Miquel Amorós

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMiquel Amorós
Biografia
Naixement9 abril 1949 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
València Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballHistòria i anarquisme Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciótraductor, historiador, biògraf, anarquista Modifica el valor a Wikidata
Interessat enMoviment obrer a Espanya Modifica el valor a Wikidata

Miquel Amorós és un historiador, teòric i militant anarquista valencià.

Biografia[modifica]

Net d'anarquistes, Miquel Amorós s'apropa a l'anarquisme el 1968. Durant els anys 70 va participar en la fundació de diversos grups anarquistes com ara Bandera Negra, Tierra Libre, Barricada, Los incontrolados i Trabajadores por la Autonomía Obrera y la revolución social. Passa algun temps a les presons franquistes, abans d'exiliar-se a França.

L'anarquisme proposat per Miquel Amorós s'inspira en l'autogestió, la subversió de la vida quotidiana, la història dels consells obrers i també en les mobilitzacions que denuncien el sindicalisme com a forma de lluita desfasada i la moral obrera com a reaccionària. Les seues idees són properes a les del moviment situacionista i als corrents antiindustrials. Miquel Amorós va estar en relació amb Guy Debord a principis dels anys 80. Va participar en la difusió dels Comunicados de la prisión de Segòvia (edicions Muturreko burutazioak) el 1980. L'autor d'un dels textos (A los libertarios) era precisament Guy Debord.

Entre 1984 i 1992, Miquel Amorós va fer part de l'equip redactor de la revista francesa postsituacionista Encyclopédie des nuisances al costat de Jaime Semprún.

Miquel Amorós ha escrit nombrosos articles a la premsa llibertària. També ha pronunciat diverses conferències sobre qüestions socials, en particular sobre la ideologia del progrés i els perjudicis que ocasiona. Els seus principals llibres són La Revolución traicionada. La verdadera historia de Balius y Los Amigos de Durruti (2003) i Durruti en el laberinto (2006).

En 2009 va publicar una biografia de l'anarquista valencià José Pellicer, fundador de la Columna de Ferro durant la Guerra civil espanyola, que serveix de fil conductor a l'estudi de l'anarquisme al País Valencià.

Participa en la revista Argelaga.

Bibliografia[modifica]

  • La Columna de Hierro. Hechos reales, hazañas y fabulaciones sobre la célebre milicia revolucianria del proletariado. Editorial Milvus, 2021.
  • Geografies del combat, Editorial Milvus, 2018. ISBN 978-84-948756-1-8
  • Los incontrolados de 1937. Memorias militantes de los Amigos de Durruti, Aldarull Edicions,Barcelona, 2014.
  • Maroto, el héroe, una biografía del anarquismo andaluz, Virus editorial, 2011. ISBN 978-84-92559312
  • Los Amigos de Ludd, boletín de información anti-industrial.
  • José Pellicer. El anarquista íntegro, vida y obra del fundador de la heroica Columna de Hierro, Virus editorial, Barcelona, 2009. ISBN 978-84-92559-02-2
  • Los Situacionistas y la anarquía, Muturreko burutazioak, Bilbao, 2008. ISBN 978-84-88455-98-7
  • Durruti en el laberinto, Muturreko burutazioak, Bilbao, 2006. ISBN 84-96044-73-4
  • José Peidro de la CNT (en col·laboració amb Andreu Amorós), Likiniano Elkartea, Bilbao, 2005. Biografia de l'avi de Miquel Amorós escrita en col·laboració amb el seu germà Andreu.
  • Golpes y contragolpes, ediciones Pepitas de Calabaza, Logronyo, 2005. ISBN 84-96044-63-7
  • Las Armas de la crítica, Muturreko burutazioak, Bilbao, 2004. ISBN 84-96044-45-9
  • La Revolución traicionada. La verdadera historia de Balius y los Amigos de Durruti, Virus editorial, Barcelone, 2003. ISBN 84-96044-15-7
  • Desde abajo y desde afuera, ediciones Brulot.
  • Registro de catástrofes, ediciones Anagal.
  • Les cartes en francés de Guy Debord a Miquel Amorós figuren en Guy Debord, Correspondance, volume 6, Fayard, París, 2007.

Enllaços externs[modifica]