Vés al contingut

Antiagregant plaquetari: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 30: Línia 30:
** Abciximab<ref>{{ref-publicació|cognom= Stoffer K, Shah S |títol= Abciximab |publicació= StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC |pàgines=pàgs: 4|volum= 2017 Des 19; NBK482195 (rev) |pmid= 29489145 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/books/NBK482195/ | llengua= anglès| consulta= 4 juliol 2018|}}</ref> (ReoPro).<ref>{{ref-publicació|cognom=AEMPS|títol=ReoPro 2 mg/ml solución inyectable y para perfusión|publicació=Ficha Técnica|pàgines=pàgs: 15|volum=2013; Set (rev)|url=https://www.aemps.gob.es/cima/pdfs/es/ft/60660/60660_ft.pdf|llengua=castellà| consulta= 4 juliol 2018|}}</ref> El seu ús intracoronari en malalts [[diabetis mellitus|diabètic]]s amb [[infart de miocardi]] i elevació aguda del [[Electrocardiograma|segment ST]] és qüestionable.<ref>{{ref-publicació|cognom= Henriques JP, Kikkert WJ |títol= Intracoronary Abciximab in Diabetic STEMI Patients: Questionable Benefit, Proven Harm |publicació= J Am Coll Cardiol |pàgines=pp: 739-741|volum= 2016 Ag 16; 68 (7) |issn= 1558-3597 |pmid= 27515334 |url= https://ac.els-cdn.com/S0735109716336038/1-s2.0-S0735109716336038-main.pdf?_tid=06e274db-6d29-4c8f-aa2c-72083fdd0316&acdnat=1534930656_088829c2a807c5bd1ffcf08b8d6f24b6 |doi= 10.1016/j.jacc.2016.06.014 | llengua= anglès| consulta= 21 agost 2018|}}</ref>
** Abciximab<ref>{{ref-publicació|cognom= Stoffer K, Shah S |títol= Abciximab |publicació= StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC |pàgines=pàgs: 4|volum= 2017 Des 19; NBK482195 (rev) |pmid= 29489145 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/books/NBK482195/ | llengua= anglès| consulta= 4 juliol 2018|}}</ref> (ReoPro).<ref>{{ref-publicació|cognom=AEMPS|títol=ReoPro 2 mg/ml solución inyectable y para perfusión|publicació=Ficha Técnica|pàgines=pàgs: 15|volum=2013; Set (rev)|url=https://www.aemps.gob.es/cima/pdfs/es/ft/60660/60660_ft.pdf|llengua=castellà| consulta= 4 juliol 2018|}}</ref> El seu ús intracoronari en malalts [[diabetis mellitus|diabètic]]s amb [[infart de miocardi]] i elevació aguda del [[Electrocardiograma|segment ST]] és qüestionable.<ref>{{ref-publicació|cognom= Henriques JP, Kikkert WJ |títol= Intracoronary Abciximab in Diabetic STEMI Patients: Questionable Benefit, Proven Harm |publicació= J Am Coll Cardiol |pàgines=pp: 739-741|volum= 2016 Ag 16; 68 (7) |issn= 1558-3597 |pmid= 27515334 |url= https://ac.els-cdn.com/S0735109716336038/1-s2.0-S0735109716336038-main.pdf?_tid=06e274db-6d29-4c8f-aa2c-72083fdd0316&acdnat=1534930656_088829c2a807c5bd1ffcf08b8d6f24b6 |doi= 10.1016/j.jacc.2016.06.014 | llengua= anglès| consulta= 21 agost 2018|}}</ref>
** Eptifibatida<ref>{{ref-publicació|cognom=PubChem|títol=Eptifibatide|publicació=Compound Summary. National Center for Biotechnology Information, US National Library of Medicine|pàgines=pàgs: 54|volum=2018 Jun 30; CID 448812 (rev)|url=https://pubchem.ncbi.nlm.nih.gov/compound/448812| llengua=anglès| consulta= 4 juliol 2018|}}</ref> (Integrilin).<ref>{{ref-publicació|cognom=AEM|títol=Integrilin|publicació=Informe Público Europeo de Evaluación|pàgines=pàgs: 2|volum=2009 Jul; EMEA/268267/2009 (rev)|url=http://www.ema.europa.eu/docs/es_ES/document_library/EPAR_-_Summary_for_the_public/human/000230/WC500034071.pdf| llengua=castellà| consulta= 4 juliol 2018|}}</ref> Segons els assajos clínics realitzats, disminueix l'activació plaquetària i augmenta la [[vasodilatació]] en les persones amb [[anèmia drepanocítica]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Singh, PC; Ballas, SK |títol= Emerging drugs for sickle cell anèmia |publicació= Cardeza Foundation for Hematologic Research |pàgines=pàgs: 33|volum=2015; Mar 1|issn=|pmid=|url=https://jdc.jefferson.edu/cgi/viewcontent.cgi?article=1038&context=cardeza_foundation| llengua=anglès| consulta= 5 setembre 2018|}}</ref>
** Eptifibatida<ref>{{ref-publicació|cognom=PubChem|títol=Eptifibatide|publicació=Compound Summary. National Center for Biotechnology Information, US National Library of Medicine|pàgines=pàgs: 54|volum=2018 Jun 30; CID 448812 (rev)|url=https://pubchem.ncbi.nlm.nih.gov/compound/448812| llengua=anglès| consulta= 4 juliol 2018|}}</ref> (Integrilin).<ref>{{ref-publicació|cognom=AEM|títol=Integrilin|publicació=Informe Público Europeo de Evaluación|pàgines=pàgs: 2|volum=2009 Jul; EMEA/268267/2009 (rev)|url=http://www.ema.europa.eu/docs/es_ES/document_library/EPAR_-_Summary_for_the_public/human/000230/WC500034071.pdf| llengua=castellà| consulta= 4 juliol 2018|}}</ref> Segons els assajos clínics realitzats, disminueix l'activació plaquetària i augmenta la [[vasodilatació]] en les persones amb [[anèmia drepanocítica]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Singh, PC; Ballas, SK |títol= Emerging drugs for sickle cell anèmia |publicació= Cardeza Foundation for Hematologic Research |pàgines=pàgs: 33|volum=2015; Mar 1|issn=|pmid=|url=https://jdc.jefferson.edu/cgi/viewcontent.cgi?article=1038&context=cardeza_foundation| llengua=anglès| consulta= 5 setembre 2018|}}</ref>
** Tirofiban<ref>{{ref-publicació|cognom=PubChem|títol=Tirofiban|publicació=Compound Summary. National Center for Biotechnology Information, US National Library of Medicine|pàgines=pàgs: 48|volum=2018 Jun 30; CID 60947 (rev)|url=https://pubchem.ncbi.nlm.nih.gov/compound/tirofiban| llengua=anglès| consulta= 4 juliol 2018|}}</ref> (Agrastat, Welban).<ref>{{ref-publicació|cognom=AEMPS|títol=Agrastat, 0,05 mg/ml solución para perfusión|publicació=Ficha Técnica|pàgines=pàgs: 18|volum=2013; Oct (rev)|url=https://www.aemps.gob.es/cima/pdfs/es/ft/62713/62713_ft.pdf|llengua=castellà| consulta= 4 juliol 2018|}}</ref>
** Tirofiban<ref>{{ref-publicació|cognom= PubChem |títol= Tirofiban |publicació= Compound Summary. National Center for Biotechnology Information, US National Library of Medicine |pàgines=pàgs: 48|volum= 2018 Jun 30; CID 60947 (rev) |url= https://pubchem.ncbi.nlm.nih.gov/compound/tirofiban | llengua= anglès| consulta= 4 juliol 2018|}}</ref> (Agrastat, Welban).<ref>{{ref-publicació|cognom= AEMPS |títol= Agrastat, 0,05 mg/ml solución para perfusión |publicació= Ficha Técnica |pàgines=pàgs: 18|volum= 2013; Oct (rev) |url= https://www.aemps.gob.es/cima/pdfs/es/ft/62713/62713_ft.pdf |llengua= castellà| consulta= 4 juliol 2018|}}</ref> Eventualment, pot ser causa de [[trombocitopènia]] en malalts amb determinades patologies de base sotmesos a reperfusió coronària percutània.<ref>{{ref-publicació|cognom= Yi YH, Yin WJ, Gu ZC, Fang WJ, ''et al'' |títol= A Simple Clinical Pre-procedure Risk Model for Predicting Thrombocytopenia Associated With Periprocedural Use of Tirofiban in Patients Undergoing Percutaneous Coronary Intervention |publicació= Front Pharmacol |pàgines=pp: 1456|volum= 2018 Des 10; 9 |doi= 10.3389/fphar.2018.01456 |pmid= 30618750 |pmc= 6295459 |url= https://www.frontiersin.org/articles/10.3389/fphar.2018.01456/full | llengua= anglès| consulta= 27 gener 2020|}}</ref>
* Inhibidors de la recaptació d'[[adenosina]]
* Inhibidors de la recaptació d'[[adenosina]]
