Clazòmenes: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Suprimida Categoria:Ciutats de Jònia; Afegida Categoria:Clazòmenes usant HotCat
retoc i referència
Línia 1: Línia 1:
{{indret}}
'''Clazòmenes''' (grec ''Klazomenai'', llatí ''Clazomenae'') fou una ciutat dels [[jònics]] a l'[[Àsia Menor]] al sud de la badia d'[[Esmirna]]. Tenia a l'est territori d'Esmirna i a l'oest territori d'[[Eritrea de Jònia)|Eritrea]]. La frontera entre la darrera i Clazòmenes era a la ciutat de Kytrion, que segons Estrabó fou el lloc original de la ciutat, la qual no era molt llunyana. La ciutat tenia 8 illes al seu front entre elles Pele, Drimussa i Marathusa.
'''Clazòmenes''' (en [[grec antic]] Κλαζομεναί, en [[llatí]] ''Clazomenae'') era una ciutat de [[Jònia]] a l'[[Àsia Menor]] al sud de la badia d'[[Esmirna]]. Tenia a l'est territori d'Esmirna i a l'oest territori d'[[Èritres de Jònia|Eritres]]. Ocupava la banda nord d'un istme, i [[Teos]] era al costat sud. Aquest istme era el braç de terra que connectava Eritres amb el continent. La frontera entre Eritres i Clazòmenes era a la ciutat de Kitrion, que segons [[Estrabó]] havia estat el lloc original de la ciutat, que no era molt llunyana, i les muntanyes de [[Tmolos]], amb grans boscos. La ciutat tenia 8 illes al seu front que es conreaven, entre elles Pele, Drimussa i Marathusa, segons [[Plini el Vell]].


La ciutat fou fundada pels jònics. Gent de [[Cleones]] i [[Flios]], expulsada pels doris del Peloponès, es van establir al territori de [[Colofó]] i van fundar Scífia però després es van traslladar a Clazòmenes, que van fundar prop de la costa. Va ser atacada per Aliates II de Lidia (regnà vers 621-654 aC) que fou rebutjat. Va fer moltes colonitzacions destacant [[Abdera]], [[Fanagòria]] i [[Tanais]] entre d'altres, i va comerciar intensament amb Egipte. En temps de Cressos de Lídia (meitat del segle VI aC) la ciutat tenia el seu tresor a [[Delfos (ciutat)|Delfos]]. Heròdot va enumerar a la ciutat entre els estats grecs d'Àsia Menor sense incloura-la als estats insulars (que eren [[Quios]] i [[Samos]]) tot i que la ciutat havia estat traslladada a una illa a la costa, a tocar de la costa, però el seu territori era cap a l'interior.
La ciutat va ser fundada pels jonis. Gent de [[Cleones]] i [[Flios]], expulsada pels [[Doris (grup humà)|doris]] del [[Peloponès]], es van establir al territori de [[Colofó (ciutat)|Colofó]] i van fundar Scífia (Σκυφία) però després es van traslladar a Clazòmenes, que van fundar prop de la costa. Va ser atacada per [[Aliates II]] de [[Regne de Lídia|Lídia]] (regnà entre 621-654 aC) però la ciutat va resistir, segons diu [[Heròdot]]. Va fer moltes [[Colonització grega|colonitzacions]] destacant [[Abdera]], [[Fanagòria]] i [[Tanais]] entre d'altres, i va comerciar intensament amb Egipte. En temps de [[Cressos]] de Lídia (meitat del segle VI aC) la ciutat tenia el seu tresor a [[Delfos (ciutat)|Delfos]]. Heròdot va enumerar a la ciutat entre els estats grecs d'Àsia Menor sense incloure-la als estats insulars (que eren [[Quios]] i [[Samos]]) tot i que la ciutat havia estat traslladada a una illa a tocar de la costa durant la [[Revolta Jònica]], però el seu territori era cap a l'interior.


Otanes de Pèrsia va ocupar la ciutat poc després de l'inici de la [[Revolta Jònica]]. Després de la [[segona guerra mèdica|guerra de Pèrsia amb Atenes]], Clazòmenes va esdevenir tributària d'Atenes, però el [[412 aC]] després de la derrota atenenca a [[Sicília]], es va revoltar juntament amb Quios i Eritrea. En aquesta època es va fortificar Polikne, a la costa, com a lloc de refugi, però fou presa pels atenencs que van traslladar a la seva població a l'illa, i va restablir el govern favorable a Atenes enviant als caps rebels a Dafnos; aviat va arribar el comandant espartà Astiocos que va exigir la restitució dels desterrats de Dafnos, a lo que es van negar; Astiocos va atacar la ciutat, que no tenia muralles, però fou rebutjat.
[[Otanes (general)|Otanes]] de Pèrsia va ocupar la ciutat poc després de l'inici de la Revolta Jònica. Després de la [[segona guerra mèdica|guerra de Pèrsia amb Atenes]], Clazòmenes va ser tributària d'[[Atenes]], però el [[412 aC]] després de la derrota atenenca a [[Sicília]], es va revoltar juntament amb Quios i Eritrea. En aquesta època es va fortificar Polikne, a la costa, com a lloc de refugi, però els atenencs la van ocupar, van traslladar a la seva població a l'illa, i va restablir el govern favorable a Atenes enviant als caps rebels a Dafnos; aviat va arribar el [[navarc]] espartà [[Astíoc]] que va exigir la restitució dels desterrats de Dafnos, cosa a la que els atenesos es van negar i Astíoc va atacar la ciutat, que no tenia muralles, però va poder ser rebutjat, segons [[Tucídides]].


