Tofu: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Ampliació a partir enwiki
Línia 3: Línia 3:
El '''tofu''' (en [[caràcters xinesos]] 豆腐 o 荳腐, del [[japonès]] ''tōfu'', que té el seu origen en el terme [[xinès]] ''dòufu'', compost per '[[fesol]]' [[wiktionary:豆|豆]] i 'quallat' o 'fermentat' [[wiktionary:腐|腐]]) és un [[aliment]] popular a l'[[Àsia]] que s'obté a partir del [[quall]] (en general fet amb ''[[nigari]]'') de la [[llet de soia]] (''tonyu''), en un procediment equiparable a l'obtenció del [[formatge]] de [[llet]].<ref name=":1" /> Així, s'obté una mena de formatge blanc i poc odorant, que es presenta de diverses formes (en blocs fresc, assecat, fumat, barrejat amb salsa de soia...).
El '''tofu''' (en [[caràcters xinesos]] 豆腐 o 荳腐, del [[japonès]] ''tōfu'', que té el seu origen en el terme [[xinès]] ''dòufu'', compost per '[[fesol]]' [[wiktionary:豆|豆]] i 'quallat' o 'fermentat' [[wiktionary:腐|腐]]) és un [[aliment]] popular a l'[[Àsia]] que s'obté a partir del [[quall]] (en general fet amb ''[[nigari]]'') de la [[llet de soia]] (''tonyu''), en un procediment equiparable a l'obtenció del [[formatge]] de [[llet]].<ref name=":1" /> Així, s'obté una mena de formatge blanc i poc odorant, que es presenta de diverses formes (en blocs fresc, assecat, fumat, barrejat amb salsa de soia...).


És molt emprat en la cuina de l'Àsia oriental i també per molts [[vegetarià|vegetarians]] per la seva important aportació proteica i d'[[aminoàcid essencial|aminoàcids essencials]].<ref>{{Ref-web|url=http://sevilla.abc.es/gurme/reportajes-bares-y-restaurantes/sevilla/tofu-que-es-beneficios-platos/|títol=Guía sobre el tofu: ¿Qué es, cuáles son sus beneficios y cómo se prepara?|consulta=18 de maig de 2018|nom=Iván|cognom=Guillén Cano|llengua=castellà|data=14 de febrer de 2017}}</ref>
És un component tradicional de les cuines d'[[Àsia Oriental|Àsia oriental]] i del [[Àsia Sud-oriental|sud-est asiàtic]],{{sfnb|Du Bois|2008|pp=13-14}} i s'ha consumit a la [[Xina]] des de fa més de 2.000 anys.<ref name="Soya">{{cite web|url=http://www.soya.be/history-of-tofu.php|title=History of tofu|publisher=Soya.be|date=2015-11-29|accessdate=2016-10-11|archive-date=21 August 2016|archive-url=https://web.archive.org/web/20160821055959/http://www.soya.be/history-of-tofu.php|url-status=live}}</ref><ref name=":02">{{Cite web|title=What is Tofu? What's the Best Way to Cook It?|url=https://devour.asia/what-is-tofu-whats-the-best-way-to-cook-it/|website=devour.asia|date=26 February 2020|access-date=2021-04-03|language=en-US|archive-date=10 April 2021|archive-url=https://web.archive.org/web/20210410182914/https://devour.asia/what-is-tofu-whats-the-best-way-to-cook-it/|url-status=live}}</ref> A la cuina occidental moderna, sovint es tracta com un substitut de la carn i molts [[vegetarià|vegetarians]] el consumeixen per la seva important aportació proteica i d'[[aminoàcid essencial|aminoàcids essencials]].<ref>{{Ref-web|url=http://sevilla.abc.es/gurme/reportajes-bares-y-restaurantes/sevilla/tofu-que-es-beneficios-platos/|títol=Guía sobre el tofu: ¿Qué es, cuáles son sus beneficios y cómo se prepara?|consulta=18 de maig de 2018|nom=Iván|cognom=Guillén Cano|llengua=castellà|data=14 de febrer de 2017}}</ref>


Conté un alt percentatge de [[calci]] i [[proteïnes]]. El seu gust i textura és molt suau i es pot emprar tant per en plats salats (llesques fregides, per exemple) com dolços. També es fa servir per a fer [[salsa|salses]]. En general, s'aconsella, tanmateix, salar-lo una mica, per a fer-lo més digestiu.
Conté un alt percentatge de [[calci]] i [[proteïnes]]. El seu gust i textura és molt suau i es pot emprar tant per en plats salats (llesques fregides, per exemple) com dolços. També es fa servir per a fer [[salsa|salses]]. En general, s'aconsella, tanmateix, salar-lo una mica, per a fer-lo més digestiu.
Línia 34: Línia 34:


