Diferència entre revisions de la pàgina «Ecologia»

Salta a la navegació Salta a la cerca
11 octets eliminats ,  fa 5 anys
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
m (Reversió a l'edició anterior a la núm 14092726 de 2014-09-30 19:39:13 feta per 173.195.8.225 usant popups)
(Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors)
</div>
</div>
L{{'}}'''ecologia''' és la part de la [[biologia]] que estudia les interrelacions dels [[éssers vius]] entre ells i amb llur medi;<ref name="GEC">{{citar ref-web |url=http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0100177&BATE=ecologia|títol=ecologia |consulta= 17 d'agost de 2010 |autor= |data= |obra= l'Enciclopèdia|editor= Enciclopèdia Catalana, SAU|arxiuurl= |arxiudata= |llengua=català }}</ref> és la biologia dels [[ecosistemes]].<ref>* {{Ref-llibre| cognom = Margalef| nom = Ramon| enllaçautor = Ramon Margalef| editorial = Omega| títol = Ecología| any = 1998| edició =9a ed.| lloc = Barcelona| isbn = 8428204055| capítol = 1| pàgines = 2}}</ref> També es pot definir com l'estudi científic de les distribucions, l'abundància i les relacions dels [[organisme]]s i les seves interaccions amb el [[medi ambient]].<ref name="Begon 2006">{{ref-llibre |cognom=Begon |nom=M. |coautors= Townsend, C. R., Harper, J. L. |títol=Ecology: From individuals to ecosystems. (4th ed.) |any=2006 |editorial=Blackwell |isbn=1405111178}}</ref> El [[1866]] [[Ernst Häckel]] va introduir el concepte d'ecologia, terme compost de les paraules [[Grec modern|gregues]] ''οικος'' (''oikos'': casa, habitatge, llar) i ''λόγος'' (''logos'': coneixement, ciència, raó). En un principi, Häckel entenia per ecologia la ciència que estudia les relacions dels éssers vius amb el seu medi ambient, però més tard va ampliar aquesta definició a l'estudi de les característiques del medi, que també inclou el transport de [[matèria]] i [[energia]] i la seva transformació en les [[comunitat (ecologia)|comunitats]] biològiques.
 
Entren dins el camp de l'ecologia l'estudi de les poblacions de [[plantes]] i [[animals]], de les comunitats de plantes i animals i dels ecosistemes. Un [[ecosistema]] representa la xarxa de relacions entre els organismes a diferents nivells d'organització. Els '''ecòlegs''' s'interessen per qualsevol forma de [[biodiversitat]], des del paper dels [[bacteris]] en el reciclatge dels [[nutrient]]s als efectes de la [[selva tropical]] en la dinàmica de l'[[atmosfera terrestre]]. La disciplina de l'ecologia va emergir de les [[ciències naturals]] durant el [[segle XIX]]. L'ecologia no és sinònim de medi ambient o d'[[ecologisme]], i també es diferencia de les [[ciències ambientals]].<ref name="Begon 2006"/><ref name="Allee49">{{ref-llibre |cognom=Allee |nom=W. C. |coautors= Emerson, A. E., Park, O., Park, T., and Schmidt, K. P. |títol=Principles of Animal Ecology |any=1949 |editorial=W. B. Saunders Company |isbn=0721611206}}</ref><ref name="Smith00">{{ref-llibre |cognom=Smith |nom=R. |coautors= Smith, R. M. |títol=Ecology and Field Biology. (6th ed.) |any=2000 |editorial=Prentice Hall |isbn=0321042905}}</ref> L'ecologia també està estretament relacionada amb disciplines com la [[fisiologia]], l'[[evolució]], la [[genètica]] i l'[[etologia]].<ref name="Huffaker et al">{{ref-llibre |editor= Huffaker, C. B. |títol = Ecological Entomology |editorial = John Wiley and Sons |any = 1999 |edició =2a 2nd ed.|url = http://books.google.cat/books?id=aw5Iycas70cC |isbn = 9780471244837 }}</ref>
 
