Enric el Navegant: diferència entre les revisions
Els 10000 |
Els 10000 |
||
| Línia 14: | Línia 14: | ||
El [[1416]], va emprendre la construcció de la ''Vila do Infante'' en el que avui en dia és la [[freguesia]] de [[Sagres (freguesia)|Sagres]], a tocar del [[cap de Sant Vicenç]], a l'extrem sud de [[Portugal]]. La vila va créixer ràpidament com a seu de la més elevada tecnologia de l'època en [[navegació marítima|navegació]] i [[cartografia]], com un arsenal naval, observatori, i una escola per a l'estudi de geografia i navegació. [[Jacomé de Mallorca]], un reconegut cartògraf segons les fonts, va ser convidat a viure a Sagres per compilar els coneixements geogràfics de l'època, encàrrec que va acceptar. [[Lagos (Portugal)|Lagos]], a poca distància a l'est, es va convertir així en un local de construcció naval gràcies al seu port. Un dels primers resultats d'aquesta tasca fou el descobriment de les [[illes Madeira]] per [[João Gonçalves Zarco]] i [[Tristão Vaz Teixeira]], unes illes que posteriorment van ser colonitzades. |
El [[1416]], va emprendre la construcció de la ''Vila do Infante'' en el que avui en dia és la [[freguesia]] de [[Sagres (freguesia)|Sagres]], a tocar del [[cap de Sant Vicenç]], a l'extrem sud de [[Portugal]]. La vila va créixer ràpidament com a seu de la més elevada tecnologia de l'època en [[navegació marítima|navegació]] i [[cartografia]], com un arsenal naval, observatori, i una escola per a l'estudi de geografia i navegació. [[Jacomé de Mallorca]], un reconegut cartògraf segons les fonts, va ser convidat a viure a Sagres per compilar els coneixements geogràfics de l'època, encàrrec que va acceptar. [[Lagos (Portugal)|Lagos]], a poca distància a l'est, es va convertir així en un local de construcció naval gràcies al seu port. Un dels primers resultats d'aquesta tasca fou el descobriment de les [[illes Madeira]] per [[João Gonçalves Zarco]] i [[Tristão Vaz Teixeira]], unes illes que posteriorment van ser colonitzades. |
||
El maig de [[1420]], Enric va ser nomenat dirigent de l'[[orde de Crist]], successora de l'[[orde del Temple]], càrrec que va ocupar fins a la seva mort. Va ser un cristià fervorós. Pel que fa al seu interès per l'exploració de l'[[oceà Atlàntic]], el càrrec dins l'orde també va ser important al llarg de la dècada del 1440. Això es deu al fet que l'orde controlava immensos recursos, la qual cosa va ajudar a finançar l'exploració, la veritable passió d'Enric. |
El maig de [[1420]], Enric va ser nomenat dirigent de l'[[orde de Crist]], successora de l'[[orde del Temple]], càrrec que va ocupar fins a la seva mort. Va ser un cristià fervorós. Pel que fa al seu interès per l'exploració de l'[[oceà Atlàntic]], el càrrec dins l'orde també va ser important al llarg de la dècada del 1440. Això es deu al fet que l'orde controlava immensos recursos, la qual cosa va ajudar a finançar l'exploració, la veritable passió d'Enric. El [[1427]] el capità portugues [[Diogo de Silves]] va descobrir l'arxipèlag de les [[Açores]] i en [[1432]] [[Gonçalo Velho Cabral]] començà la colonització de les illes,<ref>{{ref-llibre |títol=The Portuguese Columbus: Secret Agent of King John II |pàgines=57 |editorial=Springer |any=1992 |isbn=9781349219940 |url=https://books.google.es/books?id=fGSwCwAAQBAJ&pg=PA57&dq=Gon%C3%A7alo+Velho+Cabral+Diogo+de+Silves+a%C3%A7ores+1427&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwjHj8yYkcX9AhUXSKQEHZi4DW4Q6AF6BAgJEAI#v=onepage&q=Gon%C3%A7alo%20Velho%20Cabral%20Diogo%20de%20Silves%20a%C3%A7ores%201427&f=false |autor=Maxcarenhas Barreto, Reginald A Brown |llengua=anglès}}</ref> deshabitades fins llavors, amb portuguesos procedents de les regions de l'[[Algarve]] i l'[[Alentejo]]. En segles posteriors arribaren colons procedents d'altres països europeus. |
||
El [[1427]], els seus navegadors van descobrir les primeres illes de les [[Açores]]. També aquestes illes deshabitades van ser posteriorment colonitzades pels portuguesos. |
|||
Fins a l'època de l'infant Enric, el [[cap Bojador]] era el punt més meridional de la costa d'[[Àfrica]] que els [[Europa|europeus]] coneixien. [[Gil Eanes]], que va comandar una d'aquestes expedicions, va ser el primer a passar-lo l'any [[1434]]. Així, es va eliminar la por fins aleshores vigent al desconegut que hi pogués haver més enllà d'aquest cap. |
