Llista de cràters de (2867) Šteins

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
En aquest article només es mostra els noms oficials aprovats per la Unió Astronòmica Internacional (UAI).

Aquesta és una llista de cràters amb nom de (2867) Šteins, un asteroide del cinturó principal d'asteroides de 5 km de diàmetre, descobert el 1969 per l'astrònom Nikolai Stepànovitx Txernikh (1931-2004).[1] Tots els cràters han estat identificats durant el sobrevol proper de la sonda espacial Rossetta, l'única que ha arribat fins ara a (2867) Šteins.

El 2019, els 23 cràters amb nom de (2867) Šteins representaven el 0,42% dels 5475 cràters amb nom del Sistema Solar. Altres cossos amb cràters amb nom són Amaltea (2), Ariel (17), Cal·listo (142), Caront (6), Ceres (115), Dàctil (2), Deimos (2), Dione (73), Encèlad (53), Epimeteu (2), Eros (37), Europa (41), Febe (24), Fobos (17), Ganímedes (132), Gaspra (31), Hiperió (4), Ida (21), Itokawa (10), Janus (4), Japet (58), Lluna (1624), Lutècia (19), Mart (1124), Mathilde (23), Mercuri (402), Mimas (35), Miranda (7), Oberó (9), Plutó (5), Proteu (1), Puck (3), Rea (128), Tebe (1), Terra (190), Tetis (50), Tità (11), Titània (15), Tritó (9), Umbriel (13), Venus (900), i Vesta (90).

  • L'asteroide (2867) Šteins va ser fotografiat per primera vegada per la sonda espacial Rosetta de l'ESA amb la càmera OSIRIS el 5 de setembre de 2008. En total, s'han identificat més de 40 cràters a la superfície de Šteins; el més gran que apareix a la part superior d'aquest imatge és el cràter Diamond (2,1 km).
    L'asteroide (2867) Šteins va ser fotografiat per primera vegada per la sonda espacial Rosetta de l'ESA amb la càmera OSIRIS el 5 de setembre de 2008. En total, s'han identificat més de 40 cràters a la superfície de Šteins; el més gran que apareix a la part superior d'aquest imatge és el cràter Diamond (2,1 km).
  • L'asteroide (2867) Šteins fotografiat per la càmera NAVCAM de la sonda espacial Rosetta el 4 d'agost de 2008, a 24 milions de quilòmetres de distància.
    L'asteroide (2867) Šteins fotografiat per la càmera NAVCAM de la sonda espacial Rosetta el 4 d'agost de 2008, a 24 milions de quilòmetres de distància.

Llista[modifica]

Els cràters de (2867) Šteins porten noms de gemmes.[2] Llevat de les muntanyes de Mercuri i dels mars lunars, els cràters de Šteins són les úniques característiques del sistema solar amb noms que no deriven de noms propis.

Totes les coordenades són planetocèntriques (+ Est; 0-360).