Hi ha moltes aplicacions pràctiques de l'ecologia dins el camps de la [[biologia de la conservació]],<ref>Disciplina que pretén la identificació dels processos que amenacen la conservació d'espècies i ecosistemes, així com la provisió d'un marc conceptual en el qual estudiar-los.</ref> el control dels [[aiguamolls]], la gestió dels recursos naturals ([[agricultura]], [[silvicultura]], [[pesca]]), la planificació de ciutats sostenibles (ecologia urbana), la [[salut pública]], l'[[economia]], i en general, les ciències bàsiques i aplicades; proporciona un marc conceptual per a la comprensió i la investigació de la interacció social humana (ecologia humana).<ref name="Omerod99">{{ref-publicació | cognom=Omerod|nom=S.J.|cognom2=Pienkowski|nom2=M.W.|cognom3=Watkinson|nom3=A.R.|article=Communicating the value of ecology|publicació=Journal of Applied Ecology|any=1999|volum=36|pàgines=847–855|doi=10.1046/j.1365-2664.1999.00474.x}}</ref><ref name="Phillipson09">{{ref-publicació | cognom=Phillipson|nom=J.|cognom2=Lowe|nom2=P.|cognom3=Bullock|nom3=J.M.|article=Navigating the social sciences: interdisciplinarity and ecology|publicació=Journal of Applied Ecology|any=2009| volum=46|pàgines=261–264| doi=10.1111/j.1365-2664.2009.01625.x}}</ref><ref name="Pickett08">{{ref-publicació | cognom=Steward T. A. Pickett, Mary L. Cadenasso, J. Morgan Grove, Peter M. Groffman, Lawrence E. Band, Christopher G. Boone, William R. Burch Jr., C. Susan B. Grimmond, John Hom, Jennifer C. Jenkins, Neely L. Law, Charles H. Nilon, Richard V. Pouyat, Katalin Szlavecz, Paige S. Warren, Matthew A. Wilson| article=Beyond Urban Legends: An Emerging Framework of Urban Ecology, as Illustrated by the Baltimore Ecosystem Study|publicació=BioScience| any=2008| volum=58| pàgines=139–150| doi=10.1641/B580208|nom=Steward T. A.|cognom2=Cadenasso|nom2=Mary L.|cognom3=Grove|nom3=J. Morgan|coautors=et al}}</ref><ref name="Aguirre09">{{ref-publicació | cognom=Aguirre|nom=A.A.|article=Biodiversity and Human Health| publicació=EcoHealth|any=2009 |doi=10.1007/s10393-009-0242-0|volum=6|pàgina=153}}</ref>
En relació a l'espai, l'àrea d'un ecosistema pot variar molt. Per exemple, un sol arbre és menys rellevant si considerem un ecosistema forestal, però té importància per als organismes més petits.<ref name="Stadler98">{{ref-publicació |cognom = Stadler |nom = B. |cognom2 = Michalzik |nom2 = B. |cognom3 = Müller |nom3 = T. |article = Linking aphid ecology with nutrient fluxes in a coniferous forest |publicació = Ecology |volum = 79 |exemplar = 5 |pàgines = 1514–1525 |any = 1998 |doi = 10.1890/0012-9658(1998)079[1514:LAEWNF]2.0.CO;2}}</ref> Diverses generacions d'una població de [[pugons]], per exemple, podrien existir en una sola fulla. Dins de cada un dels [[àfids]] hi viuen diverses comunitats de [[bacteris]].<ref name="Humphreys97">{{ref-publicació |cognom = Humphreys |nom = N. J. |cognom2 = Douglas |nom2 = A. E. |article = Partitioning of symbiotic bacteria between generations of an insect: a quantitative study of a ''Buchnera'' sp. in the pea aphid (''Acyrthosiphon pisum'') reared at different temperatures |publicació = Applied and Environmental Microbiology |volum = 63 |exemplar = 8 |pàgines = 3294–3296 |any = 1997 |url = http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1389233/pdf/hw3294.pdf|consulta = 2010-03-16 |pmid = 16535678 |pmc = 1389233}}</ref> El creixement d'arbres, al seu torn, tenen relació amb les variables locals, com ara el tipus de [[sòl]], el contingut d'[[humitat]], el pendent del terreny, i el tancament que produeix el dosser del bosc. També s'han de considerar els factors globals més complexos, com el [[clima]], necessaris per a la comprensió dels processos que condueixen a conformar un paisatge forestal d'unes determinades característiques.