Vuitena legislatura de la Catalunya autonòmica: diferència entre les revisions
| Línia 16: | Línia 16: | ||
==Demografia== |
==Demografia== |
||
[[Fitxer:Densitat població comarques catalanes-absolut (2006).svg|thumb|left|Densitat de població absoluta de les comarques catalanes el 2006]] |
[[Fitxer:Densitat població comarques catalanes-absolut (2006).svg|thumb|left|Densitat de població absoluta de les comarques catalanes el 2006]] |
||
En aquesta legislatura va seguir la tendència de les anteriors a un augment de la quantitat d'immigrants.<ref>[http://www.idescat.cat/poblacioestrangera/?b=0 Població estrangera segons l'IDESCAT]</ref> |
En aquesta legislatura va seguir la tendència de les anteriors a un augment de la quantitat d'immigrants.<ref>[http://www.idescat.cat/poblacioestrangera/?b=0 Població estrangera segons l'IDESCAT]</ref> Tanmateix, a causa de la crisi, el creixement es va reduir comparat amb les legislatures anteriors. |
||
El [[2006]] hi havia 913.757 empadronats d'origen de fora l'estat espanyol (el 12,81% de la població. El [[2007]] havia augmentat a 972.507 (un 13,49%). |
El [[2006]] hi havia 913.757 empadronats d'origen de fora l'estat espanyol (el 12,81% de la població. El [[2007]] havia augmentat a 972.507 (un 13,49%). |
||
Revisió del 19:25, 24 juny 2010
La vuitena legislatura de la Catalunya autonòmica va començar el 28 de novembre de 2006 data en la que es constituí el parlament, repetint la fórmula del Tripartit de la legislatura anterior, després de les Eleccions al Parlament de Catalunya del 2006. Aquest cop el govern va ser encapçalat pel secretari general del PSC, José Montilla.
Eleccions
Al parlament hi varen entrar sis partits, apareixent per primera vegada C's. Qui va treure més diputats va ser CiU, però el govern anterior va obtenir prou resultats per sumar i reeditar un govern conjunt.
Govern
El govern estava format per 14 consellers (7 del PSC, 5 d'ERC i 2 d'ICV-EUiA).
Esdeveniments
Durant aquesta legislatura es varen dur a terme múltiples consultes sobre la independència de Catalunya.
Demografia
.svg)
En aquesta legislatura va seguir la tendència de les anteriors a un augment de la quantitat d'immigrants.[1] Tanmateix, a causa de la crisi, el creixement es va reduir comparat amb les legislatures anteriors.
El 2006 hi havia 913.757 empadronats d'origen de fora l'estat espanyol (el 12,81% de la població. El 2007 havia augmentat a 972.507 (un 13,49%).
Entre aquesta emigració i l'entrada a la trentena de la població del baby boom dels 70, la població va seguir creixent: 7.135.000 habitants el 2006, 7.211.000 habitants el 2007 i 7.364.000 el 2008.[2]
Els matrimonis van seguir disminuint i per primer cop se'n varen constituir menys que de parelles de fet. La població també va seguir envellint-se.
Medi ambient
En aquesta legislatura va patir una forta sequera en què es va estar debatent si caldria fer un transvasament fins a Barcelona des de l'Ebre, però la sequera es va acabar abans de què es fessin les obres.
En aquesta legislatura es van incrementar les mesures contra la racionalització de l'aigua.
Economia
Aquest govern es va haver d'enfrontar a la crisi econòmica del 2008, que va fer pujar l'atur de Catalunya després de diversos anys de baixades continuades. A conseqüència de l'augment constant del preu del petroli, durant el 2008 hi va haver una vaga de transports que va tenir un elevat grau de seguiment entre els camioners.
Per això mateix, el debat sobre l'aplicació de les polítiques econòmiques establertes en l'Estatut de Miravet va estar viu durant molt de temps, aplaçant-se contínuament i il·legal la data d'aplicació del nou model econòmic.
El 2006 hi va haver un creixement del PIB del 3,9% (igual per a Espanya) i el 2007 del 3,6% (Espanya: 3,7%).[3]
Política exterior
En aquesta legislatura el govern va obrir diverses ambaixades per representar Catalunya arreu del món, com a Nova York. Va promocionar la Fira del llibre de Frankfurt amb Catalunya com a país convidat i va ampliar els socis de l'Institut Ramon Llull per aconseguir més representativitat del català a l'exterior. També va aconseguir que Barcelona fos la seu del Fòrum per a la Mediterrània. El conjunt de Barcelona i els Pirineus Catalans varen presentar la seva candidatura als Jocs Olímpics d'Hivern.
Referències
| Precedit per: Setena legislatura |
8a Legislatura de la Catalunya autonòmica 2006–- 2010 |
Succeït per: Novena legislatura |
| Evolució històrica |  | |
|---|---|---|
| Institucions | ||
| Governs de Catalunya | ||
| Departaments | ||
| Eleccions | ||
| Referèndums | ||
| Legislatures | ||
| Diputats | ||
