Retaule gòtic del Monestir de Santes Creus
 |
Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. L'usuari amadalvarez hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. |
  | |
| Tipus | retaule |
|---|---|
| Creador | Guerau Gener, Lluís Borrassà |
| Creació | 1407-1411 |
| Mètode de fabricació | Tremp sobre taula |
| Mida | 4,6 m. ( ) × 5 m. ( ) cm |
| Col·lecció | Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona |
El Retaule gòtic del Monestir de Santes Creus va ser realitzat entre 1403-1414 per a ocupar l'altar major del Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus (Aiguamúrcia, Alt Camp). És una obra d'estil gòtic internacional valencià realitzada en tremp sobre taula per Guerau Gener i Lluís Borrassà qui el va acabar a la mort del primer. L'obra va ser desmuntada en ser substituïda per un retaule barroc el 1647. Posteriorment les seves taules es varen separar en dos grups que actualment es troben a la catedral de Tarragona i al Museu Nacional d'Art de Catalunya, respectivament.
Història
El retaule de l'altar major del Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus va ser construït per al nou altar consagrat el 28 de març de 1414.[1] El retaule havia estat un encàrrec de l'abat Andreu Porta qui ho va contractat per 10.000 sous al pintor Pere Serra el 26 de gener de l'any 1403. En aquesta àpoca hi figura com a testimoni el fuster barceloní Ponç Gallart qui podria ser l'autor de l'estructura del retaule.[2][3] Serra va rebre pagaments per un total de 300 florins entre 1403-1404. La mort d'aquest artista cap el 1406, però, va impedir que finalitzés el retaule, i el nou abat Bernat Dalmau va encarregar la continuació de l'obra al pintor Guerau Gener que també ho deixà inconclús per la seva mort cap el 1410.[4] Va ser el que havia estat el seu mestre, Lluís Borrassà qui el va concloure el 28 d'abril de 1411[5] i pel qual va cobrar 133 lliures i 6 sous de moneda barcelonesa, segons consta en un rebut del 16 de març de 1416.[1][3] El cost total fou de 15.170 sous, dels quals el monjo fra Vidal de Blanes va aportar 10.000; el paborde i altres membres de la comunitat hi aportaren 400 florins i Lluís Rull, abat de Valldigna, va aportar 200 florins per a les despeses de trasllat i instal·lació des de Barcelona.[2]
Les revoltes derivades de la guerra dels Segadors i el canvi de gustos de la mà del barroc varen causar la seva substitució per un retaule de Josep Tramulles de 1647 encarregat per l'abat Pere Salla.[5] El retaule de Guerau va ser desmuntat i traslladat a l'església de sant Jaume de la Guàrdia dels Prats (Conca de Barberà) que havia perdut el seu retaule quan les tropes castellanes varen cremar l'església el 1646. Reconstruïda el 1655 va allotjar una part del retaule gòtic de Santes Creus, en concret tres carrers es varen adaptar per a aquesta església i una quarta part, en concret el carrer interior esquerre amb les taules de l'Anunciació, la Resurrecció i sant Joan Evangelista, es va enviar a l'ermita de la Mare de Déu dels Prats.[6]
A finals del segle XIX, com a conseqüència de la desamortització, les taules de l'ermita varen ser venudes a un antiquari, d'aquest varen passar a mans de particulars i des de la segona meitat del segle XX es troben al MNAC. La part més gran del retaule original, les taules de l'església parroquial de sant Jaume i les talles, varen ser traslladades per disposició de l'autoritat eclesiàstica al museu diocesà de Tarragona el 1914.[7] Després d'una restauració el 1933, varen ser traslladades i instal·lades en un muntatge factici a la capella de la Mare de Déu de Montserrat de la catedral de Tarragona.[2] La única peça que s'ha mantingut al museu és la talla de la Mare de Déu i, al seu lloc al retaule, s'ha col·Locat una imatge de la Verge de Montserrat, l'advocació de la capella. L'any 2002 es va localitzar una nova taula de la predel·la amb part de la policromia representant sants màrtirs.[8]
Estructura original
L'estructura del retaule original era de quatre carrers fets amb taules al tremp d'ou, i una predel·la. Al centre, entre el segon i tercer carrer, se situava una talla exempta de la Mare de Déu, l'advocació pròpia de l'orde cistercenc i, flanquejant el retaule, dues talles exemptes a l'esquerra sant Benet i a la dreta sant Bernat, totes elles sota dosseret. Probablement aquestes escultures es varen subcontractar a Antoni Canet al començament de la construcció del retaule.[2] Excepcionalment respecte als retaules d'aquest període a la part central de l'àtic no hi ha un calvari,[9] aconseguint una composició global apaïsada per a permetre l'entrada de llum dels finestrals, un detall que és va mantenir en el contracte del retaule barroc de 1647 on s'indicava que "no havia de tapar la rosassa de la capçalera".[10]
A cada carrer hi havia dues taules amb escenes bíbliques amb un àtic amb la imatge dels evangelistes: sant Lluc, sant Joan Evangelista, sant Marc i sant Mateu. En total dotze taules més sis de dimensions més reduïdes a la predel·la.[11]
El retaule estava dedicat als Goigs de la Mare de Déu amb un cicle que anava de l'Anunciació a la Dormició de Maria. La predel·la es dedicava a representar diferents grups de sants: dels profetes els apòstols, els màrtirs i els fundadors.[2]
A la part posterior de les taules hi ha alguna inscripció original, com el nom del carrer on anava cada taula i algun rostre esbossat com el que hi ha darrera de l'Anunciació i que s'ha associat amb l'aspecte físic de Guerau Gener.[2]
Descripció de les taules