<ref name="Pojar87">{{ref-publicació |cognom = Pojar |nom = J. |cognom2 = Klinka |nom2 = K. |cognom3 = Meidinger |nom3 = D. V. |article = Biogeoclimatic ecosystem classification in British Columbia |publicació = Forest Ecology and Management |volum = 22 |exemplar = 1–2 |pàgines = 119–154 |any = 1987 |doi = 10.1016/0378-1127(87)90100-9}}</ref>
 
Els patrons mundials de diversitat biològica són complexos. Aquesta biocomplexitat condiciona la interacció que esdevé en els processos ecològics.<ref name="Levin00">{{ref-publicació |cognom = Levin |nom = S. A. |article = Multiple scales and the maintenance of biodiversity |publicació = Ecosystems |volum = 3 |exemplar = 6 |pàgines = 498–506 |any = 2000 |doi = 10.1007/s100210000044 }}</ref> La complexitat ecològica és, almenys, de sis tipus diferents, en relació a: espai, temps, estructura, procés, comportament i geometria."<ref name="Loehle04">{{ref-publicació |cognom = Loehle |nom = C. |article = Challenges of ecological complexity |publicació = Ecological complexity |volum = 1 |exemplar = 1 |pàgines =3–6 |any = 2004 |doi = 10.1016/j.ecocom.2003.09.001 }}</ref>{{rp|3}} Hi ha diferents opinions sobre el que constitueix la complexitat. Una perspectiva és que la complexitat en les ciències de la vida pot ser entesa com a sistemes emergents auto-organitzats amb múltiples resultats possibles i que és dirigida per accidents produïts a l'atzar al llarg de la història.<ref name="Holling01">{{ref-publicació |cognom = Holling |nom = C. S.|article = Understanding the Complexity of Economic, Ecological, and Social Systems|publicació = Ecosystems |volum = 4 |exemplar = 5 |pàgines =390–405 |any = 2004 |doi = 10.1007/s10021-001-0101-5 }}</ref> Els patrons de petita escala no necessàriament expliquen els fenòmens a gran escala, afirmació que estaria d'acord amb l'expressió «la suma és major que les parts".<ref name="Schneider01">{{ref-publicació |cognom = Schneider |nom = D. D. |article = The Rise of the Concept of Scale in Ecology |publicació = BioScience |volum = 51 |exemplar = 7 |pàgines = 545–553 |any = 2001 |url = http://www.mun.ca/biology/dschneider/Publications/2001DCS_AIBS_RiseOfScale.pdf |consulta = 2010-03-16 |doi = 10.1641/0006-3568(2001)051[0545:TROTCO]2.0.CO;2 }}</ref><ref name="Molnar04">{{ref-publicació |cognom = Molnar |nom = J. |cognom2 = Marvier |nom2 = M. |cognom3 = Kareiva |nom3 = P. |article = The sum is greater than the parts |publicació = Conservation Biology |volum = 18 |exemplar = 6 |pàgines = 1670–1671 |any = 2004 |url = http://www.environmental-expert.com/Files%5C8392%5Carticles%5C9961%5CTheSumIsGreaterthantheParts.pdf|doi = 10.1111/j.1523-1739.2004.00l07.x}}</ref> Els especialistes han identificat [[propietats emergents]] i fenòmens d'auto-organització que actuen amb diferents graus d'influència sobre el medi ambient, que van des del nivell molecular al planetari, i que requereixen diferents explicacions científiques.<ref name="Odum1977">{{ref-publicació | cognom = Odum| nom = E. P.