Fins a l'època de l'infant Enric, el [[cap Bojador]] era el punt més meridional de la costa d'[[Àfrica]] que els [[Europa|europeus]] coneixien. [[Gil Eanes]], que va comandar una d'aquestes expedicions, va ser el primer a passar-lo l'any [[1434]]. Així, es va eliminar la por fins aleshores vigent al desconegut que hi pogués haver més enllà d'aquest cap. |
||
Revisió del 17:52, 5 març 2023
  | |||||
| Nom original | (pt) Henrique de Avis, 1.º Duque de Viseu | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Biografia | |||||
| Naixement | 4 març 1394 Porto (Regne de Portugal) | ||||
| Mort | 13 novembre 1460 (Gregorià) (66 anys) Vila do Bispo (Regne de Portugal) | ||||
| Sepultura | Monestir de Batalha | ||||
| |||||
| Dades personals | |||||
| Altres noms | Henrique o Navegador Infante de Sagres | ||||
| Religió | Catolicisme | ||||
| Activitat | |||||
| Ocupació | oficial | ||||
| Carrera militar | |||||
| Conflicte | Conquesta de Ceuta i Second Siege of Ceuta (en)  | ||||
| Altres | |||||
| Títol | Senyor (1415–) Duc de Viseu (1415–) Cavaller (1415–) | ||||
| Família | Dinastia Avís | ||||
| Pares | Joan I de Portugal i Felipa de Lancaster | ||||
| Germans | Beatriu de Portugal, Isabel de Portugal i de Lancaster, Eduard I de Portugal, Ferran de Portugal i Lancaster, Pere de Portugal, Alfons I de Bragança i Joan de Portugal | ||||
Premis | |||||
Signatura .jpg) | |||||
 | |||||
 | |||||
Enric el Navegant o Enric de Portugal (Porto, 4 de març de 1394 – Sagres, 13 de novembre de 1460) fou infant de Portugal i primer duc de Viseu (1415–1460).
Va ser una figura central dels primers temps de l'Imperi Portuguès i en els descobriments marítims europeus del segle xv i l'expansió marítima. A través de la seva direcció administrativa, és considerat com el principal iniciador del que seria conegut com a l'Era de l'exploració. Enric va ser el quart fill del rei portuguès Joan I de Portugal, que va fundar la Dinastia Avís.[1]
Després d'adquirir el nou vaixell caravel·la, Henry va ser responsable del primer desenvolupament de l'exploració portuguesa i del comerç marítim amb altres continents mitjançant l'exploració sistemàtica de l'Àfrica occidental, les illes de l'oceà Atlàntic i la recerca de noves rutes. Va animar el seu pare a conquerir Ceuta (1415), el port musulmà de la costa nord-africana a través de l'estret de Gibraltar des de la península Ibèrica. Va assabentar-se de les oportunitats que oferien les rutes comercials del Sàhara que hi acabaven i es va fascinar amb Àfrica en general; va quedar més intrigat per la llegenda cristiana del Preste Joan i l'expansió del comerç portuguès. És considerat com el mecenes de l'exploració portuguesa.
Orígens familiars
Va néixer a Porto el 4 de març de 1394, i fou el tercer fill del rei Joan I de Portugal, el fundador de la dinastia Avís, i la seva esposa Felipa de Lancaster. Fou el germà del també rei Eduard I de Portugal i era besnet per línia materna d'Eduard III d'Anglaterra.
Era dels descobriments
El 1414, va convèncer el seu pare per establir una campanya per conquerir Ceuta, a la costa nord-africana al costat de l'estret de Gibraltar. La ciutat es presentava com un punt estratègic per començar les exploracions perquè Portugal tenia en aquella època força costa marítima i el comerç amb orient va acabar per bloquejar-se arran de l'aïllament de Constantinoble després de l'Interregne otomà.[2] Evitant doncs les costes musulmanes, els portuguesos van mirar de trobar una altra alternativa que els apropés a la Xina. La ciutat va ser conquerida l'agost de l'any 1415, i s'obriren per al Regne de Portugal les portes pel domini del comerç que aquell port exercia. El mateix any va ser armat cavaller i va rebre el títol de duc de Viseu.[3]
El 1416, va emprendre la construcció de la Vila do Infante en el que avui en dia és la freguesia de Sagres, a tocar del cap de Sant Vicenç, a l'extrem sud de Portugal. La vila va créixer ràpidament com a seu de la més elevada tecnologia de l'època en navegació i cartografia, com un arsenal naval, observatori, i una escola per a l'estudi de geografia i navegació. Jacomé de Mallorca, un reconegut cartògraf segons les fonts, va ser convidat a viure a Sagres per compilar els coneixements geogràfics de l'època, encàrrec que va acceptar. Lagos, a poca distància a l'est, es va convertir així en un local de construcció naval gràcies al seu port. Un dels primers resultats d'aquesta tasca fou el descobriment de les illes Madeira per João Gonçalves Zarco i Tristão Vaz Teixeira, unes illes que posteriorment van ser colonitzades.
