Revolució del Petroli

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Battle icon gladii.svgRevolució del Petroli
L'"arrastrà" de Pelletes. Quadre de Ramón Castañer ubicat a l'Ajuntament d'Alcoi
L'"arrastrà" de Pelletes. Quadre de Ramón Castañer ubicat a l'Ajuntament d'Alcoi
Dates 9 al 13 de juliol de 1873
Localitat Alcoi, País Valencià
Resultat Judici i execució dels revolucionaris
Bàndols
Anarquistes Moviments obrers anarcosindicalistes Espanya I República Primera República Espanyola
Comandants en cap
Espanya I República Agustí Albors i Blanes

La Revolució del Petroli o Desfeta del Petroli fou un aixecament revolucionari anarcosindicalista que succeí a Alcoi, l'Alcoià, el juliol de 1873. Es diu Revolució del Petroli perquè les masses, enfurides, duien com a estendards grans torxes untades amb petroli -o probablement algun altre carburant derivat del petroli-, i durant uns dies, segons les fonts, tota la ciutat feia olor de petroli.

Esdeveniments[modifica | modifica el codi]

Durant la Primera República, Alcoi fou una de les poques ciutats espanyoles on la Revolució Industrial havia quallat. Aleshores, Alcoi era una ciutat proletària, tant o més industrialitzada del que ho és en l'actualitat. De fet, Alcoi començarà a ser coneguda per aquella època com la petita Barcelona, tant pel seu naixent moviment obrer, fortament reivindicatiu, com per la proliferació de les diferents indústries.

Durant aquella època, algunes revolucions proletàries -dins del moviment cantonalista- anaven sorgint arreu de l'estat espanyol, però al capdavant d'aquestes estigué la Revolució del Petroli, unes jornades sagnants en les quals els obrers arribaren a dominar la ciutat el juliol del 1873 en el decurs d'una vaga general que esdevingué un veritable motí contra l'alcalde republicà Agustí Albors i Blanes -més conegut com el Pelletes. Durant la insurrecció, Albors fou assassinat i s'arrossegà el seu cos per tota la ciutat; i es passejà el seu penis com a símbol de triomf. També s'empresonà la resta de la corporació municipal en el mateix ajuntament.

La ciutat fou governada del 9 al 13 de juliol per un Comitè de Salut Pública revolucionari presidit per Severino Albarracín. Els revolucionaris reivindicaren una sèrie de millores salarials i una reducció de la jornada laboral. Finalment, la revolta acabà amb la intervenció de l'exèrcit amb una ocupació militar de la ciutat, unes dures represàlies per als revolucionaris i pràcticament cap millora per a la classe treballadora. Foren jutjats més de 600 obrers, fins i tot menors entre 12 i 17 anys. Molts dels jutjats foren condemnats a penes de mort.

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

Esbòs de "L'arrastrà"

Aquests fets van trencar la col·laboració entre republicans i anarquistes, i serviren als marxistes per criticar la suposada incapacitat dels anarquistes -segons ells- per dirigir el moviment obrer. A partir d'aquest moment, part de la classe treballadora començà a autoorganitzar-se, ajudant-se de certes faccions de l'església catòlica. S'hi crearen diferents organismes i institucions pro-proletàries, així com escoles professionals (els Salesians), cercles d'obrers catòlics, mútues laborals, caixes d'estalvis (el Monte de Piedad, 1875), sindicats, etc. Alcoi fou el primer lloc on s'establí la Primera Internacional dels Treballadors (AIT) a l'estat espanyol, poc després de la Revolució del Petroli, i la tendència ideològica del moviment obrer continuà sent anarcosindicalista, encara que, durant uns anys, fou l'església la intermediària entre la classe treballadora i els amos. L'església també ajudà i promogué decididament a l'establiment de les primeres mútues laborals, les caixes d'estalvi i les escoles laborals, les quals encara perduren en l'actualitat.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]