|article = The emergence of ecology as a new integrative discipline|publicació = Science|volum = 195|exemplar = 4284|pàgines = 1289–1293|any = 1977|doi = 10.1126/science.195.4284.1289|pmid = 17738398}}</ref><ref name="Lovelock03">{{ref-publicació | cognom = Lovelock|nom = J.|article = The living Earth|any = 2003| publicació = Nature|volum = 426|pàgines = 769–770|doi = 10.1038/426769a|pmid = 14685210|exemplar = 6968}}</ref> Els estudis ecològics a llarg termini proporcionen proves importants que permeten comprendre millor la complexitat dels ecosistemes de períodes temporals llargs i amb grans escales espacials. L'International Long Term Ecological Network (Organisme Internacional de la Xarxa Ecològica)<ref name="urlWelcome to ILTER — ILTER">{{cite ref-web |url=http://www.ilternet.edu/ |titletítol=Welcome to ILTER — ILTER |publishereditor=International Long Term Ecological Research |accessdate consulta= 2010-03-16}}</ref> gestiona i intercanvia informació científica, a llarg termini, entre centres de recerca. L'experiment més destacat és el ''Park Grass Experiment'' ([[Hertfordshire]], [[Anglaterra]]), una recerca que es va iniciar l'any [[1856]].<ref name="Siverton06">{{ref-publicació |cognom = Silverton |nom = J. |cognom2 = Poulton |nom2 = P. |cognom3 = Johnston |nom3 = E. |coautors=et al|article = The Park Grass Experiment 1856–2006: its contribution to ecology |publicació = Journal of Ecology |volum = 94 |exemplar = 4|pàgines = 801–814 |any = 2006 |url = http://www.demonsineden.com/Site/Research_publications_files/Silvertown%20et%20al.%202006.pdf |doi = 10.1111/j.1365-2745.2006.01145.x }}</ref> Un altre exemple és l'estudi de Hubbard Brook, a les White Mountains, a [[Nou Hampshire]], en funcionament des de 1960.<ref>{{cite ref-web |url=http://www.hubbardbrook.org/ |titletítol=Hubbard Brook Ecosystem Study Front Page |workobra= |accessdate consulta= 2010-03-16}}</ref>
 
Per estructurar l'estudi de l'ecologia en un marc clar, s'organitza el món biològic en un entramat jeràrquic que va des del nivell genètic ([[gen]]s), a les [[cèl·lules]], els teixits, els [[Òrgan (anatomia)|òrgans]], els organismes, les espècies i així fins al nivell de la biosfera.<ref name="Nachtomy01">{{ref-publicació |cognom = Nachtomy |nom = Ohad |cognom2 = Shavit |nom2 = Ayelet |cognom3 = Smith |nom3 = Justin |article = Leibnizian organisms, nested individuals, and units of selection |publicació = Theory in Biosciences |volum = 121 |exemplar = 2 |any = 2002 |doi = 10.1007/s12064-002-0020-9 |pàgina = 205 }}</ref> Els ecosistemes són el centre de les investigacions al voltant fonamentalment dels tres nivells bàsics, que són els organismes, les poblacions i les comunitats. Els ecòlegs estudien els ecosistemes a partir d'una mostra d'individus que són representatius d'una població. Els ecosistemes estan formats per comunitats que interaccionen entre si i amb el medi ambient. En ecologia, les comunitats es creen per la interacció de poblacions de diferents espècies que convieuen en una àrea.<ref name="Begon06">{{ref-llibre |cognom = Begon |nom = M. |cognom2 = Townsend |nom2 = C. R. |cognom3 = Harper |nom3 = J. L. |títol = Ecology: from individuals to ecosystems |lloc = Oxford, UK |editorial = Blackwell Publishing |any = 2006 |edició =4a 4th ed.|url = http://books.google.cat/?id=Lsf1lkYKoHEC&printsec=frontcover|isbn = 978-1-4051-1117-1 }}</ref><ref name="Zak08">{{ref-publicació |cognom = Zak |nom = K. M. |cognom2 = Munson |nom2 = B. H. |article = An exploratory study of elementary preservice teachers’ understanding of ecology using concept maps |publicació = The Journal of Environmental Education |volum = 39 |exemplar = 3 |pàgines = 32–46 |any = 2008 |url = http://www.duluth.umn.edu/~kgilbert/ened5560-1/Readings/SciEd-JEESpring2008-ZakMunsonArticleUpdated.pdf|consulta = 2010-03-16 |doi = 10.3200/JOEE.39.3.32-46 }}</ref>
 