** Dipiridamol<ref>{{ref-publicació|cognom=PubChem|títol=Dipyridamole|publicació=Compound Summary. National Center for Biotechnology Information, US National Library of Medicine|pàgines=pàgs: 45|volum=2018 Jun 30; CID 3108 (rev)|url=https://pubchem.ncbi.nlm.nih.gov/compound/3108| llengua=anglès| consulta= 4 juliol 2018|}}</ref> (Persantin).<ref>{{ref-publicació|cognom=AEMPS|títol=Persantin, 100 mg comprimidos recubiertos|publicació=Ficha Técnica|pàgines=pàgs: 7|volum=2015; Ag (rev)|url=https://www.aemps.gob.es/cima/pdfs/es/ft/56981/56981_ft.pdf|llengua=castellà| consulta= 4 juliol 2018|}}</ref> Introduït a finals de la dècada de 1950 com a fàrmac [[antianginós]], s'utilitza conjuntament amb l'aspirina sobretot en la prevenció secundària de l'[[ictus]]. Té diverses aplicacions en [[Oftalmologia]], com ara el tractament de la hipertensió ocular, del [[glaucoma]] o de trastorns vasculars [[retina]]ls.<ref>{{ref-publicació|cognom= Rogosnitzky M, Isakov I, Wlassoff W, Ingram A, Barishak YR |títol= Ocular Applications of Dipyridamole: A Review of Indications and Routes of Administration |publicació= J Ocul Pharmacol Ther |pàgines=pp: 83-89|volum=2016 Mar; 32 (2)|pmc=4779994 |pmid= 26696547 |url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4779994/|doi= 10.1089/jop.2015.0128| llengua=anglès| consulta= 4 setembre 2018|}}</ref> S'ha comprovat que disminueix i/o retarda la necessitat de [[Diàlisi renal|diàlisi]] i augmenta la supervivència dels pacients afectes de [[malaltia renal crònica]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Kuo KL, Hung SC, Tseng WC, Liu JS, Lin MH, ''et al''|títol=Dipyridamole decreases dialysis risk and improves survival in patients with pre-dialysis advanced chronic kidney disease|publicació= Oncotarget |pàgines=pp: 5368-5377|volum= 2017 Ag 3; 9 (4) |pmc= 5797055 |pmid= 29435184 |url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5797055/|doi= 10.18632/oncotarget.19850 | llengua=anglès| consulta= 4 setembre 2018|}}</ref>
** Dipiridamol<ref>{{ref-publicació|cognom= PubChem |títol= Dipyridamole |publicació= Compound Summary. National Center for Biotechnology Information, US National Library of Medicine |pàgines=pàgs: 45|volum= 2018 Jun 30; CID 3108 (rev) |url= https://pubchem.ncbi.nlm.nih.gov/compound/3108 | llengua= anglès| consulta= 4 juliol 2018|}}</ref> (Persantin).<ref>{{ref-publicació|cognom=AEMPS|títol=Persantin, 100 mg comprimidos recubiertos|publicació=Ficha Técnica|pàgines=pàgs: 7|volum=2015; Ag (rev)|url=https://www.aemps.gob.es/cima/pdfs/es/ft/56981/56981_ft.pdf|llengua=castellà| consulta= 4 juliol 2018|}}</ref> Introduït a finals de la dècada de 1950 com a fàrmac [[antianginós]], s'utilitza conjuntament amb l'aspirina sobretot en la prevenció secundària de l'[[ictus]]. Té diverses aplicacions en [[Oftalmologia]], com ara el tractament de la hipertensió ocular, del [[glaucoma]] o de trastorns vasculars [[retina]]ls.<ref>{{ref-publicació|cognom= Rogosnitzky M, Isakov I, Wlassoff W, Ingram A, Barishak YR |títol= Ocular Applications of Dipyridamole: A Review of Indications and Routes of Administration |publicació= J Ocul Pharmacol Ther |pàgines=pp: 83-89|volum=2016 Mar; 32 (2)|pmc=4779994 |pmid= 26696547 |url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4779994/|doi= 10.1089/jop.2015.0128| llengua=anglès| consulta= 4 setembre 2018|}}</ref> S'ha comprovat que disminueix i/o retarda la necessitat de [[Diàlisi renal|diàlisi]] i augmenta la supervivència dels pacients afectes de [[malaltia renal crònica]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Kuo KL, Hung SC, Tseng WC, Liu JS, Lin MH, ''et al''|títol=Dipyridamole decreases dialysis risk and improves survival in patients with pre-dialysis advanced chronic kidney disease|publicació= Oncotarget |pàgines=pp: 5368-5377|volum= 2017 Ag 3; 9 (4) |pmc= 5797055 |pmid= 29435184 |url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5797055/|doi= 10.18632/oncotarget.19850 | llengua=anglès| consulta= 4 setembre 2018|}}</ref>
* Inhihidors del [[tromboxà]]<ref>{{ref-publicació|cognom= Davı, G; Santilli, F; Vazzana, N |títol=Thromboxane Receptors Antagonists and/or Synthase Inhibitors|publicació= A: Antiplatelet Agents, Handbook of Experimental Pharmacology (Gresele, P ''et al''. Eds). Springer-Verlag |pàgines=pp: 261-286 {{ISBN|978-3-642-29422-8}}|volum= 2012; 290 |url= https://pdfs.semanticscholar.org/caf8/02f4a7fef9765d60037452ddbdcbb9ce307f.pdf|doi=10.1007/978-3-642-29423-5_11 | llengua=anglès| consulta= 5 juliol 2018|}}</ref>
* Inhihidors del [[tromboxà]]<ref>{{ref-publicació|cognom= Davı, G; Santilli, F; Vazzana, N |títol=Thromboxane Receptors Antagonists and/or Synthase Inhibitors|publicació= A: Antiplatelet Agents, Handbook of Experimental Pharmacology (Gresele, P ''et al''. Eds). Springer-Verlag |pàgines=pp: 261-286 {{ISBN|978-3-642-29422-8}}|volum= 2012; 290 |url= https://pdfs.semanticscholar.org/caf8/02f4a7fef9765d60037452ddbdcbb9ce307f.pdf|doi=10.1007/978-3-642-29423-5_11 | llengua=anglès| consulta= 5 juliol 2018|}}</ref>
** Inhibidors de l'[[enzim]] tromboxà-A sintasa (Picotamida).<ref>{{ref-publicació|cognom=PubChem|títol=Picotamide|publicació=Compound Summary. National Center for Biotechnology Information, US National Library of Medicine|pàgines=pàgs: 21|volum=2018 Jun 30; CID 4814 (rev)|url=https://pubchem.ncbi.nlm.nih.gov/compound/4814#section=Top| llengua=anglès| consulta= 5 juliol 2018|}}</ref> Aquest compost té un efecte dual, ja que també interfereix el funcionament dels receptors de la tromboxà-A2 sintasa, i -a diferència de l'aspirina- no altera la producció de prostaglandines endotelials. És de especial interès pel tractament d'arteriopaties perifèriques en diabètics.<ref>{{ref-publicació|cognom= Celestini A, Violi F |títol= A review of picotamide in the reduction of cardiovascular events in diabetic patients |publicació= Vasc Health Risk Manag |pàgines=pp: 93-98|volum= 2007; 3 (1) |pmc= 1994050 |pmid= 17583179 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1994050/ |issn= 1176-6344 | llengua=anglès| consulta= 5 setembre 2018|}}</ref>
** Inhibidors de l'[[enzim]] tromboxà-A sintasa (Picotamida).<ref>{{ref-publicació|cognom=PubChem|títol=Picotamide|publicació=Compound Summary. National Center for Biotechnology Information, US National Library of Medicine|pàgines=pàgs: 21|volum=2018 Jun 30; CID 4814 (rev)|url=https://pubchem.ncbi.nlm.nih.gov/compound/4814#section=Top| llengua=anglès| consulta= 5 juliol 2018|}}</ref> Aquest compost té un efecte dual, ja que també interfereix el funcionament dels receptors de la tromboxà-A2 sintasa, i -a diferència de l'aspirina- no altera la producció de prostaglandines endotelials. És de especial interès pel tractament d'arteriopaties perifèriques en diabètics.<ref>{{ref-publicació|cognom= Celestini A, Violi F |títol= A review of picotamide in the reduction of cardiovascular events in diabetic patients |publicació= Vasc Health Risk Manag |pàgines=pp: 93-98|volum= 2007; 3 (1) |pmc= 1994050 |pmid= 17583179 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1994050/ |issn= 1176-6344 | llengua=anglès| consulta= 5 setembre 2018|}}</ref>
Línia 42: Línia 42:
** Iloprost (Ventavis).<ref>{{ref-publicació|cognom= PubChem |títol= Iloprost |publicació= Compound Summary. National Center for Biotechnology Information, US National Library of Medicine |pàgines=pàgs: 33|volum= 2018 Jul 14; CID 6435378 (rev) |url= https://pubchem.ncbi.nlm.nih.gov/compound/iloprost | llengua= anglès| consulta= 21 juliol 2018|}}</ref> Anàleg de la [[Prostaglandina I|prostaciclina]], [[agonista]] prostaglandínic amb acció vasodilatadora i antiagregant. També augmenta la concentració intraplaquetària d'AMPc. Està indicat en el tractament endovenós de les [[Arteriopatia perifèrica|arteriopaties perifèriques]] quan la cirurgia no és possible i en la [[síndrome de Raynaud]] greu.
** Iloprost (Ventavis).<ref>{{ref-publicació|cognom= PubChem |títol= Iloprost |publicació= Compound Summary. National Center for Biotechnology Information, US National Library of Medicine |pàgines=pàgs: 33|volum= 2018 Jul 14; CID 6435378 (rev) |url= https://pubchem.ncbi.nlm.nih.gov/compound/iloprost | llengua= anglès| consulta= 21 juliol 2018|}}</ref> Anàleg de la [[Prostaglandina I|prostaciclina]], [[agonista]] prostaglandínic amb acció vasodilatadora i antiagregant. També augmenta la concentració intraplaquetària d'AMPc. Està indicat en el tractament endovenós de les [[Arteriopatia perifèrica|arteriopaties perifèriques]] quan la cirurgia no és possible i en la [[síndrome de Raynaud]] greu.


