Matarranya

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Matarranyenc)
Jump to navigation Jump to search
Per a altres significats, vegeu «Matarranya (desambiguació)».
Infotaula de geografia políticaMatarranya
Valderrobres desde su Castillo.jpg
Vall-de-roures

Localització
Matarraña.png
40° 53′ 00″ N, 0° 08′ 00″ E / 40.883333333333°N,0.13333333333333°E / 40.883333333333; 0.13333333333333
EstatEspanya
AutonomiaAragó
Provínciaprovíncia de Terol

Capital Vall-de-roures
Municipi 18
Població
Total 8259 hab. (2017)
• Densitat 8,85 hab/km²
Gentilici Matarranyenc, matarranyenca
Geografia
Superfície 933 km²
Limíta amb
Altres

Lloc web www.portalmatarranya.es
Modifica les dades a Wikidata
Municipis del Matarranya
Isoglosses fonològiques del català del Matarranya segons Joaquim Rafel i Fontanals (1981)

Lo Matarranya (en castellà Matarraña i oficialment Matarraña/Matarranya)[1] és una comarca de l'Aragó, a la província de Terol. Pren lo nom del riu que la travessa. Pertany íntegrament a la Franja de Ponent, territori oriental de l'Aragó on es parla català. Limita al nord amb el Baix Aragó-Casp (pertanyent a la província de Saragossa), a l'oest amb el Baix Aragó (pertanyent a la província de Terol), al sud amb les comarques dels Ports i el Baix Maestrat, al País Valencià, i a l'est amb la Terra Alta, el Baix Ebre i el Montsià, a Catalunya.

Presenta una superfície de 933 km² i una població de 8.259 habitants (el 2017), repartits en 18 municipis. Vall-de-roures n'és la capital administrativa (i municipi més poblat) mentre que Calaceit és la capital cultural. A part d'estes dues poblacions, cap altra supera el miler d'habitants.

Història[modifica]

La comarca del Matarranya es troba en un espai geogràfic que històricament ha estat un nexe entre les terres de l'interior i la costa del Mediterrani. La seua proximitat al mar i el fet de trobar-se en un punt d'unió entre el País Valencià i Catalunya li ha donat a la comarca un caràcter mediterrani i un paper de frontera al llarg de la seua dilatada història.[2]

L'art rupestre llevantí és el primer testimoni que es trobà al territori i fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. L'arqueòleg calaceití Joan Cabré va descobrir el 1903, al Barranc del Calapatà a Queretes, el primer conjunt d'estes manifestacions pictòriques naturalistes en la Roca dels Moros. Posteriorment es van trobar les pintures de la Fenellassa, a Beseit, les traces de les quals s'allunyen del naturalisme per adoptar formes de representació esquemàtica.

Als segles VII-VI a.C. es va desenvolupar l'època ibèrica, quan es va constituir un dels moments de major esplendor al territori del Matarranya. Són nombrosos els poblats establerts a partir del segle V a.C., com el dels Castellans, entre Queretes i Calaceit, El Piuró del Barranc Fondo de Massalió, el Tossal Redó a Calaceit, etc. En este aspecte, el Poblat iber de San Antonio de Calaceit va jugar un paper predominant a la zona, fins que finalment foren abandonats amb l'arribada dels romans el 218 a.C.

L'organització actual del territori del Matarranya té el seu origen a finals del segle XII, en temps de la reconquesta cristiana, la qual no es va fer efectiva fins al regnat d'Alfons II. El 1179 va donar bona part del territori a l'Orde de Calatrava, mentre que la Penya d'Aznar Lagaya (amb Fondespatla, Vall-de-roures, Massalió, Torre del Compte i Beseit) es quedava en mans de l'arquebisbat de Saragossa, promotos del castell i església de Vall-de-roures.

Durant l'Edat Moderna, l'augment del poder municipal es plasma en la construcció de cases consistorials prenent el llenguatge renaixentista. En este període s'assiteix a una especialització en la producció de l'oli, amb un important nombre de premses on es realitzaba la mòlta en campanyes que duraven 8 o 9 mesos. I també es va haver de fer front als devastadors efectes de la guerra en veure's esta zona involucrada en la Guerra dels Segadors de 1640 i la Guerra de Successió de 1705. Ja al segle XIX, amb les guerres carlines, els Ports de Beseit es van consolidar com un focus de resistència durant el Trienni Liberal.