La [[biodiversitat]], un terme que és una abreviatura de diversitat biològica, descriu totes les varietats de la vida, des dels gens als ecosistemes i abasta tots els nivells d'organització biològica. Hi ha molts tipus d'índex, de mesures que representen la biodiversitat.<ref name="Scholes08">{{ref-publicació |cognom = Scholes |nom = R. J. |cognom2 = Mace |nom2 = G. M. |cognom3 = Turner |nom3 = W. |coautors=et al|article = Toward a global biodiversity observing system |publicació = Science |volum = 321 |exemplar = 5892 |pàgines = 1044–1045 |any = 2008 |url = http://www.earthobservations.com/documents/committees/uic/200809_8thUIC/07b-Health0Montira-Pongsiri-BON-Article-in-Science.pdf |doi = 10.1126/science.1162055 |pmid = 18719268 }}</ref> La biodiversitat inclou la diversitat d'espècies, d'ecosistemes, la diversitat genètica i la complexitat de processos que operen en i entre aquests nivells respectius.<ref name="Scholes08" /><ref name="Wilson00">{{ref-publicació |cognom = Wilson |nom = E. O. |article = A Global Biodiversity Map|pmid=11041790|publicació = Science |volum = 289 |exemplar = 5488 |pàgina = 2279 |any = 2000 |pmid = 11041790}}</ref><ref name="Purvis00">{{ref-publicació |cognom = Purvis |nom = A. |cognom2 = Hector |nom2 = A. |article = Getting the measure of biodiversity |publicació = Nature |volum = 405 |exemplar = 6783 |pàgines = 212–218 |any = 2000 |url = http://www.botanischergarten.ch/BiodivVorles-2005WS/Nature-Insight-Biodiversity-2000.pdf|consulta = 2010-03-16 |doi = 10.1038/35012221 |pmid = 10821281}}</ref> La diversitat biològica té un paper important en la salut ecològica tant com ho és per a la salut humana.<ref name="Ostfeld09">{{ref-publicació |cognom = Ostfeld |nom = R. S. |article = Biodiversity loss and the rise of zoonotic pathogens |publicació = Clinical Microbiology and Infection|volum = 15|exemplar = s1 |pàgines = 40–43 |any = 2009 |url = http://www.ecostudies.org/reprints/Ostfeld_2009_Clin_Microbiol_Inf.pdf |doi = 10.1111/j.1469-0691.2008.02691.x |pmid = 19220353}}</ref><ref name="Tierney09">{{ref-publicació |cognom = Tierney |nom = G. L. |cognom2 = Faber-Langendoen |nom2 = D. |cognom3 = Mitchell |nom3 = B. R. |coautors=et al|article = Monitoring and evaluating the ecological integrity of forest ecosystems |publicació = Frontiers in Ecology and the Environment |volum = 7 |exemplar = 6 |pàgines = 308–316 |any = 2009 |url = http://www.uvm.edu/~bmitchel/Publications/Tierney_Forest_monitoring.pdf|consulta = 2010-03-16 |doi = 10.1890/070176}}</ref> Prevenir o donar prioritat a les espècies en perill d'extinció és una forma de preservar la biodiversitat; les prioritats de conservació i tècniques de gestió requereixen diferents enfocaments per fer front a cada situació. L'estudi de les poblacions i la migració d'espècies, per exemple, són indicadors més sensibles de l'estat dels ecosistemes que són el [[capital natural]], base del benestar de la humanitat.