== Vegeu també ==
== Vegeu també ==
* [[Ganmodoki]].
* [[Ganmodoki]]
* [[Mapo doufu]].
* [[Mapo doufu]]
* [[Tofu pudent]].
* [[Tofu pudent]]


== Referències ==
== Referències ==
Línia 42: Línia 42:


== Vegeu també ==
== Vegeu també ==
* [[Soia#Derivats de la soia|Altres derivats de la soia]].
* [[Soia#Derivats de la soia|Altres derivats de la soia]]
* [[Anàleg del formatge]].
* [[Anàleg del formatge]]


== Bibliografia ==
{{refbegin}}
* {{citation|last1=Anderson|first1= J. W.|last2= Johnstone|first2= B.M.|last3=Cook-Newell|first3= M.E.|journal=New England Journal of Medicine|volume=333|issue=5|title=Meta-Analysis of the Effects of Soy Protein Intake on Serum Lipids |year=1995|pages=276–282|pmid=7596371|doi=10.1056/NEJM199508033330502|doi-access=free}}
* {{citation|editor1-last=Ang|editor1-first=Catharina Y. W.|editor2-first=KeShun|editor2-last=Liu|editor3-first=Yao-Wen|editor3-last=Huang|year=1999|url=http://www.chipsbooks.com/asianfd.htm|title=Asian Foods: Science & Technology|publisher=Technomic Publishing Co.|place=Lancaster, Pennsylvania|access-date=8 January 2006|archive-date=17 January 2006|archive-url=https://web.archive.org/web/20060117215551/http://www.chipsbooks.com/asianfd.htm|url-status=live}}
* {{cite book |last = Du Bois |first = Christine M., Chee Beng Tan and Sidney Wilfred Mintz |year = 2008 |title = The World of Soy |publisher = University of Illinois Press |location = Urbana |isbn = 978-0-252-03341-4 |url = https://books.google.com/books?id=vmGVBlF8088C |access-date = 18 October 2015 |archive-date = 13 January 2023 |archive-url = https://web.archive.org/web/20230113110148/https://books.google.com/books?id=vmGVBlF8088C |url-status = live }}
* {{cite journal |last1=Guo|first1=Shun-Tang|last2= Ono|first2=Tomotada|year=2005|title=The Role of Composition and Content of Protein Particles in Soymilk on Tofu Curding by Glucono-δ-lactone or Calcium Sulfate |journal=Journal of Food Science |volume= 70 |issue=4|pages=258–262|doi=10.1111/j.1365-2621.2005.tb07170.x}}.
* {{Cite book |last=Liu |first=KeShun |year=2012 |title=Soybeans: Chemistry, Technology and Utilization |url=https://books.google.com/books?id=SynoBwAAQBAJ |access-date=2021-02-18 |publisher=Springer |isbn=978-1-4615-1763-4 |archive-date=13 January 2023 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230113110148/https://books.google.com/books?id=SynoBwAAQBAJ |url-status=live }}
* {{cite book |last=Needham |first=Joseph |author-link=Joseph Needham |title=Science and Civilisation in China |title-link=Science and Civilisation in China |publisher=Cambridge University Press}}
* {{citation|last1=Shurtleff|first1=William|author-link=William Shurtleff|first2=Akiko|last2=Aoyagi|author-link2=Akiko Aoyagi|year=1998|title=The book of tofu: protein source of the future-- now!|publisher=Ten Speed Press|isbn=978-1-58008-013-2|url=https://books.google.com/books?id=k7yx0OYDWFEC&pg=PA93|access-date=12 May 2020|archive-date=13 January 2023|archive-url=https://web.archive.org/web/20230113110154/https://books.google.com/books?id=k7yx0OYDWFEC&pg=PA93|url-status=live}}.
* {{Cite book|last1=Shurtleff|first1=William|last2=Aoyagi|first2=Akiko|year=2000|title=Tofu & soymilk production: a craft and technical manual|edition=3rd|place=Lafayette, California|publisher=Soyfoods Center|isbn=978-1-928914-04-4|url=https://books.google.com/books?id=sYUq27wYcKMC|access-date=2020-05-12|archive-url=https://web.archive.org/web/20170324105936/https://books.google.com/books?id=sYUq27wYcKMC|archive-date=2017-03-24|url-status=live}}
* {{cite book |last1=Shurtleff |first1=William |last2=Aoyagi |first2=Akiko |year=2004d |title=History of Soybeans and Soyfoods: 1100 B.C. to the 1980s, Volume IV, The History of Traditional Non-Fermented Soyfoods |chapter=Chapter 36: History of Tofu |publisher=Soyinfo Center |chapter-url=http://www.soyinfocenter.com/HSS/tofu1.php |access-date=2007-06-16 |archive-date=2011-06-23 |archive-url=https://web.archive.org/web/20110623120444/http://www.soyinfocenter.com/HSS/tofu1.php |url-status=live }}
* {{cite book |last1=Shurtleff |first1=William |last2=Aoyagi |first2=Akiko |year=2004e |title=History of Soybeans and Soyfoods: 1100 B.C. to the 1980s, Volume V, The History of Traditional Fermented Soyfoods |chapter=Chapter 44: History of Fermented Tofu (to Nov. 1985) |publisher=Soyinfo Center |chapter-url=http://www.soyinfocenter.com/HSS/fermented_tofu1.php |access-date=2008-01-05 |archive-url=https://web.archive.org/web/20071111234249/http://www.soyinfocenter.com/HSS/fermented_tofu1.php |archive-date=2007-11-11 |url-status=live }}
* {{citation|last1=Shurtleff|first1=William|last2=Aoyagi|first2=Akiko|year=2005|title=Dou fu zhi shu (The book of tofu)|publisher=Taibei Shi|isbn=978-986-81319-1-0}}. (In Chinese.)
* {{citation|last1=Shurtleff|first1=William|last2=Aoyagi|first2=Akiko|year=2013|title=History of Tofu and Tofu Products (965 CE to 2013)|publisher=Soyinfo Center|place=Lafayette, California|isbn=978-1-928914-55-6|url=http://www.soyinfocenter.com/books/163|access-date=21 June 2013|archive-date=3 September 2013|archive-url=https://web.archive.org/web/20130903054656/http://www.soyinfocenter.com/books/163|url-status=live}}.
*{{cite book | first=Endymion | last=Wilkinson | author-link = Endymion Wilkinson | title = Chinese History: A New Manual | edition=4th | year=2015 | location=Cambridge, Mass. | publisher=Harvard University Asia Center | isbn = 978-0-674-08846-7 }}
{{refend}}
{{Commonscat}}
{{Commonscat}}
{{Autoritat}}
{{Autoritat}}

