Musicologia: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 21: Línia 21:


=== Musicologia històrica ===
=== Musicologia històrica ===
''Article principal: [[Musicologia històrica]]''


=== Etnomusicologia ===
=== Etnomusicologia ===
''Article principal: [[Etnomusicologia]]''

L'[[Etnomusicologia|etnmusicologia]], coneguda antigament com '''musicologia comparada''', és l'estudi de la música en el seu context cultural. Sovint es considera l'[[antropologia]] o l'[[etnografia]] de la música. Tot i que està més centrada en l'estudi de músiques no-occidentals, també inclou les [[Occident|occidentals]] des d'una prespectiva antropològica i [[Sociologia|sociològica]], estudis cuturals i sociologia així com altres disciplines en les [[ciències socials]] i [[humanitats]]. Alguns etnomusicòlegs porten a terme estudis històrics, però la majoria fan observació de llarga durada o combinen aproximacions etnogràfiques i històriques en el seu camp d'estudi. Pròxima a l'etnomusicologia és la branca emergent de la sociomusicologia.

==== Estudis de música popular ====
Els coneguts com estudis de música popular (o música moderna), van sorgir als anys 80 quan un nombre creixent de musicòlegs, etnomusicòlegs i altres tipus d'historiadors de la cultura d'Amèrica i Europa van començar a escriure sobre el passat i el present de les músiques modernes. La primera revista que s'hi va centrar va ser

Popular music studies, known, "misleadingly," as ''popular musicology'', emerged in the 1980s as an increasing number of musicologists, ethnomusicologists, and other varieties of historians of American and European culture began to write about popular musics past and present. The first journal focusing on popular music studies was [http://www.cambridge.org/journals/journal_catalogue.asp?mnemonic=pmu Popular Music], which began publication in 1981. The same year an academic society solely devoted to the topic was formed, the [http://www.iaspm.net/ International Association for the Study of Popular Music]. The Association's founding was partly motivated by the interdisciplinary agenda of popular musicology though the group has been characterized by a polarized 'musicological' and 'sociological' approach also typical of popular musicology.


=== Musicologia sistèmica o teòrica ===
=== Musicologia sistèmica o teòrica ===
Línia 31: Línia 40:
Generalment, les obres de teoria musical són desciptives i prescriptives, intentat definir la interpretació i influenciar-ne la futura. Així, la teoria musical sol estar darrera la pràctica musical però també apunta cap a exploracions futures, la composició i la interpretació.
Generalment, les obres de teoria musical són desciptives i prescriptives, intentat definir la interpretació i influenciar-ne la futura. Així, la teoria musical sol estar darrera la pràctica musical però també apunta cap a exploracions futures, la composició i la interpretació.


Els músics estudien teoria musical per entendre les relacions estructurals en la música (quasi sempre la anotada). Els compositor estudien teoria musica per entendre com produir efectes o estrctures per les seves pròpies obres. Aquest també han d'estudiar-la per guiar les seves decisions abans i durant la composició. Resumint, la teoria musical a Occident es centra en l'harmonia i el contrapunt i després els utilitza per explicar l'estructura musical a gran escala i la creació de la melodia.
Els músics estudien teoria musical per entendre les relacions estructurals en la música (quasi sempre la anotada). Els compositor estudien teoria musica per entendre com produir efectes o estrctures per les seves pròpies obres. Aquest també han d'estudiar-la per guiar les seves decisions abans i durant la composició. Resumint, la teoria musical a Occident es centra en l'[[Harmonia musical|harmonia]] i el [[contrapunt]] i després els utilitza per explicar l'estructura musical a gran escala i la creació de la [[melodia]].


=== Psicologia de la música ===
=== Psicologia de la música ===
Línia 64: Línia 73:
* [[Josep Subirà]]
* [[Josep Subirà]]
* [[Joan Tomàs i Parés|Joan Tomàs]]
* [[Joan Tomàs i Parés|Joan Tomàs]]

== On estudiar musicologia als Països Catalans ==

==== Catalunya ====
* [[Escola Superior de Música de Catalunya]]
* [[Universitat Autònoma de Barcelona]]

==== País Valencià ====
* [[Conservatori superior de música "Óscar Esplá" d'Alacant]]
* [[Conservatori Superior de Música Joaquín Rodrigo|Conservatori superior de música "Joaquín Rodrigo" de València]]

==== Illes Balears ====
* [[Conservatori Superior de les Illes Balears|Conservatori superior de música de les Illes Balears]]


