Febre hemorràgica de l'Ebola: diferència entre les revisions

Modifica els enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Línia 84: Línia 84:
{{Article principal|Virus d'Ebola}}
{{Article principal|Virus d'Ebola}}


EVD (''Ebola virus disease'', en anglès) en els éssers humans és causada per quatre dels cinc virus del gènere [[virus de l'Ebola|virus Ebola]]. Els quatre són [[virus de Bundibugyo]] (BDBV, de l'anglès), [[virus de Sudan]] (SUDV, de l'anglès), [[virus del Bosc de Taï]] (TAFV, de l'anglès) i un simplement anomenat virus de l'Ébola (EBOV, anteriorment [[virus Ebola Zaire]]). [25] L'EBOV, ebolavirus de l'espècia del Zaire, és el més perillós dels virus coneguts causant de l'EVD, i és responsable de la major quantitat de brots. [26] El cinquè virus, el [[virus Reston]] (RESTV, de l'anglès), no es creu que causi malalties en els éssers humans, però ha causat malalties en altres primats. [27] [28] Tots els cinc virus estan estretament relacionats amb els [[marburgvirus]]. [25]
EVD (''Ebola virus disease'', en anglès) en els éssers humans és causada per quatre dels cinc virus del gènere [[virus de l'Ebola|virus Ebola]]. Els quatre són [[virus de Bundibugyo]] (BDBV, de l'anglès), [[virus de Sudan]] (SUDV, de l'anglès), [[virus del Bosc de Taï]] (TAFV, de l'anglès) i un simplement anomenat virus de l'Ébola (EBOV, anteriorment [[virus Ebola Zaire]]).<ref name="Hoenen2012"/> L'EBOV, ebolavirus de l'espècia del Zaire, és el més perillós dels virus coneguts causant de l'EVD, i és responsable de la major quantitat de brots.<ref name=KuhnArch>{{cite journal | author = Kuhn JH, Becker S, Ebihara H, Geisbert TW, Johnson KM, Kawaoka Y, Lipkin WI, Negredo AI, Netesov SV, Nichol ST, Palacios G, Peters CJ, Tenorio A, Volchkov VE, Jahrling PB | title = Proposal for a revised taxonomy of the family Filoviridae: Classification, names of taxa and viruses, and virus abbreviations | journal = Archives of Virology | volume = 155 | issue = 12 | pages = 2083–103 |date=December 2010 | pmid = 21046175 | pmc = 3074192 | doi = 10.1007/s00705-010-0814-x }}</ref> El cinquè virus, el [[virus Reston]] (RESTV, de l'anglès), no es creu que causi malalties en els éssers humans, però ha causat malalties en altres primats.<ref name=Spickler>{{cite web|last1=Spickler|first1=Anna|title=Ebolavirus and Marburgvirus Infections|url=http://www.cfsph.iastate.edu/Factsheets/pdfs/viral_hemorrhagic_fever_filovirus.pdf}}</ref><ref>{{cite web|title=About Ebola Virus Disease|url=http://www.cdc.gov/vhf/ebola/about.html|website=CDC|accessdate=18 October 2014}}</ref> Tots els cinc virus estan estretament relacionats amb els [[marburgvirus]].<ref name="Hoenen2012"/>

Revisió del 10:21, 18 gen 2015

Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. Un viquipedista hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat.
Plantilla:Infotaula malaltiafebre hemorrágica de l'Ebola
Dues infermeres atenent el pacient número 3 de febre hemorràgica de l'Ebola (1976) modifica
Tipusfebre hemorràgica vírica, infecció per Filoviridae, infecció vírica, infecció nosocomial i malaltia Modifica el valor a Wikidata
EpònimEbola Modifica el valor a Wikidata
Especialitatinfectologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Símptomesnàusea, vòmit, cefalàlgia, diarrea, febre, exantema, dispnea, artràlgia, conjuntivitis, hemorràgia, epistaxi, hemorràgia interna, miàlgia, dolor abdominal i enverinament Modifica el valor a Wikidata
Exàmensexploració física, hemograma, ELISA, cultiu viral, reacció en cadena de la polimerasa, microscopi electrònic i immunofluorescència Modifica el valor a Wikidata
Tractamentanalgèsic, transfusió de sang, hidratació, plasma sanguini, antipirètic, reposició de líquids per via intravenosa i tractament simptomàtic Modifica el valor a Wikidata
Patogènia
Transmissió patògenatransmissió per contacte i transmissió per hemocontacte de patogen Modifica el valor a Wikidata
Causat perEbolavirus i virus d'Ebola Modifica el valor a Wikidata
Causa debrot d'Ebola a l'Àfrica de l'oest de 2014 Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-111D60.0 i 1D60.01 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10A98.4
CIM-9065.8
CIAPA77 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
DiseasesDB18043
MedlinePlus001339
eMedicinemed/626
MeSHD019142 Modifica el valor a Wikidata
Orphanet319218 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0282687 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:4325 Modifica el valor a Wikidata

