Edatisme: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Línia 30: Línia 30:


A més, factors d'aparença com les arrugues, el cabell gris o blanc a causa de les canes, postures i formes de caminar categoritzen el col·lectiu, donant suport a la perpetuació de la pràctica edatista.<ref>{{Ref-web|url=https://us.sagepub.com/sites/default/files/upm-binaries/50361_ch_9.pdf|títol=Understanding Age Stereotypes and Ageism. Understanding the Psychology of Diversity.|consulta=|llengua=anglès|editor=|data=}}</ref>
A més, factors d'aparença com les arrugues, el cabell gris o blanc a causa de les canes, postures i formes de caminar categoritzen el col·lectiu, donant suport a la perpetuació de la pràctica edatista.<ref>{{Ref-web|url=https://us.sagepub.com/sites/default/files/upm-binaries/50361_ch_9.pdf|títol=Understanding Age Stereotypes and Ageism. Understanding the Psychology of Diversity.|consulta=|llengua=anglès|editor=|data=}}</ref>

=== Edatisme laboral ===
Amb el fenòmen de l'envelliment de la població actual, s'esdevé a la feina la [[convivència]] de diferents [[Generació|generacions]]. Per tant, es manifesten (siguin [[Implícit|implícitament]] o [[Explícit|explícitament]]), [[Estigma (sociologia)|estigmes]] i [[Discriminació|discriminacions]] envers la gent gran.

L'edatisme a la feina es manifesta [[Cognició|cognitiva]], [[Afecte|afectiva]] i [[Conducta|conductualment]], de manera que els/les treballadors/es grans són percebuts negativament en comparació amb els/les seus/seves companys/es més joves. Per exemple, reben més conseqüències negatives al fer un projecte o realitzar una acció que no ha estat a l'altura segons l'[[empresa]] o el càrrec que tenen assignat.

A més, el prejudici laboral sobre el col·lectiu gran és tant que sorgeixen moltes dificultats per trobar feina, de rebre [[Oportunitat|oportunitats]] de desenvolupament dels seus coneixements i, sobretot, d'[[Ascens laboral|ascendir]] en les seves carreres professionals quan arriben a certa edat.

D'altra banda, el col·lectiu jove també pateix prejudicis i [[Explotació laboral|explotació]], ja que normalment quan s'introdueixen al món laboral són molt joves i encara no han finalitzat [[Educació terciària|estudis superiors]] per accedir a llocs de treball regularitzats. Per tant, al no tenir la experiència que normalment es demana en un [[Càrrec laboral|càrrec]] a la feina, són utilitzats de manera que acaben sent explotats laboralment, per tant són un col·lectiu en risc d'obtenir feines [[Precarietat laboral|precàries]].<ref>{{Ref-llibre|títol=Ageism in the Workplace|url=http://oxfordre.com/psychology/view/10.1093/acrefore/9780190236557.001.0001/acrefore-9780190236557-e-2|editorial=Oxford University Press|data=2017-03-29|volum=1|doi=10.1093/acrefore/9780190236557.013.2|llengua=en|nom=David M.|cognom=Cadiz|nom2=Amy C.|cognom2=Pytlovany|nom3=Donald M.|cognom3=Truxillo}}</ref>


=== Edatisme gerontològic en els mitjans de comunicació ===
=== Edatisme gerontològic en els mitjans de comunicació ===
Línia 85: Línia 94:


== Impacte i prevenció ==
== Impacte i prevenció ==
=== Edatisme i l'impacte en la salut ===
=== Edatisme a la sanitat i l'impacte en la salut ===
La discriminació per edat afecta a totes les persones (no com el sexisme i el racisme), perquè és l'única condició evolutiva que totes les persones hem de viure.<ref>Freixas, A. (2004). ''Envejecimiento y perspectiva de género''. En E. Barberá e I. Martínez Benlloch (Eds.), Psicología y Género (pp. 325-352). Madrid: Pearseon Prentice Hall.</ref>
La discriminació per edat afecta a totes les persones (no com el sexisme i el racisme), perquè és l'única condició evolutiva que totes les persones hem de viure.<ref>Freixas, A. (2004). ''Envejecimiento y perspectiva de género''. En E. Barberá e I. Martínez Benlloch (Eds.), Psicología y Género (pp. 325-352). Madrid: Pearseon Prentice Hall.</ref>. Tot i així, l'edatisme s'accentúa i vulnera encara més quan la persona pertany a una classe social baixa, el seu gènere és femení i pateix o s'aproxima al marge d'edat on es troba la possible situació de patir demència senil. <ref>{{Ref-publicació|cognom=Ayalon|nom=Liat|cognom2=Tesch-Römer|nom2=Clemens|article=Taking a closer look at ageism: self- and other-directed ageist attitudes and discrimination|publicació=European Journal of Ageing|llengua=en|url=https://doi.org/10.1007/s10433-016-0409-9|volum=14|exemplar=1|data=2017-03-01|pàgines=1–4|doi=10.1007/s10433-016-0409-9|issn=1613-9380|pmc=PMC5550624|pmid=28804389}}</ref>


