Llista d'amfibis i rèptils terrestres del delta de l'Ebre

Aquesta llista d'amfibis i rèptils terrestres del delta de l'Ebre és un recull de les espècies d'amfibis i rèptils amb presència confirmada al delta de l'Ebre.

Amfibis

Nom científic	Nom català	Indrets on es troba	Observacions	Imatge
Bufo bufo	Gripau comú	Té una distribució deltaica eminentment perifèrica (sobretot en el límit continental) i només penetra per la plataforma deltaica seguint el curs del riu Ebre. A la perifèria ha estat localitzat pels voltants d'Amposta, l'Aldea i Camarles, mentre que a l'interior deltaic les úniques citacions recents pertanyen a Sant Jaume d'Enveja i l'illa de Gràcia.	La seua presència al delta de l'Ebre és força baixa i sembla estar molt associat als conreus de fruiters dels límits continentals i, en menor grau, a àrees antròpiques i de vegetació ruderal.
Epidalea calamita	Gripau corredor, gripau ratllat	Hom creu que es troba en franca regressió i presenta una distribució força dispersa i irregular. Hi és força rara i, bàsicament, s'ha localitzat als voltants de Jesús i Maria (Deltebre) i de Sant Carles de la Ràpita, al Garxal i a l'Encanyissada, ja en el límit continental del delta.
Hyla meridionalis	Reineta meridional, regina	La seua presència és força dubtosa, ja que les citacions més recents d'aquesta granota daten de principis de la dècada del 1990 quan van ésser localitzats diversos mascles cantant (durant la primavera) pels voltants de les Olles i d'Ampollamar. També, era present, antigament, a l'Encanyissada i al Canal Vell, però des de la dècada de 1980 no s'hi ha tornat a localitzar.	Les prospeccions específiques dutes a terme durant els anys 2004 i 2005 van donar resultats negatius i hom comença a creure que aquesta espècie s'hi hagi extingit durant les darreres dècades.
Lissotriton helveticus	Tritó palmat	És l'únic urodel amb presència confirmada al delta de l'Ebre ja que ha estat localitzat en un indret dels Ullals de Baltasar (tot i que hi ha citacions antigues a Amposta, Sant Jaume d'Enveja i Deltebre).	Hom pensa que ha pogut colonitzar el delta a partir de la conca de l'Ebre (on n'existeix una propera població a la Marjal de Campredó -Tortosa-). Cal remarcar que les poblacions localitzades a la veïna serra del Montsià no són naturals, ja que hi van ser introduïdes fa uns 35 anys en diverses fonts i bassetes. Al delta de l'Ebre només s'ha localitzat en zones de vegetació riberenca ben constituïda.
Pelobates cultripes	Gripau d'esperons	La seua distribució és exclusivament litoral amb 2 nuclis amb major presència d'efectius: Riumar-Garxal i Eucaliptus-Riet Vell. També, és present a la franja litoral que va des de Riumar fins a la Punta del Fangar.	Al delta de l'Ebre ocupa ecosistemes dunars, canyissars de zones antròpiques litorals de poca fondària, salicornars i, més puntualment, arrossars urbans propers a les platges, sempre en punts d'aigua temporals i de poca fondària.
Pelophylax perezi	Granota verda, granota vulgar	És present a gairebé la totalitat de la superfície deltaica, llevat de l'istme del Trabucador, la Punta de la Banya i la Punta del Fangar. És força abundant a la Bassa de l'Arena, Els Muntells o alguns indrets del sud de l'illa de Buda.	Al delta de l'Ebre ha colonitzat amb èxit les zones d'arrossar, on es mostra com l'espècie amfíbia més abundant.