<ref name="Wilcove08">{{ref-publicació |cognom = Wilcove |nom = D. S. |cognom2 = Wikelski |nom2 = M. |article = Going, going, gone: is animal migration disappearing |publicació = PLoS Biol |volum = 6 |exemplar = 7 |pàgines = e188 |any = 2008|doi = 10.1371/journal.pbio.0060188 |pmid = 18666834 |pmc = 2486312}}</ref><ref name="Svennin08">{{ref-publicació |cognom = Svenning |nom = Jens-Christian |cognom2 = Condi |nom2 = R. |article = Biodiversity in a warmer world |publicació = Science |volum = 322 |exemplar = 5899 |pàgines = 206–207 |any = 2008 |doi = 10.1126/science.1164542 |pmid = 18845738 }}</ref><ref name="Ceballos02">{{ref-publicació | cognom = Ceballos|nom = G.|cognom2 = Ehrlich|nom2 = P. R.|article = Mammal Population Losses and the Extinction Crisis|publicació = Science|volum = 296|exemplar = 5569|pàgines = 904–907|any = 2002|url = http://epswww.unm.edu/facstaff/gmeyer/envsc330/CeballosEhrlichmammalextinct2002.pdf|consulta = 2010-03-16|doi = 10.1126/science.1069349|pmid = 11988573}}</ref><ref name="Palumbi09">{{ref-publicació | cognom = Palumbi|nom = S. R.|cognom2 = Sandifer|nom2 = P. A.|cognom3 = Allan|nom3 = J. D.|coautors=et al|article = Managing for ocean biodiversity to sustain marine ecosystem services|publicació = Frontiers in Ecology and the Environment|volum = 7|exemplar = 4|pàgines = 204–211|any = 2009|url = http://research.usm.maine.edu/gulfofmaine-census/wp-content/docs/Palumbi-et-al-2009_Managing-for-ocean-biodiversity.pdf|doi = 10.1890/070135}}</ref>
 
L'actual ecologia és una ciència jove, que primer va atreure l'atenció formal substancial a finals del segle XIX (aproximadament al mateix temps que els estudis evolutius) i va ser encara més popular durant la [[dècada del 1960]] amb el creixement del moviment ambiental.<ref name="McIntosh85" /> No obstant això, moltes observacions, les interpretacions i els descobriments relatius a l'ecologia es remunten a molt abans en els estudis d'història natural. Per exemple, el concepte en l'equilibri o la regulació de la natura es remunta a [[Heròdot]] (va morir c. 425 aC), que va descriure un compte a principis del mutualisme al llarg del riu Nil, on els cocodrils obren la boca per permetre l'accés beneficiós del sandpiper que s'alimentava de les sangoneres.<ref name="Egerton01" /> En les contribucions més ampli per al desenvolupament històric de les ciències ecològiques, Aristòtil és considerat un dels primers naturalistes que tenia un paper influent en el desenvolupament filosòfic de les ciències ecològiques. Un dels estudiants d'Aristòtil, Teofrast, van fer astutes observacions ecològiques sobre les plantes i postulava una postura filosòfica sobre les relacions autònomes entre les plantes i el seu medi ambient que està més en consonància amb el pensament ecològic modern. Tant Aristòtil i Teofrast va fer extenses observacions sobre les plantes i les migracions d'animals, la biogeografia, la fisiologia, i els seus hàbits en el que podria ser considerat un anàleg del nínxol ecològic modern.<ref name="Hughes85">{{ref-publicació |cognom = Hughes |nom = J. D. |article = Theophrastus as Ecologist |publicació = Environmental Review |volum = 9 |exemplar = 4 |pàgines = 296–306 |any = 1985 |url = http://www.jstor.org/stable/info/3984460?seq=1 |doi = 10.2307/3984460}}</ref><ref name="Hughes75">{{ref-publicació |cognom = Hughes |nom = J. D. |article = Ecology in ancient Greece |publicació = Inquiry |volum = 18 |exemplar = 2 |pàgines = 115–125 |any = 1975 |url=http://www.informaworld.com/smpp/content~db=all~content=a902027058}}</ref>