L'edatisme és un obstacle important pel benestar dels/de les joves i la gent gran, encara que aquesta discriminació no està tan estudiada ni demostrada en els/les joves. Per aquesta raó, la generació de nens/es i adolescents ha atret menys l'atenció.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Bratt|nom=Christopher|cognom2=Abrams|nom2=Dominic|cognom3=Swift|nom3=Hannah J.|cognom4=Vauclair|nom4=Christin-Melanie|cognom5=Marques|nom5=Sibila|article=Perceived age discrimination across age in Europe: From an ageing society to a society for all ages.|publicació=Developmental Psychology|llengua=en|url=http://doi.apa.org/getdoi.cfm?doi=10.1037/dev0000398|volum=54|exemplar=1|data=2018-1|pàgines=167–180|doi=10.1037/dev0000398|issn=1939-0599|pmc=PMC5819819|pmid=29058935}}</ref>
L'edatisme és un obstacle important pel benestar dels/de les joves i la gent gran, encara que aquesta discriminació no està tan estudiada ni demostrada en els/les joves. Per aquesta raó, la generació de nens/es i adolescents ha atret menys l'atenció.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Bratt|nom=Christopher|cognom2=Abrams|nom2=Dominic|cognom3=Swift|nom3=Hannah J.|cognom4=Vauclair|nom4=Christin-Melanie|cognom5=Marques|nom5=Sibila|article=Perceived age discrimination across age in Europe: From an ageing society to a society for all ages.|publicació=Developmental Psychology|llengua=en|url=http://doi.apa.org/getdoi.cfm?doi=10.1037/dev0000398|volum=54|exemplar=1|data=2018-1|pàgines=167–180|doi=10.1037/dev0000398|issn=1939-0599|pmc=PMC5819819|pmid=29058935}}</ref>


L'edatisme es manifesta de manera explícita en el camp de la salut (de manera institucional) degut a que els costos i els procediments que s'han d'implantar i realitzar en el col·lectiu gran són costoses en comparació amb les que s'utilitzen en persones més joves. A més, com que l'esperança de vida ha incrementa durant els anys, acabarà afectant econòmicament al sector sanitari. És per això que el col·lectiu gran es veu afectat per la seva condició constantment en el marge sanitari. <ref>{{Ref-publicació|cognom=Robb|nom=Claire|cognom2=Chen|nom2=Hongbin|cognom3=Haley|nom3=William E.|article=Ageism in Mental Health and Health Care: A Critical Review|publicació=Journal of Clinical Geropsychology|llengua=en|url=https://doi.org/10.1023/A:1013013322947|volum=8|exemplar=1|data=2002-01-01|pàgines=1–12|doi=10.1023/A:1013013322947|issn=1573-3556}}</ref>
⚫
Té efectes nocius en la salut dels adults majors. Hi ha investigacions que demostren que els ancians i ancianes amb actituds negatives sobre l'envelliment poden viure 7,5 anys menys que aquells/es amb actituds positives.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Levy|nom=Becca R.|cognom2=Slade|nom2=Martin D.|cognom3=Kunkel|nom3=Suzanne R.|cognom4=Kasl|nom4=Stanislav V.|article=Longevity increased by positive self-perceptions of aging.|publicació=Journal of Personality and Social Psychology|url=http://dx.doi.org/10.1037//0022-3514.83.2.261|volum=83|exemplar=2|data=2002|pàgines=261–270|doi=10.1037//0022-3514.83.2.261|issn=0022-3514}}</ref> A més, s'ha demostrat que també provoca estrès cardiovascular, disminueix els nivells d'autoeficàcia i disminueix la productivitat.<ref>{{Ref-web|url=http://www.who.int/ageing/features/faq-ageism/en/|títol=WHO {{!}} Frequently Asked Questions: Ageism|consulta=2019-03-10}}</ref>

⚫
Té efectes nocius en la salut dels adults majors. Hi ha investigacions que demostren que els ancians i ancianes amb actituds negatives sobre l'envelliment poden viure 7,5 anys menys que aquells/es amb actituds positives.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Levy|nom=Becca R.|cognom2=Slade|nom2=Martin D.|cognom3=Kunkel|nom3=Suzanne R.|cognom4=Kasl|nom4=Stanislav V.|article=Longevity increased by positive self-perceptions of aging.|publicació=Journal of Personality and Social Psychology|url=http://dx.doi.org/10.1037//0022-3514.83.2.261|volum=83|exemplar=2|data=2002|pàgines=261–270|doi=10.1037//0022-3514.83.2.261|issn=0022-3514}}</ref> A més, s'ha demostrat que també provoca estrès [[cardiovascular]], disminueix els nivells d'[[Eficàcia|autoeficàcia]] i disminueix la productivitat.<ref>{{Ref-web|url=http://www.who.int/ageing/features/faq-ageism/en/|títol=WHO {{!}} Frequently Asked Questions: Ageism|consulta=2019-03-10}}</ref>