La febre hemorràgica de l'Ebola o la infecció pel virus de l'Ebola és una febre hemorràgica vírica altament contagiosa i mortal que pot ser causada per qualsevol dels cinc tipus de virus d'Ebola coneguts. Aquestes cinc espècies han estat identificades com: Bundibugyo ebolavirus (BDBV), Reston ebolavirus (RESTV), Suen ebolavirus (SUDV), Taï Forest ebolavirus (TAFV) i Zaire ebolavirus (ZEBOV). Aquesta malaltia és comuna a l'Àfrica, on és important estar informat sobre qualsevol brot que pugui succeir per tal de reduir el risc d'infecció.

El primer brot documentat d'Ebola va succeir el 1976 en l'antic Zaire (actualment República Democràtica del Congo), on es van detectar 318 casos i 280 morts amb una taxa de mortalitat del 88%.[1] Aquest brot va ser causat pel virus Ebola-Zaire, una de les soques més epidèmiques i mortals de la història. Els brots de les febres hemorràgiques virals tenen una taxa de mortalitat de fins al 90%.[2]

Símptomes

Micrografia electrònica del virus de l'Ebola
Diagrama dels símptomes de la febre hemorràgica de l'Ebola.[3]

El període d'incubació varia de 2 a 21 dies, tot i que durant aquest temps el pacient no pot transmetre la malaltia (la transmissió comença amb els primers símptomes).[1] Els símptomes clínics són molt similars als símptomes de la febre de Marburg. Les diferències en la gravetat de la malaltia i la taxa de mortalitat en els brots epidèmics a diverses regions estan associades amb les diferències biològiques i antigèniques entre les soques del virus. La malaltia comença amb una forta sensació de debilitat, mal de cap intens, dolors musculars, diarrea, dolor abdominal, mal de coll. Posteriorment hi ha una tos seca, erupcions cutànies, dolors punxants al pit i es desenvolupen signes de deshidratació; en alguns casos s'arriben a hemorràgies internes i externes.[1]

En l'estudi de la sang es detecten símptomes de leucocitosi neutrofílica, trombocitopènia i anèmia. La mort es produeix en general en la segona setmana de la malaltia a causa d'hemorràgia i xoc.

Diagnòstic

El reconeixement es basa en estudis epidemiològics (romandre a una àrea endèmica, amb el contacte amb el pacient, entre altres) i els símptomes clínics característics. Proves de laboratori especialitzades detecten antigens específics i/o gens del virus. Els anticossos contra el virus es poden determinar i el virus pot ser aïllat en cultiu cel·lular. Les proves en les mostres de sang s'associen amb un major risc d'infecció i s'han de dur a terme en el nivell màxim de protecció biològica (Nivell 4 de risc biològic). També s'analitzen mostres de saliva i orina.

Transmissió

El virus d'Ebola es va introduir en la població humana a conseqüència d'un contacte estret amb la sang, secrecions, òrgans o altres líquids corporals d'animals infectats.[1] A l'Àfrica s'han comprovat casos d'infecció associats a la manipulació de ximpanzés, goril·les, ratpenats de la fruita, micos, antílops dels boscos i porcs-espins infectats que havien estat trobats morts o malalts en la selva, encara que es considera que els rat-penats de la fruita de la família Pteropodidae són l'hoste natural del virus.[1]

Posteriorment, el virus es va propagar en la comunitat mitjançant la transmissió de persona a persona, a causa del contacte estret amb la sang, secrecions, òrgans o altres líquids corporals de persones infectades. Les cerimònies d'inhumació en les quals els integrants del festeig fúnebre tenen contacte directe amb el cadàver també poden exercir una funció significativa en la transmissió. La transmissió pel semen infectat pot succeir fins set setmanes després de la recuperació clínica.

