Cassivelaune

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaCassivelaune
Dades biogràfiques
Mort 48 aC
Activitat professional
Ocupació Condottiero
Dades familiars
Germans Lud son of Heli
Modifica dades a Wikidata

Cassivelaune[1] (llatí Cassivellaunus) fou un cabdill britó que va lluitar contra Juli Cèsar a la seva campanya a Britània el 54 aC. A la "Historia regum Britanniae" (de vers 1135) escrita per Geoffroy de Monmouth, on es relaten les vides mítiques d'antics sobirans, apareix amb el nom de Casibellano, i al Mabinogion i les Triades Gal·leses amb el nom de Caswallawn, fill de Beli Mawr.

Cassivelaune és el primer britó històric conegut. Juli Cèsar l'esmenta al seu Commentarii de Bello Gallico (Comentaris sobre la guerra de les Gàl·lies) i l'assenyala con el que havia rebut el comandament de les tropes britones col·ligades contra els romans. No esmenta la seva tribu però el seu territori estava al nord del Tàmesi, just on després apareixen els catuvel·lans. Cèsar diu que abans havia fet la guerra contra altres tribus britones i havia destronat al rei dels trinobants que llavors eren la tribu més poderosa de l'illa; el fill del rei dels trinobants,, Mandubraci, va fugir a la Gàl·lia per demanar ajut a Cèsar.

Cassivelaune va emprar una tàctica de terra cremada per impedir que l'exèrcit romà pogués aconseguir subministraments; Cèsar va avançar cap al Tàmesi on l'únic lloc per on es podia creuar estava defensat i fortificat amb estaques; els romans els van poder creuar[a] i llavors Cassivelaune va llicenciar a la major part del seu exèrcit i amb la resta va iniciar una guerra de guerrilles aprofitant el coneixement del territori i la velocitat dels seus carruatges de guerra. Cinc tribus britones es van rendir a Cèsar: els cenimagnes, els segoncics, els ancalits, els bíbrocs i els casus; alguns van revelar la ubicació de la fortalesa de Cassivelaune a Wheathampstead, que Cèsar va assetjar. Cassivelaune va poder enviar un missatge a quatre reis del Kent, Cingètorix, Carvili, Taximagul i Sègovax, als que va demanar que ataquessin el campament romà a la costa; però els romans el van defensar amb èxit i van capturar a un dels caps atacants, Lugòtorix. Sabent de la derrota i de la devastació dels seus territoris, Cassivelaune es va rendir. El gal Comius, al servei de Cèsar, va dictar els termes de la rendició: es van entregar ostatges i es va fixar un tribut. Mandubraci va recuperar el poder sobre els trinobants i Cassivelaune va prometre que no li feria la guerra. Una vegada aconseguit això, César va retornar a la Gàl·lia on una molt mala collita havia provocat disturbis. Els romans no van tornar a l'illa fins 97 anys després.

Notes[modifica]

Commemoració de la derrota de Cassivelaune a Devil's Dyke, Hertfordshire
  1. Segons Poliè a la seva obra Stratagemata, va poder creuar el riu merces a un elefant cobert amb una armadura, però no és probable que Cèsar portés elefants a l'illa i ell mateix no ho esmenta; l'autor s'hauria confós amb la invasió del 43 en que Claudi si va portar alguns elefants.

Referències[modifica]

  1. Cèsar, Juli. «Llibre V, XIX.1». A: Icart, Joaquim (trad.). Guerra de les Gàl·lies. Text revisat i traducció de Joaquim Icart. (en llatí i català). 3 vol. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1974, p. 58. DL B. 48252-1974. ISBN 8472250938. 
Bibliografia
  • Juli Cèsar, Commentarii de Bello Gallico
  • Dió Casi, Historia romana
  • Paule Orosi, Historiæ adversum Paganos
  • Poliè, Strategemata