Virus del Zika: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Línia 50: Línia 50:
== Prevenció ==
== Prevenció ==
És un consens que el virus es transmet pels mosquits i, per això, el control del vector és un element essencial per reduir la incidència de la malaltia.
És un consens que el virus es transmet pels mosquits i, per això, el control del vector és un element essencial per reduir la incidència de la malaltia.

Fa poc, s'ha proposat una sistematització metodològica d'[[Accés obert|accés obert]] en la recerca de nous [[fàrmacs]], per tractar amb eficàcia aquest tipus [[Infecció vírica|d'infecció vírica]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Ekins, S|títol=Open drug discovery for the Zika virus|publicació=F1000Res|pàgines=pp. 150|volum=2016 Feb 9; 5|pmid=27134728|PMCID=PMC4841202|doi=10.12688/f1000research.8013.1|url=http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4841202/|autor2=Mietchen, D|autor3=Coffee, M|autor4=''et al''|llengua=anglès|consulta=10 juliol 2016|}}</ref>


==Vegeu també ==
==Vegeu també ==

Revisió del 18:55, 10 jul 2016

Infotaula d'ésser viuVirus del Zika
Zika virus Modifica el valor a Wikidata

Imatge colorejada d'un microscopi electrònic de transmissió. Els virus, colorejats de blau, tenen 40 nm de diàmetre i presenten un embolcall extern i un nucli intern més dens Modifica el valor a Wikidata
Dades
Genomavirus d'ARN monocatenari positiu Modifica el valor a Wikidata
Malaltiainfecció del virus del Zika i microcefàlia Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
FamíliaFlaviviridae
GènereFlavivirus
EspècieZika virus Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
Epònimbosc de Zika Modifica el valor a Wikidata

El virus del Zika (ZIKV) [1] és un virus del gènere Flavivirus, família Flaviviridae, grup IV, sense classificar.[2] Té interès en medicina per produir la febre del Zika. La febre i el virus porten el nom del bosc de Zika, a Uganda, on el virus es va aïllar per primer cop el 1947.[3]

Les infeccions, conegudes com a febre del Zika, sovint no provoquen símptomes o són símptomes lleus. Des dels anys cinquanta, s'ha detectat la presència del virus dins d'un estret cinturó equatorial de l'Àfrica cap a Àsia. El 2014, el virus s'estengué a l'est a través de l'oceà Pacífic cap a la Polinèsia Francesa, després cap a l'illa de Pasqua i, el 2015, a Mèxic, Amèrica Central, el Carib i Amèrica del Sud, on el brot ha assolit el caràcter de pandèmia.[4]

El virus del Zika està relacionat amb els virus del dengue, la febre groga, l'encefalitis japonesa i el virus del Nil occidental. La malaltia que provoca és semblant a una forma tènue de dengue.[5]

Descripció

La febre del Zika és una malaltia relativament nova, causada per un virus que pertany a la família Flaviviridae. El virus es va identificar per primera vegada el 1947 en els boscos de Zika, a Uganda, i es va detectar en éssers vius mitjançant estudis serològics el 1952. El virus es va concentrar principalment a l'Àfrica. Va tenir caràcter epidèmic a l'oceà Pacífic i també es va localitzar a Malàisia i Micronèsia d'abril a juliol del 2007 (aquell any, a les illes Yap[6] dels Estats Federats de Micronèsia hi va haver un brot important amb 185 casos confirmats). L'abril del 2015, es va confirmar un brot de febre del Zika mitjançant la tècnica de RT-PCR[7] al Brasil, a la ciutat de Salvador de Bahia.

Epidemiologia

El primer cas conegut de febre del Zika es va documentar en un macaco rhesus (Macaca mulatta) en un arbre del bosc de Zika, Uganda, el 1947. Es van notificar també alguns brots a l'Àfrica tropical i en algunes zones del sud-est asiàtic.[8] El 1978 es va descriure un petit brot de febre aguda a Indonèsia a causa de la infecció pel virus del Zika. El virus es va concentrar principalment a l'Àfrica, tot i que també es va localitzar a Malàisia i Micronèsia (incloent-hi les illes Yap) d'abril a juliol del 2007. El primer brot important, amb 185 casos confirmats, es va detectar l'any 2007 a les illes Yap dels Estats Federats de Micronèsia. Aquesta va ser també la primera vegada que la febre del Zika es va manifestar fora de l'Àfrica i d'Àsia. El maig del 2015, el Brasil va informar oficialment dels seus primers 16 casos de la malaltia.[9]

El primer brot conegut fora de l'Àfrica i d'Àsia va ser reportat a l'illa de Yap, en la qual d'abril a juliol del 2007 es van confirmar 108 casos per PCR o mitjançant serologia i es van considerar sospitosos 72 casos més. Els símptomes més comuns van ser granellada, febre, artràlgies i conjuntivitis, però no es van reportar morts. Probablement, el mosquit Aedes hensilli, que era l'espècie predominant identificada a les illes Yap durant el brot, va ser el principal vector de transmissió i, tot i que es desconeix la manera com va arribar el virus a l'illa, se sospita que va introduir-s'hi a través de mosquits infectats o d'un humà portador.