Si en la [[societat]] hi ha actituds edatistes, també, pot aparèixer malestar físic i mental. Per exemple [[Depressió clínica|depressió]], aïllament social...<ref>{{Ref-publicació|cognom=Ayalon|nom=Liat|article=Perceived Age Discrimination: A Precipitator or a Consequence of Depressive Symptoms?|publicació=The Journals of Gerontology: Series B|llengua=en|url=https://academic.oup.com/psychsocgerontology/article/73/5/860/2631901|volum=73|exemplar=5|data=2018-06-14|pàgines=860–869|doi=10.1093/geronb/gbw101|issn=1079-5014}}</ref>
Si en la [[societat]] hi ha actituds edatistes, també, pot aparèixer malestar físic i mental. Per exemple [[Depressió clínica|depressió]], aïllament social...<ref>{{Ref-publicació|cognom=Ayalon|nom=Liat|article=Perceived Age Discrimination: A Precipitator or a Consequence of Depressive Symptoms?|publicació=The Journals of Gerontology: Series B|llengua=en|url=https://academic.oup.com/psychsocgerontology/article/73/5/860/2631901|volum=73|exemplar=5|data=2018-06-14|pàgines=860–869|doi=10.1093/geronb/gbw101|issn=1079-5014}}</ref>


En definitiva, per satisfer les necessitats d'una mà d'obra geriàtrica altament qualificada, els/les estudiants haurien de participar en experiències geriàtriques millorades en els cursos didàctics, així com en les clíniques geriàtriques [[Interprofessional|interprofessionals]] al llarg de la seva educació.
En definitiva, per satisfer les necessitats d'una mà d'obra geriàtrica altament qualificada, els/les estudiants haurien de participar en experiències geriàtriques millorades en els cursos didàctics, així com en les clíniques geriàtriques [[Interprofessional|interprofessionals]] al llarg de la seva educació.

<br />


=== Fragmentació en la Declaració Universal dels Drets Humans ===
=== Fragmentació en la Declaració Universal dels Drets Humans ===

Revisió del 17:58, 5 maig 2019

L'edatisme (en anglès ageism) és el terme que s'utilitza quan una persona estereotipa i prejutja a una altra persona per la seva edat. Aquest terme va ser creat l'any 1969 per Robert N.Butler[1] (metge, gerontòleg, psiquiatre, autor nord-americà i primer director de l'Institut Nacional d'Envelliment).

Segons Butler,[2] aquesta problemàtica està constituïda per tres aspectes:

  1. Les actituds perjudicials cap a les persones grans, a la vellesa i a l'envelliment.
  2. Les pràctiques discriminatòries cap a aquest col·lectiu.
  3. Els processos i polítiques institucionals, els quals, perpetuen i fan perdurar els estereotips sobre la gent gran, reduint així les seves oportunitats de viure una vida satisfactòria i disminuir la seva dignitat personal.[3]

La causa real de l’edatisme no és el nombre elevat d’ancians o joves que hi ha actualment, sinó l’augment de la població en totes les edats, que ha fonamentat la competència entre generacions.

L’any 2014, els governs del món van reconèixer l'edatisme com: "La font comuna de la justificació i la força impulsora de la discriminació per edat".[4] Majoritàriament, existeix o s'utilitza en contra de les persones grans, però també hi ha casos de discriminació que afecten a altres grups d'edats diferents.

Convé ressaltar que hi han indústries que s'aprofiten de l'envelliment per provocar un gran complex i vergonya al col·lectiu vell i extreure benefici. Per exemple, les cirurgies plàstiques o les cremes anti-edat.[5]

També, trobem edatisme cap als adolescents i nens, ja que, segons Astroth, és "malauradament" comú sentir o pensar que actualment els/les joves estan en risc d'abandonar els estudis, caure en drogoaddiccions, en la delinqüència i de patir embarassos prematurs. En moltes ocasions, s'han rebutjat les seves idees perquè són massa joves, o assumint que han de comportar-se de certa manera a la seva edat.[6] És usual que els adults desqualifiquin als joves, establint paràmetres de comparació amb una societat (la de la seva pròpia joventut), que ja no existeix i la qual no tornarà.[7] Per tant, la idea d'una joventut en risc s'implica en tot el col·lectiu que el forma. També, es pot destacar l'efebifòbia, què és la por o el rebuig irracional als joves.