[[Fitxer:Darwin EcoExperiment.JPG|thumb|up300px|El disseny del primer l'experiment ecològic, assenyalat per Charles Darwin a ''L'origen de les espècies'', es va estudiar en un jardí de gespa a Woburn Abbey el 1817. L'experiment estudia el desenvolupament de diferents mescles d'espècies plantades en diferents tipus de sòls.<ref name="Hector02" /><ref name="Sinclair26">{{Cite news ref-notícia|last cognom= Sinclair |first nom= G. |title títol= On cultivating a collection of grasses in pleasure-grounds or flower-gardens, and on the utility of studying the Gramineae. |place = New-Street-Square |publisher editorial= A. & R. Spottiswoode |magazine = London Gardener's Magazine |year any= 1826 |volume volum= 1 |page pàgina= 115 |url = http://books.google.cat/?id=fF0CAAAAYAAJ&pg=PA230}}</ref>]]
 
D'Aristòtil a Darwin el món natural va ser considerada predominantment estàtiques i sense canvis des de la seva creació original. Abans de L'Origen de les Espècies hi va haver poc estima o la comprensió de les relacions dinàmiques i recíproques entre els organismes, les seves adaptacions i les seves modificacions per al medi ambient.<ref name="Esbjorn-Hargens05">{{ref-publicació |cognom = Esbjorn-Hargens |nom = S. |article = Integral Ecology: An Ecology of Perspectives |publicació = Journal of Integral Theory and Practice |volum = 1 |exemplar = 1 |pàgines = 2–37 |any = 2005 |url = http://www.vancouver.wsu.edu/fac/tissot/IU_Ecology_Intro.pdf}}</ref><ref name="Benson00">{{ref-publicació |cognom = Benson |nom = Keith R. |article = The emergence of ecology from natural history |publicació = Endeavour |volum = 24 |exemplar = 2 |pàgines = 59–62 |any = 2000 |doi = 10.1016/S0160-9327(99)01260-0 |pmid = 10969480}}</ref> Mentre que Charles Darwin és més notable per la seva tractat sobre l'evolució,<ref name=Darwin>{{ref-llibre |cognom=Darwin |nom=Charles |enllaçautor = Charles Darwin |any=1859 |títol=On the Origin of Species |lloc=London |editorial=John Murray |edició=1st1a ed.|pàgines=1 |url=http://darwin-online.org.uk/content/frameset?itemID=F373&viewtype=text&pageseq=16 |isbn=0801413192}}</ref> és també un dels fundadors de l'ecologia del sòl.<ref name="Meysman06">{{ref-publicació |cognom = Meysman |nom = f. j. r. |cognom2 = Middelburg |nom2 = Jack J. |cognom3 = Heip |nom3 = C. H. R. |article = Bioturbation: a fresh look at Darwin’s last idea |publicació = TRENDS in Ecology and Evolution |volum = 21 |exemplar = 22 |pàgines = 688–695|any = 2006|url = http://www.marbee.fmns.rug.nl/pdf/marbee/2006-Meysman-TREE.pdf |doi = 10.1016/j.tree.2006.08.002 |pmid = 16901581 }}</ref> A ''L'origen de les Espècies'', Darwin també va anotar el primer experiment ecològic que es va publicar el 1816.<ref name="Hector02">{{ref-publicació |cognom = Hector |nom = A. |cognom2 = Hooper |nom2 = R. |article = Darwin and the First Ecological Experiment |publicació = Science |volum = 295 |pàgines = 639–640 |any = 2002 |doi = 10.1126/science.1064815 |pmid = 11809960 |exemplar = 5555}}</ref> En la ciència condueix a la idea de Darwin de l'evolució de les espècies va anar guanyant suport popular. Aquest paradigma científic canviat la manera com els investigadors es va acostar a les ciències ecològiques.<ref name="Acot97">{{ref-publicació |cognom = Acot |nom = P. |article = The Lamarckian Cradle of Scientific Ecology |publicació = Acta Biotheoretica |volum = 45 |exemplar = 3-4 |pàgines = 185–193 |any = 1997 |doi = 10.1023/A:1000631103244}}</ref>
{{Requadre
|width = 200
408.371

modificacions

Menú de navegació