El 27 de novembre del 2015, l'OMS va alertar de la possible relació d'aquest virus amb la microcefàlia,[10] i va detallar que fins al 30 de novembre del 2015 s'havien detectat 1.248 casos de microcefàlia en 14 estats del Brasil, que ara estan en investigació. Segons l'informe, en aquest país la incidència de microcefàlia en nounats ha augmentat 20 vegades des de l'any 2010: llavors es registraven 5 casos cada 100.000 nascuts, i cinc anys més tard se'n registraven gairebé 100 de cada 100.000.

El novembre del 2015, les autoritats sanitàries brasileres van començar a sospitar que la causa d'aquesta multiplicació de casos de microcefàlia era el virus del Zika. El 17 de novembre, l'Institut Osvaldo Cruz va detectar el virus del Zika en dues dones embarassades de Paraíba, els fetus de les quals havien estat diagnosticats de microcefàlia. El 28 de novembre del 2015, l'Institut Evandro Chagas de malalties tropicals va tornar a detectar el virus del Zika en la sang d'un bebè de l'estat de Pará que tenia microcefàlia i altres anomalies, i que va morir al cap de cinc minuts de néixer. Va ser en aquesta ocasió que el Ministeri de Salut del Brasil va establir per primera vegada la relació entre el virus i la microcefàlia, i l'ens de Vigilància en Salut Pública va alertar-ne. El mateix dia, l'entitat va notificar tres defuncions associades a la infecció pel virus del Zika, que corresponien a dos adults i un nounat.

El primer cas fatal va ser el d'un home adult sense cap trastorn neurològic, però diagnosticat de lupus eritematós, artritis reumatoide, alcoholisme i que havia fet un ús crònic de corticoides. Va ingressar amb sospita de dengue, però el diagnòstic final va ser infecció pel virus del Zika mitjançant la tècnica RT-PCR. Es va detectar el genoma del virus del Zika en mostra de sang, cervell, fetge, melsa i en una mescla de vísceres (ronyons, pulmons i cor). Addicionalment es va dur a terme una seqüenciació parcial del virus i es va identificar el Zika. El segon cas fatal va ser el d'una noia de 16 anys del municipi de Benevides, en l'estat de Pará. Tampoc no va presentar cap trastorn neurològic, i va ingressar al servei hospitalari amb sospita de dengue. Els símptomes (cefalea, nàusees i petèquies) van començar el 29 de setembre del 2015 i va morir a final del mes d'octubre. Es va confirmar infecció pel virus del Zika a través de la tècnica RT-PCR. El tercer cas fatal és el de cinc nounats.

Transmissió autòctona del virus del Zika

La primera constatació de la presència del virus del Zika a Amèrica va ser confirmada el febrer del 2014 a l'illa de Pasqua, a Xile. La presència del virus es va detectar fins al juny del mateix any en aquesta àrea. Fins a l'1 de desembre del 2015, eren 9 els estats membres de l'Organització Panamericana de la Salut que havien confirmat la presència local del virus del Zika: el Brasil, Xile (a l'illa de Pasqua), Colòmbia, El Salvador, Guatemala, Mèxic, Paraguai, Surinam i Veneçuela.[11]

El maig del 2015, es van confirmar els primers casos de transmissió al Brasil. Fins a l'1 de desembre del 2015, un total de 18 estats van confirmar la circulació autòctona del virus: regió nord (Amazones, Pará, Rondônia, Roraima i Tocantins), regió nord-est (Alagoas, Badia, Ceará, Maranhão, Paraíba, Pernambuco, Piauí i Rio Gran do Nord), regió sud-est (Espírito Santo, Rio de Janeiro i São Paulo), centre-oest (Mato Grosso) i regió sud (Paraná).[12]

L'octubre del 2015 les autoritats de salut de Colòmbia notificaren la detecció del primer cas autòcton d'infecció per virus del Zika al departament de Bolívar. Fins a desembre del 2015, 26 de les 36 entitats territorials van confirmar la circulació autòctona del virus. Colòmbia lidera la llista d'infectats amb 578 diagnòstics de 3.170 reportats. La regió del nord de Santander presenta la quantitat més gran d'infectats, amb 350 casos. A més a més, el novembre del 2015, El Salvador, Guatemala, Mèxic, Paraguai, Surinam i Veneçuela van confirmar casos de transmissió autòctona.[11]

Sent una malaltia infecciosa fortament emergent i en procés de ràpida extensió geogràfica, es considera una amenaça per a la salut mundial.[13]

Transmissió

Es transmet amb la picada d'un mosquit del gènere Aedes, com l'Aedes aegypti, que causa el dengue.

