Ajuntament, la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència i la Diputació Provincial de Valencia. Per primera vegada en esta edició se suma una autèntica, completa i magnífica Setmana Cultural al voltant de la festa. A partir d'este moment s'incorporarien a les següents edicions de la Festa les seues corresponents Setmanes Culturals. El Programa-anuari va canviar de format, es va suprimir la publicitat i es va dedicar íntegrament a presentar la programació d'actes, el currículum i les fotografies dels grups participants i les col·laboracions científiques i literàries sobre temes relacionats amb el folklore de la nostra Comarca. Com venia sent tradicional el cartell Anunciador d'esta edició es va utilitzar també com a portada del Programa-anuari.

Cartell del 7 Aplec a Albaida

VIII Festa a Benigànim 21/09/1985[modifica]

No menys brillant va resultar la VIII Festa de Benigànim (1985) organitzada pel Grup de Danses "Arrop i Talladetes" i patrocinada per l'Ajuntament, la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, la Caixa d'Estalvis de València, la Caixa d'Estalvis d'Ontinyent i la Caixa Rural de València. A Benigànim van participar 12 grups representant als mateixos municipis de la Vall que van assistir a l'edició anterior. No es va presentar el Grup de Danses "Teixidors" d'Ontinyent i en esta ocasió no va haver-hi grup invitat. En total es van comptabilitzar uns 600 balladors i balladores, i més de 60 músics. Es va introduir una interessant novetat, la convocatòria d'un concurs de cartells. L'esbós guanyador es va editar com a cartell oficial de la VIII Festa i va servir al mateix temps de portada d'un interessant i documentat Programa-anuari. Es va mantindre l'estructura secular de la Festa amb l'addició d'una completa i interessant Setmana Cultural, la programació de la qual es detalla en el Programa-anuari. La fi de festa en la plaça del Reial va ser brillant i modèlica, amb un espectacular escenari a l'aire lliure, una perfecta programació, una acurada presentació, un desenrotllament harmònic i una assistència massiva de públic.

IX Festa a Aielo de Malferit 13/09/1986[modifica]

La IX Festa es va celebrar a Aielo de Malferit (1986) organitzada pel Grup de Danses "La Solana" i va mantindre l'alt nivell de qualitat i participació aconseguit en les edicions anteriors. Van estar representats els 12 municipis participants en la VIII Festa, tampoc va assistir en grup "Teixidors" d'Ontinyent i no va haver-hi grup invitat. Es va mantindre el concurs de cartells i el guanyador va ser editat com a cartell oficial i portada del Programa-anuari que reprèn les característiques i format del publicat a Albaida. Es va consolidar definitivament la setmana cultural que serà ja una constant en les futures edicions d'este període. En total van dansar pels carrers d'Aielo de Malferit uns 700 balladors i balladores amb els seus corresponents acompanyaments musicals. Esta IX Festa va estar patrocinada per l'Ajuntament, La Conselleria de Cultura, Educació i Ciència i la Diputació Provincial de València. La fi de festa va mantindre un alt nivell, tant per la seua concepció i desenrotllament com per la gran participació de públic. El cartell policromat i el Programa-anuari donen testimoni de la celebració d'esta edició.

X Festa a El Palomar 12/09/1987[modifica]

La X Festa va tindre lloc a El Palomar (1987), organitzada pel Grup de Danses "l'Albada" i patrocinada per l'Ajuntament, la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència i la Diputació Provincial de València. En esta edició es va reincorporar el Grup de Danses Teixidors d'Ontinyent, que per raons internes va estar absent en les dos edicions anteriors. En total van participar 13 grups representant els 12 municipis anteriorment mencionats i consolidats com a habituals assistents a la nostra trobada artística anual amb més de 700 balladors i balladores, i uns 70 músics. En esta edició es va eliminar, per primera vegada, la tradicional fi de festa que s'havia mantingut des de la primera edició, al·legant els organitzadors carència d'infraestructura urbana per a acollir els espectadors. Este fet, improvisat per l'organització i no consensuat, va molestar algun dels grups participants que no van poder representar en l'escenari les danses que havien preparat. La fi de festa es va limitar a l'entrega de trofeus de participació i a l'intent fallit de ballar tots els grups al mateix temps unes quantes estrofes musicals d'una dansà normalitzada. Es va mantindre la celebració de la setmana cultural, es va editar un cartell policromat i un modest Programa-anuari multicopiat.

Cartell del 10 Aplec a El Palomar

XI Festa a Alfarrasí 17/09/1988[modifica]

La XI Festa es va celebrar a Alfarrasí (1988), organitzada pel Grup de Danses "La Balleruga” i patrocinada per l'Ajuntament, la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència i la Diputació Provincial de València. A Alfarrasí van participar 12 grups ("Teixidors" i "Arrels" per Ontinyent) representant 11 municipis, amb uns 650 balladors i balladores, i més de 60 músics. Montaverner, per primera vegada en onze edicions, no es va presentar a la cita i no tornarà a reincorporar- se fins a la XVIII edició (1995) que es va celebrar a Atzeneta. A Alfarrasí es va restituir la fi de festa tradicional amb la participació de tots els grups en un magnífic escenari que es va instal·lar en el camp municipal d'esports i amb una assistència extraordinària de públic. Es va mantindre la setmana cultural i es va editar un cartell a una sola tinta que va servir al mateix temps de portada d'un modest programa multicopiat.

