Diferència entre revisions de la pàgina «Asteroide troià»

Salta a la navegació Salta a la cerca
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ))
( )
[[Fitxer:Asteroid Belt ca.svg|300px|thumb|Imatge dels asteroides troians davant i darrere [[Júpiter (planeta)|Júpiter]] al llarg del seu camí orbital. També es mostra el cinturó principal d'asteroides entre les òrbites de [[Mart (planeta)|Mart]] i Júpiter.]]
Els '''asteroides troians''' són un grup d'[[asteroides]] que comparteixen òrbita amb un [[planeta]] o satèl·lit major entorn dels [[punts de Lagrange]] estables L<sub>4</sub> i L<sub>5</sub> (punts troians), els quals estan situats aproximadament 60° al davant i 60° al darrere del planeta en la seva òrbita, respectivament. Els asteroides troians estan distribuïts en dues regions allargades i corbades al voltant d'aquests punts de Lagrange amb una mitjana de [[semieix major]] d'unes 5,2  [[unitat astronòmica|UA]].<ref name="Yoshida2005">{{ref-publicació|cognom=Yoshida|nom=F.|coautors=Nakamura, T|títol=Size distribution of faint L<sub>4</sub> Trojan asteroids |any=2005 |publicació=The Astronomical journal |volum=130|exemplar=6|pàgines=2900–11|doi=10.1086/497571|bibcode=2005AJ....130.2900Y}}</ref> El primer asteroide troià de l'[[òrbita de la Terra]], anomenat [[2010 TK7]], es descobrí l'any 2010 i es féu públic l'any 2011.
 
Generalment, el terme «asteroide troià» es refereix als asteroides troians de [[Júpiter (planeta)|Júpiter]], que en constitueixen la gran majoria, encara que també se n'han trobat alguns a les òrbites de [[Mart (planeta)|Mart]] i [[Neptú (planeta)|Neptú]].<ref>{{ref-publicació |títol= McGraw-Hill Concise Encyclopedia of Science and Technology|url= http://www.answers.com/topic/trojan-asteroid|consulta= 16-12-2009|exemplar= 5a|data= 2004|publicació= McGraw-Hill Professional|llengua= anglès|isbn= 978-0071429573 |capítol= Trojan asteroids}}</ref> A data de març de 2012, el nombre de troians coneguts superava els 5.253, dels quals només 10 no pertanyien a Júpiter.<ref name="IAU">{{ref-web |url= http://www.cfa.harvard.edu/iau/lists/Trojans.html|títol= IAU Minor Planet Center|consulta= 18-12-2009|autor= Unió Astronòmica Internacional}}</ref><ref name=count>{{ref-web|títol=Trojan Minor Planets |url=http://www.minorplanetcenter.org/iau/lists/Trojans.html |editor=Minor Planet Center|consulta= 19 març 2012}}</ref> El nom que reben és en honor dels herois de les [[guerres troianes]]: els asteroides situats en el punt L<sub>4</sub>, que precedeixen a Júpiter, reberen els noms dels guerrers grecs –d'aquí ve que se'ls coneguin com els «grecs»–, mentre que els que segueixen a Júpiter, en el punt L<sub>5</sub>, reberen noms dels defensors de la ciutat de [[Troia]] –per això familiarment se'ls designa com els «troians».
== Història observacional ==
[[Fitxer:Asteroid Belt Around Sun Sized Star.jpg|thumb|right|La detecció d'asteroides troians ha anat augmentant mitjançant l'avanç tecnològic.]]
L'any 1772, el matemàtic [[Joseph-Louis Lagrange]], en els seus estudis sobre el [[problema restringit dels tres cossos]], predípredigué que un cos petit que compartís òrbita amb un planeta quedaria atrapat en els punts situats a 60° de la línia que uneix el Sol i el planeta.<ref name="Nicholson1961">{{ref-publicació |autor= Nicholson, Seth B.|data= 1961|títol= The Trojan Asteroids|publicació= Astronomical Society of the Pacific Leaflets|volum= 8|pàgines= 239|url= http://adsabs.harvard.edu/abs/1961aspl....8..239N|consulta= 18-12-2009}}</ref> El cos atrapat realitzaria lentament un moviment de [[libració]] al voltant del punt exacte d'equilibri, descrivint una [[òrbita de ferradura]]. <ref name="Marzari2002">{{ref-publicació |autor= Marzari, F.; Scholl, H.; Murray, C.; Lagerkvist, C.|data= 2002|títol= Origin and Evolution of Trojan Asteroids|publicació= Asteroids III|pàgines= 725-738|url= http://www.lpi.usra.edu/books/asteroidsiii/pdf/3007.pdf |consulta= 18-12-2009}}</ref> Aquests punts són coneguts com els [[punts de Lagrange]] L<sub>4</sub> i L<sub>5</sub>.<ref name="Jewitt2000">{{ref-publicació |autor= Jewitt, David C.; Trujillo, Chadwick A.; Luu, Jane X.|data= 2000|títol= Population and Size Distribution of Small Jovian Trojan Asteroids|publicació= The Astronomical Journal|volum=120|exemplar=2|pàgines= 1140-1147|url= http://adsabs.harvard.edu/abs/2000aj....120.1140J||doi=10.1086/301453|consulta= 18-12-2009}}</ref>{{#tag:ref|Els altres tres punts –L<sub>1</sub>, L<sub>2</sub> i L<sub>3</sub>– són inestables.<ref name=Marzari2002/>|group=nota}} No obstant això, no s'observaren asteroides atrapats en aquests punts fins més d'un segle després de la hipòtesi formulada per Lagrange: els primers a descobrir-se foren els de Júpiter.<ref name="Nicholson1961" />
 