Tractament

Pacients malalts d'Ebola a l'hospital de Gulu, Uganda, durant el brot d'octubre de 2002

No hi ha cap tractament ni vacuna específics.[1] El tractament és principalment de suport contra la malaltia i inclou reduir al mínim els procediments invasius, balancejant els fluids i electròlits per contrarestar la deshidratació, l'administració d'anticoagulants en la infecció primerenca per prevenir o controlar la coagulació intravascular disseminada, l'administració de procoagulants en la infecció tardana per controlar hemorràgies, mantenir els nivells d'oxigen, el maneig del dolor, i l'administració d'antibiòtics o antimicòtics per al tractament d'infeccions secundàries.[4]

Vegeu també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Las claves de un virus letal que ha matado ya a 932 personas» (en castellà). El País. [Consulta: 9 agost 2014].
  2. ↑ King, John W. «Ebola Virus».
  3. ↑ Ebola Hemorrhagic Fever from Centers for Disease Control and Prevention
  4. ↑ Bausch, D. G.; Feldmann, H.; Geisbert, T. W.; Bray, M.; Sprecher, A. G.; Boumandouki, P.; Rollin, P. E.; Roth, C. «Outbreaks of Filovirus Hemorrhagic Fever: Time to Refocus on the Patient». The Journal of Infectious Diseases, 196, 2007, pàg. S136–S141. DOI: 10.1086/520542. PMID: 17940941.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Febre hemorràgica de l'Ebola


La malaltia del virus Ebola (també febre hemorràgica de l'Ébola, EVD o EHF, segons les inicials en anglès), o simplement Ebola, és una malaltia dels éssers humans i altres primats causada per ebolavirus. Els signes i símptomes solen començar entre dos dies i tres setmanes després de contraure el virus com a febre, mal de coll, dolors musculars, i mals de cap. Llavors apareixen vòmits, diarrea i erupció que generalment segueixen, juntament amb la disminució de la funció del fetge i els ronyons. En aquest moment algunes persones comencen a sagnar tant interna com externament.[1] La malaltia té un alt risc de mort, matant a entre 25 per cent i el 90 per cent dels infectats amb el virus, amb una mitjana cap a 50 per cent.[1] La mort es dóna sovint a causa de la baixa pressió sanguínia per la pèrdua de líquids, i en general es produeix 6-16 dies després que apareguin els símptomes.[2]

El virus es propaga per contacte directe amb sang o altres fluids corporals d'un infectat humà o un altre animal.[1] La infecció amb el virus també pot ocórrer per contacte directe amb un objecte o superfície recentment contaminats.[1] La propagació de la malaltia a través de la aire no s'ha documentat en el medi natural.[3] L'EBOV es pot propagar pel semen o llet materna durant diverses setmanes o mesos després de la recuperació.[1][4] Els ratpenats de la fruita d'Àfrica es creu que són el suport normal en la naturalesa, capaços de propagar el virus sense ser afectats per ell. Els éssers humans s'infecten per contacte amb els ratpenats o amb un animal viu o mort que ha estat infectat pels ratpenats. Després de produir-se la infecció humana, la malaltia també pot disseminar-se entre les persones. Altres malalties, com la malària, el còlera, la febre tifoide, la meningitis i altres febres hemorràgiques virals poden semblar-se a la malaltia de l'Ebola. Les mostres de sang s'assagen per ARN viral, anticossos virals o per al propi virus per confirmar el diagnòstic.[1]


El control dels brots requereix serveis mèdics coordinats, juntament amb un cert nivell de compromís amb la comunitat. Els serveis mèdics inclouen: la ràpida detecció dels casos de la malaltia, el rastreig de contactes dels que han estat en contacte amb persones infectades, l'accés ràpid als serveis de laboratori, cura i maneig dels que estan infectats i la disposició adequada dels morts a través de la incineració o l'enterrament.[1][5] la prevenció inclou la limitació de la propagació de malalties d'animals infectats als éssers humans.[1] Això es pot fer pel maneig de carn d'animals silvestres potencialment infectats només amb roba protectora i per la cocció a fons abans del seu consum.[1] també inclou l'ús de roba protectora adequada i rentat de mans quan s'està al voltant d'una persona amb la malaltia.[1] Les mostres de fluids corporals i teixits de persones amb la malaltia han de ser manejats amb precaució especial.[1]

Cap tractament específic ni vacuna per al virus està disponible al mercat, tot i que s'estan estudiant una sèrie de tractaments potencials. Els esforços per ajudar a les persones infectades són de suport; que inclouen ja sigui la teràpia de rehidratació oral (begudes lleugerament ensucrades i aigua salada) o l'administració de líquids per via intravenosa, així com tractament dels símptomes. Aquesta atenció de suport millora dels resultats. La malaltia de l'Ebola va ser identificada per primera vegada el 1976 en una zona del Sudan (ara part del Sudan del Sud), i al Zaire (avui República Democràtica del Congo). La malaltia generalment es presenta en brots en les regions tropicals de l'Àfrica sudsahariana.[1] Durant el 2013, l'Organització Mundial de la Salut va comunicar un total de 1.716 casos en 24 brots.[1][6] El major brot fins a la data és l'epidèmia en curs a l'Àfrica occidental, que se centra a Guinea, Sierra Leone i Libèria.[7][8][9] l'1 de desembre de 2014, aquest brot té 17.290 casos reportats amb els consegüents 6.460 morts. [10] [11]

