Lisànies I d'Abilene: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
referència |
m neteja i estandardització de codi |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula persona}} |
{{Infotaula persona}} |
||
'''Lisànies I d'Abilene''' (en [[llatí]] ''Lysanias'', en [[grec antic]] {{polytonic| Λύσανυας}}) va ser [[tetrarca]] d'[[Abilene (Síria)|Abilene]], [[Traconitis]] i [[Iturea]], fill i successor de [[Ptolemeu de Calcis]] vers l'any [[40 aC]]. |
'''Lisànies I d'Abilene''' (en [[llatí]] ''Lysanias'', en [[grec antic]] {{polytonic| Λύσανυας}}) va ser [[tetrarca]] d'[[Abilene (Síria)|Abilene]], [[Traconitis]] i [[Iturea]], fill i successor de [[Ptolemeu de Calcis]] vers l'any [[40 aC]]. |
||
[[Marc Antoni]] el va fer matar per complaure a [[Cleòpatra VII|Cleòpatra]] aproximadament l'any [[33 aC]]. Els seus territoris van passar a un cap tribal de nom [[Zenòdor de Traconítida]], per una mena de compra, segons explica [[Flavi Josep]] (''[[Antiguitats judaiques]]'' XV, 4,1).<ref>[https://quod.lib.umich.edu/m/moa/acl3129.0002.001/874?rgn=full+text;view=image 5.Lysanias] a: [[William Smith (lexicògraf)|William Smith]] (editor), ''[[A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology]]''. Vol. II Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 864</ref> |
[[Marc Antoni]] el va fer matar per complaure a [[Cleòpatra VII|Cleòpatra]] aproximadament l'any [[33 aC]]. Els seus territoris van passar a un cap tribal de nom [[Zenòdor de Traconítida]], per una mena de compra, segons explica [[Flavi Josep]] (''[[Antiguitats judaiques]]'' XV, 4,1).<ref>[https://quod.lib.umich.edu/m/moa/acl3129.0002.001/874?rgn=full+text;view=image 5.Lysanias] a: [[William Smith (lexicògraf)|William Smith]] (editor), ''[[A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology]]''. Vol. II Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 864</ref> |
||
Revisió del 20:48, 24 jul 2020
| Biografia | |
|---|---|
| Mort | 33 aC  |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
Lisànies I d'Abilene (en llatí Lysanias, en grec antic Λύσανυας) va ser tetrarca d'Abilene, Traconitis i Iturea, fill i successor de Ptolemeu de Calcis vers l'any 40 aC.
Marc Antoni el va fer matar per complaure a Cleòpatra aproximadament l'any 33 aC. Els seus territoris van passar a un cap tribal de nom Zenòdor de Traconítida, per una mena de compra, segons explica Flavi Josep (Antiguitats judaiques XV, 4,1).[1]
Referències
- ↑ 5.Lysanias a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. Vol. II Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 864