Diagnòstic

El virus del Zika pot ser identificat mitjançant una prova de RT-PCR en pacients greument malalts i per serologia mitjançant la detecció d'anticossos IgM específics a partir del cinquè dia posterior a l'aparició de la febre. És possible que es manifestin reaccions serològiques creuades amb altres flavivirus estretament relacionats, com el dengue.[14][15]

Vector

El virus del Zika és un flavivirus transmès per mosquits associats al virus del dengue. El virus va ser aïllat per primera vegada l'any 1947 a partir d'un macaco del bosc de Zika, a Uganda.

Prevenció

És un consens que el virus es transmet pels mosquits i, per això, el control del vector és un element essencial per reduir la incidència de la malaltia.

Fa poc, s'ha proposat una sistematització metodològica d'accés obert en la recerca de nous fàrmacs, per tractar amb eficàcia aquest tipus d'infecció vírica.[16]

Vegeu també

Referències

  1. ↑ «Virus del Zika». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 23 febrer 2016].
  2. ↑ "Zika virus: Health alerts in South America and Caribbean following fears illness may causi birth deformities" (anglès)
  3. ↑ «ATCC Product Sheet Zika virus (ATCC® VR84TM) Original Source: Blood from experimental forest sentinel rhesus monkey, Uganda, 1947». American Type Culture Collection. [Consulta: 4 febrer 2016].
  4. ↑ McKenna, Maryn. «Zika Virus: A New Threat and a New Kind of Pandemic». Germination. National Geographic, 13-01-2016. [Consulta: 6 febrer 2016].
  5. ↑ «Zika virus infection» (en anglès). [Consulta: 6 febrer 2016].
  6. ↑ RSOE
  7. ↑ «Identificat virus causador de la malaltia misteriosa a Salvador i a Veneçuela i en altres països RMS», 29-04-2015. [Consulta: 2 maig 2015].
  8. ↑ Simpson, DIH. Zika virus infection in man (1964). Trans. Roy. Soc. Trop. Med. Hyg., 58:335-338.
  9. ↑ Globo News May 14, 2015, Brazilian Health Ministry confirms first casis of zika in two states, http://g1.globo.com/bemestar/noticia/2015/05/ministerio-da-saude-confirma-16-casos-de-zika-virus-no-brasil.html
  10. ↑ «ZIKA». ZIKA.
  11. ↑ 11,0 11,1 «1 de desembre de 2015: Síndrome neurològica, anomalies congènites i infecció per virus Zika. Implicacions per a la salut pública en les Amèriques - Alerta epidemiològica» (en espanyol). [Consulta: 10 desembre 2015].
  12. ↑ Heukelbach, J; Alencar, CH; Kelvin, AA; et al «Zika virus outbreak in Brazil» (en anglès). J Infect Dev Ctries, 2016 Feb 28; 10 (2), pp. 116-20. DOI: 10.3855/jidc.8217. PMID: 26927450 [Consulta: 9 juliol 2016].
  13. ↑ Sikka, V; Chattu, VK; Popli, RK; et al «The Emergence of Zika Virus as a Global Health Security Threat: A Review and a Consensus Statement of the INDUSEM Joint working Group (JWG)» (en anglès). J Glob Infect Dis, 2016 Jan-Mar; 8(1), pp. 3-15. DOI: 10.4103/0974-777X.176140. PMID: 27013839 [Consulta: 9 juliol 2016].
  14. ↑ Faye O, Faye O, Dupressoir A, Weidmann M, Ndiaye M, Alpha Sall A «One-step RT-PCR for detection of Zika virus». J Clin Virol, 43, 1, pàg. 96?101. DOI: 10.1016/j.jcv.2008.05.005.
  15. ↑ «Genetic and serologic properties of Zika virus associated with an epidemic, Yap State, Micronèsia, 2007». Emerging Infectious Diseases, 14, pàg. 1232?9. DOI: 10.3201/eid1408.080287.
  16. ↑ Ekins, S; Mietchen, D; Coffee, M; et al «Open drug discovery for the Zika virus» (en anglès). F1000Res, 2016 Feb 9; 5, pp. 150. DOI: 10.12688/f1000research.8013.1. PMID: 27134728 [Consulta: 10 juliol 2016].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Virus del Zika


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Virus_del_Zika&oldid=17190889»