Revisió del 15:44, 19 ago 2023

Infotaula menjarTofu
Característiques
País d'origenXina Modifica el valor a Wikidata
Data de creació100 Modifica el valor a Wikidata
Detalls
Tipusformatge de soia i succedani de carn Modifica el valor a Wikidata
Ingredients principalsllet de soia, soja i soia Modifica el valor a Wikidata
Bloc de tofu presentat en daus. Xina

El tofu (en caràcters xinesos 豆腐 o 荳腐, del japonès tōfu, que té el seu origen en el terme xinès dòufu, compost per 'fesol' i 'quallat' o 'fermentat' ) és un aliment popular a l'Àsia que s'obté a partir del quall (en general fet amb nigari) de la llet de soia (tonyu), en un procediment equiparable a l'obtenció del formatge de llet.[1] Així, s'obté una mena de formatge blanc i poc odorant, que es presenta de diverses formes (en blocs fresc, assecat, fumat, barrejat amb salsa de soia...).

És un component tradicional de les cuines d'Àsia oriental i del sud-est asiàtic,[2] i s'ha consumit a la Xina des de fa més de 2.000 anys.[3][4] A la cuina occidental moderna, sovint es tracta com un substitut de la carn i molts vegetarians el consumeixen per la seva important aportació proteica i d'aminoàcids essencials.[5]

Conté un alt percentatge de calci i proteïnes. El seu gust i textura és molt suau i es pot emprar tant per en plats salats (llesques fregides, per exemple) com dolços. També es fa servir per a fer salses. En general, s'aconsella, tanmateix, salar-lo una mica, per a fer-lo més digestiu.

Producció

El tofu s'aconsegueix coagulant la llet de soia i premsant el quall obtingut. Encara que s'hi pot utilitzar llet preparada, la majoria de productors de tofu obtenen la seua pròpia llet de soia remullant, triturant, bullint i assecant la soia.

Coagulant

S'empren tres tipus de coagulants per a la producció de tofu. D'una banda, àcids com l'àcid cítric, àcid làctic, àcid tartàric, àcid màlic o àcid glucònic; d'altra banda, sals com el clorur de calci, sulfat de magnesi o lactat de calci; i també, enzims com la quimosina, papaïna o MTGase. Cada un d'aquests actua amb un mecanisme diferent, en què les proteïnes s'agreguen via proteïna-proteïna i proteïna-aigua que s'entrecreuen en gels amb una estructura de panell aleatòria o regular.[6][1]

Pel que fa als coagulants àcids, proporcionen ions d'hidrogen que redueixen el pH al punt isoelèctric nominal de la proteïna de la soia, la qual cosa produeix la precipitació isoelèctrica de la proteïna. En relació amb les sals, existeixen quatre teories que podrien explicar-ho, però cal més investigació perquè cap de les teories respon completament a la coagulació del tofu.[6]