== Vegeu també ==
== Vegeu també ==
Línia 78: Línia 100:
{{Commonscat}}
{{Commonscat}}
* [http://scmus.iec.cat/filial/ViewPage.action?siteNodeId=182&languageId=1&contentId=-1 Societat Catalana de Musicologia]
* [http://scmus.iec.cat/filial/ViewPage.action?siteNodeId=182&languageId=1&contentId=-1 Societat Catalana de Musicologia]
* [http://www.imf.csic.es/Musicologia/Presentacion.htm Institució Milà i Fontanals del CSIC]
* [http://www.imf.csic.es Institució Milà i Fontanals del CSIC]
* Grup de Recerca [[Les músiques en les societats contemporànies]] ([http://www.musc.cat MUSC])
* Grup de Recerca "Les músiques en les societats contemporànies" - [http://www.musc.cat MUSC]
* Escola Superior de Música de Catalunya: [http://www.esmuc.cat/L-Escola/Departaments2/Musicologia/Presentacio/Musicologia-a-l-ESMUC Departament de Musicologia]
* Escola Superior de Música de Catalunya: [http://www.esmuc.cat/L-Escola/Departaments/Musicologia Departament de Musicologia]
* Universitat Autònoma de Barcelona: [http://www.uab.cat/departament/art-musicologia/ Departament d'Art i de Musicologia]
* [http://www.uab.cat/servlet/Satellite/estudiar/tots-els-estudis/informacio-general/musicologia-grau-eees-1089963374371.html?param1=1223967775545&param10=3 Universitat Autònoma de Barcelona]
* [https://jamcatalunya.wordpress.com Jove Associació de Musicologia]
{{Autoritat}}
{{Autoritat}}


Revisió del 20:39, 25 nov 2017

Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. Un viquipedista hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat.
Pintura d'instruments de finals del segle XVIII de l'escola de Zlatá Koruna. A la paret hi ha diversos llaüts i instruments de metall. A l'esquerra hi ha un instrument tipus violoncel. Al mig, diversos tambors. A la dreta un petit orgue de tubs.

La musicologia[1] (del grec: μουσική = "música" i λόγος = "raó, estudi") és una disciplina científica que estudia els fenòmens relacionats amb la música, amb la seva evolució i amb la seva relació amb l'ésser humà i la societat. Un investigador que participa en la recerca musical és un musicòleg.

Tradicionalment, la musicologia històrica (dit popularmet "història de la música") ha estat la branca predominant de la musicologia. Avui dia, la musicologia històrica n'és tan sols una de les diverses grans branques. La musicologia històrica, l'etnomusicologia i la musicologia sistèmica són disciplines aproximadament de la mateixa dimensió. L'etnomusicologia és l'estudi de la música dins el seu context cultural. La musicologia sistèmica inclou acústica musical, la ciència i tecnologia dels instruments acústics i les implicacions musicals de la fisiologia, la psicologia, la sociologia, la filosofia i la computació. La musicologia cognitiva és el conjunts de fenòmens que envolten el modelat computacional de la música. En alguns països, l'educació musical és una camp prominent de la musicologia, mentre en d'altres està considera un camp acadèmic diferent o un de més pròxim a la capacitació docent, la investigació educativa i d'altres camps relacionats. Com l'educació musical, la musicoteràpia és una forma especialitzada de musicologia aplicada que de vegades es considera més propera al camp de la salut.

Disciplines de les que beu

Les disciplines de les que beu són:

La musicologia té dues subdiciplines d'orientació pràctica que no parteixen de cap disciplina: la interpretació i la recerca (alguns cops vista com una forma de recerca artística) i la teoria, anàlisis i composició de la música. Les disciplines veïnes de la musicologia són aquestes altres formes d'art, interpretació, ritual i comunicació, incloent-hi la història i la teoria de les arts visuals i plàstiques i l'arquitectura; la lingüística, la literatura i el teatre; la religió i la teologia i l'esport. El coneixement musical s'aplica a la medicina, l'educació i la musicoteràpia -- que, efecticament, són disciplines matriu de la musicologia aplicada.

Subdisciplines

Musicologia històrica

Article principal: Musicologia històrica

Etnomusicologia

Article principal: Etnomusicologia

L'etnmusicologia, coneguda antigament com musicologia comparada, és l'estudi de la música en el seu context cultural. Sovint es considera l'antropologia o l'etnografia de la música. Tot i que està més centrada en l'estudi de músiques no-occidentals, també inclou les occidentals des d'una prespectiva antropològica i sociològica, estudis cuturals i sociologia així com altres disciplines en les ciències socials i humanitats. Alguns etnomusicòlegs porten a terme estudis històrics, però la majoria fan observació de llarga durada o combinen aproximacions etnogràfiques i històriques en el seu camp d'estudi. Pròxima a l'etnomusicologia és la branca emergent de la sociomusicologia.

Estudis de música popular

Els coneguts com estudis de música popular (o música moderna), van sorgir als anys 80 quan un nombre creixent de musicòlegs, etnomusicòlegs i altres tipus d'historiadors de la cultura d'Amèrica i Europa van començar a escriure sobre el passat i el present de les músiques modernes. La primera revista que s'hi va centrar va ser

Popular music studies, known, "misleadingly," as popular musicology, emerged in the 1980s as an increasing number of musicologists, ethnomusicologists, and other varieties of historians of American and European culture began to write about popular musics past and present. The first journal focusing on popular music studies was Popular Music, which began publication in 1981. The same year an academic society solely devoted to the topic was formed, the International Association for the Study of Popular Music. The Association's founding was partly motivated by the interdisciplinary agenda of popular musicology though the group has been characterized by a polarized 'musicological' and 'sociological' approach also typical of popular musicology.

