Llista de cràters d'Ariel

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
En aquest article només es mostra els noms oficials aprovats per la Unió Astronòmica Internacional (UAI).

Aquesta és una llista de cràters amb nom d'Ariel, una de les moltes llunes d'Urà,[1] descoberta el 1851 per l'astrònom anglès William Lassell (1799-1880)

El 2019, els 17 cràters amb nom d'Ariel representaven el 0,31% dels 5475 cràters amb nom del Sistema Solar. Altres cossos amb cràters amb nom són Amaltea (2), Cal·listo (142), Caront (6), Ceres (115), Dàctil (2), Deimos (2), Dione (73), Encèlad (53), Epimeteu (2), Eros (37), Europa (41), Febe (24), Fobos (17), Ganímedes (132), Gaspra (31), Hiperió (4), Ida (21), Itokawa (10), Janus (4), Japet (58), Lluna (1624), Lutetia (19), Mart (1124), Mathilde (23), Mercuri (402), Mimas (35), Miranda (7), Oberó (9), Plutó (5), Proteu (1), Puck (3), Rea (128), Šteins (23), Tebe (1), Terra (190), Tetis (50), Tità (11), Titània (15), Tritó (9), Umbriel (13), Venus (900), i Vesta (90).

Ariel té molts cràters en comparació amb altres llunes d'Urà.[2] La relativa escassetat de grans cràters suggereix que la seva superfície no data de la formació del Sistema Solar, cosa que significa que la superfície d'Ariel va ser completament modificada en algun moment de la seva història.[3] Es creu que l'antiga activitat geològica d'Ariel s'havia originat per l'escalfament de marees en un moment en què la seva òrbita era més excèntrica que l'actual.[4] El cràter més gran observat a Ariel, Yangoor, té tan sols 78 km de diàmetre i presenta signes de deformació posterior. Tots els grans cràters d'Ariel tenen pisos plans i pics centrals, i alguns dels cràters estan envoltats de dipòsits d'ejeccions lluminoses. Molts cràters són poligonals, cosa que indica que la seva aparença va ser influenciada per l'estructura de la superfície anterior. A les planes amb cràters hi ha unes quantes zones lluminoses (d'uns 100 km de diàmetre) que poden ser cràters d'impacte degradats. Si aquest és el cas, serien semblants als palimpsests de Ganimedes.[3] S'ha suggerit que una depressió circular de 245 km de diàmetre situada a 10° S 30° E és una estructura d'impacte gran i molt degradada.[5]

Llista[modifica]

Els cràters d'Ariel porten els noms d'esperits benèvols de diverses cultures del món.[6]

La latitud i la longitud es donen com a coordenades planetocèntriques (+ Est; 0-360).

