Enginyeria de l'edificació

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

L'enginyeria de l'edificació és l'estudi i l'aplicació de les diverses branques de la tecnologia aplicada a l'edificació, entenent per edifici aquella construcció fixa, feta amb materials resistents, per a habitació humana o per a altres usos. Es distingeixen, dins de l'edificació, l'edificació residencial (unifamiliar, horitzontal, vertical...), edificació industrial (naus, complexos, fàbriques, cellers, centres de distribució...), edificació comercial (restaurants, locals comercials, oficines) i institucional (educatius, esportius, religiosos, hospitals, culturals, recreatius...). Alhora, l'edificació es pot classificar com a pública o privada.

L'Enginyer de l'edificació és el responsable o tècnic expert en Gestió de la Conservació i el Manteniment del Patrimoni Immobiliari, Direcció i Gestió de Projectes, Eficiència Energètica i Arquitectura Bioclimàtica, Consultoria, Assessorament i Auditories Tècniques Redacció i Desenvolupament de Projectes Tècnics, Gestió Tècnica de l'Edifici en fase d'Ús i Manteniment, Gestió de la Producció de l'Edificació, Noves Tecnologies aplicades a l'Edificació Rehabilitació de l'Edificació Existent, Estudis d'Impacte Ambiental i Auditoria Energètica, Administració Pública, Recerca, i Docència.[1]

A Espanya hi ha una batalla legal sobre la denominació del títol universitari que en permet l'exercici, tot i que no sobre les seves funcions.[2]

Referències[modifica]

  1. «Màster universitari en Enginyeria d'Edificació». Educaweb. [Consulta: 7 desembre 2021].
  2. INFORME SOBRE LA SITUACIÓN DE LOS GRADOS DE INGENIERÍA DE LA EDIFICACIÓN EN ESPAÑA (6 de mayo de 2013) (en castellà). Ministerio de cultura, educacion y deporte [Consulta: 7 desembre 2021]. 

Vegeu també[modifica]