"Quan el referent universal és el de l'home i la dona bells/belles, joves, en plenitud sexual, la vellesa surt malparada."[8]

Àmbits

Conductes estereotípiques gerontològiques

Gràcies a un estudi [9][10]podem trobar diverses interpretacions que fan etern aquest prejudici edatista. Segons nens/es, adults/es i persones grans, s'hi destaquen set tipus de maneres de ser, amb atribucions ofensives pel col·lectiu.

A més, factors d'aparença com les arrugues, el cabell gris o blanc a causa de les canes, postures i formes de caminar categoritzen el col·lectiu, donant suport a la perpetuació de la pràctica edatista.[11]

Edatisme laboral

Amb el fenòmen de l'envelliment de la població actual, s'esdevé a la feina la convivència de diferents generacions. Per tant, es manifesten (siguin implícitament o explícitament), estigmes i discriminacions envers la gent gran.

L'edatisme a la feina es manifesta cognitiva, afectiva i conductualment, de manera que els/les treballadors/es grans són percebuts negativament en comparació amb els/les seus/seves companys/es més joves. Per exemple, reben més conseqüències negatives al fer un projecte o realitzar una acció que no ha estat a l'altura segons l'empresa o el càrrec que tenen assignat.

A més, el prejudici laboral sobre el col·lectiu gran és tant que sorgeixen moltes dificultats per trobar feina, de rebre oportunitats de desenvolupament dels seus coneixements i, sobretot, d'ascendir en les seves carreres professionals quan arriben a certa edat.

D'altra banda, el col·lectiu jove també pateix prejudicis i explotació, ja que normalment quan s'introdueixen al món laboral són molt joves i encara no han finalitzat estudis superiors per accedir a llocs de treball regularitzats. Per tant, al no tenir la experiència que normalment es demana en un càrrec a la feina, són utilitzats de manera que acaben sent explotats laboralment, per tant són un col·lectiu en risc d'obtenir feines precàries.[12]

Edatisme gerontològic en els mitjans de comunicació

Depenent de l'ús discursiu empleat, es pot adoctrinar a l'audiència en pensaments denigrants sobre el col·lectiu de la gent gran. Pot passar desapercebut en un principi, però existeix l'edatisme normalitzat en les estratègies discursives utilitzades en la televisió i altres mitjans de comunicació actuals. Tenim com a referència la Declaració Política i el Pla d'Acció Internacional de Madrid sobre l'envelliment de 2002,[13] que promou la prevenció dels prejudicis i predisposició negativa al col·lectiu (com maltractament, discriminació), incloent-hi els mitjans de comunicació (Nacions Unides, 2003).[14]

S'ha pogut veure en una investigació sobre l'edatisme a Xile i a Espanya, que les estratègies discursives es manifesten de forma explícita i implícita mitjançant representacions negatives, estereotipades i sensacionalistes, amb absència de veu en el món de la informació, fent ús de terminologia inadequada i reduccionista, discursos edatistes pejoratius i gerontofòbics, fent també ús de recursos estilístics ofensius.[15]

Persones grans edatistes

Com s'ha vist anteriorment, els mitjans de comunicació i els estereotips que es tenen com a referència sobre les persones grans acaba afectant de manera progressiva. En algunes persones acaba influenciant tant, que acaben tenint conductes edatistes amb elles mateixes o amb el seu mateix grup d'edat, ja que es troben entrant en una etapa de negació sobre un procés purament biològic i cronològic. Estem parlant de les influències del segle XXI sobre "envellir correctament".

Anteriorment s'ha esmentat la problemàtica de les cirurgies estètiques per reduir arrugues, anuncis de televisió on es promou l'ús de cremes anti-edat, persones que comenten i valoren que "estàs envellint bé". L'exaltació irracional de la bellesa i la vitalitat, que acaba reconduint a que les persones grans cerquin maneres de reduir pèrdues relacionades amb l'edat.[16]

Edatisme i gènere

Una categoria social fonamental en l'estudi de l'edat és el gènere. La combinació de la vellesa i el gènere com categories socials es presenta com un important repte per la psicologia social en el segle XXI.

Des de la psicologia social es proposa una reflexió sobre l'edat i el gènere, entenent ambdues categories com construccions socials, generades per les diferents cultures i, com a conseqüència d'allò, sotmeses a la contínua avaluació col·lectiva a través de les actituds i creences que la societat en general manté al respecte.