Cartell del 11 Aplec a Alfarrasí

XII Festa a Bocairent 23/09/1989[modifica]

El Període de consolidació es tanca amb la celebració de la XII Festa a Bocairent (1989). Es va encarregar d'organitzar-la el Grup de Danses "Cardaors" i va ser patrocinada per l'Ajuntament, la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència i la Diputació Provincial de València. En total van participar 13 grups, s'incorpora Llutxent, i van estar representats 12 municipis (Agullent, Albaida, Aielo de Malferit. Alfarrasí, Bocairent, Benigànim, Fontanars dels Alforins, Llutxent, Ontinyent, el Palomar, la Pobla del Duc i Quatretonda), amb més de 700 balladors i balladores, i 70 músics. A Bocairent es va pactar suprimir la fi de festa tradicional, que seria substituïda per un senzill acte d'entrega de trofeus de participació. A partir d'esta edició es va eliminar definitivament la representació de danses en un escenari com a colofó de la festa, així com el sorteig de la localitat que organitzaria la següent edició. Es va celebrar una interessant setmana cultural, es va editar un preciós cartell policromat, i en comptes del tradicional programa-anuari, el Grup de Danses "Cardaors" va publicar un llibre titulat “La Serra i la Vall” amb un erudit i interessant contingut etnològic i folklòric. A Bocairent es va tancar el cicle iniciat dotze anys abans, i segons les Bases de la Festa, la XIII edició havia de tornar a Quatretonda i repetir en segona volta el circuit ordenat per sorteig. No obstant, a Bocairent es van produir dos fets decisius que determinaran la futura evolució de la Festa: a) La incorporació del municipi de Llutxent, que va reclamar la celebració de la XIII edició, amb la qual cosa es trencaria la dinàmica cíclica del procés per a obrir un nou període d'expansió; i b) Es produïxen els primers contactes formals del Comitè Consultiu de la Festa amb els representants de la Mancomunitat de Municipis de la Vall d'Albaida, amb la intenció que la Mancomunitat acceptara la responsabilitat del finançament i la difusió de la Festa en la resta dels municipis de la Vall que fins al moment no s'havien vist implicats. Es va arribar a l'acord que la XIII Festa se celebraria a Llutxent. I que a partir de la dita edició, la Mancomunitat assumiria els costos econòmics i s'encarregaria de negociar amb la resta de municipis de la Vall, que per diversos motius mai havien participat, la seua inclusió en el circuit perquè acolliren la Festa, s'investigaren i, en la mesura que es poguera, es rescataren o restauraren els vestigis de les seues músiques i danses tradicionals, al mateix temps que acceptaren la responsabilitat d'organitzar la Festa en les seues respectives localitats, amb la qual cosa el circuit quedava obert en teoria als 33 municipis que constituïxen la Mancomunitat. Així doncs, el Període de consolidació s'havia completat i s'obria una etapa d'expansió en què es pretenia fer partícips de la Festa a la totalitat dels municipis de la Vall d'Albaida. Tots els grups assistents a la "reunió de Bocairent" van estar d'acord a acceptar les noves directrius que ordenaven la Festa i van prometre continuar en el circuit i col·laborar en l'èxit dels objectius projectats per al futur immediat.

Període d'expansió (1990-1998)[modifica]

Hem denominat este període amb el qualificatiu d'"expansió" perquè trenca els límits prefixats en les bases fundacionals de la Festa i l'extrapola més enllà del circuit prèviament pactat. Este Període, amb una duració de nou anys, s'estén des de 1990 fins que la Mancomunitat esgota en 1998 totes les possibilitats d'incloure nous municipis en el circuit i la Festa retorna en 1999 a Quatretonda on es va originar. Durant este Període es van celebrar les edicions següents: la XIII a Llutxent (22/09/1990); la XIV en Castelló de Rugat (12/09/1991); la XV a Salem (26/09/1992); la XVI a Benicolet (11/09/1993); la XVII a Bèlgida (01/10/1994); la XVIII en Atzeneta (10/09/1995); la XIX en l'Olleria (05/100/1996); la XX en l'Olleria (13/09 /1997), i la XXI a Bellús (12/09/1998).

XIII Festa a Llutxent 22/09/1990[modifica]