Actualment es creu que [[Edward Emerson Barnard|E. E. Barnard]] féu la primera observació d'un asteroide troià l'any 1904, encara que la importància de la seva observació no fou apreciada en el seu moment: Barnard cregué que havia vist el[[Febe (satèl·lit)|Febe]], satèl·lit de [[Saturn (planeta)|Saturn]] [[Febe (satèl·lit)|Febe]], que en aquell moment estava a només dos minuts d'arc de l'asteroide, o fins i tot una [[estrella]].<ref name="Marsden1999">{{ref-web |url= http://www.cfa.harvard.edu/iau/pressinfo/TheFirstTrojanObs.html|títol= The Earliest Observation of a Trojan|consulta= 18-12-2009|autor= Marsden, Brian G.|editor = Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics (CfA)|data = 1999}}</ref> La identitat del punt que Barnard observà no fou compresa fins que es feren suficients observacions per a traçar l'òrbita del troià [[(12126) 1999 RM11|(12126) 1999 RM<sub>11</sub>]], un objecte que fou redescobert el 1999.<ref name="Marsden1999"/>
Al febrer de 1906, l'astrònom alemany [[Maximilià Franz Joseph Cornelius Wolf|Max Wolf]] descobrí un [[asteroide]] en el [[Punts de Lagrange|punt de Lagrange]] L<sub>4</sub> del sistema [[Sol]]-[[Júpiter (planeta)|Júpiter]] i l'anomenà [[(588) Aquil·les]]: el mític [[Aquil·les]] és un dels herois la ''[[Ilíada]]'' d'[[Homer]].<ref name="Nicholson1961" /> En els anys 1906–1907 es descobriren dos asteroides troians [[Júpiter (planeta)|jovians]] més per part de l'astrònom també alemany [[August Kopff]]: [[(624) Hèctor]] i [[(617) Pàtrocle]].<ref name=Nicholson1961/> Hèctor, igual que Aquil·les, pertany al punt lagrangià L<sub>4</sub> ("al davant" del planeta en la seva òrbita), mentre que Pàtrocle es convertí en el primer asteroide conegut que pertanyia al punt lagrangià L<sub>5</sub> ("al darrere" del planeta).<ref name="Einarsson1913">{{ref-publicació |cognom=Einarsson|nom=Sturla|títol=The Minor Planets of the Trojan Group |data=1913 |publicació=Publications of the Astronomical Society of the Pacific|volum=25|pàgines=131–3|bibcode=1913PASP...25..131E|doi=10.1086/122216 |llengua=anglès}}</ref> El 1938 ja es coneixien 11 troians.<ref name="Wyse1938">{{ref-publicació |autor= Wyse, A.B.|data= 1938|títol= The Trojan Group|publicació= Astronomical Society of the Pacific Leaflets|volum= 3|pàgines= 113|consulta= 18-12-2009 |url= http://adsabs.harvard.edu/abs/1938aspl....3..113W|consulta= 18-12-2009}}</ref> Aquest nombrenúmero es va incrementar tan sols fins al nombre dea 14 a data de 1961.<ref name="Nicholson1961" /> A data d'abril de 2010 es coneixien a Júpiter 2.600 troians en L<sub>4</sub> i 1.470 en L<sub>5</sub>,<ref>{{ref-web |url= http://www.cfa.harvard.edu/iau/lists/jupitertrojans.html|títol= List Of Jupiter Trojans|consulta= 18-12-2009|autor= Unió Astronòmica Internacional|arxiuurl=https://archive.is/Tg0Wo|arxiudata=2013-04-22}}</ref> i el ritme al qual es descobreixen augmenta gràcies a la millora i el desenvolupament dels instruments: a data de gener del 2000 se n'havien descobert 257,<ref name="Jewitt2000"/> mentre que al maig del 2003 la xifra havia ascendit fins a 1.600.<ref name="Fernandez2003">{{ref-publicació |autor= Fernández, Yanga R.; Sheppard, Scott S.; Jewitt, David C.|data= 2003|títol= The Albedo Distribution of Jovian Trojan Asteroids|publicació= The Astronomical Journal|volum= 126|exemplar=3|pàgines= 1563-1574|url= http://adsabs.harvard.edu/abs/2003aj....126.1563F|doi=10.1086/377015|consulta= 18-12-2009}}</ref>
 