Tradicionalment, s'ha usat l'àcid δ-gluconolactona, amb una concentració de 0,6%, que es dissol en aigua freda i s'afegeix a la llet de soia calenta. El tofu resultant és suau, compacte i lleugerament àcid. El tofu coagulat amb un àcid orgànic (com el cítric, tartàric o màlic) en una concentració de 0,1-0,18 g per 100 ml de llet de soia també mostra bones propietats físiques.[6][1]

Varietats

Hi ha una gran varietat de productes de tofu disponibles,[7] però se'n poden diferenciar en dos grans grups: el tofu fresc (que s'aconsegueix directament de la llet de soia) i el tofu processat, tret del tofu fresc. A partir del tofu també es produeixen altres productes importants que s'utilitzen sovint en altres cuines. Depenent de la quantitat d'aigua que s'extreu de la quallada de tofu, podem dividir el tofu fresc en tres varietats principals. El tofu fresc es ven normalment totalment immers en aigua per mantenir el seu contingut d'humitat.

Tofu suau

El tofu suau (silken tofu, en anglès) (嫩豆腐 o 滑豆腐, nèn dòufu o huá dòufu en xinès, tofu suau o tofu llis 絹漉し豆腐, kinugoshi tōfu en japonès 'tofu sedós'; 순두부, 純豆腐, sundubu en coreà, 'tofu pur') és tofu sense escórrer que conté la màxima quantitat d'humitat de tots els tofus frescs.[8] Al Japó i a la Xina, el tofu tradicional es fa amb aigua del mar.[9][10][11][12][13]

Tofu ferm

El tofu ferm (老豆腐 lǎo dòufu en xinés; 木綿豆腐, momendōfu en japonès, 'tofu de cotó-en-pèl'), encara que està premsat i assecat, conté una gran quantitat d'humitat. Té la fermesa de la carn crua, però es recupera fàcilment quan es pressiona.

"Tofu sec" xinés

El Dòu gān (豆干, literalment 'tofu sec' en xinés) no ha estat assecat malgrat el seu nom, però sí que és una varietat molt ferma de tofu, amb una gran quantitat de líquid extret. El dòu gān conté la mínima quantitat d'humitat dels tofus frescs.[14]

Tofu pudent

Tofu pudent (del xinès: 臭豆腐; pinyin: chòu dòufu) és un tipus de tofu fermentat amb salmorra, caracteritzat per l'olor forta, però és un aperitiu molt estès per Xina i Taiwan pel seu toc saborós.[15]

Vegeu també

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 Cao, Feng-Hong; Li, Xing-Jiang; Luo, Shui-Zhong; Mu, Dong-Dong; Zhong, Xi-Yang; Jiang, Shao-Tong; Zheng, Zhi; Zhao, Yan-Yan «Effects of organic acid coagulants on the physical properties of and chemical interactions in tofu». LWT - Food Science and Technology, 85, 01-11-2017, pàg. 58–65. DOI: 10.1016/j.lwt.2017.07.005. ISSN: 0023-6438 [Consulta: 6 agost 2023].
  2. Du Bois, 2008, p. 13-14.
  3. «History of tofu». Soya.be, 29-11-2015. Arxivat de l'original el 21 August 2016. [Consulta: 11 octubre 2016].
  4. «What is Tofu? What's the Best Way to Cook It?» (en anglès americà). devour.asia, 26-02-2020. Arxivat de l'original el 10 April 2021. [Consulta: 3 abril 2021].
  5. Guillén Cano, Iván. «Guía sobre el tofu: ¿Qué es, cuáles son sus beneficios y cómo se prepara?» (en castellà), 14-02-2017. [Consulta: 18 maig 2018].
  6. 6,0 6,1 6,2 Zheng, Li; Regenstein, Joe M.; Teng, Fei; Li, Yang «Tofu products: A review of their raw materials, processing conditions, and packaging». Comprehensive Reviews in Food Science and Food Safety, 19, 6, 2020-11, pàg. 3683–3714. DOI: 10.1111/1541-4337.12640. ISSN: 1541-4337. PMID: 33337041.
  7. «Tofu». New World Encyclopedia.
  8. Shurtleff & Aoyagi 2000
  9. Julia Moskin. «Artisanal, Creamy. .. Tofu?», 05-01-2005. [Consulta: 5 gener 2008].
  10. «New tofu production method». [Consulta: 5 gener 2008].
  11. «Deep Seawater Business To Develop Local Economies». [Consulta: 5 gener 2008].
  12. «Chodang Bean Curd Village». [Consulta: 5 gener 2008].
  13. «Chodang Sundubu (watery tofu) Village». [Consulta: 5 gener 2008].
  14. A photo. 
  15. «TAIWAN’S STINKY TOFU – A GUIDE TO THE TAIWANESE STREET FOOD DISH». [Consulta: 27 novembre 2020].

Vegeu també

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tofu