La incorporació de Llutxent a la XII Festa celebrada a Bocairent (1989) va ser possible gràcies a Carmen Martí, Camil Canet, l'Associació Cultural "El Surar" i el Grup de Danses Populars de Quatretonda. Estos quatre elements van exercir un paper crucial per a la recuperació de la Dansa de Llutxent que ja feia més de 25 anys que no es ballava. Carmen Martí, antiga balladora llutxentina de les danses, com a depositària i coneixedora de la música i els passos de la dansa; Camil Canet, professor d 'EGB, entusiasta i entregat artífex d'un grup de jóvens disposats aprendre-la; "El Surar", associació cultural que va oferir el suport i les infraestructures necessàries per a la recuperació del folklore llutxentí; i el Grup de Danses Populars de Quatretonda, ja que va servir d'estímul i inestimable suport, perquè la seua Directora artística, Sra. Violeta Montoliu, donant una resposta generosa a la petició d'ajuda tècnica i artística sol·licitada per Camil Canet. Es va encarregar personalment de rehabilitar, muntar i ensenyar la dansa de Llutxent. A l'acceptar el Comitè consultiu de la Festa en la "reunió de Bocairent" la sol·licitud de Llutxent per a organitzar la XII edició (1990), va obrir un nou horitzó a la Festa al comprometre's la Mancomunitat de Municipis de la Vall d'Albaida a responsabilitzar-se del seu finançament i a estendre-la als restants pobles de la Vall on no existien en aquells moments grups estables o col·lectius que encara practicaven les danses. "El Surar", on es va ubicar des de principis de 1989 el grup de jóvens liderats per Camil Canet i que havien aprés a ballar la dansa, va assumir la responsabilitat d'organitzar la XIII Festa, mentre que l'Ajuntament, la Mancomunitat, la Diputació Provincial de Valencia, la Cooperativa Agrícola del Camp C.V. de Llutxent i la Caixa d'Estalvis d'Ontinyent, en van ser els patrocinadors. Hi van participar tots els grups assistents a l'edició de Bocairent, 13 grups en representació de 12 municipis, amb més de 700 balladors i balladores, i prop de 60 músics. Es va editar un cartell i un programa de mà amb les activitats de la setmana cultural muntades al voltant de la Festa. Desgraciadament, a partir d'esta edició va deixar de publicar-se el Programa-anuari, que ja a Bocairent havia sigut substituït per un llibre sobre etnografia i folklore de la Vall i que des de la IV edició celebrada a Agullent (1981) va acompanyar la celebració de la Festa durant nou edicions successives.

XIV Festa a Castelló de Rugat 14/09/1991[modifica]

La XIV Festa es va celebrar a Castelló de Rugat (1991), organitzada per l'Ajuntament i patrocinada pel mateix Ajuntament, la Mancomunitat, la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, la diputació Provincial de València i la Caixa d'Estalvis d'Ontinyent. En total hi van participar 14 grups, els 13 de l'edició anterior més el de Castelló de Rugat, representant 13 municipis amb més de 800 balladors i balladores, i 70 músics. En esta edició es va recuperar la dansa de Castelló de Rugat que feia més de 30 anys que no es ballava, gràcies a l'entusiasme i interès del seu Alcalde, el Sr. Vicent Moreno, que amb el suport del seu regidor de Cultura va propiciar i va encoratjar la formació d'un xicotet grup d'antics balladors i balladores, i a la desinteressada col·laboració del Grup de Danses Populars de Quatretonda, ja que una vegada més va aportar la valuosa direcció tècnica i artística de la seua directora, Sra. Violeta Montoliu, que va ajudar personalment en la recuperació, muntatge i assajos d'esta dansà. Es va editar un cartell policromat i un programa de mà que arreplegava tots els actes de la brillant setmana cultural que va acompanyar a esta edició. Com a anècdota, i fet singular que mai va tornar a repetir-se, va tindre lloc en un espectacular escenari una fi de festa a càrrec d'un grup folklòric lituà de gran qualitat artística, musical i coreogràfica. Durant la preparació d'esta edició encara es va reunir el Comitè Consultiu dos vegades a Castelló de Rugat. A partir d'esta Festa el Comitè Consultiu va perdre el seu protagonisme en la mesura en què la Mancomunitat assumia competències organitzatives, i nomenava Josep Talens, funcionari d'esta, responsable de la negociació per a la recerca del municipi que es responsabilitzara de la pròxima edició, al mateix temps que assumia funcions de coordinador i assessor de l'Ajuntament per a la preparació, finançament i celebració de la Festa, amb la qual cosa la Mancomunitat passarà a ser l'autèntica responsable i organitzadora de la Festa al costat de l'ajuntament de la localitat on se celebre.

XV Festa a Salem 26/09/1992[modifica]

La XV Festa (1992) va ser acollida pel municipi de Salem i organitzada pel seu Ajuntament i la Mancomunitat i patrocinada per ambdós institucions amb la col·laboració de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, la Diputació Provincial de València i la Caixa d'Estalvis d'Ontinyent. En esta edició van participar 15 grups en representació de 14 municipis amb més de 800 balladors i balladores, i uns 70 músics. El poble de Salem va voler participar en la Festa amb un grup de densa al costat dels altres grups germans de la Vall. Al no existir en la localitat cap grup ni col·lectiu que cultivara la dansa, per no conèixer-se tradició d'esta activitat, el seu ajuntament va sol·licitar l'ajuda tècnica i artística del Grup de danses Populars de Quatretonda perquè ensenyara a ballar la dansà a un grup de xiquets i xiquetes. Es va iniciar un treball d'investigació local entre les persones de més edat amb la finalitat de detectar l'existència d'algú que recordara passos de danses o músiques dansades. No es van trobar vestigis sobre les danses, però es va aconseguir recuperar la música d'una antiga jota. Gràcies a la col·laboració de la banda de música de la localitat es va muntar la part musical i es va procedir posteriorment a la restauració d'allò que es va denominar Jota de Salem, perquè al no poder-se recuperar els passos i la coreografia originals, se li van adaptar uns passos de jota amb una dinàmica de trasllat en fileres, a fi que els balladors i balladores pogueren interpretar-la transitant en dos files al llarg dels carrers per a adaptar-la al ritual de desplaçament propi de la dansà. De la restauració de la Jota de Salem i del seu posterior muntatge, ensenyança i assajos es va encarregar el ballador del Grup de Danses Populars de Quatretonda Fernando Llàcer que va fer un encomiable treball, premiat per l'èxit que va tindre el grup de xiquets i xiquetes que el va estrenar en la XV festa abillats amb els vestits tradicionals de festa que encara es conservaven. Es va editar un preciós cartell policromat i un programa de mà amb els actes de la setmana cultural que va complementar la celebració d'esta edició.

