Febre hemorràgica de l'Ebola: diferència entre les revisions

Modifica els enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Línia 110: Línia 110:
=== Cas inicial===
=== Cas inicial===
<!-- D'animals a humans -->
<!-- D'animals a humans -->
El [[reservori natural]] d'Ebola encara no s'ha confirmat; no obstant això, els ratpenats són considerats com les espècies candidates més probables. [35] Es van trobar tres tipus de ratpenats de la fruita ([[Hypsignathus monstrosus]], [[Epomops franqueti]] i [[Myonycteris torquata]]) que podien portar possiblement el virus sense emmalaltir. [54] Al 2013, si altres animals estan involucrats en la seva propagació no es coneix. [53] Les plantes, [[artròpodes]] i aus també s'han considerat possibles reservoris virals. [1]
El [[reservori natural]] d'Ebola encara no s'ha confirmat; no obstant això, els ratpenats són considerats com les espècies candidates més probables.<ref name="Chowell2014">{{cite journal|author=Chowell G, Nishiura H|title=Transmission dynamics and control of Ebola virus disease (EVD): a review|journal=BMC Med|volume=12|issue=1|pages=196|date=October 2014|pmid=25300956|pmc=4207625|doi=10.1186/s12916-014-0196-0}}</ref> Es van trobar tres tipus de ratpenats de la fruita ([[Hypsignathus monstrosus]], [[Epomops franqueti]] i [[Myonycteris torquata]]) que podien portar possiblement el virus sense emmalaltir.<ref>{{cite journal|author=Laupland KB, Valiquette L|title=Ebola virus disease|journal=Can J Infect Dis Med Microbiol|volume=25|issue=3|pages=128–9|date=May 2014|pmid=25285105|pmc=4173971}}</ref> Al 2013, si altres animals estan involucrats en la seva propagació no es coneix. [53] Les plantes, [[artròpodes]] i aus també s'han considerat possibles reservoris virals.<ref name=WHO2014/>

Revisió del 16:13, 24 gen 2015

Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. Un viquipedista hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat.
Plantilla:Infotaula malaltiafebre hemorrágica de l'Ebola
Dues infermeres atenent el pacient número 3 de febre hemorràgica de l'Ebola (1976) modifica
Tipusfebre hemorràgica vírica, infecció per Filoviridae, infecció vírica, infecció nosocomial i malaltia Modifica el valor a Wikidata
EpònimEbola Modifica el valor a Wikidata
Especialitatinfectologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Símptomesnàusea, vòmit, cefalàlgia, diarrea, febre, exantema, dispnea, artràlgia, conjuntivitis, hemorràgia, epistaxi, hemorràgia interna, miàlgia, dolor abdominal i enverinament Modifica el valor a Wikidata
Exàmensexploració física, hemograma, ELISA, cultiu viral, reacció en cadena de la polimerasa, microscopi electrònic i immunofluorescència Modifica el valor a Wikidata
Tractamentanalgèsic, transfusió de sang, hidratació, plasma sanguini, antipirètic, reposició de líquids per via intravenosa i tractament simptomàtic Modifica el valor a Wikidata
Patogènia
Transmissió patògenatransmissió per contacte i transmissió per hemocontacte de patogen Modifica el valor a Wikidata
Causat perEbolavirus i virus d'Ebola Modifica el valor a Wikidata
Causa debrot d'Ebola a l'Àfrica de l'oest de 2014 Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-111D60.0 i 1D60.01 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10A98.4
CIM-9065.8
CIAPA77 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
DiseasesDB18043
MedlinePlus001339
eMedicinemed/626
MeSHD019142 Modifica el valor a Wikidata
Orphanet319218 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0282687 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:4325 Modifica el valor a Wikidata


Símptomes

Micrografia electrònica del virus de l'Ebola
Diagrama dels símptomes de la febre hemorràgica de l'Ebola.[1]

[2] Els símptomes clínics són molt similars als símptomes de la febre de Marburg. Les diferències en la gravetat de la malaltia i la taxa de mortalitat en els brots epidèmics a diverses regions estan associades amb les diferències biològiques i antigèniques entre les soques del virus. La malaltia comença amb una forta sensació de debilitat, mal de cap intens, dolors musculars, diarrea, dolor abdominal, mal de coll. Posteriorment hi ha una tos seca, erupcions cutànies, dolors punxants al pit i es desenvolupen signes de deshidratació; en alguns casos s'arriben a hemorràgies internes i externes.[2]

En l'estudi de la sang es detecten símptomes de leucocitosi neutrofílica, trombocitopènia i anèmia. La mort es produeix en general en la segona setmana de la malaltia a causa d'hemorràgia i xoc.