Les pintures no guarden cap traça de l'estil de Pere Serra. Cal interpretar que en el curt període de temps fins la seva mort es construí l'estructura de fusta i possiblement tasques preparatòries. No obstant, una restauració el 2004 va detectar una capa pictòrica sota la capa de preparació de les taules de l'Ascensió i de la Dormició de Maria, un fet que podria fer pensar que Serra va arribar a fer alguna pintura tapada i repintada posteriorment per Guerau Gener.[2]
L'estil de la pintura es correspon amb l'estil de Gener qui hauria fet tot el dibuix i la major part de la policromia. En el seu estil les figures defineixen l'escena, els personatges i els vestits conformen la composició, pràcticament mancada d'elements arquitectònics, un recurs poc abundant a la pintura valenciana de la primera meitat del segle XV.[12]
Es poden observar composicions i ús d'iconografia nord-europea en la mateixa línia que va fer servir al seu retaule de Sant Bartomeu i Santa Isabel de la catedral de Barcelona (1401). També es detecta un valencianisme amb elements expressionistes relacionables amb l'estil derivat de Marçal de Sas. Algunes composicions i tipus humans evoquen figures del retaule del Centenar de la Ploma o a la taula del Dubte de Sant Tomàs d'aquest pintor d'origen germànic resident a Valencià,[2] que Guerau Gener va conèixer quan va residir a València entre 1405-1407 i amb qui va col·laborar juntament amb Gonçal Peris en la realització d'un retaule dedicat a la Nativitat del Senyor que va ser contractat el 24 d'abril de 1405.[13]
La intervenció de Lluís Borrassà a la mort de Gener es va veure limitada a l'acabament de certes escenes i especialment en alguns rostres com el de la Marededéu i el de Crist. També va intervenir en la realització dels evangelistes, si bé la posició asseguda d'aquests personatges denota la influència valenciana indicant que, si més no en els dibuixos, va rebre el llegat de Gener.[2] A la predel·la, destaca una major participació de Borrassà qui va realitzar taules senceres com la dels sants màrtirs, on els personatges estan captats des d'una perspectiva més frontal a diferència de les figures de Gener que estan captades des d'un punt de vista més elevat.[14]
Sant Joan Evangelista i Nativitat
Aquestes dues taules formen part de la col·lecció permanent del Museu Nacional d'Art de Catalunya,[15] i junt amb la taula de la Resurrecció conformaven el carrer interior esquerre i varen estar a l'ermita de la Mare de Déu dels Prats. Varen ser propietat de José Dominguez, comte de l'Asalto,[7] qui les tenia exposades a la seva residència a Madrid. A partir de 1935 passen a ser propietat de José Fontana Almeda.[16] La seva esposa, Pilar Rabal Rabal, en va fer donació en memòria del seu espòs el 13 d'octubre de 1976.[17]
Resurrecció de Crist
Es tracta de la tercera taula, junt amb la Nativitat i la de sant Joan, que formaven el carrer interior esquerre i que varen estar a l'ermita de la Mare de Déu dels Prats. Va ser propietat del general Navarro, baró de la casa Davadillo des de començaments del segle XX fins que el 1945 l'Ajuntament de Barcelona l'adquirí a l'antiquari Apolinar Sánchez per al museu d'Art de Catalunya, avui MNAC, on es conserva actualment.[7]
La taula mostra la dualitat artística que té tot el retaule. Els rostres del soldats, amb llargues barbes i un cert aire grotesc connecten amb el gòtic internacional valencià. El rostre de lleó que s'observa a l'escut d'un dels soldats és un recurs que també es pot observar a d'altres imatges i objectes d'origen valencià, com a la taula de la predicació de sant Bartomeu dins el retaule de Gener dedicat a aquest sant a la catedral de Barcelona, on es pot observar una baix-relleu a la decoració del fons de l'escena amb una cara de lleó similar.[2]
L'escena recull la visió triomfant de Crist en la resurrecció.[18] La figura central és Jesús que porta el símbol de la Santa Creu i de la Resurrecció i fa un senyal de benedicció. Acaba de sortir de la tomba després que fos oberta per l'àngel enviat per Déu i que no apareix representat. La resta de personatges de l'escena són els soldats que havien estat enviats per Pilat per a protegir el sepulcre i evitar que el cos fos robat.［Mateu 27:66］ Els soldats vesteixen diferents tipus d'armadures medievals; estant caiguts al terra, adormits en posicions quasi impossibles. El rostre de Crist té els trets propis de la mà de Borrassa.[2] [19]
Predel·la
Constava de sis taules de les que es coneixen cinc, quatre d'elles a la catedral de Tarragona i una cinquena identificada en un antiquari de Madrid. En el marc entre taules hi ha els escuts de Catalunya i Santes Creus. Les taules contenen imatges de sants; d'esquerra a dreta es mostra: profetes i personatges de l'Antic Testament amb els característics nimbes poligonals, entre els que s'observa a Moisès amb les Taules de la Llei; diaques màrtirs entre els que es pot veure a sant Llorenç amb les graelles, sant Esteve amb les pedres de la seva lapidació o sant Vicenç amb la roda de molí; verges màrtirs amb la presència de santa Bàrbara amb les torres, una santa reina que podria ser santa Úrsula i tres màrtirs més, una d'elles santa Llúcia; sants fundadors d'ordes religioses com sant Benet amb hàbit negre i sant Bernat amb hàbit blanc, sant Francesc, sant Jeroni i sant Agustí; i una darrera taula amb els apòstols, sant Pere, sant Pau, sant Felip, sant Bartomeu, sant Mateu.[9]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Ainaud de Lasarte, 1946, p. 499.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 Favà, 2012, p. 161-162.