XVI Festa a Benicolet 11/09/1993[modifica]

La XVI Festa va tindre lloc a Benicolet (1993), organitzada pel seu Ajuntament i la Mancomunitat i patrocinada per les dos institucions amb la col·laboració de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, la Diputació Provincial de València i la Caixa d'Estalvis d'Ontinyent. Joan Catatà, Regidor de Cultura de l'Ajuntament de Benicolet, va sol·licitar l'ajuda i assessorament tècnic i artístic del Grup de Danses Populars de Quatretonda per a organitzar un grup de dansa que poguera participar en la Festa al costat dels altres grups de la Vall. Igual que en les anteriors edicions, el Grup de Danses Populars de Quatretonda va donar una resposta positiva i desinteressada a la sol·licitud formulada. Es va seguir l'habitual procediment d'investigació, i es va detectar en esta ocasió l'existència d'una melodia de les danses, que es va rehabilitar i es va muntar de nou musicalment per a la seua interpretació amb dolçaina i tabalet. Els passos i la coreografia originals no es van poder conservar, perquè ningú els recordava, per la qual cosa es va fer un treball de restauració i es van adaptar passades tradicionals de ball pla o planet, propis i comuns de qualsevol dansà. Del treball de muntatge, ensenyança i assajos es va encarregar una vegada més Fernando Llàcer i es va recuperar també la indumentària tradicional de festa de Benicolet. En esta edició van participar 16 grups representant a 15 municipis i van desfilar ballant pels carrers de Benicolet en l'orde següent: Fontanars dels Alforins, Ontinyent “Teixidors" i “Arrels", Albaida, Benigànim, Aielo de Malferit, El Palomar, Alfarrasí, Bocairent. Llutxent, Quatretonda, Castelló de Rugat, la Pobla del Duc, Salem, Agullent i Benicolet. En total quasi 900 balladors i balladores, i més de 70 músics. Es va editar un cartell artístic policromat i un programa de mà amb els actes de la setmana cultural que completa la celebració d'esta XVI edició.

XVII Festa a Bèlgida 01/10/1994[modifica]

La XVII Festa celebrada a Bèlgida (1994) té una especial significació per tres significatius esdeveniments que van ocórrer en esta edició. Un de trist, la desaparició definitiva dels grups de danses de Benicolet, Llutxent i Salem. i dos gojosos; un, la reincorporació del municipi de Bèlgida al circuit, del qual va estar absent des de 1983 al no acudir a la VI edició celebrada a Ontinyent; i l'altre, l'edició per part de la Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, del vol. XXIV de la "Fonoteca de Materials". Número monogràfic titulat “Les Danses a la Vall d'Albaida”, magnífica publicació composta per un preciós llibret policromat que arreplega diverses investigacions sobre les nostres danses amb abundant documentació gràfica i un CD-Rom, recopilació sonora de la música de les danses dels 17 municipis que fins enguany van ser seus de la nostra Festa. La presentació oficial d'un document tan important imprés i sonor es va realitzar el 22 d'octubre en el Centre social de l'Ajuntament de Castelló de Rugat. La gestió i organització d'esta XVII edició va anar a càrrec de l'Ajuntament de Bèlgida i la Mancomunitat conjuntament, amb la col·laboració de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, la Diputació de València i la Caixa d'Estalvis d'Ontinyent. En esta edició van participar un total de 14 grups que representaven 13 municipis, amb prop de 700 balladors i balladores, i uns 70 músics. Com era habitual es va editar un cartell policromat i un programa de mà que arreplegava els actes de la setmana cultural.

XVIII Festa a Atzeneta d'Albaida 10/09/1995[modifica]

El municipi d'Atzeneta d'Albaida va assumir en 1995 la responsabilitat d'acollir la XVIII edició que es caracteritzarà per dos feliços successos, l'aparició del Grup de Danses "La Lligassa", que a partir d'este moment representarà Atzeneta en totes les edicions de la nostra Festa, i la reincorporació del Grup de Danses de Montaverner que des de la X edició del Palomar (1987) no havia tornat a participar. Ajuntament i Mancomunitat confeccionaren l'organització i celebració d'esta edició amb la col·laboració de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, el recentment creat Servei d'Assistència i Recursos Culturals (SARC) de la Diputació de València i l'habitual Caixa d'Estalvis d'Ontinyent. En total van participar 15 grups, tots els que van acudir a Bèlgida més el de Montaverner, que representaven 14 municipis amb uns 800 balladors i balladores, i 70 músics. Cartell policromat i programa de mà amb els actes de la setmana cultural, amb les habituals activitats de concurs i exposició de cartells, demostració de pentinats tradicionals de festa, exposició de fotografies antigues i indumentària, conferències, etc., van completar la celebració d'esta edició.