[2] A l'Àfrica s'han comprovat casos d'infecció associats a la manipulació de ximpanzés, goril·les, ratpenats de la fruita, micos, antílops dels boscos i porcs-espins infectats que havien estat trobats morts o malalts en la selva, encara que es considera que els rat-penats de la fruita de la família Pteropodidae són l'hoste natural del virus.[2]

Diagnòstic

El reconeixement es basa en estudis epidemiològics (romandre a una àrea endèmica, amb el contacte amb el pacient, entre altres) i els símptomes clínics característics. Proves de laboratori especialitzades detecten antigens específics i/o gens del virus. Els anticossos contra el virus es poden determinar i el virus pot ser aïllat en cultiu cel·lular. Les proves en les mostres de sang s'associen amb un major risc d'infecció i s'han de dur a terme en el nivell màxim de protecció biològica (Nivell 4 de risc biològic). També s'analitzen mostres de saliva i orina.


Tractament

Pacients malalts d'Ebola a l'hospital de Gulu, Uganda, durant el brot d'octubre de 2002

No hi ha cap tractament ni vacuna específics.[2] El tractament és principalment de suport contra la malaltia i inclou reduir al mínim els procediments invasius, balancejant els fluids i electròlits per contrarestar la deshidratació, l'administració d'anticoagulants en la infecció primerenca per prevenir o controlar la coagulació intravascular disseminada, l'administració de procoagulants en la infecció tardana per controlar hemorràgies, mantenir els nivells d'oxigen, el maneig del dolor, i l'administració d'antibiòtics o antimicòtics per al tractament d'infeccions secundàries.[3]

Vegeu també

Referències

  1. ↑ Ebola Hemorrhagic Fever from Centers for Disease Control and Prevention
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Las claves de un virus letal que ha matado ya a 932 personas» (en castellà). El País. [Consulta: 9 agost 2014].
  3. ↑ Bausch, D. G.; Feldmann, H.; Geisbert, T. W.; Bray, M.; Sprecher, A. G.; Boumandouki, P.; Rollin, P. E.; Roth, C. «Outbreaks of Filovirus Hemorrhagic Fever: Time to Refocus on the Patient». The Journal of Infectious Diseases, 196, 2007, pàg. S136–S141. DOI: 10.1086/520542. PMID: 17940941.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Febre hemorràgica de l'Ebola


La malaltia del virus Ebola (també febre hemorràgica de l'Ebola, EVD o EHF, segons les inicials en anglès), o simplement Ebola, és una malaltia dels éssers humans i altres primats causada per ebolavirus. Els signes i símptomes solen començar entre dos dies i tres setmanes després de contraure el virus com a febre, mal de coll, dolors musculars, i mals de cap. Llavors apareixen vòmits, diarrea i erupció que generalment segueixen, juntament amb la disminució de la funció del fetge i els ronyons. En aquest moment algunes persones comencen a sagnar tant interna com externament.[1] La malaltia té un alt risc de mort, matant a entre 25 per cent i el 90 per cent dels infectats amb el virus, amb una mitjana cap a 50 per cent.[1] La mort es dóna sovint a causa de la baixa pressió sanguínia per la pèrdua de líquids, i en general es produeix 6-16 dies després que apareguin els símptomes.[2]

El primer brot documentat d'Ebola va succeir el 1976 en l'antic Zaire (actualment República Democràtica del Congo), on es van detectar 318 casos i 280 morts amb una taxa de mortalitat del 88%.[3] Aquest brot va ser causat pel virus Ebola-Zaire, una de les soques més epidèmiques i mortals de la història. Els brots de les febres hemorràgiques virals tenen una taxa de mortalitat de fins al 90%.[4]