Signes i símptomes

Signes i símptomes de l'Ebola[10]

El període de temps entre l'exposició al virus i l'aparició de símptomes (període d'incubació) és d'entre 2 a 21 dies.[1][10] Molt sovint és entre 4 a 10 dies.[11] No obstant això, les recents estimacions basades en models matemàtics prediuen que al voltant del 5% dels casos pot trigar més de 21 dies en desenvolupar-se.[12]

Els símptomes solen començar amb una etapa semblant a una grip sobtada caracteritzada per cansament, febre, debilitat, pèrdua de gana, dolor muscular, dolor en les articulacions, mal de cap i mal de coll.[1][11][13][14] La febre sol ser superior a 38,3 ° C (100,9 ° F).[15] Això és sovint seguit de vòmits, diarrea i dolor abdominal.[14] A continuació, es pot produir dificultat per respirar i dolor al pit, juntament amb inflor, mal de cap i confusió.[14] En aproximadament la meitat dels casos, la pell pot desenvolupar una erupció maculopapular (una àrea vermella plana coberta de petites protuberàncies), que pot ser vista de 5 a 7 dies després de l'inici dels símptomes.[11][15]

En alguns casos, es pot produir una hemorràgia interna i externa.[1] Això comença típicament cinc a set dies després dels primers símptomes.[16] Totes les persones infectades mostren certa disminució de la coagulació de la sang.[15] S'ha informat en el 40-50 per cent dels casos de sagnat de les mucoses o dels llocs de puncions d'agulla.[17] Això pot provocar el vòmit de sang, tos amb sang o sang a la femta.[18] Les hemorràgies a la pell pot crear petèquies, púrpura, equimosi o hematomes (especialment al voltant dels punts d'injecció d'agulla).[19] També es pot produir el sagnat en la part blanca dels ulls. El sagnat abundant és poc freqüent, i si es produeix, en general es troba dins del tracte gastrointestinal.[15][20]

La recuperació pot començar entre 7 i 14 dies després de l'inici dels símptomes.[14] La mort, si es produeix, es dóna normalment de 6 a 16 dies des de l'inici dels símptomes i és sovint a causa de la baixa pressió sanguínia per la pèrdua de líquids.[2] En general, el sagnat sovint indica un pitjor resultat, i aquesta pèrdua de sang pot causar la mort.[13] La gent sovint es troba en estat de coma, prop del final de la vida.[14] Els que sobreviuen sovint tenen continu dolor muscular i a les articulacions, inflamació del fetge, disminució de l'audició, i poden tenir símptomes del cos com ara sensació de cansament, debilitat continuada, disminució de la gana i dificultat per tornar al pes anterior a la malaltia.[14][21] A més es desenvolupen anticossos contra l'Ebola que duren com a mínim 10 anys, però no està clar si són immunes a les infeccions repetides.[22] Si algú sobreviu a l'Ebola, ja no pot transmetre la malaltia.[22]

Causa

Article principal: Virus d'Ebola

EVD (Ebola virus disease, en anglès) en els éssers humans és causada per quatre dels cinc virus del gènere virus Ebola. Els quatre són virus de Bundibugyo (BDBV, de l'anglès), virus de Sudan (SUDV, de l'anglès), virus del Bosc de Taï (TAFV, de l'anglès) i un simplement anomenat virus de l'Ébola (EBOV, anteriorment virus Ebola Zaire).[23] L'EBOV, ebolavirus de l'espècia del Zaire, és el més perillós dels virus coneguts causant de l'EVD, i és responsable de la major quantitat de brots.[24] El cinquè virus, el virus Reston (RESTV, de l'anglès), no es creu que causi malalties en els éssers humans, però ha causat malalties en altres primats.[25][26] Tots els cinc virus estan estretament relacionats amb els marburgvirus.[23]