La "feminització" de l'envelliment és una realitat a escala mundial, provocada per la major longevitat femenina. A la majoria de països, les dones viuen més que els homes per determinats aspectes: estabilitat, maduresa, formació, estatus, experiència... Més bé, el que succeeix és que quan ens referim a l'edat com a categoria social, assumim l'existència d'una construcció social de l'edat. En aquest sentit, l'edat és concebuda com una marca social que estructura la forma en la qual l'individu és percebut pels demés i com interaccionen els/les uns/es amb els/les altres, de la mateixa manera que passa amb altres categories socials. Si mirem el cos de la dona en l'ambient sexual, es promou la idea edatista que els cossos són característics de trets asexuals, sense atractiu o sexualment impotents.[17]

El gènere és també una contracció social que varia en les diferents etapes de la vida. No és el mateix envellir sent home que sent dona.[18]

El terme "gènere" té un caràcter sociocultural i designa un esquema utilitzat per la categorització dels individus.[19]

El prejudici de l'edat és un tipus d'emoció que sovint està relacionada amb el procés cognitiu d'estereotip. Pot implicar l'expressió d'actituds despectives, que poden conduir a l'ús de conductes discriminatòries. Quan els concursants més grans o més joves van ser rebutjats amb la creença que eren pobres, això podria ser el resultat de l'estereotip. Però també es va votar a la gent gran en un escenari d'un joc on tenia sentit dirigir-se als millors intèrprets. Això només es pot explicar per una reacció emocional subconscient a les persones grans; en aquest cas, el prejudici va prendre forma d'angoixa i un desig d'excloure's de la companyia de la gent gran.[20]

En general, les normes socials informen als individus respecte a quines conductes són adequades i/o apropiades a la seva edat.

Els estereotips en torn a la bellesa física afecten enormement a les dones d'edat més avançada, ja que l'aparença física és una dimensió important del jo al llarg de tota la vida i la seva valoració afecta, en la majoria de casos, a l'autoestima.

Els homes poden aparentar l'edat que tenen, inclús, algunes de les seves característiques poden augmentar el seu atractiu.[21] Però, per considerar a una dona bella, és un requisit fonamental la joventut: pell llisa, absència d'arrugues i canes, trets facials delicats i cos prim.[22]

L'envelliment, per tant, limita la llibertat de les dones per ser felices, sentir-se bé, ser percebudes com a atractives i competents, mentre que els homes es troben amb una societat molt més flexible i tolerant a la vellesa.[23]

Edatisme als centres residencials

Podem trobar maltractament gerontològic perpetuat i normalitzat pel personal sanitari involucrat en la tasca de la cura del col·lectiu gran en les residències. Hi trobem diversos tipus:[24][25]

"Dirigir-se a les persones grans com si fossin nens/es o tractar-los/es d'una forma paternalista pot (...) afavorir d'una manera evidentment inconscient el reforç de comportaments o actituds dependents i fomentar l'aïllament i/o la depressió de les persones, contribuint a l'espiral del declivi en l'estat físic, cognitiu i funcional de les persones grans que viuen en residències."[26]

Formes subsidiàries d'edatisme

L'edatisme en parlaments comuns i estudis d'edat sol referir-se a pràctiques discriminatòries negatives contra persones grans, persones de mitjana edat, adolescents i nens/es. Hi ha diverses formes de biaix relacionat amb l'edat.

  • L'adultisme és una predisposició cap als/les adults/es, que es considera parcial envers els/les nens/es, els/les joves i tots els/les joves que no són adreçats/es o percebuts/es com a adults/es.
  • El jeunisme és la discriminació contra la gent gran a favor dels més joves. Això inclou candidatures polítiques, treballs i entorns culturals on la suposada major vitalitat i/o bellesa aparença de la joventut és més apreciada que el suposat major rigor moral i / o intel·lectual de l'edat adulta.
  • L'adultocentrisme és l'"egocentrisme exagerat dels/les adults/es".[27]
  • L'adultocràcia és la convenció social que defineix la "maduresa" i la "immaduresa", situant els/les adults/es en una posició dominant sobre els/les joves, tant teòricament com pràcticament.
  • La gerontocràcia és una forma de govern oligàrquic en què una entitat està governada per líders que són significativament més grans que la majoria de la població adulta.[28]

Altres condicions de por o aversió associades amb grups d'edat tenen els seus propis noms, en particular: la paedofòbia, la por dels infants i els/les nens/es; l'ephebifobia, el temor a la joventut,[29] de vegades també es coneix com una por irracional de l'adolescència o un prejudici contra els/les adolescents; [30] i la gerontofòbia, la por a les persones grans.[31]

Impacte i prevenció

Edatisme a la sanitat i l'impacte en la salut

La discriminació per edat afecta a totes les persones (no com el sexisme i el racisme), perquè és l'única condició evolutiva que totes les persones hem de viure.[32]. Tot i així, l'edatisme s'accentúa i vulnera encara més quan la persona pertany a una classe social baixa, el seu gènere és femení i pateix o s'aproxima al marge d'edat on es troba la possible situació de patir demència senil. [33]