El virus es propaga per contacte directe amb sang o altres fluids corporals d'un infectat humà o un altre animal.[1] La infecció amb el virus també pot ocórrer per contacte directe amb un objecte o superfície recentment contaminats.[1] La propagació de la malaltia a través de la aire no s'ha documentat en el medi natural.[5] L'EBOV es pot propagar pel semen o llet materna durant diverses setmanes o mesos després de la recuperació.[1][6] Els ratpenats de la fruita d'Àfrica es creu que són el suport normal en la naturalesa, capaços de propagar el virus sense ser afectats per ell. Els éssers humans s'infecten per contacte amb els ratpenats o amb un animal viu o mort que ha estat infectat pels ratpenats. Després de produir-se la infecció humana, la malaltia també pot disseminar-se entre les persones. Altres malalties, com la malària, el còlera, la febre tifoide, la meningitis i altres febres hemorràgiques virals poden semblar-se a la malaltia de l'Ebola. Les mostres de sang s'assagen per ARN viral, anticossos virals o per al propi virus per confirmar el diagnòstic.[1]


El control dels brots requereix serveis mèdics coordinats, juntament amb un cert nivell de compromís amb la comunitat. Els serveis mèdics inclouen: la ràpida detecció dels casos de la malaltia, el rastreig de contactes dels que han estat en contacte amb persones infectades, l'accés ràpid als serveis de laboratori, cura i maneig dels que estan infectats i la disposició adequada dels morts a través de la incineració o l'enterrament.[1][7] la prevenció inclou la limitació de la propagació de malalties d'animals infectats als éssers humans.[1] Això es pot fer pel maneig de carn d'animals silvestres potencialment infectats només amb roba protectora i per la cocció a fons abans del seu consum.[1] també inclou l'ús de roba protectora adequada i rentat de mans quan s'està al voltant d'una persona amb la malaltia.[1] Les mostres de fluids corporals i teixits de persones amb la malaltia han de ser manejats amb precaució especial.[1]

Cap tractament específic ni vacuna per al virus està disponible al mercat, tot i que s'estan estudiant una sèrie de tractaments potencials. Els esforços per ajudar a les persones infectades són de suport; que inclouen ja sigui la teràpia de rehidratació oral (begudes lleugerament ensucrades i aigua salada) o l'administració de líquids per via intravenosa, així com tractament dels símptomes. Aquesta atenció de suport millora dels resultats. La malaltia de l'Ebola va ser identificada per primera vegada el 1976 en una zona del Sudan (ara part del Sudan del Sud), i al Zaire (avui República Democràtica del Congo). La malaltia generalment es presenta en brots en les regions tropicals de l'Àfrica sudsahariana.[1] Durant el 2013, l'Organització Mundial de la Salut va comunicar un total de 1.716 casos en 24 brots.[1][8] El major brot fins a la data és l'epidèmia en curs a l'Àfrica occidental, que se centra a Guinea, Sierra Leone i Libèria.[9][10][11] l'1 de desembre de 2014, aquest brot té 17.290 casos reportats amb els consegüents 6.460 morts. [10] [11]

Signes i símptomes

Signes i símptomes de l'Ebola[12]

El període de temps entre l'exposició al virus i l'aparició de símptomes (període d'incubació) és d'entre 2 a 21 dies.[3][1][12] Molt sovint és entre 4 a 10 dies.[13] No obstant això, les recents estimacions basades en models matemàtics prediuen que al voltant del 5% dels casos pot trigar més de 21 dies en desenvolupar-se.[14]

Els símptomes solen començar amb una etapa semblant a una grip sobtada caracteritzada per cansament, febre, debilitat, pèrdua de gana, dolor muscular, dolor en les articulacions, mal de cap i mal de coll.[1][13][15][16] La febre sol ser superior a 38,3 ° C (100,9 ° F).[17] Això és sovint seguit de vòmits, diarrea i dolor abdominal.[16] A continuació, es pot produir dificultat per respirar i dolor al pit, juntament amb inflor, mal de cap i confusió.[16] En aproximadament la meitat dels casos, la pell pot desenvolupar una erupció maculopapular (una àrea vermella plana coberta de petites protuberàncies), que pot ser vista de 5 a 7 dies després de l'inici dels símptomes.[13][17]