Paral·lelament a l'augment del nombre i de les formes d'acció d'aquests fàrmacs, s'han desenvolupat noves tècniques per avaluar la funció plaquetària i els resultats de la medicació antiagregant. El disseny simplificat d'algunes d'elles permet el seu ús en centres d'[[atenció primària]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Paniccia R, Priora R, Liotta AA, Abbate R |títol= Platelet function tests: a comparative review |publicació= Vasc Health Risk Manag |pàgines=pp: 133-148|volum= 2015 Feb 18; 11 |doi= 10.2147/VHRM.S44469 |pmid= 25733843 |pmc= 4340464 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4340464/ | llengua= anglès| consulta= 8 octubre 2018|}}</ref>
Paral·lelament a l'augment del nombre i de les formes d'acció d'aquests fàrmacs, s'han desenvolupat noves tècniques per avaluar la funció plaquetària i els resultats de la medicació antiagregant. El disseny simplificat d'algunes d'elles permet el seu ús en centres d'[[atenció primària]],<ref>{{ref-publicació|cognom= Paniccia R, Priora R, Liotta AA, Abbate R |títol= Platelet function tests: a comparative review |publicació= Vasc Health Risk Manag |pàgines=pp: 133-148|volum= 2015 Feb 18; 11 |doi= 10.2147/VHRM.S44469 |pmid= 25733843 |pmc= 4340464 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4340464/ | llengua= anglès| consulta= 8 octubre 2018|}}</ref> facilitant així el correcte control dels pacients que prenen antiagregants de forma habitual, com -per exemple- els que sofreixen una coronariopatia obstructiva.<ref>{{ref-publicació|cognom= Fontana P, Roffi M, Reny JL |títol= Platelet Function Test Use for Patients with Coronary Artery Disease in the Early 2020s |publicació= J Clin Med |pàgines=pii: E194|volum= 2020 Gen 10; 9 (1) |doi= 10.3390/jcm9010194 |pmid= 31936845 |issn= 2077-0383 |url= https://www.mdpi.com/2077-0383/9/1/194/htm | llengua= anglès| consulta= 27 gener 2020|}}</ref>