Rèptils

Nom científic	Nom català	Indrets on es troba	Observacions	Imatge
Acanthodactylus erythrurus	Sargantana cua-roja	Té una distribució força restringida a la franja litoral de l'hemidelta nord. Les poblacions més destacades es troben al sector comprès entre les dunes de Riumar i el Garxal, mentre que l'àrea de la Punta del Fangar i de la Marquesa presenta una població molt més petita.	Al delta de l'Ebre ocupa els ecosistemes dunars ben desenvolupats i, secundàriament, les àrees de platja amb matolls dispersos i els salicornars adjacents a les dunes.
Anguis fragilis	Vidriol, llisona, noia, serp de vidre	Les citacions més recents daten del 2004 en què es va trobar una femella adulta atropellada al barri del Roquer (Camarles), prop del límit continental nord del delta. Les citacions anteriors, de la dècada de 1980 o anteriors, mostren que també era present a Amposta, l'illa de Sapinya i a les vores del riu Ebre.
Emys orbicularis	Tortuga d'estany	Es troba, bàsicament al Canal Vell i a l'Encanyissada, tot i que també se n'han detectat individus aïllats a la zona de la desembocadura del riu Ebre. Antigament, també era present en alguns trams de l'Ebre al seu pas per Amposta i Deltebre, així com a la Platjola, Els Muntells i Eucaliptus.	Durant la dècada del 1990, el Parc Natural del Delta de l'Ebre inicià un projecte de reproducció en captivitat, amb l'objectiu de reforçar les poblacions naturals. Al delta de l'Ebre es troba molt associada als canyissars.
Hemidactylus turcicus	Dragó rosat, dragonet	La seua distribució és molt perifèrica i abasta els límits continentals: des de l'Ampolla, al nord, fins gairebé Sant Carles de la Ràpita, al sud. A l'interior deltaic, la seua presència és força dubtosa, tot i que n'hi ha observacions antigues al far de la Punta del Fangar, Els Muntells, Canal Vell i El Poblenou del Delta.	Al delta de l'Ebre es comporta com una espècie molt antropòfila, ja que la major part d'observacions es localitzen dins de petits nuclis urbans i pobles, encara que també se n'hi han localitzat exemplars en habitatges aïllats i petits murs associats a camps de conreu de fruiters.
Malpolon monspessulanus	Serp verda, colobra bastarda	Es troba pràcticament a tota la plataforma deltaica, des del límit continental fins a la franja litoral.	És un dels rèptils que millor s'ha adaptat a les particulars condicions ecològiques del delta de l'Ebre, car hi ocupa tota mena d'ambients amb una distribució força contínua i homogènia. D'altra banda, és una de les espècies més atropellades, ja que li agrada molt escalfar-se sobre l'asfalt de les carreteres.
Mauremys leprosa	Tortuga de rierol	Les seues poblacions al delta de l'Ebre són una prolongació de les presents al llarg de la vall de l'Ebre. Es localitza regularment a l'Encanyissada i als Ullals de Baltasar, tot i que de manera puntual també a Amposta, l'Ampolla i en un canal de Jesús i Maria (Deltebre).	Al delta de l'Ebre s'ha comprovat que pot ocupar canals, séquies i llacunes, sempre amb una vegetació associada. També, se n'ha localitzat per les ribes de l'Ebre.
Natrix maura	Serp d'aigua, colobra escurçonera	La seua distribució és molt àmplia i força contínua, i abasta la pràctica totalitat del territori, tret de la Punta del Fangar i l'istme del Trabucador. A la Punta de la Banya només ha estat localitzada a les Salines de la Trinitat.	És l'ofidi més freqüent del delta de l'Ebre ja que ocupa tota mena d'hàbitats, sempre que hi hagi punts d'aigua disponibles.
Natrix natrix	Serp de collaret	La seua distribució s'hi estén bàsicament pel sector més oriental de la plataforma deltaica. A l'hemidelta sud s'ha constatat la seua presència recent a l'Encanyissada.	Al delta de l'Ebre ocupa tant hàbitats aquàtics com terrestres: canyissars, marges herbacis d'arrossars i zones amb vegetació riberenca i ruderal.
Podarcis hispanica	Sargantana ibèrica	La seua distribució deltaica és molt àmplia, però força discontínua. No obstant això, en el límit continental mostra una distribució força contínua (des de Sant Carles de la Ràpita fins l'Ampolla). D'altra banda, penetra a l'interior del delta molt discontínuament i gairebé sempre associada a les àrees urbanitzades (com ara, Jesús i Maria, La Cava, Riumar, Sant Jaume d'Enveja, Els Muntells i El Poblenou del Delta. No se'n té constància dins d'algunes àrees protegides, com la Punta del Fangar o la Punta de la Banya.	Al delta de l'Ebre habita, bàsicament, zones humanitzades i de vegetació ruderal. També ha estat localitzada en arrossars, conreus de fruiters i bardisses, però sempre associada a algun tipus de construcció o zona pedregosa.
Psammodromus algirus	Sargantana cuallarga, sargantaner gros	La seua distribució al delta està restringida a la franja litoral, ocupant-la gairebé tota (des de l'Ampolla fins a la Punta de la Banya). Cap a l'interior, només ha estat localitzat al sector entre Camarles i l'Ampolla.	Al delta de l'Ebre ocupa tota mena de biòtops de la franja litoral, tot i que és a les dunes i salicornars on s'han fet més observacions. Tot i així, aquesta espècie representa un clar exemple de regressió per l'excessiva transformació agrícola del delta de l'Ebre.
Psammodromus hispanicus	Sargantana corredora, sargantaner petit	Només es troba una població aïllada a les salines de la Trinitat, a l'hemidelta sud.	L'indret on viu és una zona formada per un conjunt de turons sorrencs amb vegetació ruderal i matollars.
Tarentola mauritanica	Dragó comú	Es distribueix per tot el delta de l'Ebre, des dels seus límits continentals fins a la franja litoral i penetrant bé per l'interior deltaic (només és absent d'algunes zones de l'hemidelta sud i de l'istme del Trabucador).	Al delta de l'Ebre es comporta com una espècie força antròpica.
Testudo hermanni	Tortuga mediterrània	Avui dia, només hi ha una població estable al Parc Natural del Delta de l'Ebre (fruit de dues introduccions realitzades durant els anys 1987-1988 i 1990 a la Punta de la Banya).	Al delta de l'Ebre ocupa únicament les dunes i la pineda litoral presents a la Punta de la Banya.
Timon lepidus	Llangardaix ocel·lat	No penetra a l'interior del delta i, únicament, s'ha detectat a l'Aldea i el Barri del Roquer ((L'Ampolla).	Al delta de l'Ebre ocupa zones de vegetació ruderal, bardisses i conreus de fruiters, però sempre associat a indrets amb pedregams i matollars.
Trachemys scripta elegans	Tortuga d'orelles vermelles	És present als Ullals de Baltasar, Canal Vell, les Olles, Jesús i Maria i Barri del Roquer (Camarles).	És l'espècie al·lòctona de tortuga més comuna en ecosistemes mediterranis, ja que històricament ha estat la més venuda a les botigues d'animals de companyia i es pot localitzar potencialment en qualsevol punt d'aigua (natural o artificial) del delta de l'Ebre, ja que depèn de la zona on es produeixi l'alliberament
Rhinechis scalaris	Serp blanca	Es distribueix bàsicament en els límits continentals del delta de l'Ebre (des de l'Ampolla fins a Sant Carles de la Ràpita) i penetra molt poc en el territori deltaic.	Al delta de l'Ebre s'ha localitzat majoritàriament en conreus de fruiters, i, en segon terme, en zones humanitzades i amb vegetació ruderal. Ocupa zones força seques i és molt escassa en els arrossars i les zones humides del delta, per la qual cosa no ha arribat a colonitzar la plataforma deltaica.