En alguns casos, es pot produir una hemorràgia interna i externa.[1] Això comença típicament cinc a set dies després dels primers símptomes.[18] Totes les persones infectades mostren certa disminució de la coagulació de la sang.[17] S'ha informat en el 40-50 per cent dels casos de sagnat de les mucoses o dels llocs de puncions d'agulla.[19] Això pot provocar el vòmit de sang, tos amb sang o sang a la femta.[20] Les hemorràgies a la pell pot crear petèquies, púrpura, equimosi o hematomes (especialment al voltant dels punts d'injecció d'agulla).[21] També es pot produir el sagnat en la part blanca dels ulls. El sagnat abundant és poc freqüent, i si es produeix, en general es troba dins del tracte gastrointestinal.[17][22]

La recuperació pot començar entre 7 i 14 dies després de l'inici dels símptomes.[16] La mort, si es produeix, es dóna normalment de 6 a 16 dies des de l'inici dels símptomes i és sovint a causa de la baixa pressió sanguínia per la pèrdua de líquids.[2] En general, el sagnat sovint indica un pitjor resultat, i aquesta pèrdua de sang pot causar la mort.[15] La gent sovint es troba en estat de coma, prop del final de la vida.[16] Els que sobreviuen sovint tenen continu dolor muscular i a les articulacions, inflamació del fetge, disminució de l'audició, i poden tenir símptomes del cos com ara sensació de cansament, debilitat continuada, disminució de la gana i dificultat per tornar al pes anterior a la malaltia.[16][23] A més es desenvolupen anticossos contra l'Ebola que duren com a mínim 10 anys, però no està clar si són immunes a les infeccions repetides.[24] Si algú sobreviu a l'Ebola, ja no pot transmetre la malaltia.[24]


Causa

Article principal: Virus d'Ebola

EVD (Ebola virus disease, en anglès) en els éssers humans és causada per quatre dels cinc virus del gènere virus Ebola. Els quatre són virus de Bundibugyo (BDBV, de l'anglès), virus de Sudan (SUDV, de l'anglès), virus del Bosc de Taï (TAFV, de l'anglès) i un simplement anomenat virus de l'Ébola (EBOV, anteriorment virus Ebola Zaire).[25] L'EBOV, ebolavirus de l'espècia del Zaire, és el més perillós dels virus coneguts causant de l'EVD, i és responsable de la major quantitat de brots.[26] El cinquè virus, el virus Reston (RESTV, de l'anglès), no es creu que causi malalties en els éssers humans, però ha causat malalties en altres primats.[27][28] Tots els cinc virus estan estretament relacionats amb els marburgvirus.[25]El virus d'Ebola es va introduir en la població humana a conseqüència d'un contacte estret amb la sang, secrecions, òrgans o altres líquids corporals d'animals infectats.[3]

Transmissió

Entre les persones, la malaltia d'Ebola s'estén només per contacte directe amb la sang o els fluids corporals d'una persona que ha desenvolupat símptomes de la malaltia.[29][30][31] Els fluids corporals que poden contenir virus ebola inclouen saliva, moc, vòmit, excrements, la suor, les llàgrimes, la llet materna, l'orina i el semen.[24] l'OMS estableix que només les persones que estan molt malaltes poden transmetre la malaltia d'Ebola a la saliva, i el conjunt de virus no s'ha informat que es transmeti a través de la suor. La majoria de les persones transmeten el virus a través de la sang, excrements i vòmit.[32] Els Punts d'entrada per al virus inclouen el nas, la boca, els ulls, ferides obertes, talls i abrasions.[24] L'Ebola es pot propagar a través de gotes grans; no obstant això, es creu que això passa només quan una persona està molt malalta.[33] Pot passar si una persona es esquitxada amb gotes.[33] El contacte amb superfícies o objectes contaminats pel virus, en particular les agulles i xeringues, també pot transmetre la infecció.[34][35] El virus és capaç de sobreviure en objectes durant unes poques hores en un estat sec i pot sobreviure durant uns dies dins dels fluids corporals.[24]

El virus de l'Ebola pot ser capaç de persistir per fins a 8 setmanes en el semen dels supervivents després que s'hagin recuperat, el que podria conduir a infeccions a través de les relacions sexuals.[1] L'Ebola també es pot transmetre per la llet materna de les dones després de la recuperació, i és no es coneix quan és segur alletar de nou. En cas contrari, les persones que s'han recuperat no són infeccioses.[34]