El 1990 es descobrí el primer troià en un planeta diferent de Júpiter: [[(5261) Eureka]], un troià que pertany a [[Mart (planeta)|Mart]]. <ref name="Bowell1991">{{ref-publicació |autor= Bowell, Edward|data= 1991|títol= The 1990 MB: The first Mars Trojan |publicació= NASA, Reports of Planetary Astronomy|pàgines= 147|url= http://adsabs.harvard.edu/abs/1991plas.rept..147B|consulta= 20-12-2009}}</ref> Més tard, el 2001, es trobà el primer troià de [[Neptú (planeta)|Neptú]]: [[2001 QR322]].<ref name="NOAO_Nep" /> Fins al juliol del 2004 hi havia 1.679 asteroides troians coneguts: 1.051 en L<sub>4 </sub> i 628 en L<sub>5 </sub>. N'hi ha molts altres massa xicotets per a ser vists amb els instruments actuals. El troià més gran és [[(624) Héctor]], que mesura 370 × 195  km.
 
<center><gallery>
| width2 = 250
| alt2 =
| caption2 = Representació dels cinc [[puntspunt de Lagrange|punts lagrangians]], en particular de L<sub>4</sub> i L<sub>5</sub>, punts en els quals se situen els asteroides troians.
}}
Les estimacions del nombre total de troians es basen en estudis profunds d'àrees petites del cel.<ref name="Yoshida2005">{{ref-publicació |autor= Yoshida, F.; Nakamura, T.|data= 2005|títol= Size Distribution of Faint Jovian L4 Trojan Asteroids|publicació= The Astronomical Journal|volum= 130|exemplar= 6|pàgines= 2900-2911|url= http://adsabs.harvard.edu/abs/2005aj....130.2900I|doi= 10.1086/497571|consulta= 18-12-2009}}</ref> Es creu que el grup L<sub>4</sub> podria contenir entre 160.000 i 240.000 asteroides de diàmetre major de 2 km i al voltant de 600.000 de diàmetre major d'1 km.<ref name="Yoshida2005" /><ref name="Jewitt2000" /> Si el grup L<sub>5</sub> contingués una quantitat similar d'asteroides, el nombre total de troians de diàmetre major que 1 km superaria el milió. Aquests nombres són comparables als del [[cinturó principal d'asteroides]].<ref name="Yoshida2005"/> S'estima que la suma de les masses de tots els troians és 0,0001 vegades la massa de la [[Terra]], o una cinquena part de la massa del cinturó principal.<ref name="Jewitt2000" /> Probablement es coneixen tots els troians de [[magnitud absoluta]] de fins a 9,0.<ref name="Jewitt2004">{{Ref-llibre |autor= Jewitt, David C.; Sheppard, Scott; Porco, Carolyn|títol= Jupiter. The planet, satellites and magnetosphere|consulta= 18-12-2009 |volum= 1|data= 2004|publicació= Cambridge University Press|llengua= anglès|isbn= 0-521-81808-7|pàgines = 263-280|capítol= Jupiter's outer satellites and Trojans|urlcapítulo= http://www.ifa.hawaii.edu/jewitt/papers/JUPITER/JSP2003.pdf}}</ref> El nombre de troians observats al voltant del punt L<sub>4</sub> és lleugerament superior als del punt L<sub>5</sub>; no obstant això, com que la variació del nombre dels troians més brillants és escassa, aquesta disparitat probablement es deu a l'existència de biaixos en l'observació.<ref name="Jewitt2004" /> Tanmateix, alguns models indiquen una estabilitat lleugerament major en el grup L<sub>4</sub>.<ref name="Marzari2002" />
== Òrbites ==
[[Fitxer:AnimatedOrbitOf624Hektor.gif|thumb|upright=1.2|Comparació de l'òrbita de [[(624) Héctor]] (blava) respecte de la de Júpiter (vermella)]]
 
