Chiasmodon niger

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuChiasmodon niger Modifica el valor a Wikidata

Il·lustració publicada el 1896. Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN190310 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdrePerciformes
FamíliaChiasmodontidae
GènereChiasmodon
EspècieChiasmodon niger Modifica el valor a Wikidata
Johnson, 1864
Nomenclatura
Sinònims
  • Chiasmodon bolangeri (Osório, 1909)
  • Chiasmodus niger (Johnson, 1863)[1]
Il·lustració del 1866 (publicada el 1867)
Il·lustració del 1880

Chiasmodon niger és una espècie de peix de la família dels quiasmodòntids i de l'ordre dels perciformes.[2]

Descripció[modifica]

El cos (allargat, comprimit i sense escates) fa 25 cm de llargària màxima i és de color negre marronós. 43-44 vèrtebres (versus 47-48 en Chiasmodon braueri). Absència d'aleta adiposa. Dues aletes dorsals: la primera té 10-12 espines i la segona és més allargada que la primera i té 1 espina i 26-29 radis tous. Aleta anal amb 1 espina i 26-29 radis tous. Aleta caudal bifurcada amb 9 radis. 1 espina i 5 radis tous a les aletes pelvianes, les quals són petites. Aletes pectorals amb 13-14 radis (vs. 15-16 en Chiasmodon pluriradiatus i Chiasmodon asper). 1 ullal al premaxil·lars (vs. 2 en C. pluriradiatus i C. asper). Absència d'espínules dèrmiques força petites en els espècimens més grans de 45 mm de longitud (vs. presència en C. pluriradiatus i C. asper). Cap allargat i amb els ulls d'una grandària moderada i una gran boca. La mandíbula inferior depassa la superior. Totes dues mandíbules presenten una sola filera de dents esmolades, les quals s'entrellacen quan la boca està tancada. Les tres primeres dents de cada mandíbula estan engrandides en forma de dents canines o ullals: la primera força corbada, la segona de grandària moderada i dirigida cap enrere, i la tercera molt allargada. Presència d'una espina petita al preopercle. Musell allargat i punxegut (vs. curt i rom en Chiasmodon subniger). Línia lateral no interrompuda.[3][4][5][6][7]

Reproducció[modifica]

És ovípar, els ous són pelàgics, fan 1,1-1,3 mm de diàmetre i contenen un glòbul oliós i sis taques de color fosc, les quals es distribueixen, quan neixen les larves, des de davant dels ulls fins a l'extrem del notocordi. Aquestes taques desapareixen amb el temps i el cos s'enfosqueix fins a esdevindre negre.[8] Els ous es troben sobretot a l'hivern a Sud-àfrica i els joves, des de l'abril fins a l'agost, a les illes Bermudes. Tant les larves com els joves estan coberts per petites espínules sortints.[9]

Alimentació[modifica]

Menja peixos ossis, els quals són empassats sencers,[10] ja que el seu estómac gaudeix d'una gran distensibilitat capaç d'engolir preses de més de dues vegades la seua longitud i deu vegades la seua massa.[11][12] De vegades, engoleix peixos tan grossos que no poden ésser digerits abans que la descomposició comenci i els gasos alliberats l'empenyen cap a la superfície. És d'aquesta manera com la majoria dels espècimens coneguts d'aquesta espècie han estat capturats.[11] Un exemple d'això es va produir l'any 2007 quan un exemplar de 19 cm va ser trobat mort davant les costes de l'illa Grand Cayman, l'estómac del qual contenia el cos d'un Gempylus serpens de 86 cm de llargada o, cosa que és el mateix, quatre vegades la longitud d'aquell.[13] El seu nivell tròfic és de 4,5.[14]

Depredadors[modifica]

A les illes Hawaii és depredat per Alepisaurus ferox.[15][16]

Hàbitat i distribució geogràfica[modifica]

És un peix marí, pelàgic (entre 700 i 2.745 m de fondària,[17] normalment a partir de 750)[18] i oceànic, el qual viu a les aigües temperades i tropicals de l'Atlàntic[19][20][21] nord (des de 95°W fins a 5°E i des de 46°N fins a 5°S,[3] incloent-hi Groenlàndia,[18][22][23] el Canadà,[17][24][25] el golf de Mèxic, Portugal[26][27][3] -incloent-hi les illes Açores[28][29][30] i Madeira[31][32][18]-, l'Estat espanyol,[33][34] el corrent de Canàries,[18][35] Cap Verd[36][37] i, possiblement també, Islàndia),[38][39] l'Atlàntic sud-occidental (l'Argentina[40] i la plataforma patagona),[41] l'Índic[42] (les illes Crozet[43][44] i les illes Kerguelen)[43][45] i el Pacífic[46] (les illes Kurils,[47][48] el Japó,[49][50] el corrent de Kuroshio,[49][51] el mar de la Xina Meridional,[52][53][54] el mar Groc,[52][55] Taiwan,[52][56] les illes Hawaii,[57][58] Austràlia -Nova Gal·les del Sud-[59][60][61] i Nova Zelanda).[62][63][64][65][1][6][66]