El potencial per a les infeccions generalitzades en els països amb sistemes mèdics capaços d'observar els procediments d'aïllament mèdics correctes es considera baix.[36] En general, quan algú té símptomes de la malaltia, és incapaç de viatjar sense assistència.[37]

Els cadàvers romanen infecciosos; per tant, les persones que manipulen restes humans en les pràctiques com els rituals funeraris tradicionals o processos més moderns com ara embalsamament es troben en risc.[36] El 69% dels casos d'infeccions de Ebola a Guinea durant el brot de 2014 es creu que han estat contagiat a través de la protecció (o per inadequadament protegits) el entrar en contacte amb cadàvers infectats durant certs rituals funeraris de Guinea.[38][39]

Els treballadors de la salut que tracten a les persones infectades es troben en major risc de ser infectats pel virus.[34] El risc augmenta quan aquests treballadors no tenen roba de protecció adequada, com màscares, bates, guants i protecció per als ulls; no ho usen correctament; o gestionen roba contaminada incorrectament.[34] Aquest risc és particularment comú en algunes parts d'Àfrica, on els sistemes de salut funcionen malament i on la malaltia es presenta principalment.[40] La transmissió nosocomial també ha passat en alguns països africans com a resultat de la reutilització d'agulles .[41][42] Alguns centres d'atenció de la salut que atenen les persones amb la malaltia no tenen aigua corrent.[43] En els Estats Units la propagació a dos treballadors metges que tracten a pacients infectats ha provocat crítiques a la formació i als procediments inadequats.[44]

Transmissió per aire

De la transmissió d'humà a humà del virus d'Ebola per l'aire no s'ha informat durant els brots de la febre hemorràgica[5] i la transmissió per l'aire només s'ha demostrat en molt estrictes condicions de laboratori, i només dels porcs als primats, però no dels primats als primats.[29][35] La propagació del virus per l'aigua o els aliments, amb excepció de la carn de caça, tampoc s'ha observat.[34][35] No s'han notificat propagació per moscards o altres insectes.[34]

Es creu que l'aparent manca de transmissió aèria entre els éssers humans per ser deguda a baixos nivells de virus en els pulmons i altres parts del sistema respiratori dels primats, la qual cosa els fa insuficients per causar noves infeccions.[45] Un nombre d'estudis que examinen la transmissió aèria en termes generals conclou que la transmissió dels porcs a primats podria succeir sense contacte directe, perquè a diferència dels éssers humans i els primats, els porcs amb febre hemorràgica d'Ebola arriben a tenir concentracions molt altes d'ebolavirus en els seus pulmons, i no al seu torrent sanguini.[46] Per tant els porcs amb febre hemorràgica d'Ebola poden transmetre la malaltia a través de gotetes en l'aire o a terra quan esternuden o tussen.[47] Per contra, els éssers humans i altres primats acumulen el virus a través de tot el seu cos i, específicament, a la sang, però no gaire en els seus pulmons.[47] Es creu que aquesta és la raó els investigadors han observat la transmissió de porc a primat sense contacte físic, però no s'ha trobat evidència de que primats s'hagin infectat sense contacte real, fins i tot en experiments en els que primats infectats i no infectats comparteixen el mateix aire.[46][47]

Cas inicial

El reservori natural d'Ebola encara no s'ha confirmat; no obstant això, els ratpenats són considerats com les espècies candidates més probables.[35] Es van trobar tres tipus de ratpenats de la fruita (Hypsignathus monstrosus, Epomops franqueti i Myonycteris torquata) que podien portar possiblement el virus sense emmalaltir.[48] Al 2013, si altres animals estan involucrats en la seva propagació no es coneix. [53] Les plantes, artròpodes i aus també s'han considerat possibles reservoris virals.[1]

