Conegut també popularment amb el nom de Rabós de l'Empordà, és un terme accidentat sobretot a la zona nord, on es troba la Serra de l'Albera. El paisatge és rural, amb molta presència de sureres. El poble està prop del riu Orlina, segons va apuntar en el segle xvii el geògrafPere Gil i Estalella, el nom d'aquest riu es devia al fet que, segles enrere, la seva sorra contenia partícules d'or.
Segueix sent un municipi dedicat a l'agricultura, però les vinyes que havien estat majoritàries en el seu cultiu, han anat decaient a partir de la plaga de la fil·loxera, que les va assolar l'any 1860. La seva demografia a partir de llavors ha anat decreixent.
L'escut oficial de Rabós té el següent blasonament: Escut caironat: d'argent, 2 palmes de sinople passades en sautor que ressalten sobre un bàcul d'abat de sable en pal. Per timbre una corona mural de poble.[2] Va ser aprovat el 3 d'octubre de 1989 i publicat al DOGC el 16 del mateix mes amb el número 1207. Les palmes encreuades són l'atribut del màrtir sant Julià, patró del poble, i el bàcul d'abat fa referència al monestir de Sant Quirze de Colera, situat al municipi, els abats del qual van fundar la localitat i en foren els propietaris.