Els troians de Júpiter tenen òrbites de radis compresos entre 5,05 [[Unitat Astronòmica|UA]] i 5,35 UA, amb un [[semieix major]] mitjà de 5,20 ± 0,15 UA, i estan distribuïts en regions allargades i corbes al voltant dels dos punts lagrangians;<ref name="Yoshida2005"/> cada grup s'estén 26° al llarg de l'òrbita de Júpiter, la qual cosa suma un total de 2,5 UA.<ref name="Jewitt2000"/> L'amplària de cada grup és similar a la de dos radis de l'[[esfera de Hill]], la qual cosa en el cas de Júpiter suma unes 0,6 UA.<ref name="Marzari2002" /> Molts troians de Júpiter tenen [[inclinació orbital|inclinacions orbitals]] (relatives al pla orbital del planeta) de més de 40°.<ref name="Jewitt2000"/>
 
Els troians no mantenen una distància fixa respecte al planeta, sinó que pateixen lentament una [[libració]] al voltant dels seus respectius punts d'equilibri i varien així la seva distància amb Júpiter de manera periòdica. El període mitjà d'aquesta libració és d'uns 150 anys i la seva amplitud mitjana és de 33° (varia entre valors tan distanciats com 0,6° i 88°).<ref name="Marzari2002" /> Els troians segueixen generalment unes òrbites al voltant dels punts lagrangians denominades [[trajectòria de capgròs|trajectòries de capgròs]].<ref name="Jewitt2000"/> Les simulacions mostren que els troians podrien seguir trajectòries fins i tot més complicades si es moguessin des d'un punt lagrangià a un altre; aquestes òrbites reben el nom de [[trajectòria de ferradura|trajectòries de ferradura]], encara que fins ara no es coneix cap troià que tingui òrbites d'aquest tipus.<ref name="Marzari2002" />
 