Bibliografia

• Balada, R. et al., 1985. Aportació al coneixement de l'herpetofauna del Delta de l'Ebre. Memòria inèdita. Escola de Capacitació Agrària, Amposta.
• Barbadillo, L. J., J. I. Lacomba, V. Pérez-Mellado, V. Sancho i L. F. López-Jurado, 1999. Anfibios y reptiles de la península Ibérica, Baleares y Canarias. Ed. GeoPlaneta, Barcelona.
• García-París, M., 1985: Los anfibios de España. Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación. Madrid.
• Orta, J., J. Camprodon, A. Curcó, P. A. Dejaifve, M. Domínguez, E. Laguna, J. R. Nebot, J. Mayol i V. Sansano, 1992: Espais naturals. Història Natural dels Països Catalans. Vol. 16. Ed. Enciclopèdia Catalana, S. A. Barcelona.
• Santos, X. i G. A. Llorente, 1998: Sexual and size-related differences in the diet of the snake Natrix maura from the Ebro Delta, Spain. Herpetological Journal 8(3):161-165.
• Santos, X. i G. A. Llorente, 2001: Seasonal variation in reproductive traits of the oviparous water snake, Natrix maura, in the Ebro Delta of northeastern Spain. Journal of Herpetology 35(4):653-660.
• Vives-Balmaña, M. V., 1984: Els amfibis i els rèptils de Catalunya. Ed. Ketres. Barcelona.