Musicologia sistèmica o teòrica

La teoria musical és un camp d'estudi que descriu els elements de la música i inclou el desenvolupament i aplicació de mètodes per la composició i l'anàlisi de la música mitjançant tant la notació com, de vegades, el so mateix. Una persona que estudia o exerceix la disciplina és conegut com a teòric musical.

Alguns teòrics intenten explicar les tècniques que els compositors utilitzen per mitjà de l'establiment de normes o patrons. D'altres modelen l'experiència de sentir o tocar música. Encara que és extremadament diversa en els seus interessos i objectius, a molts dels teòrics musicals occidentals els uneix la creença que l'acte de compondre, interpretar i escoltar música s'ha d'explicar a un gran nivell de detall (això, oposant-se a la concepció d'expressió musical com a infalible fundamentalment excepte en els sons musicals).

Generalment, les obres de teoria musical són desciptives i prescriptives, intentat definir la interpretació i influenciar-ne la futura. Així, la teoria musical sol estar darrera la pràctica musical però també apunta cap a exploracions futures, la composició i la interpretació.

Els músics estudien teoria musical per entendre les relacions estructurals en la música (quasi sempre la anotada). Els compositor estudien teoria musica per entendre com produir efectes o estrctures per les seves pròpies obres. Aquest també han d'estudiar-la per guiar les seves decisions abans i durant la composició. Resumint, la teoria musical a Occident es centra en l'harmonia i el contrapunt i després els utilitza per explicar l'estructura musical a gran escala i la creació de la melodia.

Psicologia de la música

Recerca artística

Els inicis

Friedrich Chrysander

Fins la segona meitat del segle XIX, l'estudi de la música estava consideranta no com una disciplina independent sinó com a part d'un coneixement general que donava respostes teòriques a qüestions musicals concrets. El 1863 el teòric alemany Friederich Chrysander va ser el primer en proposar que la musicologia s'havia de tractar com una ciència per si sola, al mateix nivell que d'alatres disiplines científiques.[2] Ell va ser el que va crear el terme musicologia (en alemany musikwissenschaft). Des d'aquest punt de vista, l'objectiu principal de la musicologia seria la sistematització dels coneixements relatius a la música, aplicant el mètode científic i la relació del fet musical amb altres àrees del coneixement com la matemàtica,la física, la psicologia, la sociologia, l’antropologia i la lingüística, entre d'altres.

Biaix de gènere

Safo es guanyava la vida component.[3]
Articles principals: Discriminació de gènere i Història de la música i gènere

En un context de patriarcat i androcentrisme, al llarg de la història la discriminació històrica per raons de gènere a la musicologia ha ignorat figures femenines de relevància artística i ha amagat les homosexualitats. Hildegarda de Bingen, per exemple, és una de les artistes més prolífiques a la música medieval però no ha estat considerada interessant fins després dels anys seixanta del segle XX, a partir de que els estudiosos de literatura hagueren demostrat la seva excel·lència en poesia. La música d'Hildegarda sona diferent a la d'homes de la seva època, però no és possible avui saber si és una particularitat d'ella, personal, o era un "estil femení" propi de més dones. Les dones no són als cànons. No són interpretades ni estudiades i la seva obra acaba perduda i a l'oblit. Moltes compositores brillants han estat ignorades fins al segle XXI, i algunes d'elles encara ho són pel gran públic, fora de l'ambient del feminisme o d'estudi de la musicologia. En els últims anys s'han catalogat més de quatre mil compositores de tots els temps ignorades fins ara. Les nombroses intèrprets, cantants i instrumentistes, tampoc no s'estudien a causa de que el pensament modern entén l'intèrpret com un transmissor neutre entre el compositor i el públic, i que per tant no és interessant.[3][4][5]

Branques de la musicologia

Dins de la musicologia es distingeixen diferents àmbits:

Iniciadors de la musicologia a Catalunya

On estudiar musicologia als Països Catalans

Catalunya

País Valencià

Illes Balears

Vegeu també

Referències

  1. ↑ «Musicologia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ «Musicologia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ 3,0 3,1 Pilar Ramos López (2003), Feminismo y música: Introducción crítica, Narcea Ediciones. ISBN 9788427714199 (castellà)
  4. ↑ Alicia Rodríguez Blanco, Música II (Català) - LOMCE, editex. ISBN 9788490788264 (català)
  5. ↑ Nicholas Cook, Una breve introducción a la música, Alianza editorial, 2005. ISBN 9788420672076 (castellà)

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Musicologia
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Musicologia&oldid=19241353»