Arraona

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Arrahona)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Monument a la vil·la romana d'Arragona, prop del Santuari de la Mare de Déu de la Salut

Arraona (escrit antigament Arrahona) és un jaciment arqueològic d'època romana, no anterior a la primera meitat del segle I aC, situat a l'actual barri de la Salut de Sabadell. Es va descobrir a principi de segle XX.

El topònim d'Arraona ha perdurat durant segles i se cita per primera vegada en l'itinerari de Cadis a Roma en un dels vasos Apol·linars trobats en les termes de Vicarello a Itàlia.[1]

Era una vil·la romana coneguda en llatí com a Arragonem o Arragona establerta al cim de la serra de Sant Iscle, a l'indret de l'actual Santuari de la Mare de Déu de la Salut, situat a l'esquerra del riu Ripoll i a l'entitat de població de la Salut. Fou citada als itineraris romans, ja que antigament la Via Augusta havia passat pel Vallès i, per tant era un lloc transitat.[2] Hi ha restes de la natatio (piscina) de les instal·lacions termals. Es va trobar un mosaic on apareixia una dona (tritonessa) fent el seguici del déu Neptú.[3][4]

Imatge del mosaic del déu Neptú i una tritonessa en el terra de l'ermita de Sant Iscle i Santa Victòria[n. 1]

Hi aparegueren restes d'objectes de ceràmica com àmfores, doliums, tegulae, etc., així com pedres treballades i indicis de parets. Sota la direcció de Joan Vila Cinca la primera etapa d'excavacions es va fer durant els anys 1912-1916. A aquesta hi seguiren dues més 1931-1935 i la darrera el 1948-1949, sota la direcció de Vicenç Renom. El material trobat es conserva al Museu Arqueològic de Barcelona i al Museu d'Història de Sabadell. El jaciment consta de tres períodes: Ibèric, romà i medieval.

No es considera que el jaciment d'Arraona fos la base de l'actual Sabadell.

Coord.: 41° 33′ 47.1″ N, 2° 7′ 22.49″ E / 41.563083°N,2.1229139°E / 41.563083; 2.1229139



Referències[modifica | modifica el codi]

  1. L Pérez - Espacio, tiempo y forma. Serie I, Prehistoria Espacio, Tiempo y Forma, Serie I, Prehist y Arqueol., t. 7, 1994, pàgs. 357-369.
  2. La vil·la romana de Can Martí
  3. «Descobreix Sabadell. El patrimoni del rodal». Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 16 maig 2013].
  4. Imágenes femeninas en los mosaicos de la Hispania alto-imperial
  5. 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 5,12 5,13 5,14 5,15 5,16 5,17 5,18 5,19 5,20 5,21 5,22 5,23 5,24 5,25 5,26 5,27 Hurtado, Víctor; Mestre, Jesús; Miserachs, Toni. Atles d'Història de Catalunya. Edicions 62, octubre 1998 (3a edició), p. 38-39. ISBN 84-297-4061-9. 
  6. 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 6,10 6,11 6,12 6,13 6,14 6,15 6,16 6,17 6,18 6,19 6,20 6,21 6,22 6,23 Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 77, entrada: "Augusta, via". ISBN 84-297-3521-6. 
  7. 7,00 7,01 7,02 7,03 7,04 7,05 7,06 7,07 7,08 7,09 7,10 7,11 7,12 Borja de Riquer i Permanyer, Borja (director). Història. Política, Societat i Cultura dels Països Catalans. Volum 1. Els temps prehistòrics i antics fins al segle V. Enciclopèdia Catalana, 1996, p. 446 pàgines, p. 303. ISBN 84-7739-979-4. 

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Aquest mosaic és una rèplica de l'original que hi havia en aquest lloc i que es va arrencar per traslladar-lo al Museu d'Història de Sabadell, on es pot visitar

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]