XIX Festa a l'Olleria 05/10/1996[modifica]

La XIX Festa, que havia de celebrar-se a l'Olleria (1996), va ser la primera que va haver de suspendre's en 19 anys d'història, a causa d'una torrencial tempesta d'aigua i pedra acompanyada per un impressionant aparell elèctric que es va desencadenar entrada la vesprada del 5 d'octubre, quan els grups participants estoven en plena dansà recorrent els carrers de la població. Cal assenyalar que gràcies a la creació en 1995 del Taller de danses valencianes i cultura popular de l'Olleria es va propiciar la creació del Grup de Danses "El Revol" que representarà l'Olleria en les successives edicions i que van recuperar, van restaurar i van representar la Dansà. A més, conjuntament amb l'agrupament Escorta "Sant Jordi" van recuperar, van restaurar i van ballar de nou el Ball dels Locos de l'Olleria, l'última representació del qual va tindre lloc en 1918. Esta edició va ser organitzada conjuntament per l'Ajuntament i la Mancomunitat, fet característic d'este Període, amb la col·laboració de la Conselleria de Cultura. Educació i Ciència, el SARC de la Diputació de València i les següents associacions locals: Col·lectiu l'Olla. Ames de Casa de l'Olleria, Associacions de Veïns de l'Olleria i Junta Central de Festes de Moros i Cristians. Hi van assistir un total de 15 grups que representaven 15 municipis amb quasi 900 balladors i balladores, i 80 músics. No es va presentar el Grup de Danses “Arrop i Talladetes" de Benigànim que des de llavors i fins a la XXV edició no ha tornat a participar en el circuit. L'habitual cartell policromat i un programa de mà, que en esta ocasió arreplega en les seues 30 pàgines una fotografia i el currículum de tots els grups participants, constituïxen els documents que acrediten la celebració d'esta Festa que no va arribar a consumar-se.

XX Festa a l'Olleria 13/09/1997[modifica]

La XX Festa se celebra de nou a l'Olleria (1997), a petició del seu Ajuntament que va vore satisfeta la seua sol·licitud de repetir l'edició anterior que va haver de suspendre’s per les adverses condicions meteorològiques. En esta segona ocasió es va poder desenrotllar sense incidents, amb els mateixos organitzadors. patrocinadors, grups participants i recorregut, però amb un nou cartell i una nova programació

XXI Festa a Bellús 12/09/1998[modifica]

La XXI Festa va tindre lloc a Bellús (1998) i va ser l'última del Període d'Expansió. Va ser gestionada i organitzada conjuntament per l'Ajuntament de la localitat i la Mancomunitat, amb la col·laboració de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, el SARC de la Diputació de València i la Caixa d'Estalvis d'Ontinyent. En esta edició i gràcies a l'interés de l'alcalde de Bellús, Diodoro Ferrando, antic ballador de les danses, es va poder recuperar i es va poder muntar la Densà de Bellús, al mateix temps que es crea el Grup de Danses "El Repic", que des d'esta edició i fins al moment present, ha participat en totes les edicions representant el municipi de Bellús. Hi van participar els 16 grups (els 15 de l'edició anterior més Bellús), que representaven 16 municipis amb més de 900 balladors i balladores, i uns 80 músics. El tradicional cartell policromat i el programa de mà amb els actes que van acompanyar la seua celebració van completar esta edició.

Període de Reiniciació o del Segon Cicle (1999 · 2015)[modifica]

A pesar dels esforços i de les gestions personals de Josep Talens, funcionari de la Mancomunitat encarregat de coordinar i organitzar conjuntament amb els responsables municipals la Festa de les Danses, no es va poder aconseguir la col·laboració de cap dels ajuntaments de la Vall que encara no havien participat en la Festa perquè acceptara la responsabilitat d'organitzar en la seua localitat la següent edició, per la qual cosa es va decidir restituir-la al municipi on s'havia originat, Quatretonda, fet que tancava el circuit i se n'iniciava el segon cicle, en el qual es repetirien les seus de celebració d'acord amb l'orde jo establit. Durant este Període, i fins al moment de complir-se el XXV Aniversari, s'han celebrat les edicions següents: la XXII, a Quatretonda (02/10/1999); la XXIII, a la Pobla del Duc (30/09 /2000); la XXIV, a Otos (29/09/2001 ), i la XXV, a Montaverner (28/09/ 2002) .

XXII Festa a Quatretonda 02/10/1999[modifica]

Així doncs, la XXII Festa, primera d'este Període, es va celebrar a Quatretonda (1999) organitzada per l'Ajuntament amb la col·laboració del Grup de Danses Populars de Quatretonda. Va ser patrocinada per la Mancomunitat, la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, el SARC de la Diputació de València, la recentment creada Federació Valenciana de Municipis i Províncies i la Caixa d'Ontinyent. Els 16 grups que participaven en representació de 16 municipis van ballar al llarg de l'itinerari pactat pels carrers de la població les seues respectives dansades, d'acord amb el següent orde d'actuació que reproduïx el preestablert durant la primera volta del circuit iniciat a Quatretonda (1978) i finalitzat a Bellús (1998): Bellús, l'Olleria, Atzeneta d'Albaida, Bèlgida, Castelló de Rugat, Bocairent, Alfarrasí, El Palomar, Aielo de Malferit, Albaida, Ontinyent, Fontanars dels Alforins, Agullent, Montaverner, la Pobla del Duc i Quatretonda. En total, més de 900 balladors i balladores, i uns 80 músics. Un cartell policromat i el programa de mà constituïxen els documents acreditatius de la seua celebració.

