Arquites de Tarant

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Arquites de Tàrent)
Infotaula de personaArquites de Tarant

Bust trobat a Herculanum, tradicionalment identificat com Arquites, ara suposadament Pitagores Modifica el valor a Wikidata
Nom original(grc) Ἀρχύτας ὁ Ταραντίνος Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(grc) Ἀρχύτας Modifica el valor a Wikidata
c. 430 aC Modifica el valor a Wikidata
Tàrent (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 345 aC Modifica el valor a Wikidata (84/85 anys)
Tàrent (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortnaufragi
Activitat
Camp de treballMatemàtiques i música Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, musicòleg, enginyer, filòsof, físic, polític Modifica el valor a Wikidata
Activitat(Floruit: segle IV aC Modifica el valor a Wikidata)
Ideaarque = nombre, geometria analítica, corba d'Arquites
MovimentPitagòrics i filosofia presocràtica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsFilolau Modifica el valor a Wikidata
AlumnesEudox de Cnidos Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

Arquites de Tarant (grec antic: Ἀρχύτας ὁ Ταραντίνος) (Tàrent, c. 430 aC - Tàrent, c. 345 aC) va ser un filòsof, matemàtic, general, estadista i científic de la Magna Grècia, considerat el més il·lustre dels matemàtics pitagòrics. Era famós també per la seva integritat i les seves virtuts. Va néixer a Tarant, fill de Mnasarc o Mnasàgores, o bé d'Histieu, i se suposa que fou contemporani i potser amic de Plató, amb qui hauria coincidit en l'Acadèmia.[1]

Molts dels fets coneguts de la seva biografia ens són coneguts gràcies a la referència de Diògenes Laerci. Va ser deixeble de Filolau, i digne predecessor d'Arquimedes. Va fundar la mecànica i va influenciar Euclides. Va ser el primer a usar el cub en la geometria, va inventar un mètode de geometria analítica, i va acotar les matemàtiques a les disciplines tècniques com la geometria, aritmètica, astronomia i acústica, amb les quals es creu que va poder inventar la politja, el cargol[2] i una espècie de mecanisme articulat amb ales amb el qual, encara que sense èxit, va intentar volar. Fou el primer a aplicar els principis matemàtics a la mecànica.[1]

Fou set vegades estrateg ('general') de Tarant, i es diu que fou sempre victoriós. Com a filòsof, fou membre de l'escola pitagòrica i es creu que va fundar una nova secta. Horaci hi diu: maris et terrae numeroque carentis arenae Mensorem.[1]

Hom li atribueix nombrosos treballs i obres, entre els quals destaca la seva solució a la duplicació del cub.[3] D'acord amb Smith, li fou atribuïda una obra anomenada Περὶ Αὐλῶν, la qual correspondria realment a Arquites de Mitilene. D'altra banda, Diògenes Laerci conserva dues cartes atribuïdes a Arquites,[1] però, segons Huffman, serien espúries, atès que només se li poden atribuir amb certesa uns pocs fragments que totalitzen unes 70 línies de text.[4]

Va morir en un naufragi a les costes d'Apúlia.[1]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Smith, William. «Archy'tas». A: William Smith (ed.). A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (en anglès). vol. 1. Londres: John Murray, 1870, p. 273. 
  2. ↑ Huffman, 2005, p. 82.
  3. ↑ Masià, 2016, p. 175-204.
  4. ↑ Johnson, 2008, p. 163.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arquites de Tarant
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Arquites de Tarant» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • Archytas Of Tarentum. Complete Dictionary of Scientific Biography. 2008. Encyclopedia.com. Consultat 12 Juliol 2013. (anglès)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Arquites_de_Tarant&oldid=33073198»