  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 «Ebola virus disease Fact sheet No. 103». World Health Organization, setembre 2014.
  2. ↑ 2,0 2,1 Ruzek, edited by Sunit K. Singh, Daniel. Viral hemorrhagic fevers. Boca Raton: CRC Press, Taylor & Francis Group, 2014, p. 444. ISBN 9781439884294. 
  3. ↑ «2014 Ebola Virus Disease (EVD) outbreak in West Africa». WHO, 21-04-2014. [Consulta: 3 agost 2014].
  4. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades CDCBreast2014
  5. ↑ «Guidance for Safe Handling of Human Remains of Ebola Patients in U. S. Hospitals and Mortuaries». [Consulta: 10 octubre 2014].
  6. ↑ «Ebola Viral Disease Outbreak — West Africa, 2014», 27-06-2014. [Consulta: 26 juny 2014].
  7. ↑ «Ebola Response Roadmap Situation Report Update», 25-10-2014. [Consulta: 26 octubre 2014].
  8. ↑ «CDC urges all US residents to avoid nonessential travel to Liberia, Guinea and Sierra Leone because of an unprecedented outbreak of Ebola.», 31-07-2014. [Consulta: 2 agost 2014].
  9. ↑ «Outbreak of Ebola in Guinea, Liberia and Sierra Leone», 04-08-2014. [Consulta: 5 agost 2014].
  10. ↑ 10,0 10,1 «Ebola Hemorrhagic Fever Signs and Symptoms», 28-01-2014. [Consulta: 2 agost 2014].
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 Goeijenbier M, van Kampen JJ, Reusken CB, Koopmans MP, van Gorp EC «Ebola virus disease: a review on epidemiology, symptoms, treatment and pathogenesis». Neth J Med, 72, 9, novembre 2014, pàg. 442–8. PMID: 25387613.
  12. ↑ «On the Quarantine Period for Ebola Virus». PLOS Currents Outbreaks, 14-10-2014. DOI: 10.1371/currents.outbreaks.2ab4b76ba7263ff0f084766e43abbd89.
  13. ↑ 13,0 13,1 Gatherer D «The 2014 Ebola virus disease outbreak in West Africa». J Gen Virol, 95, Pt 8, agost 2014, pàg. 1619–1624. DOI: 10.1099/vir.0.067199-0. PMID: 24795448.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 14,5 Magill, Alan. Hunter's tropical medicine and emerging infectious diseases.. 9a ed.. Nova York: Saunders, 2013, p. 332. ISBN 9781416043904. 
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 Hoenen T, Groseth A, Falzarano D, Feldmann H «Ebola virus: unravelling pathogenesis to combat a deadly disease». Trends in Molecular Medicine, 12, 5, maig 2006, pàg. 206–215. DOI: 10.1016/j.molmed.2006.03.006. PMID: 16616875.
  16. ↑ Simpson DIH. «Marburg and Ebola virus infections: a guide for their diagnosis, management, and control» (PDF). WHO Offset Publication No. 36 p. 10f, 1977.
  17. ↑ «Ebola Virus, Clinical Presentation». Medscape. [Consulta: 30 juliol 2012].
  18. ↑ «Appendix A: Disease-Specific Chapters». Chapter: Hemorrhagic fevers caused by: i) Ebola virus and ii) Marburg virus and iii) Other viral causes including bunyaviruses, arenaviruses, and flaviviruses. Ministry of Health and Long-Term Care. [Consulta: 9 octubre 2014].
  19. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Feldmann2011
  20. ↑ Fisher-Hoch SP, Platt GS, Neild GH, Southee T, Baskerville A, Raymond RT, Lloyd G, Simpson DI «Pathophysiology of shock and hemorrhage in a fulminating viral infection (Ebola)». J. Infect. Dis., 152, 5, novembre 1985, pàg. 887–894. DOI: 10.1093/infdis/152.5.887. PMID: 4045253.
  21. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Tosh2014
  22. ↑ 22,0 22,1 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades CDC2014QAT
  23. ↑ 23,0 23,1 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Hoenen2012
  24. ↑ Kuhn JH, Becker S, Ebihara H, Geisbert TW, Johnson KM, Kawaoka Y, Lipkin WI, Negredo AI, Netesov SV, Nichol ST, Palacios G, Peters CJ, Tenorio A, Volchkov VE, Jahrling PB «Proposal for a revised taxonomy of the family Filoviridae: Classification, names of taxa and viruses, and virus abbreviations». Archives of Virology, vol. 155, 12, December 2010, pàg. 2083–103. DOI: 10.1007/s00705-010-0814-x. PMC: 3074192. PMID: 21046175.
  25. ↑ Spickler, Anna. «Ebolavirus and Marburgvirus Infections».
  26. ↑ «About Ebola Virus Disease». CDC. [Consulta: 18 octubre 2014].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Febre_hemorràgica_de_l%27Ebola&oldid=14699916»