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 14:05, 27 gen 2020

Un fàrmac antiagregant plaquetari (AP) és aquell que disminueix l'agregació plaquetària[1] i inhibeix la formació de trombes. Els antiagregants plaquetaris són eficaços en la circulació arterial, on els anticoagulants tenen poc efecte, i poden ser administrats tant per via oral com parenteral.[2] S'utilitzen àmpliament en la prevenció primària i secundària de la malaltia cerebrovascular trombòtica o en la malaltia cardiovascular.[3]

A principis de la dècada de 1950, el metge estatunidenc Lawrence Craven (1883-1957) fou qui recomanà per primera vegada l'ús de l'aspirina per evitar els infarts de miocardi. Els britànics John Robert Vane i Priscilla Piper i Harvey Weiss, investigador de l'Hospital del Mont Sinaí,[4] descrigueren els principals mecanismes antiagregants d'aquest fàrmac durant els anys 60.[5] Al llarg dels anys següents, diferents grups de recerca van descobrir les bases moleculars de l'agregació plaquetària. El 1994 la FDA aprovà la utilització de l'abciximab en angioplàsties coronàries i el 1998 va comprobar-se l'eficàcia dels primers inhibidors de la recaptació d'adenosina.[6]

Els mecanismes d'acció dels APs són molt diversos, però tots alteren d'una forma o d'una altra els processos d'activació de les plaquetes propis de l'hemostàsia primària.[7] Dita alteració pot ser permanent o reversible.[8]

En molts casos, es recomanable emprar una combinació d'APs -habitualment aspirina i un altre modificador de la funció plaquetària- per aconseguir una major efectivitat terapèutica.[9] Aquesta forma de tractament dual s'utilitza, per exemple, en la prevenció d'infarts cerebrals després d'un accident isquèmic transitori.[10]

Per tal d'evitar determinades complicacions postoperatòries, els APs es poden associar amb alguns tipus d'anticoagulants.[11] En certs supòsits, és possible combinar APs i anticoagulants orals d'acció directa no antagonistes de la vitamina K sense augmentar els riscos iatrogènics.[12] Amb la finalitat de minimitzar el possible desenvolupament d'hemorràgies digestives altes, pot ser convenient compaginar la presa d'APs amb la d'inhibidors de la bomba de protons.[13] S'han descrit altres fenòmens hemorràgics relacionats amb els APs: hematúria, equimosis cutànies, lesions purpúriques, sagnat gingival o hemoptisi. El nombre d'efectes adversos, però, és reduït si es compara amb la quantitat total de malalts que reben aquesta classe de medicaments.[14]

Es creu que les propietats de l'àcid protocatecúic,[15] una substància fenòlica present a les plantes del gènere Lonicera, podrien ser idònies per desenvolupar un nou AP amb un baix risc de complicacions hemorràgiques.[16] Diversos alcaloides d'origen vegetal que presenten característiques antiagregants molt versàtils es consideren bons candidats per formar part de futurs medicaments.[17]