XXIII Festa a La Pobla de Duc 30/09/2000[modifica]

Després de Quatretonda, i en compliment de l'orde preestablert per sorteig durant la celebració del primer circuit, va correspondre a la Pobla del Duc (2000) l'organització de la XXIII Festa. La Mancomunitat va prestar la seua incondicional col·laboració i assessorament i es va comptar amb les col·laboracions següents: Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, SARC de la Diputació de València, Federació Valenciana de Municipis i Províncies i la Caixa d'Ontinyent. Hi van participar en total 16 grups, els mateixos de l'edició anterior; que representaven 16 municipis amb més de 900 balladors i balladores, i 80 músics. El cartell policromat, guanyador del tradicional concurs de cartells, i que al seu torn es reproduïx en la portada del programa de mà, són testimoni documental de la celebració d'esta XXII edició.

XXIV Festa a Otos 29/09/2001[modifica]

La XXIV Festa, corresponent a l'any 2001, hauria d'haver-se celebrat a Montaverner; però van sorgir greus problemes al negar-se este municipi a ser la seu d'esta edició, al·legant el seu Ajuntament que anteriorment s'havia compromés a organitzar la celebració de l'Aplec d'Associacions Corals de la Vall d'Albaida i que mancava dels recursos econòmics i humans necessaris per a celebrar estos dos esdeveniments durant el mateix any. A pesar de la debilitat dels arguments que Montaverner esgrimia per a no assumir les seues obligacions amb la Festa, les negociacions van fracassar, i es va haver de buscar una localitat substituta fora del circuit, sota pena d'interrompre la celebració d'esta, al no acceptar la resta de municipis participants una responsabilitat que no els corresponia. Es van fer gestions amb Guadasséquies, que encara que en principi va acceptar organitzar la XXIV edició finalment hi va renunciar. Afortunadament, i com a solució d'emergència proposada per la Mancomunitat, es va aconseguir que Otos fóra la població amfitriona encara que no existia tradició de les danses ni col·lectiu disposat a aprendre-les per a ballar-les i representar el seu municipi. Esta Festa, igual que les dos anteriors d'este Període. Va comptar amb els mateixos

patrocinadors. Van participar els 16 grups de l'edició anterior, que representaven 16 municipis, i es va repetir sense variar l'orde d'actuació seguit en XXIII edició de la Pobla del Duc presidits pel grup de gaites "Sac de Gemecs" d'Otos, que va obrir amb les seues melodies el desenrotllament d'esta accidentada edició. En total,

quasi 900 participants i uns 100 músics comptant els gaiters d'Otos. A més. cal

ressenyar altres dos singulars innovacions que es van introduir en

esta ocasió: el tradicional sopar fred de germanor reservat als participants es va fer extensiu a tots els veïns de la població i el tradicional castell de focs artificials amb què es tancaven els actes públics de la Festa va ser substituït al finalitzar el sopar i la vetlada musical a càrrec d'un grup "Tres fan Ball", per un correfoc a càrrec de la Colla de Dimonis del Casal Jaume I de la Vall d'Albaida. El corresponent cartell policromat i el programa de mà són testimoni documental d'esta singular edició.

XXV Festa a Montaverner 28/09/2002[modifica]

Finalment. la XXV edició de la Festa, amb la qual en vam celebrar el XXV Aniversari, va tindre lloc a Montaverner (2002), organitzada pel seu Ajuntament amb la col·laboració del Grup de Danses de Montaverner i patrocinada per les mateixes institucions de les tres anteriors edicions d'este Període. No va haver-hi actes d'especial rellevància amb motiu del XXV Aniversari, només una referència en l'al·locució pronunciada per la seua Alcaldessa prèvia a l'entrega dels trofeus de participació. Van assistir els mateixos grups de l'edició anterior, excepte el grup de gaiters "Sac de Gemecs" d'Otos, amb un total de 900 balladors i balladores, i uns 80 músics. El tradicional cartell policromat i el programa de mà donen fe de la celebració del XXV Aniversari.

XXVI Festa a Agullent 14/09/2003[modifica]

[2] la XXVI Festa de les Danses de la Vall d'Albaida va tindre lloc a Agullent. Van participar 15 localitats de la comarca (Montaverner, La Pobla del Duc, Quatretonda, Bellús, L'Olleria, Atzeneta d'Albaida, Bèlgida, Castelló de Rugat, Alfarrasí, Bocairent, EI Palomar, Aielo de Malferit, Albaida, Ontinyent i Agullent). La localitat convidada va ser Algemesí (La Ribera Alta) representada pel Grup de Danses “Llauradors”. La cercavila va ser a càrrec de la colla dolçainera d'Algemesí. L'edició d'este any va tindre la peculiaritat de realitzar la dansà de l'Aplec en diumenge. Fins este moment totes les dansaes s'havien fet en dissabte llevat de les dels anys 1978, 1979, 1980, 1981 i 1995. Amb motiu d'este aplec, es va editar el llibre “XXVI Festa de les Danses de la Vall d'Albaida; Agullent, 14 de setembre de 2003” coordinat per Emili Casanova i editat pel Grup de Danses d'Agullent, que va ser presentat a la setmana cultural, i que també va comptar amb una xarrada a la Casa de la Cultura a càrrec del Grup de Danses “Cardaors” de Bocairent sobre L'Ú d'Agullent.