  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 «Ebola virus disease Fact sheet No. 103». World Health Organization, setembre 2014.
  2. ↑ 2,0 2,1 Ruzek, edited by Sunit K. Singh, Daniel. Viral hemorrhagic fevers. Boca Raton: CRC Press, Taylor & Francis Group, 2014, p. 444. ISBN 9781439884294. 
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «Las claves de un virus letal que ha matado ya a 932 personas» (en castellà). El País. [Consulta: 9 agost 2014].
  4. ↑ King, John W. «Ebola Virus».
  5. ↑ 5,0 5,1 «2014 Ebola Virus Disease (EVD) outbreak in West Africa». WHO, 21-04-2014. [Consulta: 3 agost 2014].
  6. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades CDCBreast2014
  7. ↑ «Guidance for Safe Handling of Human Remains of Ebola Patients in U. S. Hospitals and Mortuaries». [Consulta: 10 octubre 2014].
  8. ↑ «Ebola Viral Disease Outbreak — West Africa, 2014», 27-06-2014. [Consulta: 26 juny 2014].
  9. ↑ «Ebola Response Roadmap Situation Report Update», 25-10-2014. [Consulta: 26 octubre 2014].
  10. ↑ «CDC urges all US residents to avoid nonessential travel to Liberia, Guinea and Sierra Leone because of an unprecedented outbreak of Ebola.», 31-07-2014. [Consulta: 2 agost 2014].
  11. ↑ «Outbreak of Ebola in Guinea, Liberia and Sierra Leone», 04-08-2014. [Consulta: 5 agost 2014].
  12. ↑ 12,0 12,1 «Ebola Hemorrhagic Fever Signs and Symptoms», 28-01-2014. [Consulta: 2 agost 2014].
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 Goeijenbier M, van Kampen JJ, Reusken CB, Koopmans MP, van Gorp EC «Ebola virus disease: a review on epidemiology, symptoms, treatment and pathogenesis». Neth J Med, 72, 9, novembre 2014, pàg. 442–8. PMID: 25387613.
  14. ↑ «On the Quarantine Period for Ebola Virus». PLOS Currents Outbreaks, 14-10-2014. DOI: 10.1371/currents.outbreaks.2ab4b76ba7263ff0f084766e43abbd89.
  15. ↑ 15,0 15,1 Gatherer D «The 2014 Ebola virus disease outbreak in West Africa». J Gen Virol, 95, Pt 8, agost 2014, pàg. 1619–1624. DOI: 10.1099/vir.0.067199-0. PMID: 24795448.
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 16,4 16,5 Magill, Alan. Hunter's tropical medicine and emerging infectious diseases.. 9a ed.. Nova York: Saunders, 2013, p. 332. ISBN 9781416043904. 
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 17,3 Hoenen T, Groseth A, Falzarano D, Feldmann H «Ebola virus: unravelling pathogenesis to combat a deadly disease». Trends in Molecular Medicine, 12, 5, maig 2006, pàg. 206–215. DOI: 10.1016/j.molmed.2006.03.006. PMID: 16616875.
  18. ↑ Simpson DIH. «Marburg and Ebola virus infections: a guide for their diagnosis, management, and control» (PDF). WHO Offset Publication No. 36 p. 10f, 1977.
  19. ↑ «Ebola Virus, Clinical Presentation». Medscape. [Consulta: 30 juliol 2012].
  20. ↑ «Appendix A: Disease-Specific Chapters». Chapter: Hemorrhagic fevers caused by: i) Ebola virus and ii) Marburg virus and iii) Other viral causes including bunyaviruses, arenaviruses, and flaviviruses. Ministry of Health and Long-Term Care. [Consulta: 9 octubre 2014].
  21. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Feldmann2011
  22. ↑ Fisher-Hoch SP, Platt GS, Neild GH, Southee T, Baskerville A, Raymond RT, Lloyd G, Simpson DI «Pathophysiology of shock and hemorrhage in a fulminating viral infection (Ebola)». J. Infect. Dis., 152, 5, novembre 1985, pàg. 887–894. DOI: 10.1093/infdis/152.5.887. PMID: 4045253.
  23. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Tosh2014