Molts verins de serp contenen molècules que alteren la formació del tap plaquetari a través de diferents vies.[18] D'entre elles, les desintegrines (uns pèptids de baix pes molecular, rics en cisteïna i amb una seqüència arginina-glicina-àcid aspàrtic) purificades obtingudes de membres de la família Viperidae, com ara les provinents de l'espècie Protobothrops flavoviridis,[19] són potents inhibidors de l'agregació plaquetària.[20] Una toxina d'aquestes característiques, BmooPAi, provinent de la serp Bothrops moojeni, es considera una base efectiva pel desenvolupament d'un potencial antiagregant plaquetari sense cap activitat colateral proteolítica, hemorràgica o fibrinolítica.[21] El descobriment d'un mètode per crear organoids de glàndules productores de verí de serp[22] ha creat noves perspectives en la recerca de compostos d'aquesta naturalesa. S'han publicat molts treballs sobre les propietats antiagregants de diverses substàncies provinents d'altres animals, com ara sangoneres o ratpenats hematòfags, i una de les més actives és una proteïna anomenada anophelina,[23] una proteïna present a la saliva de mosquits del gènere Anopheles, la qual pot ser combinada amb determinats anticossos.[24]

Fàrmacs antiplaquetaris

La classe dels fàrmacs antiplaquetaris inclou:[25]

Paral·lelament a l'augment del nombre i de les formes d'acció d'aquests fàrmacs, s'han desenvolupat noves tècniques per avaluar la funció plaquetària i els resultats de la medicació antiagregant. El disseny simplificat d'algunes d'elles permet el seu ús en centres d'atenció primària,[71] facilitant així el correcte control dels pacients que prenen antiagregants de forma habitual, com -per exemple- els que sofreixen una coronariopatia obstructiva.[72]