L'edatisme és un obstacle important pel benestar dels/de les joves i la gent gran, encara que aquesta discriminació no està tan estudiada ni demostrada en els/les joves. Per aquesta raó, la generació de nens/es i adolescents ha atret menys l'atenció.[34]

L'edatisme es manifesta de manera explícita en el camp de la salut (de manera institucional) degut a que els costos i els procediments que s'han d'implantar i realitzar en el col·lectiu gran són costoses en comparació amb les que s'utilitzen en persones més joves. A més, com que l'esperança de vida ha incrementa durant els anys, acabarà afectant econòmicament al sector sanitari. És per això que el col·lectiu gran es veu afectat per la seva condició constantment en el marge sanitari. [35]

Té efectes nocius en la salut dels adults majors. Hi ha investigacions que demostren que els ancians i ancianes amb actituds negatives sobre l'envelliment poden viure 7,5 anys menys que aquells/es amb actituds positives.[36] A més, s'ha demostrat que també provoca estrès cardiovascular, disminueix els nivells d'autoeficàcia i disminueix la productivitat.[37]

Si en la societat hi ha actituds edatistes, també, pot aparèixer malestar físic i mental. Per exemple depressió, aïllament social...[38]

En definitiva, per satisfer les necessitats d'una mà d'obra geriàtrica altament qualificada, els/les estudiants haurien de participar en experiències geriàtriques millorades en els cursos didàctics, així com en les clíniques geriàtriques interprofessionals al llarg de la seva educació.


Fragmentació en la Declaració Universal dels Drets Humans

A l'època en la que ens trobem i el desenvolupament demogràfic que estan patint la majoria de les societats (hi ha un alt percentatge d'envelliment de la població) [39], el col·lectiu gran està guanyant atenció i investigació.

S'han trobat irregularitats a la Declaració Universal dels Drets Humans ja que l'article 2 postula:

"Tota persona té tots els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració, sense cap distinció de raça, color, sexe, idioma, religió, opinió política o de qualsevol altra mena, origen nacional o social, posició econòmica, naixement o qualsevol altre condició" [40]

Han passat set dècades des de la publicació i formulació de la Declaració Universal dels Drets Humans (1948) i no s'ha alterat l'article per mencionar explícitament l'edat.

Com combatre l'edatisme?

El llenguatge transporta i transmet significats que alimenten supòsits i judicis que poden conduir al desenvolupament dels estereotips i la discriminació.[41] Per tant, és essencial realitzar campanyes de comunicació per augmentar el coneixement i la comprensió de l'envelliment entre els mitjans de comunicació, responsables polítics/es, empresaris/es i proveïdors/es de serveis. Un altre fet fonamental és la legislació, que ha d'estar posicionada en contra de la discriminació per edat. A més, ens hem d'assegurar que es presenta una visió equilibrada de l'envelliment en els mitjans de comunicació.

Per a les persones grans, és recomanable millorar la seva autoestima a través de contactes socials entre ells i els joves, per així, debilitar els efectes negatius dels estereotips d'edat.[42]

Cal anomenar l'últim aspecte, que és la base per a crear una societat més empàtica i oberta: promoure la tolerància en l'educació. Una educació basada en el respecte als/les altres independentment del seu sexe, ètnia, estatus econòmic i edat.

Declaració de Toronto per la Prevenció Global del Maltractament a les Persones Grans

La declaració és un crit global a la societat per prevenir o aturar l'edatisme. Aquest document de l'Organització Mundial de la Salut esmenta que hi ha una mancança d'una legislació adient per respondre a signes o denúncies d'edatisme físic. A més, es denuncia que els treballadors de salut dels centres de dia o residències gerontològiques no tenen a vegades recursos adients per a poder detectar el maltractament. La declaració fa un toc als mitjans de comunicació, ja que són una entitat amb gran influència, demanant que desmuntin estigmes i estereotips promoguts en qualsevol format (programes de televisió, entrevistes, articles del diari) i deixar actituds com l'elderspeak (manera de parlar la qual infantilitza al col·lectiu gran).

El document postula que és fonamental situar-se culturalment per entendre l’origen o la raó de l’edatisme (sigui verbal, implícit o físic). També s’ha de tenir en compte el col·lectiu gran amb discapacitats funcionals o es troben a la vora de la pobresa, ja que són els més vulnerables de patir aquest tipus de discriminació per edat i que passi desapercebut. El document conclou que l'única forma de radicar l’edatisme, es manifesti de la manera que es manifesti, és a través del desenvolupament de la solidaritat intergeneracional. A més, es recomana que els països proveeixin serveis sanitaris, socials, de protecció legal, per respondre adequadament a les situacions i per prevenir el problema.[43][44]

