Pastís de treflas: diferència entre les revisions
m Plantilles |
Cap resum de modificació Etiquetes: editor visual Edita des de mòbil Edició web per a mòbils Advanced mobile edit |
||
Línia 13: | Línia 13: | ||
El '''pastís de patata''' occità (en [[occità]], '''pastis de treflas''' o '''pastis de pompiras'''; i en [[francès]], ''pâté de pommes de terre'' o ''gateau de pommes de terre'') és un plat tradicional d'[[Occitània]], especialitat del [[Llemosí (regió)|Llemosí]] i del seu veí el [[Borbonès]].<ref>''Mémoires paysannes'', pàg. 87. Jean Anglade, Editions de Borée, 2003, {{ISBN|9782844941534}} {{fr}}</ref> Es considera un tipus de [[Pâté gros bords|''pâté'']] o [[coca (pastís)|coca]] tapada. |
El '''pastís de patata''' occità (en [[occità]], '''pastis de treflas''' o '''pastis de pompiras'''; i en [[francès]], ''pâté de pommes de terre'' o ''gateau de pommes de terre'') és un plat tradicional d'[[Occitània]], especialitat del [[Llemosí (regió)|Llemosí]] i del seu veí el [[Borbonès]].<ref>''Mémoires paysannes'', pàg. 87. Jean Anglade, Editions de Borée, 2003, {{ISBN|9782844941534}} {{fr}}</ref> Es considera un tipus de [[Pâté gros bords|''pâté'']] o [[coca (pastís)|coca]] tapada. |
||
En la variant [[Llemosí (occità)|llemosina]] de l'[[occità]] ''treflas'' i ''pompiras'' són dues maneres de referir-se a les [[patates]], i el mot occità ''pastis'' significa ''coca'' o ''pastís''. |
En la variant [[Llemosí (occità)|llemosina]] de l'[[occità]], ''treflas'' i ''pompiras'' són dues maneres de referir-se a les [[patates]], i el mot occità ''pastis'' significa ''coca'' o ''pastís''. |
||
El pastis de treflas és un plat senzill que pot servir com a plat principal o d' |
El pastis de treflas és un plat senzill que pot servir com a plat principal o d'acompanyament, però el millor és menjar-lo amb una [[amanida]] verda. L'ingredient principal en són [[patates]] tallades en làmines. Per donar-li més gust, hi ha qui hi afegeix [[ceba]] i [[julivert]] (estil Borbonès, al nord d'[[Alvèrnia]]); [[all]] i trossets de [[cansalada]] (estil de [[Cruesa]] i [[Corresa]], a [[Llemotges]]) o solament cansalada (estil de l'[[Alta Viena]], l'altra província de [[Llemotges]]). Aquestes es distribueixen sobre una làmina de pasta fullada i es cobreixen amb una altra, com en una [[coca (pastís)|coca tapada]] o una [[panada]], i es cou al forn fins que la massa estigui cuita. Alguns fan a la massa un foradet, per al qual al final —un cop cuit— tiren un raig de [[nata]] líquida, mentre que d'altres la posen amb les patates —abans de coure— i d'altres no n'hi posen. |
||
Abans que les patates fossin introduïdes a la dieta occitana al {{segle|XVIII}} aquest mateix plat es preparava amb restes de pasta de [[pa]] que no s'havien enfornat en lloc de les patates.<ref>Es considera que la persona precisa que va introduir la patata a França és [[Antoine-Augustin Parmentier|Parmentier]], famós per donar el seu nom al [[puré de patates]] amb carn picada i altres plats populars amb patata, i d'altres (v. ''La société rurale traditionnelle en Limousin: ethnographie et folklore du Haut-Limousin et de la Basse-Marche'', Volum I, pàg. 110. Albert Goursaud. 1976. Editorial G.-P. Maisonneuve et Larose. {{ISBN|2-7068-0611-7}}) sostenen que al Llemosí les va introduir Turgot</ref> Al moment de posar la llauna al forn es cobria |