Després del tractat de pau d'[[Apamea]] els romans van declarar ([[188 aC]]) a Clazòmenes ''immune'' (lliure de taxes i li van donar una de les petites illes de la rodalia. Després de la derrota de Mitridates ([[84 aC]]) per [[Sul·la]], la ciutat fou atacada pels pirates com altres ciutat de la costa. Clazòmenes fou inclosa a la província romana d'Àsia.
Després del [[Tractat d'Apamea|tractat de pau d'Apamea]] entre la [[República romana]] i [[Antíoc III]] l'any [[188 aC]], els romans van declarar a Clazòmenes ''immune'' (lliure de taxes i li van donar una de les petites illes de la rodalia, segons [[Titus Livi]]. Després de la derrota de [[Mitridates VI Eupator]] per [[Sul·la]] l'any [[84 aC]], els [[pirates cilicis]] van atacar i saquejar Clazòmenes com van fer a altres ciutats de la costa. Clazòmenes es va incloure a la [[província romana d'Àsia]].


Hi van néixer [[Anaxàgores]], i el dramaturg [[Eurípides]].<ref>{{ref-web |cognom=Smith |nom=William (ed.) |url=http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0064%3Aalphabetic+letter%3DC%3Aentry+group%3D17%3Aentry%3Dclazomenae-geo |consulta=11 de gener de 2021 |títol=Clazomenae |obra=Dictionary of Greek and Roman Geography (1854)}}</ref>
Hi van néixer [[Anaxàgores]], i el dramaturg [[Eurípides]].

== Referències ==
{{Referències}}


{{coord|38.35816667|26.76758333|type:landmark_region:TR-35_source:dewiki|format=dms|display=title}}
{{commonscat}}
{{commonscat}}


{{Assentaments antics a Turquia}}
{{Assentaments antics a Turquia}}

{{ORDENA:Clazomenes}}
{{Autoritat}}
{{Autoritat}}


{{ORDENA:Clazomenes}} <!--ORDENA generat per bot-->
{{ORDENA:Clazomenes}}
[[Categoria:Clazòmenes]]
[[Categoria:Clazòmenes]]

Revisió del 20:40, 11 gen 2021

Infotaula de geografia físicaClazòmenes
Imatge
TipusCiutat antiga, jaciment arqueològic i polis Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaUrla (Turquia) (en) Tradueix i Província d'Esmirna (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
Localitzacióİskele (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Map
 38° 21′ 29″ N, 26° 46′ 03″ E / 38.35817°N,26.76758°E / 38.35817; 26.76758

Clazòmenes (en grec antic Κλαζομεναί, en llatí Clazomenae) era una ciutat de Jònia a l'Àsia Menor al sud de la badia d'Esmirna. Tenia a l'est territori d'Esmirna i a l'oest territori d'Eritres. Ocupava la banda nord d'un istme, i Teos era al costat sud. Aquest istme era el braç de terra que connectava Eritres amb el continent. La frontera entre Eritres i Clazòmenes era a la ciutat de Kitrion, que segons Estrabó havia estat el lloc original de la ciutat, que no era molt llunyana, i les muntanyes de Tmolos, amb grans boscos. La ciutat tenia 8 illes al seu front que es conreaven, entre elles Pele, Drimussa i Marathusa, segons Plini el Vell.

La ciutat va ser fundada pels jonis. Gent de Cleones i Flios, expulsada pels doris del Peloponès, es van establir al territori de Colofó i van fundar Scífia (Σκυφία) però després es van traslladar a Clazòmenes, que van fundar prop de la costa. Va ser atacada per Aliates II de Lídia (regnà entre 621-654 aC) però la ciutat va resistir, segons diu Heròdot. Va fer moltes colonitzacions destacant Abdera, Fanagòria i Tanais entre d'altres, i va comerciar intensament amb Egipte. En temps de Cressos de Lídia (meitat del segle VI aC) la ciutat tenia el seu tresor a Delfos. Heròdot va enumerar a la ciutat entre els estats grecs d'Àsia Menor sense incloure-la als estats insulars (que eren Quios i Samos) tot i que la ciutat havia estat traslladada a una illa a tocar de la costa durant la Revolta Jònica, però el seu territori era cap a l'interior.

Otanes de Pèrsia va ocupar la ciutat poc després de l'inici de la Revolta Jònica. Després de la guerra de Pèrsia amb Atenes, Clazòmenes va ser tributària d'Atenes, però el 412 aC després de la derrota atenenca a Sicília, es va revoltar juntament amb Quios i Eritrea. En aquesta època es va fortificar Polikne, a la costa, com a lloc de refugi, però els atenencs la van ocupar, van traslladar a la seva població a l'illa, i va restablir el govern favorable a Atenes enviant als caps rebels a Dafnos; aviat va arribar el navarc espartà Astíoc que va exigir la restitució dels desterrats de Dafnos, cosa a la que els atenesos es van negar i Astíoc va atacar la ciutat, que no tenia muralles, però va poder ser rebutjat, segons Tucídides.

Després del tractat de pau d'Apamea entre la República romana i Antíoc III l'any 188 aC, els romans van declarar a Clazòmenes immune (lliure de taxes i li van donar una de les petites illes de la rodalia, segons Titus Livi. Després de la derrota de Mitridates VI Eupator per Sul·la l'any 84 aC, els pirates cilicis van atacar i saquejar Clazòmenes com van fer a altres ciutats de la costa. Clazòmenes es va incloure a la província romana d'Àsia.

Hi van néixer Anaxàgores, i el dramaturg Eurípides.[1]

Referències

  1. Smith, William (ed.). «Clazomenae». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 11 gener 2021].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clazòmenes