=== Famílies dinàmiques i asteroides binaris ===
 
==Bibliografia==
* {{ref-publicació|cognom=Lykawka|coautors=Horner|article=The Capture of Trojan Asteroids by the Giant Planets During Planetary Migration |nom=P. S. |doi=10.1111/j.1365-2966.2010.16538.x|any=2010|publicació=Monthly Notices of the Royal Astronomical Society |volum=405 |exemplar=1383 |arxiv=1003.2137|bibcode=2010MNRAS.405.1375L |llengua=anglès}}
* {{ref-publicació|cognom=AA.VV|coautors=| article=L'Universo - Grande enciclopedia dell'astronomia|nom=|doi=| any=2002|publicació=De Agostini|volum=|exemplar=|arxiv=|bibcode= |llengua=italià }}
* {{ref-publicació|cognom=Gribbin|coautors=| article=Enciclopedia di astronomia e cosmologia|nom=|doi=| any=2005|publicació=Garzanti|volum=|exemplar=|arxiv=|bibcode=| ISBN=88-11-50517-8 |llengua=italià}}
* {{ref-publicació|cognom= Owen|coautors=| article=Atlante illustrato dell'Universo|nom=|doi=| any=2006|publicació=|volum=|exemplar=|arxiv=|bibcode=| ISBN=88-365-3679-4 |llengua=italià}}
* {{ref-publicació|cognom=Rees|coautors=| article=Universo. Dal big bang alla nascita dei pianeti. Dal sistema solare alle galassie più remote |nom=M.|doi=| any=2006|publicació=Mondadori Electa |volum=|exemplar=|arxiv=|bibcode= |llengua=italià}}
* {{ref-publicació|cognom=Nourse|coautors=| article=The Asteroids|nom=A. E.|doi=| any=1975|publicació=F. Watts|volum=|exemplar=|arxiv=|bibcode=| ISBN=0-531-00822-3 |llengua=anglès}}
* {{ref-publicació|cognom=Bonar|coautors=| article=Asteroids|nom=S.|doi=| any=1999|publicació=Franklin Watts|volum=|exemplar=|arxiv=|bibcode| ISBN=0-531-20367-0 |llengua=anglès}}
* {{ref-publicació|cognom=Blair|coautors=| article=Asteroids: Overview, Abstracts and Bibliography|nom=E. C.|doi=| any=2002|publicació=Nova Publishers|volum=|exemplar=|arxiv=|bibcode=| ISBN=1-59033-482-5 |llengua=anglès}}
 
* {{cite journal|last=Lykawka|coauthors=Horner|title=The Capture of Trojan Asteroids by the Giant Planets During Planetary Migration|first1=P. S.|doi=10.1111/j.1365-2966.2010.16538.x|year=2010|journal=[[Monthly Notices of the Royal Astronomical Society]]|volume=405|issue=1383|arxiv=1003.2137|bibcode=2010MNRAS.405.1375L}}
* [http://www.jpl.nasa.gov/news/news.php?release=2012-322 NASA's WISE Colors in Unknowns on Jupiter Asteroids] (NASA 2012-322 : October 15, 2012)
 
== Vegeu també ==
{{Portal|Astronomia}}
{{Portal|Espai}}
* [[Llista d'asteroides troians (grupcamp grec)]]
* [[Llista d'asteroides troians (grupcamp troià)]]
* [[2010Òrbita TK7de Lissajous]]
* [[Hipòtesi del gran impacte]]
* [[Quasi-satèl·lit]]
 
* [[Òrbita de Lissajous]]
 
== Enllaços externs ==
* {{ref-web |url= http://www.dtm.ciw.edu/users/sheppard/satellites/trojan.html|títol= The Trojan Page|autor= Sheppard, Scott |llengua = anglès}}
* [http://www.jpl.nasa.gov/news/news.php?release=2012-322 NASA's WISE Colors in Unknowns on Jupiter Asteroids] (NASA 2012-322 : October 15, 2012)
* {{cite web|url=http://www.minorplanetcenter.org/iau/lists/Trojans.html|title=Minor Planet Center's List of Trojan Minor Planets}}
{{Article de qualitat}}
* {{cite web|last=Sheppard|first=Scott|url=http://www.dtm.ciw.edu/users/sheppard/satellites/trojan.html|title=The Trojan Page}}
 
{{Cossos menors del sistema solar}}
{{Júpiter}}
{{Enllaç AD|en}}
{{Enllaç AD|es}}
{{Article de qualitat}}
 
[[Categoria:Asteroides troians|* ]]
[[Categoria:Traduccions que són articles de qualitat]]
[[Categoria:Articles de qualitat de física]]
 
[[en:Jupiter Trojan]]
[[fr:Astéroïde troyen]]
[[hy:Յուպիտերի տրոյացի աստերոիդներ]]
[[it:Asteroidi troiani di Giove]]
[[ko:트로이 소행성군]]
[[nn:Jupitertrojan]]
[[no:Jupitertrojan]]
[[pt:Asteroides troianos de Júpiter]]
[[ru:Троянские астероиды Юпитера]]
[[zh:特洛伊小行星]]
225.467

modificacions

Menú de navegació