Fins al 1833 lo Matarranya formà part del partit o corregiment d'Alcanyís; amb la divisió provincial d'est any restà inclòs a la província de Terol (excepte Aiguaviva de Bergantes, que fou atribuït al de Castellot, tots los altres llocs depengueren del partit judicial d'Alcanyís).

L'inici de la Guerra Civil el 1936 i l'arribada de milicians va portar a estes terres la implantació de nombroses col·lectivitats anarquistes, experiència que finalment va fracassar. El 1938 la zona es presa per les tropes franquistes, inciant-se-se una cruenta i llarga postguerra.

La llei de creació de la comarca és la 7/2002 del 15 d'abril de 2002.[3] Se va constituir l'1 de juny de 2002 i les competències li van ser traspassades l'1 de juliol de 2002.

Municipis[modifica]

Matarranya (2017)
Municipi     Població     Extensió     Densitat
Arenys de Lledó 199 34,3 5,80
Beseit 551 96,7 5,70
Calaceit 1.038 81,3 12,77
Fondespatla 298 39,0 7,64
Fórnols de Matarranya 78 32,6 2,39
Freixneda, la 436 39,5 11,04
Lledó d'Algars 166 15,6 10,64
Massalió 543 86,2 6,30
Mont-roig de Tastavins 335 79,2 4,23
Pena-roja 461 83,3 5,53
Portellada, la 246 21,4 11,50
Ràfels 146 35,6 4,10
Queretes 572 52,7 10,85
Torredarques 83 34,3 2,42
Torre del Comte, la 130 19,5 6,67
Vall de Tormo, la 298 16,0 18,63
Vall-de-roures 2.338 124,0 18,85
Valljunquera 341 41,8 8,16
Total 8.259 933 8,85


Política i administració[modifica]

Consellers
Càrrec Nom Ajuntament Partit Polític
President Francisco Esteve Lombarte Alcalde de Pena-roja de Tastavins PAR
Secretari Francisco Loscertales Martínez - -
Vocal Rafael Martí Casals Regidor de Massalió PSOE
Vocal Alberto Moragrega Julián Alcalde de Beseie PSOE
Vocal Alberto Riba Pons Regidor de Vall-de-roures PAR
Vocal Antonio Algueró Roca Alcalde de La Freixneda PP
Vocal Carlos Lombarte Andreu Regidor de Pena-roja PP
Vocal Ernesto Marín Querol Regidor de Vall-de-roures PP
Vocal Fernando Javier Camps Juan Alcalde de Cretes PP
Vocal Javier Adell Latorre Regidor de La Freixneda PSOE
Vocal José Escrig Vileta Regidor de Valljunquera PAR
Vocal José Luis Roda Centelles Regidor de Ràfels PAR
Vocal José María Salsench Mestre Alcalde de Calaceit PP
Vocal José Miguel Timoneda Puyo Alcalde de la Vall de Tormo PAR
Vocal Juan Enrique Celma Guimera Regidor de Beseit PP
Vocal Mariano Antonio San Nicolás Viver Alcalde de Massalió PP
Vocal Oscar Arrufat Maraver Alcalde de Mont-roig de Tastavins PSOE
Vocal Ángel Manuel Segura Antolín Regidor de Fondespatla PP
Vocal María José Vallés Brenchat Alcaldessa de Lledó PSOE
Vocal María Ángeles Vaquer Domingo Alcaldessa de Arenys de Lledó PSOE
Eleccions 2011
Partit Vots % Vots Electes Consellers
PP 2.098 40,78% 44 8
PSOE 1.442 28,03% 31 6
PAR 1.300 25,27% 39 5
CHA 239 4,65% 3 0
ERC/ESQUERRA 66 1,28% 1 0
Total 5.145 100% 118 19

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. DECRETO LEGISLATIVO 2/2006, de 27 de diciembre, del Gobierno de Aragón, pel que s'aprova el text redundit de la Ley de Delimitación Comarcal de Aragón. (castellà)
  2. «Historia | Comarca del Matarraña» (en es-es). [Consulta: 20 juny 2018].
  3. Llei de creació de la comarca del Matarraña/Matarranya (castellà)

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Matarranya Modifica l'enllaç a Wikidata