El maig de 1420, Enric va ser nomenat dirigent de l'orde de Crist, successora de l'orde del Temple, càrrec que va ocupar fins a la seva mort. Va ser un cristià fervorós. Pel que fa al seu interès per l'exploració de l'oceà Atlàntic, el càrrec dins l'orde també va ser important al llarg de la dècada del 1440. Això es deu al fet que l'orde controlava immensos recursos, la qual cosa va ajudar a finançar l'exploració, la veritable passió d'Enric. El 1427 el capità portugues Diogo de Silves va descobrir l'arxipèlag de les Açores i en 1432 Gonçalo Velho Cabral començà la colonització de les illes,[4] deshabitades fins llavors, amb portuguesos procedents de les regions de l'Algarve i l'Alentejo. En segles posteriors arribaren colons procedents d'altres països europeus.
Fins a l'època de l'infant Enric, el cap Bojador era el punt més meridional de la costa d'Àfrica que els europeus coneixien. Gil Eanes, que va comandar una d'aquestes expedicions, va ser el primer a passar-lo l'any 1434. Així, es va eliminar la por fins aleshores vigent al desconegut que hi pogués haver més enllà d'aquest cap.
Quan va morir el rei Joan I, el seu primogènit, l'infant Eduard, germà d'Enric, va ser coronat rei de Portugal. En fer-ho, va donar a Enric una cinquena part de tots els aprofitaments comercials de les zones descobertes, així com el dret a explorar més enllà del cap Bojador.
El regnat d'Eduard va durar només cinc anys, després dels quals el príncep Enric va donar suport al seu germà Pere de Portugal en la regència, durant la minoria d'edat del nebot Alfons V de Portugal. Per aquest fet, va rebre a canvi les confirmacions dels seus privilegis. Va procedir també, durant la regència, a la colonització de les illes Açores.
Amb el nou tipus d'embarcació, les caravel·les, les expedicions van patir un gran impuls. Nuno Tristão i Antão Gonçalves van arribar al cap Blanc l'any 1441. La badia d'Arguin va ser albirada el 1443, on es va construir posteriorment un fort el 1448.
Dinis Dias arribarà al riu Senegal i sobrepassarà el Cap Verd l'any 1444.[5] Diverses expedicions s'internaran per la Guinea. Així, els límits situats al sud del gran desert del Sàhara seran ultrapassats en aquesta època. Des d'aquí, Enric el Navegant aconsegueix un dels seus objectius: desviar les rutes comercials del comerç del Sàhara i accedir a les riqueses de l'Àfrica meridional. El 1452, arribarà a Portugal prou or perquè s'encunyin les primeres monedes d'or, els cruzados.
Entre 1444 i 1446, prop de quaranta vaixells sortiran de Lagos. A la dècada del 1450 es va descobrir l'arxipèlag de Cap Verd. El 1460, la costa ja estava explorada fins al que avui en dia és Sierra Leone.
Mentrestant, Enric el Navegant estava també molt ocupat amb diversos assumptes interns del regne. Va patrocinar la fundació en la Universitat de Coïmbra d'una càtedra d'astronomia. Va ser també un dels principals organitzadors de la conquesta de Tànger el 1437. Aquest fet es va revelar com un gran fracàs, ja que el seu germà, l'infant Ferran, el Sant, va ser capturat en aquesta ciutat i fet presoner durant 11 anys, fins a la seva mort. La seva reputació militar va rebre, per aquest fet, un gran revés i va dedicar-se els darrers anys de la seva vida a la política i a l'exploració.
Aportació a la història universal
El seu impacte en la història universal és immens. L'escola de Sagres va ser la responsable de nombrosos i significatius avenços tècnics i científics en la navegació, i les descobertes impulsades per aquest Infant van ser la base per al desenvolupament de Portugal en tant que imperi colonial.
Només trenta-dos anys després de la seva mort, esdevinguda el 1460, el cap de Bona Esperança va ser creuat i Vasco da Gama va poder arribar a l'Índia el 1498, poc abans del descobriment del Brasil per part de Pedro Álvares Cabral. Cristòfol Colom va ser un dels alumnes de l'escola de Sagres, i a la dècada de 1470 va navegar pels territoris portuguesos de les illes Madeira, i visqué a Porto Santo, i en la costa africana.
Referències
- ↑ Ivana Elbl, "Man of His Time (and Peers): A New Look at Henry the Navigator." Luso-Brazilian Review 28.2 (1991): 73-89.
- ↑ Mango, Cyril. The Oxford History of Byzantium (en anglès). Oxford UP, 2002, p. 274-276.
- ↑ «História de Portugal, 1 e 2 ciclos», (editorial Porto Editora). Arxivat de l'original el 2015-04-03. [Consulta: 16 maig 2016].
- ↑ Maxcarenhas Barreto, Reginald A Brown. The Portuguese Columbus: Secret Agent of King John II (en anglès). Springer, 1992, p. 57. ISBN 9781349219940.
- ↑ Serrão, Joel. «Dinis Dias». A: Dicionário de História de Portugalv (en portuguès).
Vegeu també
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Enric el Navegant |