XXVII Festa a Fontanars dels Alforins 25/09/2004[modifica]

XXVIII Festa a Ontinyent 10/09/2005[modifica]

XXIX Festa a Albaida 09/09/2006[modifica]

[3] la XXIX Festa de les Danses de la Vall d'Albaida va tindre lloc a Albaida. Van participar 17 localitats de la comarca (Ontinyent, Fontanars dels Alforins, Agullent, Montaverner, La Pobla del Duc, Quatretonda, Bellús, L'Olleria, Atzeneta d'Albaida, Bèlgida, Castelló de Rugat, Bocairent, Alfarrasí, El Palomar, Aielo de Malferit, Benigànim i Albaida. Com a localitat convidada va assistir Alacant (L'Alacantí), representada pel grup de danses de l'Associació Cultural el Cresol. Esta edició va comptar amb més de 1.000 balladors i balladores i vora un centenar de músics. La cercavila va ser a càrrec del grup de xirimiters i tabaleters “La pedrera” d'Albaida. La festa va comptar amb el sopar de germanor i una actuació del grup “Tres Fan Ball”. Per a esta edició es van realitzar activitats complementàries com una nit d'albaes.

XXX Festa a Benigànim 22/09/2007[modifica]

XXXI Festa a El Palomar 13/09/2008[modifica]

Cartell del 31 Aplec a El Palomar

XXXII Festa a Alfarrasí 12/09/2009[modifica]

[4] la XXIX Festa de les Danses de la Vall d'Albaida va tindre lloc a Alfarrasí. Va ser organitzada per La Mancomunitat de Municipis de la Vall d'Albaida, l'Ajuntament d'Alfarrasí i el Grup de Danses “La Balleruga” d'Alfarrasí. Van participar 16 localitats de la comarca (El Palomar, Quatretonda, Benigànim, Albaida, Ontinyent, Fontanars dels Alforins, Agullent, Montaverner, la Pobla del Duc, Bellús, l'Olleria, Atzeneta d'Albaida, Bèlgida, Castelló de Rugat, Bocairent i Alfarrasí). Com a localitat convidada va assistir Xàtiva (La Costera), representada per l'Escola de Dansa de Xàtiva. El certamen va acollir al voltant de 600 balladors i balladores. L'encontre va comptar amb el tradicional passacarrer abans de la dansà i una actuació de Pep Gimeno “El Botifarra” per a tot el públic en finalitzar el sopar de germanor.

Cartell del 32 Aplec a Alfarrasí

XXXIII Festa a Bocairent 11/09/2010[modifica]

[5] la XXXIII Festa de les Danses de la Vall d'Albaida va tindre lloc a Bocairent. Van participar 17 localitats de la comarca (Atzeneta d'Albaida, Alfarrasí, el Palomar, Aielo de Malferit, Benigànim, Albaida, Ontinyent, Fontanars dels Alforins, Agullent, Montaverner, la Pobla del Duc, Quatretonda, Bellús, l'Olleria, Bèlgida, Castelló de Rugat i Bocairent) i com a municipi convidat Algemesí (La Ribera Alta). L'aplec va ser precedit per la tradicional cercavila que va comptar amb el grup de dolçainers i tabaleters l'Aljub i els Cabolos de Bocairent. En acabar la dansà va actuar a la plaça de l'Ajuntament la Muixeranga d'Algemesí i hi va haver una dansà conjunta de tots els participants. Després del tradicional sopar de germanor es va comptar amb una actuació de Pep Gimeno "Botifarra". En la setmana cultural es va presentar el llibre d'indumentària tradicional “A la moda valenciana, la dona al segle XVIII”, de Salvador Mercado i Marita Sempere.

Cartell del 33 Aplec a Bocairent

XXXIV Festa a Castelló de Rugat 17/09/2011[modifica]

Cartell del 34 Aplec a Castelló de Rugat

XXXV Festa a Bèlgida 08/09/2012[modifica]

[6] La XXXV Festa (2012) va ser realitzada a Bèlgida, organitzada per l'Ajuntament i la Mancomunitat de Municipis de La Vall d'Albaida. L'encontre va comptar amb 15 localitats de la comarca (Benigànim, Bocairent, Alfarrasí, el Palomar, Castelló de Rugat, Albaida, Ontinyent, Fontanars dels Alforins, Agullent, Montaverner, la Pobla del Duc, Quatretonda, Bellús, l'Olleria i Bèlgida) i la localitat convidada que en esta ocasió va ser Xert (Baix Maestrat). Van participar més de 500 balladors i balladores i 50 músics. Per a l'ocasió es van recuperar “l'Ú” de Bèlgida i la “Jota” que van ser reestrenats a la finalització de la cercavila i abans de la dansà. La setmana cultural va comptar amb una exposició comarcal de fotografies i d'indumentària i una conferència sobre les castanyoles a càrrec de Miquel Àngel Flores.

Cartell del 35 Aplec a Bèlgida

XXXVI Festa a Atzeneta d'Albaida 28/09/2013[modifica]

[7] La XXXVI Festa de les Danses (2013) es va realitzar a la localitat d'Atzeneta d'Albaida. Van participar 15 municipis de la comarca (l'Olleria, Bèlgida, Castelló de Rugat, Bocairent, el Palomar, Benigànim, Albaida, Ontinyent, Fontanars dels Alforins, Agullent, Montaverner, la Pobla del Duc, Quatretonda, Bellús i Atzeneta d'Albaida) a més de comptar amb la participació d'Ibi (Alcoià - Foia de Castalla) com a municipi convidat. Els actes culturals van començar el 8 de setembre al Centre Sociocultural, a on es va presentar un audiovisual i el llibre-revista realitzat pel Grup de Danses “La Lligassa” d'Atzeneta i es va inaugurar l'exposició fotogràfica referida als aplecs dansaires al Museu de les Artesanies.