- ↑ 3,0 3,1 Madurell, 1905, Transcripcions d'àpoques i rebuts de Pere Serra i Lluís Borrassà.
- ↑ Bracons Clapés, 2004, p. 91.
- ↑ 5,0 5,1 Bracons Clapés, 2004, p. 92.
- ↑ Bracons Clapés, 2004, p. 93.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Bracons Clapés, 2004, p. 94.
- ↑ Bracons Clapés, 2004, p. 96.
- ↑ 9,0 9,1 Bracons Clapés, 2004, p. 100.
- ↑ Bracons Clapés, 2004, p. 99, citant a Cèsar Martinelli. Arquitectura i escultura barroques a Catalunya, Vol.1 (1959).
- ↑ Ainaud de Lasarte, 1946, p. 500.
- ↑ José i Pitarch i Alcolea, 2004, p. 104.
- ↑ Tolosa, Company i Aliaga, 2011, p. 102-103.
- ↑ José i Pitarch i Alcolea, 2004, p. 105.
- ↑ Fitxa de l'Anunciació al web del MNAC.
- ↑ José i Pitarch i Alcolea, 2004, p. 108.
- ↑ MNAC/MAC 114740 i 114739
- ↑ Blum, 1969, p. 8.
- ↑ Fitxa de la Resurrecció al web del MNAC
Bibliografia
- Ainaud de Lasarte, Joan «Taula de la Resurrecció de l'altar major de Santes Creus» (en castellà). Anales y boletín de los museos de arte de Barcelona. Junta de Museus de Barcelona, 4, 3-4, 1946, pàg. 499-504 [Consulta: 2 juny 2012].
- Blum, Shirley Neilsen. University of California Press. Early Netherlandish Triptychs (en anglès), 1969, pàg. 8. GGKEY:C7ECGCN8PSQ [Consulta: 11 abril 2011].
- Bracons Clapés, Josep. «La segona vida del retaule de Santes Creus a la Guàrdia de Prats». A: La Guàrdia dels Prats i la seva església: treballs en el VII centenari de la mort de sant Pere Ermengol (1304-2004). Cossetània Edicions, 2004, p. 108–. ISBN 978-84-9791-027-9 [Consulta: 3 juny 2012].
- DDAA. Museu Nacional d'Art de Catalunya. Florència: Mnac i SCALA GROUP S.p.A, 2009. ISBN 978-84-8043-198-9.
- Favà, Cèsar. «Resurrecció de Crist». A: Museu Nacional d'Art de Catalunya. Catalunya 1400. El Gòtic Internacional, 2012 [Consulta: 10 juny 2012].
- José i Pitarch, Antoni; Alcolea, Santiago. «Les santes màrtirs d'un compartiment de la predel·la». A: La Guàrdia dels Prats i la seva església: treballs en el VII centenari de la mort de sant Pere Ermengol (1304-2004). Cossetània Edicions, 2004, p. 108–. ISBN 978-84-9791-027-9 [Consulta: 3 juny 2012].
- Madurell, Josep Maria «El pintor Lluís Borrassà, su vida, su tiempo, sus seguidores y sus obras» (en castellà). Anales y boletín de los museos de arte de Barcelona. Junta de Museus de Barcelona, 3, 1950, pàg. 66-253 [Consulta: 2 juny 2012].
- Tolosa, Lluïsa; Company, Ximo; Aliaga, Joan. Documents de la pintura valenciana medieval i moderna III: (1401-1425). Universitat de València, 2011. ISBN 978-84-370-8297-4 [Consulta: 10 juny 2012].