Observacions[modifica]

És inofensiu per als humans[6] i el seu índex de vulnerabilitat és moderat (36 de 100).[67]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 [ Catalogue of Life] (anglès)
  2. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Melo, M. R. S., 2009. Revision of the Genus Chiasmodon (Acanthomorpha: Chiasmodontidae), with the Description of Two New Species. Copeia, 2009 (3): 583-608. Pàg. 586.
  4. ↑ Johnson, R. K. i M.J. Keene, 1990. Chiasmodontidae. Pàgs. 899-904. A: J. C. Quéro, J. C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.). Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.
  5. ↑ McEachran, J. D. i J. D. Fechhelm, 2005. Fishes of the Gulf of Mexico. Vol. 2: Scorpaeniformes to Tetraodontiformes. University of Texas Press, Austin. i-viii +1-1004. «Enllaç».
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 FishBase (anglès)
  7. ↑ Marine Species Identification Portal Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (anglès)
  8. ↑ Marine fish eggs and larvae from the east coast of South Africa Arxivat 2010-02-03 a Wayback Machine. (anglès)
  9. ↑ Richards, W. J., 2006. Early stages of Atlantic fishes: an identification guide for the western central North Atlantic. CRC Press. ISBN 0849319161
  10. ↑ Mooi, R. D. i J. R. Paxton, 2001. Chiasmodontidae. Swallowers. Pàgs. 3495-3496. A: K. E. Carpenter i V. Niem (eds.). FAO species identification guide for fishery purposes. The living marine resources of the Western Central Pacific. Vol. 6. Bony fishes part 4 (Labridae to Latimeriidae), estuarine crocodiles. FAO, Roma.
  11. ↑ 11,0 11,1 Jordan, D. S., 1905. A guide to the study of fishes. Nova York, H. Holt and Company, 624 pp.
  12. ↑ Bullen, F. T., 1904. Denizens of the Deep. F. H. Revell Company.
  13. ↑ Small fish takes big bite Arxivat 2011-09-28 a Wayback Machine. (anglès)
  14. ↑ Sea Around Us (anglès)
  15. ↑ Moteki, M., K. Fujita i H. Kohno, 1993. Stomach contents of longnose lancetfish, Alepisaurus ferox, in Hawaiian and central equatorial Pacific waters. J. Tokyo Univ. of Fish. 80(1):121-137. Pàg. 127.
  16. ↑ FishBase (anglès)
  17. ↑ 17,0 17,1 Coad, B.W. i J.D. Reist, 2004. Annotated list of the arctic marine fishes of Canada. Can. MS Rep. Fish Aquat. Sci. 2674:iv:+112 p. Pàgs. 58-59.
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 18,3 Johnson, R. K. i M. J. Keene, 1986. Chiasmodontidae. Pàgs. 731-734. A: M. M. Smith i P.C. Heemstra (eds.). Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berlín.
  19. ↑ Kreft, G., 1979. Chiasmodontidae. Pàgs. 452-454. A. J. C. Hureau i Th. Monod (eds.). Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean (CLOFNAM). UNESCO, París, Vol. 1.
  20. ↑ Mauchline, J. i J. D. M. Gordon, 1984. Occurrence and feeding of berycomorphid and percomorphid teleost fish in the Rockall Trough. J. Cons. Int. Explor. Mer. 41:239-247. Pàg. 244.
  21. ↑ Species in Atlantic Ocean - FishBase (anglès)
  22. ↑ List of Deep-water Fishes for Greenland - FishBase (anglès)
  23. ↑ Kotthaus, A.; Krefft, G., 1957. Fischfaunenliste der Fahrten mit FFS, 'Anton Dohrn' nach Island-Grönland. Ber. dt. wiss. Kommn Meeresforsch., 14 (3) :169-191.
  24. ↑ Scott, W.B. i M.G. Scott, 1988. Atlantic fishes of Canada. Can. Bull. Fish. Aquat. Sci. 219: 731 p. Pàg. 401.
  25. ↑ List of Deep-water Fishes for Canada - FishBase (anglès)
  26. ↑ Albuquerque, R. M., 1954-1956. Peixes de Portugal e ilhas adjacentes. Chavas para a sua determinação. Port. Acta biol., ser. B, 5: xvi+1167 pp., 445 fig.
  27. ↑ List of Deep-water Fishes for Portugal - FishBase (anglès)
  28. ↑ List of Deep-water Fishes for Azores Islands - FishBase (anglès)
  29. ↑ Santos, R.S., F.M. Porteiro i J.P. Barreiros, 1997. Marine fishes of the Azores: annotated checklist and bibliography. Bulletin of the University of Azores. Supplement 1. 244 p. Pàg. 98.
  30. ↑ Johnson, R. K. i M. J. Keene, 1986. Chiasmodontidae. Pàgs. 957-961. A: P. J. P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.). Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. Vol. 2.