Referències

  1. ↑ Butler, R. N. (1969). Age-Ism: Another form of bigotry. The Gerontologist, 9, 243-246. doi: 10.1093/geront/9.4_Part_1.243.
  2. ↑ Butler, N. (1980) Ageism: A Foreword. Journal of Social Issues. 36(2) https://doi.org/10.1111/j.1540-4560.1980.tb02018.x
  3. ↑ Todd D. Nelson. (2005). Ageism: Prejudice Against Our Feared Future Self. Journal of Social Issues, 61, 207-221. doi: 10.1111/j.1540-4560.2005.00402.x
  4. ↑ «WHO | Frequently Asked Questions: Ageism». [Consulta: 5 desembre 2018].
  5. ↑ Percec, Ivona; Pearl, Rebecca L. «Ageism and Health in Patients Undergoing Cosmetic Procedures» (en anglès). Aesthetic Surgery Journal. DOI: 10.1093/asj/sjy283.
  6. ↑ Dominick, B., Ebrahimi, S.Z. (2014). Young and Opressed. Extret de http://www.youthrights.org/blog/young-and-oppressed/
  7. ↑ Balardini, S., Jóvenes, tecnología, participación y consumo.
  8. ↑ Representaciones artísticas y sociales del envejecimiento. (en castellà). Midac, SL, 2018-06-07. ISBN 9788491486350. 
  9. ↑ Schmidt, Daniel F.; Boland, Susan M. «Structure of perceptions of older adults: Evidence for multiple stereotypes.» (en anglès). Psychology and Aging, 1, 3, 1986, pàg. 255–260. DOI: 10.1037/0882-7974.1.3.255. ISSN: 1939-1498.
  10. ↑ Hummert M.L., Garstka T.A., Shaner J.L., Strahm S.. Stereotypes of the elderly held by young, middle-aged, and elderly adults., 1994, p. 240-9.. 
  11. ↑ «Understanding Age Stereotypes and Ageism. Understanding the Psychology of Diversity.» (en anglès).
  12. ↑ Cadiz, David M.; Pytlovany, Amy C.; Truxillo, Donald M. Ageism in the Workplace (en anglès). 1. Oxford University Press, 2017-03-29. DOI 10.1093/acrefore/9780190236557.013.2. 
  13. ↑ «Declaración Política y Plan de Acción Internacional de Madrid sobre el Envejecimiento» (en español), 8 al 12 Abril 2002. [Consulta: 2018-12-04T22:04:46Z].
  14. ↑ «Informe mundial sobre la violencia y la salud» (en español). Krug, E. G., Dahlberg, L. L., Mercy, J. A., Zwi, A. B., Lozano, R., 2003.
  15. ↑ Bravo-Segal, Stephany Edadismo en medios masivos de comunicación: una forma de maltrato discursivo hacia las personas mayores, 2018.
  16. ↑ Angus, Jocelyn; Reeve, Patricia «Ageism: A Threat to “Aging Well” in the 21st Century» (en anglès). Journal of Applied Gerontology, 25, 2, 2006-04, pàg. 137–152. DOI: 10.1177/0733464805285745. ISSN: 0733-4648.
  17. ↑ Heywood, Wendy; Minichiello, Victor; Lyons, Anthony; Fileborn, Bianca; Hussain, Rafat «The impact of experiences of ageism on sexual activity and interest in later life» (en anglès). Ageing and Society, 39, 4, 2019-4, pàg. 795–814. DOI: 10.1017/S0144686X17001222. ISSN: 0144-686X.
  18. ↑ Freixas, A. (2004). Envejecimiento y perspectiva de género. En E. Barberá e I. Martínez Benlloch (Eds.), Psicología y Género (pp. 325-352). Madrid: Pearseon Prentice Hall.
  19. ↑ Moya, M. (1985). Identidad, roles y estereotipos del género. Revista de Psicología General y Aplicada. 40, 457-472.
  20. ↑ Borman, W. & Hedge, J. (2012). The Oxford Handbook of Work and Aging (1ª ed.). Oxford: Oxford Library of Psychology.
  21. ↑ Sontag, S. (1979). The double standard of aging. En J. Williams (Ed.), Psychology of women (pp. 462- 478). San Diego, CA: Academic Press.
  22. ↑ Ventura, L. (2000). La tirania de la belleza. Las mujeres ante los modelos estéticos. Barcelona: Plaza y Janés.
  23. ↑ Freixas, A. (2004). Envejecimiento y perspectiva de género. En E. Barberá e I. Martínez Benlloch (Eds.), Psicología y Género (pp. 325-352). Madrid: Pearseon Prentice Hall.
  24. ↑ Caballero, J. (2000). Consideraciones sobre maltrato al anciano. Revista Multidisciplinaria de Gerontología, Vol. 10 (3), 177-188.