Referències

  1. ↑ «SDCEP Anticoagulants and Antiplatelets».
  2. ↑ Iqbal AM, Lopez RA, Hai O «Antiplatelet Medications» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2020 Gen 15; NBK537062 (rev), pàgs: 5. PMID: 30725747 [Consulta: 27 gener 2020].
  3. ↑ Silva MV, Dusse LM, Vieira LM, Carvalho MdG «Platelet antiaggregants in primary and secondary prevention of atherothrombotic events» (en anglès). Arq Bras Cardiol, 2013 Jun; 100 (6), pp: e78-e84. ISSN 0066-782X. DOI: 10.5935/abc.20130122. PMID: 23842881 [Consulta: 5 juliol 2018].
  4. ↑ Weiss HJ, Aledort LM, Kochwa S «The effect of salicylates on the hemostatic properties of platelets in man» (en anglès). J Clin Invest, 1968 Set; 47 (9), pp: 2169-2180. DOI: 10.1172/JCI105903. PMC: 297378. PMID: 5675432 [Consulta: 11 juliol 2018].
  5. ↑ Miner J, Hoffhines A «The discovery of aspirin's antithrombotic effects» (en anglès). Tex Heart Inst J, 2007; 34 (2), pp: 179-186. ISSN: 0730-2347. PMC: 1894700. PMID: 17622365 [Consulta: 11 juliol 2018].
  6. ↑ Schafer, AI «Antiplatelet Therapy» (en anglès). A: 50 Years in Hematology: Research That Revolutionized Patient Care, Chap. 3. American Society of Hematology, 2008; Des, pp: 23-24 [Consulta: 11 juliol 2018].
  7. ↑ Badimón, L; Vilahur, G «Mecanismos de acción de los diferentes agentes antiplaquetarios» (en castellà). Rev Esp Cardiol, 2013 Feb; 13 (Supl B), pp: 8-15. DOI: 10.1016/S1131-3587(13)70074-8. ISSN: 1579-2242 [Consulta: 5 juliol 2018].
  8. ↑ Altimiras, J «Antiagregants plaquetaris». Butlletí d'informació terapèutica del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, 2005 Jun; 17 (4), pp: 25-30. ISSN: 1579-9441 [Consulta: 5 juliol 2018].
  9. ↑ Almendro Delia, M; Hidalgo Urbano, RJ «Doble antiagregación plaquetaria: indicaciones y duración» (en castellà). BTA, 2016; 31 (3), pp: 21-27. DOI: 10.11119/BTA2016-31-03. ISSN: 0212-9450 [Consulta: 5 juliol 2018].
  10. ↑ Anjum I, Kashif T, Ahmed MM, Sohail W, et al «Dual or Mono Antiplatelet Therapy for the Prevention of Ischemic Stroke: A Literature Review» (en anglès). Cureus, 2018 Jun 20; 10 (6), pp: e2847. DOI: 10.7759/cureus.2847. PMC: 6103388. PMID: 30140598 [Consulta: 7 octubre 2018].
  11. ↑ Schlitt A, Jámbor C, Spannagl M, Gogarten W, et al «The perioperative management of treatment with anticoagulants and platelet aggregation inhibitors» (en anglès). Dtsch Arztebl Int, 2013 Ag; 110 (31-32), pp: 525-532. DOI: 10.3238/arztebl.2013.0525. PMC: 3782019. PMID: 24069073 [Consulta: 6 juliol 2018].
  12. ↑ Johansen H, Rutherford OW, Aamodt AH, Russell D, et al «New anticoagulants in combination with antiplatelet agents» (en anglès). Tidsskr Nor Laegeforen, 2016 Oct 11; 136 (18), pp: 1543-1546. DOI: 10.4045/tidsskr.15.1356. ISSN: 0807-7096. PMID: 27731598 [Consulta: 21 juliol 2018].
  13. ↑ Arnau, JM; Capellà, D; Castel, JM; Cereza, G; et al (Eds.) «Antiagregantes plaquetarios y riesgo de hemorragia digestiva» (en castellà). Butlletí Groc. Fundació Institut Català de Farmacologia, 2005 Oct-Des; 18 (5), pp: 18-19. ISSN: 0214-1930 [Consulta: 6 juliol 2018].
  14. ↑ Gîrleanu I, Alexandrescu DM, Petris A, Costache II «Barriers of antiaggregant treatment» (en anglès). Rev Med Chir Soc Med Nat Iasi, 2014 Abr-Jun; 118 (2), pp: 333-338. ISSN: 0048-7848. PMID: 25076696 [Consulta: 11 juliol 2018].
  15. ↑ PubChem «3,4-Dihydroxybenzoic acid» (en anglès). Compound Summary. National Center for Biotechnology Information, US National Library of Medicine, 2018 Jul 7; CID 72 (rev), pàgs: 43 [Consulta: 11 juliol 2018].
  16. ↑ Kim K, Bae ON, Lim KM, Noh JY, et al «Novel antiplatelet activity of protocatechuic acid through the inhibition of high shear stress-induced platelet aggregation» (en anglès). J Pharmacol Exp Ther, 2012 Des; 343 (3), pp: 704-711. DOI: 10.1124/jpet.112.198242. ISSN: 1521-0103. PMID: 22984226 [Consulta: 11 juliol 2018].
  17. ↑ Ain QU, Khan H, Mubarak MS, Pervaiz A «Plant Alkaloids as Antiplatelet Agent: Drugs of the Future in the Light of Recent Developments» (en anglès). Front Pharmacol, 2016 Set 22; 7, pp: 292. DOI: 10.3389/fphar.2016.00292. PMC: 5032615. PMID: 27713699 [Consulta: 12 agost 2018].
  18. ↑ Sánchez, EE «Desintegrinas en veneno de serpientes: un nuevo enfoque en el tratamiento de las enfermedades cardiovasculares, cáncer, diabetes» (en castellà). RFM, 2004 Gen; 27 (1), pp: 10-14. ISSN: 0798-0469 [Consulta: 19 juliol 2018].
  19. ↑ Kuo YJ, Chung CH, Pan TY, Chuang WJ, Huang TF «A Novel αIIbβ3 Antagonist from Snake Venom Prevents Thrombosis without Causing Bleeding» (en anglès). Toxins (Basel), 2019 Des 21; 12 (1), pii: E11. DOI: 10.3390/toxins12010011. ISSN: 2072-6651. PMID: 31877725 [Consulta: 27 gener 2020].
  20. ↑ Matsui T, Hamako J, Titani K «Structure and function of snake venom proteins affecting platelet plug formation» (en anglès). Toxins (Basel), 2010 Gen; 2 (1), pp: 10-23. DOI: 10.3390/toxins2010010. PMC: 3206619. PMID: 22069544 [Consulta: 19 juliol 2018].
  21. ↑ de Sousa BB, Mamede CCN, Matias MS, Pereira DFDC, et al «A New Platelet-Aggregation-Inhibiting Factor Isolated from Bothrops moojeni Snake Venom» (en anglès). Biomed Res Int, 2017 Nov; 2017, pp: 4315832. DOI: 10.1155/2017/4315832. PMC: 5687129. PMID: 29226136 [Consulta: 19 juliol 2018].
  22. ↑ Post Y, Puschhof J, Beumer J, Kerkkamp HM, et al «Snake Venom Gland Organoids» (en anglès). Cell, 2020 Gen 23; 180 (2), pp: 233-247.e21. DOI: 10.1016/j.cell.2019.11.038. ISSN: 1097-4172. PMID: 31978343 [Consulta: 27 gener 2020].
  23. ↑ UniProt «Anti-platelet aggregation protein (Anopheles stephensi)» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2018; Maig 23, Q7YT37 (rev), pàgs: 4 [Consulta: 8 setembre 2018].
  24. ↑ Sugiyama K, Iyori M, Sawaguchi A, Akashi S, et al «The crystal structure of the active domain of Anopheles anti-platelet protein, a powerful anti-coagulant, in complex with an antibody» (en anglès). J Biol Chem, 2014 Jun 6; 289 (23), pp: 16303-16312. DOI: 10.1074/jbc.M114.564526. PMC: 4047399. PMID: 24764297 [Consulta: 8 setembre 2018].