  24. ↑ 24,0 24,1 24,2 24,3 24,4 «Q&A on Transmission, Ebola», setembre 2014. [Consulta: 3 octubre 2014].
  25. ↑ 25,0 25,1 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Hoenen2012
  26. ↑ Kuhn JH, Becker S, Ebihara H, Geisbert TW, Johnson KM, Kawaoka Y, Lipkin WI, Negredo AI, Netesov SV, Nichol ST, Palacios G, Peters CJ, Tenorio A, Volchkov VE, Jahrling PB «Proposal for a revised taxonomy of the family Filoviridae: Classification, names of taxa and viruses, and virus abbreviations». Archives of Virology, 155, 12, desembre 2010, pàg. 2083–103. DOI: 10.1007/s00705-010-0814-x. PMC: 3074192. PMID: 21046175.
  27. ↑ «Ebolavirus and Marburgvirus Infections».
  28. ↑ «About Ebola Virus Disease». [Consulta: 18 octubre 2014].
  29. ↑ 29,0 29,1 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Funk2014
  30. ↑ «Ebola (Ebola Virus Disease) Transmission», 05-11-2014. [Consulta: 7 novembre 2014].
  31. ↑ Drazen JM, Kanapathipillai R, Campion EW, Rubin EJ, Hammer SM, Morrissey S, Baden LR «Ebola and quarantine». N Engl J Med, 371, 21, novembre 2014, pàg. 2029–30. DOI: 10.1056/NEJMe1413139. PMID: 25347231.
  32. ↑ Donald G. McNeil Jr. «Ask Well: How Does Ebola Spread? How Long Can the Virus Survive?». The New York Times, 03-10-2014. [Consulta: 24 octubre 2014].
  33. ↑ 33,0 33,1 «How Ebola Is Spread» (PDF). Centers for Disease Control and Prevention (CDC), 01-11-2014.
  34. ↑ 34,0 34,1 34,2 34,3 34,4 34,5 «Transmission», 17-10-2014. [Consulta: 18 octubre 2014].
  35. ↑ 35,0 35,1 35,2 35,3 Chowell G, Nishiura H «Transmission dynamics and control of Ebola virus disease (EVD): a review». BMC Med, vol. 12, 1, October 2014, pàg. 196. DOI: 10.1186/s12916-014-0196-0. PMC: 4207625. PMID: 25300956.
  36. ↑ 36,0 36,1 «CDC Telebriefing on Ebola outbreak in West Africa», 28-07-2014. [Consulta: 3 agost 2014].
  37. ↑ «Air travel is low-risk for Ebola transmission», 14-08-2014.
  38. ↑ Chan M «Ebola virus disease in West Africa—no early end to the outbreak». N Engl J Med, 371, 13, setembre 2014, pàg. 1183–5. DOI: 10.1056/NEJMp1409859. PMID: 25140856.
  39. ↑ «Sierra Leone: a traditional healer and a funeral». World Health Organization. [Consulta: 6 octubre 2014].
  40. ↑ «The 2014 Ebola Outbreak: International and U.S. Responses» (pdf), 26-08-2014. [Consulta: 9 setembre 2014].
  41. ↑ Emerging infectious diseases trends and issues. 2a ed.. New York: Springer, 2007, p. 141. ISBN 9780826103505. 
  42. ↑ Hunter's tropical medicine and emerging infectious disease. 9a ed.. London, New York: Elsevier, 2013, p. 170–172. OCLC 822525408. 
  43. ↑ «Questions and Answers on Ebola | Ebola Hemorrhagic Fever | CDC». CDC.
  44. ↑ «Ebola in Texas: Second Health Care Worker Tests Positive», 15-10-2014.
  45. ↑ Irving WL «Ebola virus transmission». International Journal of Experimental Pathology, vol. 76, 4, August 1995, pàg. 225–6. PMC: 1997188. PMID: 7547434.
  46. ↑ 46,0 46,1 http://www.virology.ws/2014/09/27/transmission-of-ebola-virus/
  47. ↑ 47,0 47,1 47,2 Weingartl, HM; Embury-Hyatt, C; Nfon, C; Leung, A; Smith, G; Kobinger, G «Transmission of Ebola virus from pigs to non-human primates.». Scientific reports, vol. 2, 2012, pàg. 811. DOI: 10.1038/srep00811. PMC: 3498927. PMID: 23155478.
  48. ↑ Laupland KB, Valiquette L «Ebola virus disease». Can J Infect Dis Med Microbiol, vol. 25, 3, May 2014, pàg. 128–9. PMC: 4173971. PMID: 25285105.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Febre_hemorràgica_de_l%27Ebola&oldid=14735693»