  31. ↑ List of Deep-water Fishes for Madeira Islands - FishBase (anglès)
  32. ↑ Nunes, A., 1953. Peixes da Madeira. Edição da Junta Geral do distrito Autón.
  33. ↑ Bañon, R., D. Villegas-Ríos, A. Serrano, G. Mucientes i J.C. Arronte, 2010. Marine fishes from Galicia (NW Spain): an updated checklist. Zootaxa 2667: 1-27. Pàg. 19.
  34. ↑ List of Deep-water Fishes for Spain - FishBase (anglès)
  35. ↑ Species in Canary Current - FishBase (anglès)
  36. ↑ Reiner, F., 1996. Catálogo dos peixes do Arquipélago de Cabo Verde. Publicações avulsas do IPIMAR Núm. 2. 339 p. Pàg. 236.
  37. ↑ List of Deep-water Fishes for Cape Verde - FishBase (anglès)
  38. ↑ Jonsson, G., 1992. Islenskir fiskar. Fiolvi, Reykjavik, Islàndia. 568 pp. Pàg. 39.
  39. ↑ List of Deep-water Fishes for Iceland - FishBase (anglès)
  40. ↑ List of Deep-water Fishes for Argentina - FishBase (anglès)
  41. ↑ Figueroa, D. E., J. M. Díaz de Astarloa i P. Martos, 1998. Mesopelagic fish distribution in the southwest Atlantic in relation to water masses. Deep Sea Res. 1(45):317-332.
  42. ↑ Species in Indian Ocean - FishBase (anglès)
  43. ↑ 43,0 43,1 Duhamel, G., N. Gasco i P. Davaine, 2005. Poissons des îles Kerguelen et Crozet. Muséum national d'Histoire naturelle, Patrimoines naturels: France. Vol. 63:419 p. Pàgs. 374-375.
  44. ↑ List of Deep-water Fishes for Crozet Islands - FishBase (anglès)
  45. ↑ List of Deep-water Fishes for Kerguelen Islands, Desolation Islands - FishBase (anglès)
  46. ↑ Species in Pacific Ocean - FishBase (anglès)
  47. ↑ Parin, N. V., V. V. Fedorov, O. D. Borodulina i V. E. Bekker, 1995. New records of mesopelagic and epipelagic fishes in Pacific waters off the southern Kuril Islands. J. Ichthyol. 35(9):193-204. Pàgs. 201-202.
  48. ↑ List of Deep-water Fishes for Kuril Islands - FishBase (anglès)
  49. ↑ 49,0 49,1 Masuda, H., K. Amaoka, C. Araga, T. Uyeno i T. Yoshino, 1984. The fishes of the Japanese Archipelago. Vol. 1. Tokai University Press, Tòquio, el Japó. 437 p. Pàg. 221.
  50. ↑ List of Deep-water Fishes for Japan - FishBase (anglès)
  51. ↑ Species in Kuroshio Current - FishBase (anglès)
  52. ↑ 52,0 52,1 52,2 Shen, S.C. (ed.), 1993. Fishes of Taiwan. Department of Zoology, National Taiwan University, Taipei. 960 p. Pàg. 480.
  53. ↑ Huang, Z., 2001. Marine species and their distribution in China's seas. p. 404-463. Vertebrata. Smithsonian Institution, Florida, Estats Units. 598 p. Pàg. 445.
  54. ↑ Species in South China Sea - FishBase (anglès)
  55. ↑ Species in Yellow Sea - FishBase (anglès)
  56. ↑ List of Deep-water Fishes for Taiwan - FishBase (anglès)
  57. ↑ Mundy, B. C., 2005. Checklist of the fishes of the Hawaiian Archipelago. Bishop Museum Bulletins in Zoology. Bishop Mus. Bull. Zool. (6):1-704. Pàgs. 454-455.
  58. ↑ List of Deep-water Fishes for Hawaii (USA) - FishBase (anglès)
  59. ↑ Australian Faunal Directory (anglès)
  60. ↑ Atlas of Living Australia Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (anglès)
  61. ↑ Yearsley, G. K., P. R. Last i G. B. Morris, 1997. Codes for Australian Aquatic Biota (CAAB): an upgraded and expanded species coding system for Australian fisheries databases. CSIRO Marine Laboratories, Report 224. CSIRO, Austràlia.
  62. ↑ Paulin, C., A. Stewart, C. Roberts i P. McMillan, 1989. New Zealand fish: a complete guide. National Museum of New Zealand Miscellaneous Series No. 19. 279 p. Pàg. 263.
  63. ↑ List of Deep-water Fishes for New Zealand - FishBase (anglès)
  64. ↑ Andriyashev, A.P. i N.V. Chernova, 1995. Annotated list of fishlike vertebrates and fish of the arctic seas and adjacent waters. J. Ichthyol. 35(1):81-123. Pàg. 119.
  65. ↑ Fowler, H. W., 1923. Fishes from Madeira, Syria, Madagascar and Victoria, Australia. Proc. Acad. nat. Sci. Philad., 75: pp. 33-45.
  66. ↑ GBIF (anglès)
  67. ↑ Cheung, W. W. L., T. J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing. Biol. Conserv. 124:97-111.