  25. ↑ «Centro de Información online de Medicamentos de la AEMPS - CIMA». Madrid: AEMPS. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, 2014.
  26. ↑ De la Riva Bueno, M; Fernández-Roldán Galán, B; Delgado Ruiz, A «Ciclooxigenasa» (en castellà). ChemEvol, Facultad de Medicina (UAH), 2019; Des 5, pàgs: 20 [Consulta: 27 gener 2020].
  27. ↑ Arzamendi, D; Freixa, X; Puig, M; Heras, M «Mecanismo de acción de los fármacos antitrombóticos» (en castellà). Rev Esp Cardiol, 2006 Nov; 6 (Supl H), pp: 2-10. DOI: 10.1016/S1131-3587(06)74839-7. ISSN: 1579-2242 [Consulta: 18 agost 2018].
  28. ↑ Divisón, JA; Galgo, A; Poloc, J; Durá, R «Prevención primaria con aspirina» (en castellà). Semergen, 2012 Set; 38 (3), pp: 366-376. DOI: 10.1016/j.semerg.2012.01.006. ISSN: 1138-3593 [Consulta: 5 juliol 2018].
  29. ↑ PubChem «Triflusal» (en anglès). Compound Summary. National Center for Biotechnology Information, US National Library of Medicine, 2018 Jun 30; CID 9458 (rev), pàgs: 31 [Consulta: 3 juliol 2018].
  30. ↑ Shin S, Kim KJ, Cho IJ, Hong GR, et al «Effect of Triflusal on Primary Vascular Dysregulation Compared with Aspirin: A Double-Blind, Randomized, Crossover Trial» (en anglès). Yonsei Med J, 2015 Set; 56 (5), pp: 1227-1234. DOI: 10.3349/ymj.2015.56.5.1227. PMC: 4541651. PMID: 26256964 [Consulta: 4 juliol 2018].
  31. ↑ Martínez Leboráns L, Cubells Sánchez L, Zaragoza Ninet V, Pérez Ferriols A «Atypical photosensitivity associated with triflusal» (en anglès). Contact Dermatitis, 2016 Oct; 75 (4), pp: 245-247. DOI: 10.1111/cod.12609. ISSN: 0105-1873. PMID: 27620122 [Consulta: 23 agost 2018].
  32. ↑ Nuin E, Pérez-Sala D, Lhiaubet-Vallet V, Andreu I, Miranda MA «Photosensitivity to Triflusal: Formation of a Photoadduct with Ubiquitin Demonstrated by Photophysical and Proteomic Techniques» (en anglès). Front Pharmacol, 2016 Ag 29; 7, pp: 277. DOI: 10.3389/fphar.2016.00277. PMC: 5002410. PMID: 27621705 [Consulta: 23 agost 2018].
  33. ↑ Cavallari LH, Duarte JD «Clopidogrel pharmacogenetics: from evidence to implementation» (en anglès). Future Cardiol, 2016 Set; 12 (5), pp: 511-514. DOI: 10.2217/fca-2016-0045. ISSN: 1744-8298. PMID: 27539287 [Consulta: 4 juliol 2018].
  34. ↑ PubChem «Prasugrel» (en anglès). Compound Summary. National Center for Biotechnology Information, US National Library of Medicine, 2018 Jun 30; CID 6918456 (rev), pàgs: 50 [Consulta: 4 juliol 2018].
  35. ↑ Wakabayashi S, Ariyoshi N, Kitahara H, Fujii K, et al «Efficacy of 2.5-mg Prasugrel in Elderly or Low-Body-Weight Patients» (en anglès). Circ J, 2018 Jun 29; CJ-18-0337, pàgs: 14. DOI: 10.1253/circj.CJ-18-0337. ISSN: 1347-4820. PMID: 29962391 [Consulta: 4 juliol 2018].
  36. ↑ PubChem «Ticagrelor» (en anglès). Compound Summary. National Center for Biotechnology Information, US National Library of Medicine, 2018 Jun 30; CID 9871419 (rev), pàgs: 58 [Consulta: 4 juliol 2018].
  37. ↑ Teng, R «Ticagrelor: Pharmacokinetic, Pharmacodynamic and Pharmacogenetic Profile: An Update» (en anglès). Clin Pharmacokinet, 2015 Nov; 54 (11), pp: 1125-1138. DOI: 10.1007/s40262-015-0290-2. PMC: 4621714. PMID: 26063049 [Consulta: 4 juliol 2018].
  38. ↑ PubChem «Cangrelor» (en anglès). Compound Summary. National Center for Biotechnology Information, US National Library of Medicine, 2018 Oct 13; CID 9854012 (rev), pàgs: 34 [Consulta: 17 octubre 2018].
  39. ↑ AEM «Kengrexal 50 mg» (en castellà). Ficha Técnica. EU/1/15/994/001, 2018; Abr 26 (rev), pàgs: 28 [Consulta: 24 agost 2018].
  40. ↑ Kubica J, Kozinski M, Navarese EP, Tantry U, et al «Cangrelor: an emerging therapeutic option for patients with coronary artery disease» (en anglès). Curr Med Res Opin, 2014 Maig; 30 (5), pp: 813-828. DOI: 10.1185/03007995.2014.880050. ISSN: 0300-7995. PMID: 24393016 [Consulta: 24 agost 2018].
  41. ↑ PubChem «Ticlopidine» (en anglès). Compound Summary. National Center for Biotechnology Information, US National Library of Medicine, 2018 Jul 7; CID 5472 (rev), pàgs: 42 [Consulta: 11 juliol 2018].
  42. ↑ Mambelli E, Mancini E, Casanova S, Di Felice A, Santoro A «Severe ticlopidine-induced cholestatic syndrome» (en anglès). Blood Purif, 2007; 25 (5-6), pp: 441-445. DOI: 10.1159/000111033. ISSN: 1421-9735. PMID: 18004066 [Consulta: 11 juliol 2018].
  43. ↑ Galyfos G, Sianou A «Cilostazol for Secondary Prevention of Stroke: Should the Guidelines Perhaps Be Extended?» (en anglès). Vasc Specialist Int, 2017 Set; 33 (3), pp: 89-92. DOI: 10.5758/vsi.2017.33.3.89. PMC: 5614376. PMID: 28955697 [Consulta: 4 juliol 2018].
  44. ↑ Takagi T, Hara H «Protective effects of cilostazol against hemorrhagic stroke: Current and future perspectives» (en anglès). J Pharmacol Sci, 2016 Jul; 131 (3), pp: 155-161. DOI: 10.1016/j.jphs.2016.04.023. ISSN: 1347-8648. PMID: 27381422 [Consulta: 22 agost 2018].
  45. ↑ Bledzka K, Smyth SS, Plow EF «Integrin αIIbβ3: from discovery to efficacious therapeutic target» (en anglès). Circ Res, 2013 Abr 12; 112 (8), pp: 1189–1200. DOI: 10.1161/CIRCRESAHA.112.300570. PMC: 3711133. PMID: 23580774 [Consulta: 4 juliol 2018].
  46. ↑ Stoffer K, Shah S «Abciximab» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2017 Des 19; NBK482195 (rev), pàgs: 4. PMID: 29489145 [Consulta: 4 juliol 2018].
  47. ↑ AEMPS «ReoPro 2 mg/ml solución inyectable y para perfusión» (en castellà). Ficha Técnica, 2013; Set (rev), pàgs: 15 [Consulta: 4 juliol 2018].
  48. ↑ Henriques JP, Kikkert WJ «Intracoronary Abciximab in Diabetic STEMI Patients: Questionable Benefit, Proven Harm» (en anglès). J Am Coll Cardiol, 2016 Ag 16; 68 (7), pp: 739-741. DOI: 10.1016/j.jacc.2016.06.014. ISSN: 1558-3597. PMID: 27515334 [Consulta: 21 agost 2018].
