Miquel Farré i Mallofré

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMiquel Farré i Mallofré
Miquel-Farre-Figueres-2016.jpg
A Figueres, el 2016
Biografia
Naixement23 de febrer de 1936 (1936-02-23) (84 anys)
Terrassa, Vallès Occidental
Dades personals
NacionalitatCatalunya
FormacióConservatori Municipal de Música de Barcelona modifica
Activitat
Ocupaciópianista i jugador d'escacs
InstrumentPiano modifica
Nacionalitat esportivaEspanya modifica
Esportescacs modifica
Títol d'escaquistaMestre Internacional d'escacs
Identificador FIDE32003188 modifica
Participà en
1960Olimpíada d'escacs de 1960
1958Olimpíada d'escacs de 1958 modifica
Altres
TítolMestre Internacional d'escacs

Lloc webwww.miquelfarre.com

Miquel Farré, nascut a Terrassa el 23 de febrer de 1936, és un dels pianistes actuals de més prestigi de la seva generació. També ha estat un destacat jugador d'escacs, (ja retirat), que ostentà el títol de Mestre Internacional. Membre del Club d'Escacs Terrassa, va aconseguir el tercer lloc al Mundial Juvenil de 1955.

La música[modifica]

Els aspectes que cal destacar de la seva manera de tocar el piano són:

  • la força temperamental
  • el poder comunicatiu
  • la musicalitat

Aquests, són tres aspectes que aporten a la seva música un gran interès interpretatiu.

Miquel Farré va ser alumne de grans músics com Tomàs Buxó, Sofia Puche,Joan Massià, Pierre Sancan, Stefan Askenase i Wilhem Kempff.

Amb només 18 anys, va guanyar el Primer Premi al Concurs Internacional de Música Maria Canals, i posteriorment,el Prix de l'Institut Français i ha estat guardonat amb les màximes distincions del Conservatori Superior de Música de Barcelona: Premi Extraordinari, Premi d'Honor de virtuosisme i el Premi Onía Farga.

En la seva trajectòria cal destacar les seves actuacions amb orquestra i en recitals per Europa i Estats Units, així com col·laboracions en música de cambra amb importants talents del panorama musical

Ha actuat en sales com el Palau de la Música Catalana de Barcelona, L' Auditori de Barcelona, Teatro Real de Madrid, Fundación March de Madrid, Auditorio Manuel de Falla de Granada, Teatro Lope de Vega de Sevilla , Auditòrium de Palma, Auditori Enric Granados de LLeida, Teatro Principal de Zaragoza, Salle Cortot de Paris, Centre Cultural de Gronzian, Spanish Institute de Nova York, Museum of Fine Arts de Boston, Rudolf Ganz Hall de Chicago...Participa en diverses ocasions als festivals internacionals Pau Casals de El Vendrell, Isaac Albéniz de Camprodon, Torroella de Montgrí, Cadaqués i Vilabertràn.

Ha colaborat amb directors com Eduard Toldrà, Gonçal Comellas, Edmon Colomer, Manel Oltra, Eduardo Portal, Albert Argudo,Jordi Mora, Jan Krenz, Anton Nanut, Nicholas Roth, Corneliu Dumbraeanu i conjunts com la Orquestra Municipal de Barcelona, Orquestra Ciutat de Barcelona, Orquestra Simfònica del Vallès, Orquestra Simfònica de les Balears, Oqruestra Simfònica de St.Cugat, London Soloist's Ensemble, Haquard Chamber Orchestra Amsterdam, Orquestra de Cambra de Barcelona.

En música de cambra ha actuat en duo amb la soprano Montserrat Alavedra, els violinistes Gonçal Comellas i Rodney Friend, els pianistes Ramón Coll i Eulàlia Solé. Dins de multíples formacions ha colaborat amb músics com Jaume Francesch , Antonio Domingo , Juli Panyella, LLuís Sedó, Emilio Mateu, Richard Talkowsky, Ferran Sala, Jean Pierre Rampal, Radu Aldulescu, Quartet Sonor, Trio Pasquier (Regis Pasquier, Bruno Pasquier i Roland Pidoux) i el Brodsky String Quartet.Ha estrenat obres de Manuel Oltra : Rapsòdia per a piano i cobla o orquestra, Xavier Benguerel: Concert per a piano i cordes , Francesc Taberna Bech : Camins somorts per a piano sol.

També ha publicat diversos CDs, amb Discophon, Audiovisuals de Sarrià, La mà de guido, Ars Harmònica, Columna Música. entre els quals destaquem els consagrats a les obres de Frederic Mompou i a Johannes Brahms.

Ha impartit cursos i master class a Europa i als Estats Units. Entre 1968 i 2000 fou catedràtic del Conservatori Municipal de Música de Barcelona.[1]

Els escacs[modifica]

Ha estat, a més, un extraordinari jugador d'escacs. Té el títol de Mestre Internacional.

Va ser subcampió d'Espanya individual el 1957 per darrere del Gran Mestre Internacional Arturo Pomar Salamanca[2] i doble subcampió Catalunya els anys 1955 i 1957.[3] El seu principal èxit va ser quedar tercer al Campionat del Món Juvenil el 1955, a Anvers, darrere del soviètic Borís Spasski (futur campió del món i protagonista del mític matx del segle amb Bobby Fischer el 1972) - a qui va guanyar - i de l'estatunidenc Edmar Mednis, i davant de l'argentí Oscar Panno, tots ells jugadors de primer nivell mundial.[4] http://www.historiadelajedrezespanol.es/torneos/internacionales/amberes_55.htmVa participar representant Espanya en dues Copa Clare Benedict als anys 1958 a Neuchâtel i 1960 a Biel/Bienne.[5]

La carrera de pianista el va obligar a deixar els escacs en segon pla, encara que continua sent un jugador d'escacs de gran força. Està vinculat al Club d'Escacs Terrassa, al Centre Social Catòlic de la ciutat.

Participació en olimpíades d'escacs[modifica]

Farré ha participat, representant Espanya, en dues Olimpíades d'escacs en els anys 1958 a Munic i 1960 a Leipzig, amb un resultat de (+13 =11 –6),[6] per un 61,7% de la puntuació. El seu millor resultat el va fer a l'Olimpíada del 1958 en puntuar 10 de 9 (+7 =6 -2), amb el 66,7% de la puntuació.[7]

Referències[modifica]

  1. Mundo Deportivo
  2. Campeons d'Espanya
  3. Campeons de Catalunya
  4. ABC
  5. Copa Clare Benedict
  6. La notació (+x -y =z) vol dir que el primer jugador va guanyar x partides, en va perdre y, i va fer taules en z.
  7. Olimpíades d'escacs

Enllaços externs[modifica]