Bibliografia[modifica]

  • Alcock, A. W.; McArdle, A. F., 1900. Illustrations of thc Royal Indian Marine Survey Ship Investigator. Fishes, 7: pl. 27-35.
  • Anònim, 1999. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu d'Història Natural de Londres. Londres, la Gran Bretanya.
  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos de l'Institut fur Seefischerei (ISH). BIOLAB Forschungsinstitut, Hohenwestedt, Alemanya.
  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Anònim, 2000. Col·lecció ictiològica del Museu Zoològic d'Hamburg (Zoologisches Museum Hamburg). Divisió d'Ictiologia i Herpetologia. Museu Zoològic d'Hamburg (ZMH).
  • Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu de Zoologia de la Universitat de Copenhaguen. Museu Zoològic de la Universitat de Copenhaguen.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, els Estats Units.
  • Anònim, 2003. Col·lecció de peixos del Museu Reial d'Ontario. Museu Reial d'Ontario.
  • Beltrán-León, B. S. i R. R. Herrera, 2000. Estadios tempranos de peces del Pacífico Colombiano. Vol. 2. República de Colombia, Ministerio de Agricultura y Desarrollo Rural, Instituto Nacional de Pesca Y Acuicultura (INPA). Buenaventura-Colombia.
  • Capello, F. de Brito, 1870. Catalogo dos peixes de Portugal que existem no Museu de Lisboa. Jorn. Sci. math. phys. nat., 2: 51-53, 131-153, 1 pl.
  • Carte, A., 1866. Notes on the genus Chiasmodon. Proc. zool Soc. Lond, 2: 35-39, pl. 2.
  • Cowles, D. L. i J. J. Childress, 1995. Aerobic metabolism of the anglerfish Melanocetus johnsoni, a deep-pelagic marine sit-and-wait predator. Deep Sea Res. 1. Oceanogr. Res. Pap. 42(9):1631-1638.
  • Eschmeyer, W. N. Catalog of Fishes (en anglès). Acadèmia de les Ciències de Califòrnia, 1998. ISBN 978-0-940228-47-4. 
  • Goode, G. B.; Bean, T. H., 1896. Oceanic ichthyology, a treatise on the deep-sea and pelagic fishes of the world, based chiefly upon the collections made by steamers Blake, Albatross and Fish Hawk in the northwestern Atlantic. Smithson. Contrib. Knowl., 30 and Spec. Bull U.S. natn. Mus., 1895 (1896) and Mem. Mus. comp. Zool. Harv., 1 (Text): pp. xxxv+1-553; 2 (Atlas): pp. xxiii+1-26, 123 pl., 417 fig.
  • Kotlyar, A. N., 1984. Dictionary of names of marine fishes on the six languages. All Union Research Institute of Marine Fisheries and Oceanography, Moscou. 288 p. Pàg. 133.
  • Ricker, W.E., 1973. Russian-English dictionary for students of fisheries and aquatic biology. Fisheries Research Board of Canada, Ottawa. Pàg. 189.
  • Roule, L.; Angel, F., 1933. Poissons provenant des campagnes du Prince Albert I de Monaco. Résult. Camp. scient. Prince Albert 1, 86: pp. 1-115.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Chiasmodon niger
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Chiasmodon_niger&oldid=33293531»