  49. ↑ PubChem «Eptifibatide» (en anglès). Compound Summary. National Center for Biotechnology Information, US National Library of Medicine, 2018 Jun 30; CID 448812 (rev), pàgs: 54 [Consulta: 4 juliol 2018].
  50. ↑ AEM «Integrilin» (en castellà). Informe Público Europeo de Evaluación, 2009 Jul; EMEA/268267/2009 (rev), pàgs: 2 [Consulta: 4 juliol 2018].
  51. ↑ Singh, PC; Ballas, SK «Emerging drugs for sickle cell anèmia» (en anglès). Cardeza Foundation for Hematologic Research, 2015; Mar 1, pàgs: 33 [Consulta: 5 setembre 2018].
  52. ↑ PubChem «Tirofiban» (en anglès). Compound Summary. National Center for Biotechnology Information, US National Library of Medicine, 2018 Jun 30; CID 60947 (rev), pàgs: 48 [Consulta: 4 juliol 2018].
  53. ↑ AEMPS «Agrastat, 0,05 mg/ml solución para perfusión» (en castellà). Ficha Técnica, 2013; Oct (rev), pàgs: 18 [Consulta: 4 juliol 2018].
  54. ↑ Yi YH, Yin WJ, Gu ZC, Fang WJ, et al «A Simple Clinical Pre-procedure Risk Model for Predicting Thrombocytopenia Associated With Periprocedural Use of Tirofiban in Patients Undergoing Percutaneous Coronary Intervention» (en anglès). Front Pharmacol, 2018 Des 10; 9, pp: 1456. DOI: 10.3389/fphar.2018.01456. PMC: 6295459. PMID: 30618750 [Consulta: 27 gener 2020].
  55. ↑ PubChem «Dipyridamole» (en anglès). Compound Summary. National Center for Biotechnology Information, US National Library of Medicine, 2018 Jun 30; CID 3108 (rev), pàgs: 45 [Consulta: 4 juliol 2018].
  56. ↑ AEMPS «Persantin, 100 mg comprimidos recubiertos» (en castellà). Ficha Técnica, 2015; Ag (rev), pàgs: 7 [Consulta: 4 juliol 2018].
  57. ↑ Rogosnitzky M, Isakov I, Wlassoff W, Ingram A, Barishak YR «Ocular Applications of Dipyridamole: A Review of Indications and Routes of Administration» (en anglès). J Ocul Pharmacol Ther, 2016 Mar; 32 (2), pp: 83-89. DOI: 10.1089/jop.2015.0128. PMC: 4779994. PMID: 26696547 [Consulta: 4 setembre 2018].
  58. ↑ Kuo KL, Hung SC, Tseng WC, Liu JS, Lin MH, et al «Dipyridamole decreases dialysis risk and improves survival in patients with pre-dialysis advanced chronic kidney disease» (en anglès). Oncotarget, 2017 Ag 3; 9 (4), pp: 5368-5377. DOI: 10.18632/oncotarget.19850. PMC: 5797055. PMID: 29435184 [Consulta: 4 setembre 2018].
  59. ↑ Davı, G; Santilli, F; Vazzana, N «Thromboxane Receptors Antagonists and/or Synthase Inhibitors» (en anglès). A: Antiplatelet Agents, Handbook of Experimental Pharmacology (Gresele, P et al. Eds). Springer-Verlag, 2012; 290, pp: 261-286 ISBN 978-3-642-29422-8. DOI: 10.1007/978-3-642-29423-5_11 [Consulta: 5 juliol 2018].
  60. ↑ PubChem «Picotamide» (en anglès). Compound Summary. National Center for Biotechnology Information, US National Library of Medicine, 2018 Jun 30; CID 4814 (rev), pàgs: 21 [Consulta: 5 juliol 2018].
  61. ↑ Celestini A, Violi F «A review of picotamide in the reduction of cardiovascular events in diabetic patients» (en anglès). Vasc Health Risk Manag, 2007; 3 (1), pp: 93-98. ISSN: 1176-6344. PMC: 1994050. PMID: 17583179 [Consulta: 5 setembre 2018].
  62. ↑ PubChem «Terutroban» (en anglès). Compound Summary. National Center for Biotechnology Information, US National Library of Medicine, 2018 Jun 30; CID 9938840 (rev), pàgs: 20 [Consulta: 5 juliol 2018].
  63. ↑ Gelosa P, Sevin G, Pignieri A, Budelli S, et al «Terutroban, a thromboxane/prostaglandin endoperoxide receptor antagonist, prevents hypertensive vascular hypertrophy and fibrosis» (en anglès). Am J Physiol Heart Circ Physiol, 2011 Mar; 300 (3), pp: H762-H768. DOI: 10.1152/ajpheart.00880.2010. ISSN: 0363-6135. PMID: 21148758 [Consulta: 5 setembre 2018].
  64. ↑ Rosado E, Rodríguez-Vilarrupla A, Gracia-Sancho J, Tripathi D, et al «Terutroban, a TP-receptor antagonist, reduces portal pressure in cirrhotic rats» (en anglès). Hepatology, 2013 Oct; 58 (4), pp: 1424-1435. DOI: 10.1002/hep.26520. ISSN: 1527-3350. PMID: 23703868 [Consulta: 5 setembre 2018].
  65. ↑ Pan H, Boucher M, Kaunelis D «PAR-1 Antagonists: An Emerging Antiplatelet Drug Class» (en anglès). A: CADTH Issues in Emerging Health Technologies, 148. StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2016 Set 30; NBK391027, pàgs: 16. PMID: 27809429 [Consulta: 10 juliol 2018].
  66. ↑ Nair, AS «Vorapaxar: The missing link in antiplatelet therapy!» (en anglès). J Anaesthesiol Clin Pharmacol, 2017 Abr-Jun; 33 (2), pp: 269-270. DOI: 10.4103/joacp.JOACP_363_16. PMC: 5520612. PMID: 28781465 [Consulta: 11 juliol 2018].
  67. ↑ AEM «Zontivity» (en castellà). Ficha técnica EMEA/H/C/002814-II/0005, 2017 Jul 27; (rev), pàgs: 34 [Consulta: 10 juliol 2018].
  68. ↑ Costa, J; Portabella, E «Actualització en l'ús d'antiagregants plaquetaris». Butlletí d'informació terapèutica del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, 2010; 22 (9), pp: 56-65. ISSN: 1579-9441 [Consulta: 21 juliol 2018].
  69. ↑ PubChem «Epoprostenol» (en anglès). Compound Summary. National Center for Biotechnology Information, US National Library of Medicine, 2018 Jul 14; CID 5282411 (rev), pàgs: 39 [Consulta: 21 juliol 2018].
  70. ↑ PubChem «Iloprost» (en anglès). Compound Summary. National Center for Biotechnology Information, US National Library of Medicine, 2018 Jul 14; CID 6435378 (rev), pàgs: 33 [Consulta: 21 juliol 2018].
  71. ↑ Paniccia R, Priora R, Liotta AA, Abbate R «Platelet function tests: a comparative review» (en anglès). Vasc Health Risk Manag, 2015 Feb 18; 11, pp: 133-148. DOI: 10.2147/VHRM.S44469. PMC: 4340464. PMID: 25733843 [Consulta: 8 octubre 2018].
  72. ↑ Fontana P, Roffi M, Reny JL «Platelet Function Test Use for Patients with Coronary Artery Disease in the Early 2020s» (en anglès). J Clin Med, 2020 Gen 10; 9 (1), pii: E194. DOI: 10.3390/jcm9010194. ISSN: 2077-0383. PMID: 31936845 [Consulta: 27 gener 2020].

Bibliografia


Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antiagregant plaquetari
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Antiagregant_plaquetari&oldid=22679914»