  25. ↑ Pinazo-Hernandis, S. «Infantilización en los cuidados a las personas mayores en el contexto residencial.». Sociedad y Utopía. Revista de Ciencias Sociales, nº 41, 2013, pàg. 252-282.
  26. ↑ Ryan, E.B., Giles, H., Bartolucci, R.Y., Henwood, K. (1986). Psycholinguistic and social psychological components of communication by and with the elderly. Language and Communication, 6, 1-24.
  27. ↑ De Martelaer, K., De Knop, P., Theeboom, M. & Van Heddegem, L. (2000). The UN Convention as a Basis for Elaborating Rights of Children In Sport. Journal of Leisurability, 27 (2), 3–10. https://www.cabdirect.org/cabdirect/abstract/20023183075
  28. ↑ G. L. Maddox. (1987). Southern Gerontological Society. Journal of Applied Gerontology, 6 (4), 284. http://journals.sagepub.com/doi/pdf/10.1177/073346488700600412 .
  29. ↑ Fletcher, A. (2006). Washington Youth Voice Handbook. (1ª ed.). Olympia, USA: CommonAction.
  30. ↑ stop-discrimination.info (2012) stop-discrimination.the original
  31. ↑ Branch, L., Harris, D. & Palmore, E.B. (2005). Ageing and Society. Encyclopedia of Ageism, 26 (4), 684-685. doi: https://www.stir.ac.uk/research/hub/publication/15559
  32. ↑ Freixas, A. (2004). Envejecimiento y perspectiva de género. En E. Barberá e I. Martínez Benlloch (Eds.), Psicología y Género (pp. 325-352). Madrid: Pearseon Prentice Hall.
  33. ↑ Ayalon, Liat; Tesch-Römer, Clemens «Taking a closer look at ageism: self- and other-directed ageist attitudes and discrimination» (en anglès). European Journal of Ageing, 14, 1, 01-03-2017, pàg. 1–4. DOI: 10.1007/s10433-016-0409-9. ISSN: 1613-9380. PMC: PMC5550624. PMID: 28804389.
  34. ↑ Bratt, Christopher; Abrams, Dominic; Swift, Hannah J.; Vauclair, Christin-Melanie; Marques, Sibila «Perceived age discrimination across age in Europe: From an ageing society to a society for all ages.» (en anglès). Developmental Psychology, 54, 1, 2018-1, pàg. 167–180. DOI: 10.1037/dev0000398. ISSN: 1939-0599. PMC: PMC5819819. PMID: 29058935.
  35. ↑ Robb, Claire; Chen, Hongbin; Haley, William E. «Ageism in Mental Health and Health Care: A Critical Review» (en anglès). Journal of Clinical Geropsychology, 8, 1, 01-01-2002, pàg. 1–12. DOI: 10.1023/A:1013013322947. ISSN: 1573-3556.
  36. ↑ Levy, Becca R.; Slade, Martin D.; Kunkel, Suzanne R.; Kasl, Stanislav V. «Longevity increased by positive self-perceptions of aging.». Journal of Personality and Social Psychology, 83, 2, 2002, pàg. 261–270. DOI: 10.1037//0022-3514.83.2.261. ISSN: 0022-3514.
  37. ↑ «WHO | Frequently Asked Questions: Ageism». [Consulta: 10 març 2019].
  38. ↑ Ayalon, Liat «Perceived Age Discrimination: A Precipitator or a Consequence of Depressive Symptoms?» (en anglès). The Journals of Gerontology: Series B, 73, 5, 14-06-2018, pàg. 860–869. DOI: 10.1093/geronb/gbw101. ISSN: 1079-5014.
  39. ↑ Mégret, Frédéric «The Human Rights of Older Persons: A Growing Challenge» (en anglès). Human Rights Law Review, 11, 1, 01-03-2011, pàg. 37–66. DOI: 10.1093/hrlr/ngq050. ISSN: 1461-7781.
  40. ↑ «Declaración Universal de los Derechos Humanos» (en castellà), 1948. [Consulta: 5 maig 2019].
  41. ↑ Gendron, Tracey L.; Welleford, E. Ayn; Inker, Jennifer; White, John T. «The Language of Ageism: Why We Need to Use Words Carefully» (en anglès). The Gerontologist, 56, 6, 2016-12, pàg. 997–1006. DOI: 10.1093/geront/gnv066. ISSN: 0016-9013.
  42. ↑ Bodner, Ehud «On the origins of ageism among older and younger adults» (en anglès). International Psychogeriatrics, 21, 6, 2009/12, pàg. 1003–1014. DOI: 10.1017/S104161020999055X. ISSN: 1741-203X.
  43. ↑ «WHO | Ageing and Life Course». [Consulta: 11 març 2019].
  44. ↑ «Declaración de Toronto para la Prevención Global del Maltrato de las Personas Mayores» (en castellà).
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Edatisme&oldid=21073924»