Mallerenga blava
Cyanistes caeruleus  | |
|---|---|
 | |
| Enregistrament | |
| |
| |
| Dades | |
| Pes | 1,14 g (pes al naixement) 11,8 g (pes adult) |
| Envergadura | 18 cm |
| Nombre de cries | 5,1 |
| Període d'incubació de l'ou | 14 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 103761667 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Paridae |
| Gènere | Cyanistes |
| Espècie | Cyanistes caeruleus (Linnaeus, 1758) |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Parus caeruleus Linnaeus, 1758
|
| Protònim | Parus caeruleus |
| Subespècies | |
| |
| Distribució | |
 | |
La mallerenga blava,[1][2][3] mallerenga blava eurasiàtica,[2] ferreret,[4] ferrerolet[3] o ferrerico blau[3] (Cyanistes caeruleus[5] o Parus caeruleus[6]) és una espècie d'ocell de la família dels pàrids que habita tota mena d'arbredes, encara que no tant les de coníferes. No és gaire urbana (menys que la més comuna mallerenga carbonera) però també es troba en parcs i jardins,[7] i a l'hivern també buscant menjar als arbres dels carrers.[8] És sedentària. Únicament no es troba en algunes zones desforestades. És present a la major part d'Europa i al Magrib, i a Catalunya és troba a gairebé tot arreu, però al País Valencià només és comuna a l'interior del nord, i a les Balears només es troba a la serra de Tramuntana.[3]
La seua dieta inclou majoritàriament insectes, en menor mesura fruits, gra i llavors, i en algunes ocasions pot arribar a menjar greix animal.
És un ocell petit (11,5 cm) de diversos colors: Les ales, la cua i el capell són blaus, les galtes blanques (amb una estreta franja blau marí que travessa l'ull), el dors verd i la part de sota groga.[3] La petita mida d'aquesta espècie la fa vulnerable a ser presa d'aus més grosses com el gaig. Segurament el depredador més important n'és l'esparver vulgar. Els nius també poden ser depredats per mamífers com la mostela o l'esquirol vermell.
En forats d'arbres o murs o, també, en caixes-niu la parella fa un cau de molsa, pèl i llana. A l'abril-maig la femella pon 8 o 15 ous i ella mateixa s'encarrega de covar-los. En la nutrició dels polls sí que intervé el mascle, fins que aquests volen als 19 dies.[9]
Noms comuns[modifica]
A la Catalunya del Nord rep el nom de serraller.
Al Penedès es coneix com a primavera blava.[10]
Referències[modifica]
- ↑ «mallerenga». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ 2,0 2,1 «Cercaterm | TERMCAT». [Consulta: 14 maig 2022].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Estrada, Joan. Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears : inclou també Catalunya Nord, Franja de Ponent i Andorra. [Cerdanyola del Vallès]: Lynx Edicions, 2010. ISBN 978-84-96553-54-5.
- ↑ «ferreret». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ Mallerenga blava a la International Birds Collection
- ↑ ICO. «Mallerenga blava (Parus caeruleus)». SIOC: Servidor d'Informació Ornitològica de Catalunya.
- ↑ 7,0 7,1 Svensson, Lars. Guia d'ocells : Europa i regió mediterrània. 2a ed. Barcelona: Omega, 2010. ISBN 978-84-282-1534-3.
- ↑ Matheu, Eloïsa. Ocells de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Sector de Serveis Urbans i Medi Ambient. Direcció d'Educació Ambiental i Participació, 2005 [Consulta: 14 maig 2022].
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya, pàgina 96. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987. ISBN 84-315-0434-X
- ↑ «Primavera. Nom penedesenc de les mallerengues, ocells de la família dels pàrids, migratoris i de costums arbòries». Institut d'Estudis Penedesencs. [Consulta: 29 novembre 2021].