Cartell del 36 Aplec a Atzeneta d'Albaida

XXXVII Festa a l'Olleria 20/09/2014[modifica]

[8] En la XXXVII edició de la Festa de les Danses de la Vall d'Albaida (2014) la localitat amfitriona va ser l'Olleria. Van participar 15 municipis de la comarca (Bellús, Alfarrasí, Castelló de Rugat, Bocairent, El Palomar, Benigànim, Albaida, Ontinyent, Fontanars dels Alforins, Agullent, Montaverner, La Pobla del Duc, Quatretonda, Bèlgida, i L'Olleria) i el municipi convidat que va ser Agres (El Comtat). La setmana cultural va comptar amb la presentació d'un llibre del Grup de Danses “El Revol” de L'Olleria i d'una exposició d'indumentària valenciana a la Casa Santonja-Palau dels Marau.

Cartell del 37 Aplec a L'Olleria

XXXVIII Festa a Bellús 19/09/2015[modifica]

[9] La XXXVIII Festa (2015) va ser acollida pel municipi de Bellús i protagonitzada pel seu Ajuntament, el grup de danses El Repic de Bellús i la Mancomunitat de Municipis de la Vall d'Albaida. A la mateixa van participar 15 poblacions de la comarca (l'Olleria, Bèlgida, Castelló de Rugat, Bocairent, Alfarrasí, El Palomar, Benigànim, Albaida, Ontinyent, Fontanars dels Alforins, Agullent, Montaverner, la Pobla del Duc, Quatretonda i Bellús) i la població convidada va ser Xàtiva, la qual va estar representada pel Grup de Danses de Xàtiva. L'Aplec va comptar amb una cercavila previ a la dansà a càrrec de la Colla de dolçaines i tabaleters de “la Socarrà” de Xàtiva, el tradicional sopar de germanor per a tots els participants i un fi de festa a càrrec de la rondalla de l'Escola de danses de Xàtiva. Van participar més de 600 balladors i balladores i 60 músics.

Cartell del 38 aplec a Bellús

XXXIX Festa a Llutxent 01/10/2016[modifica]

[10]Llutxent acollirà el dissabte 1 d'octubre la 39a Festa de les Danses de la Vall d'Albaida. Com a acte previ, aquest divendres 16 de setembre el grup de danses de la localitat i l'ajuntament han organitzat una projecció del documentari ‘Dolçaina. Del carrer a l'aula’, dirigit per Rubén Soler i produït per 1000Tretze i el CEIC Alfons el Vell.

La projecció serà a les 22.00 a la plaça Major, on abans s'hi haurà fet un sopar popular després de la cercavila que des de la mateixa plaça recorrerà carrers del poble i hi acabarà.

El documentari és un treball sobre la història recent de l'instrument, i sobre l'evolució com s'ha transmés: des del tradicional mètode de mestre a aprenent fins a la creació d'aules de música, escoles i la inclusió als conservatoris.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 José A., Benavent Oltra «XXV Aniversari de la Festa de la Dansà de la Vall d'Albaida: dels seus orígens fins als nostres dies». XXVI Festa de les Danses de la Vall d'Albaida; Agullent, 14 de setembre de 2003, 14-09-2003, pàg. 36 a la 60.
  2. ”XXVI Festa de les Danses de la Vall d'Albaida; Agullent, 14 de setembre de 2003” (en català). Emili Casanova. Agullent: Grup de Danses d'Agullent, 13/09/2003, p. 128. 
  3. «La Festa de les Danses reúne a más de 1.000 ‘ballaors' en Albaida» (en castellà). Las Provincias, 10-09-2006. [Consulta: 12 novembre 2015].
  4. «La XXXII Festa de les Danses de la Vall d'Albaida reúne mañana a cerca de 600 'balladors' en Alfarrasí» (en castellano). Europa Press, 11-09-2009. [Consulta: 17 novembre 2015].
  5. «La Festa de les Danses omplirà Bocairent» (en català). Vilaweb-Ontinyent, 09-09-2010. [Consulta: 12 novembre 2015].
  6. «XXXV Aplec de Danses de la Vall d'Albaida a Bèlgida» (en català). TV Digital Ontinyent, 05-09-2012. [Consulta: 10 novembre 2015].
  7. «Propera presentació en Atzeneta!!!» (en català). El Mirall Pautat, 02-09-2013. [Consulta: 11 novembre 2015].
  8. «XXXVII Festa de les Danses de la Vall d'Albaida en l'Olleria» (en castellano). Portal de L'Olleria, 08-09-2014. [Consulta: 11 novembre 2015].
  9. «Bellús rebrà el pròxim dissabte la 38 Festa de les Danses de la Vall d'Albaida» (en català). Portal de Xàtiva, 16-09-2015. [Consulta: 10 novembre 2015].[Enllaç no actiu]
  10. «Llutxent prepara l'Aplec de les Danses amb la projecció del documentari ‘Dolçaina. Del carrer a l'aula’». VilaWeb.cat. [Consulta: 20 setembre 2016].