Abans que les patates fossin introduïdes a la dieta occitana al {{segle|XVIII}}, aquest mateix plat es preparava amb restes de pasta de [[pa]] que no s'havien enfornat, en lloc de les patates.<ref>Es considera que la persona precisa que va introduir la patata a França és [[Antoine-Augustin Parmentier|Parmentier]], famós per donar el seu nom al [[puré de patates]] amb carn picada i altres plats populars amb patata, i d'altres (v. ''La société rurale traditionnelle en Limousin: ethnographie et folklore du Haut-Limousin et de la Basse-Marche'', Volum I, pàg. 110. Albert Goursaud. 1976. Editorial G.-P. Maisonneuve et Larose. {{ISBN|2-7068-0611-7}}) sostenen que al Llemosí les va introduir Turgot</ref> Al moment de posar la llauna al forn, es cobria tot amb all, julivert i trossets de cansalada. |
||
<ref>[http://www.frenchentree.com/france-limousin-restaurants-shops/DisplayArticle.asp?ID=1986 Pâté aux pommes de terre]</ref> |
<ref>[http://www.frenchentree.com/france-limousin-restaurants-shops/DisplayArticle.asp?ID=1986 Pâté aux pommes de terre]</ref> |
||
Revisió del 17:40, 14 ago 2021
Una porció de pastís de patata occità | |
Característiques | |
---|---|
Altres noms | Pastís de patata occità, pastis de treflas, pastis de pompiras, pâté de pommes de terre, pâté de patates, gateau de pommes de terre |
País d'origen | Llemosí i Borbonès |
On es menja | Occitània |
Gastronomia | cuina llemosina i alvernesa (cuina occitana) |
Detalls | |
Tipus | coca farcida, plat de patates i especialitat culinària |
Mètode de preparació | cocció al forn |
Ingredients principals | patata, pasta fullada, cansalada, nata |
El pastís de patata occità (en occità, pastis de treflas o pastis de pompiras; i en francès, pâté de pommes de terre o gateau de pommes de terre) és un plat tradicional d'Occitània, especialitat del Llemosí i del seu veí el Borbonès.[1] Es considera un tipus de pâté o coca tapada.
En la variant llemosina de l'occità, treflas i pompiras són dues maneres de referir-se a les patates, i el mot occità pastis significa coca o pastís.
El pastis de treflas és un plat senzill que pot servir com a plat principal o d'acompanyament, però el millor és menjar-lo amb una amanida verda. L'ingredient principal en són patates tallades en làmines. Per donar-li més gust, hi ha qui hi afegeix ceba i julivert (estil Borbonès, al nord d'Alvèrnia); all i trossets de cansalada (estil de Cruesa i Corresa, a Llemotges) o solament cansalada (estil de l'Alta Viena, l'altra província de Llemotges). Aquestes es distribueixen sobre una làmina de pasta fullada i es cobreixen amb una altra, com en una coca tapada o una panada, i es cou al forn fins que la massa estigui cuita. Alguns fan a la massa un foradet, per al qual al final —un cop cuit— tiren un raig de nata líquida, mentre que d'altres la posen amb les patates —abans de coure— i d'altres no n'hi posen.
Abans que les patates fossin introduïdes a la dieta occitana al segle xviii, aquest mateix plat es preparava amb restes de pasta de pa que no s'havien enfornat, en lloc de les patates.[2] Al moment de posar la llauna al forn, es cobria tot amb all, julivert i trossets de cansalada. [3]
Notes i referències
- ↑ Mémoires paysannes, pàg. 87. Jean Anglade, Editions de Borée, 2003, ISBN 9782844941534 (francès)
- ↑ Es considera que la persona precisa que va introduir la patata a França és Parmentier, famós per donar el seu nom al puré de patates amb carn picada i altres plats populars amb patata, i d'altres (v. La société rurale traditionnelle en Limousin: ethnographie et folklore du Haut-Limousin et de la Basse-Marche, Volum I, pàg. 110. Albert Goursaud. 1976. Editorial G.-P. Maisonneuve et Larose. ISBN 2-7068-0611-7) sostenen que al Llemosí les va introduir Turgot
- ↑ Pâté aux pommes de terre