Cràter Coordenades Diàmetre
(km)		 Epònim Ref.
Agate 57° 36′ N, 1° 48′ E / 57.6°N,1.8°E / 57.6; 1.8 0,50 Àgata - Varietat compacta i fibrosa de quars. WGPSN
Alexandrite 7° 00′ S, 20° 42′ E / 7°S,20.7°E / -7; 20.7 0,31 Alexandrita - Varietat de crisoberil que es mostra blanc, mostrant-se vermell si està il·luminat amb llum artificial i verd amb llum natural. WGPSN
Almandine 29° 30′ N, 53° 48′ E / 29.5°N,53.8°E / 29.5; 53.8 0,52 Almandina - Varietat de granat. WGPSN
Amazonite 9° 36′ N, 75° 36′ E / 9.6°N,75.6°E / 9.6; 75.6 0,47 Amazonita - Varietat verda de feldespat microclina. WGPSN
Amethyst 28° 54′ N, 343° 12′ E / 28.9°N,343.2°E / 28.9; 343.2 0,45 Ametista - Varietat violeta del quars. WGPSN
Aquamarine 7° 12′ N, 120° 18′ E / 7.2°N,120.3°E / 7.2; 120.3 0,37 Aiguamarina- Varietat blava del beril. WGPSN
Chrysoberyl 2° 00′ S, 29° 36′ E / 2°S,29.6°E / -2; 29.6 1,55 Crisoberil - Aluminat de beril, de color groc daurat. La més dura de les pedres després del diamant i el safir. WGPSN
Citrine 13° 42′ N, 340° 36′ E / 13.7°N,340.6°E / 13.7; 340.6 0,61 Citrina - Varietat groga de quars. El seu color és degut a les impureses del ferro trivalent. WGPSN
Diamond 54° 36′ S, 13° 24′ E / 54.6°S,13.4°E / -54.6; 13.4 2,10 Diamant - Forma al·lotròpica de carboni. El més dur dels minerals. WGPSN
Emerald 3° 54′ S, 139° 18′ E / 3.9°S,139.3°E / -3.9; 139.3 0,52 Maragda - Varietat de beril caracteritzat per un color verd intens. WGPSN
Garnet 8° 36′ S, 338° 18′ E / 8.6°S,338.3°E / -8.6; 338.3 0,39 Granat - Grup de minerals nesosilicats. WGPSN
Jade 18° 00′ S, 335° 18′ E / 18°S,335.3°E / -18; 335.3 0,26 Jade - Mineral pertanyent als silicats. WGPSN
Lapis 31° 30′ S, 292° 42′ E / 31.5°S,292.7°E / -31.5; 292.7 0,44 Lapislàtzuli - Roca composta per diversos minerals, amb un color blau predominant. WGPSN
Malachite 11° 48′ N, 49° 54′ E / 11.8°N,49.9°E / 11.8; 49.9 0,47 Malaquita - Mineral de la família dels carbonats. WGPSN
Obsidian 10° 36′ S, 43° 36′ E / 10.6°S,43.6°E / -10.6; 43.6 0,51 Obsidiana - Vidre d'origen volcànic. WGPSN
Onyx 10° 54′ N, 8° 54′ E / 10.9°N,8.9°E / 10.9; 8.9 1,00 Ònix - Varietat d'àgata. WGPSN
Opal 1° 06′ N, 337° 48′ E / 1.1°N,337.8°E / 1.1; 337.8 0,40 Òpal - Mineral amorf que presenta de diversos colors. WGPSN
Peridot 25° 06′ S, 336° 00′ E / 25.1°S,336°E / -25.1; 336 0,27 Peridot (o olivina) - Nesosilicats de ferro i magnesi WGPSN
Sapphire 31° 18′ S, 31° 18′ E / 31.3°S,31.3°E / -31.3; 31.3 0,60 Safir - Varietat corindó. WGPSN
Topaz 7° 42′ S, 0° 00′ E / 7.7°S,0°E / -7.7; 0 0,65 Topazi - Mineral silicat d'alumini i fluor. Aquest cràter s'utilitza per definir el primer meridià de (2867) Šteins. WGPSN
Tourmaline 20° 54′ S, 347° 36′ E / 20.9°S,347.6°E / -20.9; 347.6 0,22 Turmalina - Grup de minerals que pertanyen a la classe dels ciclilicats. WGPSN
Turquoise 31° 36′ S, 113° 24′ E / 31.6°S,113.4°E / -31.6; 113.4 0,47 Turquesa - Mineral de color blau verdós pertanyent al sistema triclínic. WGPSN
Zircon 13° 30′ S, 335° 00′ E / 13.5°S,335°E / -13.5; 335 1,77 Zircó - Mineral pertanyent al grup dels nesosilicats. WGPSN

Referències[modifica]

  1. ↑ Nomenclature Search Results: STEINS > Crater, Craters. usgs.gov. Gazetteer of Planetary Nomenclature – International Astronomical Union (IAU) Working Group for Planetary System Nomenclature (WGPSN).
  2. ↑ Categories for Naming Features on Planets and Satellites. usgs.gov. Gazetteer of Planetary Nomenclature – International Astronomical Union (IAU) Working Group for Planetary System Nomenclature (WGPSN).
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llista_de_cràters_de_(2867)_Šteins&oldid=28428986»