Cràter Coordenades Diàmetre
(km)
Epònim Ref.
Abans 15° 30′ S, 251° 18′ E / 15.5°S,251.3°E / -15.5; 251.3 20,0 Abans - En el zoroastrisme, l'esperit de les mines de ferro. WGPSN
Agape 46° 54′ S, 336° 30′ E / 46.9°S,336.5°E / -46.9; 336.5 34,0 Agape - Una de les fades del poema èpic d'Edmund Spenser La reina de les fades. WGPSN
Ataksak 53° 06′ S, 224° 18′ E / 53.1°S,224.3°E / -53.1; 224.3 22,0 Ataksak - Divinitat d'alegria i felicitat de la mitologia inuit. WGPSN
Befana 17° 00′ S, 31° 54′ E / 17.0°S,31.9°E / -17.0; 31.9 21,0 Befana - Figura dispensadora de regals del folklore italià, vinculada a l'Epifania. WGPSN
Berylune 22° 30′ S, 327° 54′ E / 22.5°S,327.9°E / -22.5; 327.9 29,0 Berylune - Esperit benèvol de l'obra L'ocell blau de Maurice Maeterlinck. WGPSN
Deive 22° 18′ S, 23° 00′ E / 22.3°S,23.0°E / -22.3; 23.0 20,0 Deive - Esperit d'una bella noia del folklore lituà. WGPSN
Djadek 12° 00′ S, 251° 06′ E / 12.0°S,251.1°E / -12.0; 251.1 22,0 Djadek - Protector benèvol de la llar del folklore txec. WGPSN
Domovoy 71° 30′ S, 339° 42′ E / 71.5°S,339.7°E / -71.5; 339.7 71,0 Domovoi - Protector benèvol de la llar en el folklore eslau. WGPSN
Finvara 15° 48′ S, 19° 00′ E / 15.8°S,19.0°E / -15.8; 19.0 31,0 Finvara - Rei dels esperits del folklore irlandès, que dóna als homes cavalls i vi. WGPSN
Gwyn 77° 30′ S, 22° 30′ E / 77.5°S,22.5°E / -77.5; 22.5 34,0 Gwyn ap Nudd - Governant de l'inframón de la mitologia gal·lesa, que acompanya les ànimes dels morts a l'Annwn. WGPSN
Huon 37° 48′ S, 33° 42′ E / 37.8°S,33.7°E / -37.8; 33.7 40,0 Huon de Bordeus - Protagonista d'una cançó de gesta, va triomfar a Oberó com a rei dels esperits. WGPSN
Laica 21° 18′ S, 44° 24′ E / 21.3°S,44.4°E / -21.3; 44.4 30,0 Laica - Esperit benèvol de la mitologia inca. WGPSN
Mab 38° 48′ S, 352° 12′ E / 38.8°S,352.2°E / -38.8; 352.2 34,0 Reina Mab - Fada de la tragèdia de William Shakespeare Romeo i Julieta. WGPSN
Melusine 52° 54′ S, 8° 54′ E / 52.9°S,8.9°E / -52.9; 8.9 50,0 Melusina - Fada de l'aigua dolça del folklore medieval europeu. WGPSN
Oonagh 21° 54′ S, 244° 24′ E / 21.9°S,244.4°E / -21.9; 244.4 39,0 Oonagh - Reina de les fades del folklore irlandès. WGPSN
Rima 18° 18′ S, 260° 48′ E / 18.3°S,260.8°E / -18.3; 260.8 41,0 Rima - L'heroïna protagonista de la novel·la Green Mansions: A Romance of the Tropical Forest de William Henry Hudson. WGPSN
Yangoor 68° 42′ S, 279° 42′ E / 68.7°S,279.7°E / -68.7; 279.7 78,0 Yangoor - L'esperit que aporta la llum del dia al folklore australià. WGPSN

Referències[modifica]

  1. Nomenclature Search Results: Ariel > Crater, Craters. usgs.gov. Gazetteer of Planetary Nomenclature – International Astronomical Union (IAU) Working Group for Planetary System Nomenclature (WGPSN).
  2. Smith, B. A.; Soderblom, L. A.; Beebe, A.; Bliss, D.; et al. «Voyager 2 in the Uranian System: Imaging Science Results» (en anglès). Science, 04-07-1986, pàg. 43–64. Bibcode: 1986Sci...233...43S. DOI: 10.1126/science.233.4759.43. PMID: 17812889.
  3. 3,0 3,1 Plescia, J. B. «Geological terrains and crater frequencies on Ariel» (en anglès). Nature, 327 (6119), 21-05-1987, pàg. 201–204. Bibcode: 1987Natur.327..201P. DOI: 10.1038/327201a0.
  4. Tittemore, W. C. «Tidal heating of Ariel» (en anglès). Icarus, 87 (1), setembre 1990, pàg. 110–139. Bibcode: doi:10.1016/0019-1035(90)90024-4 1990Icar...87..110T. doi:10.1016/0019-1035(90)90024-4.
  5. Moore, Jeffrey M.; Schenk, Paul M.; Bruesch, Lindsey S.; Asphaug, Erik; McKinnon, William B. «Large impact features on middle-sized icy satellites» (Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF) (en anglès). Icarus, 171 (2), octubre 2004, pàg. 421–443.
  6. Categories for Naming Features on Planets and Satellites. usgs.gov. Gazetteer of Planetary Nomenclature – International Astronomical Union (IAU) Working Group for Planetary System Nomenclature (WGPSN).