Pròxima del Centaure: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Línia 230: Línia 230:


== Viatjant a Pròxima Centauri ==
== Viatjant a Pròxima Centauri ==
{{AP|Viatge interestel·lar}}
⚫
Per la seva proximitat, Pròxima Centauri ha estat suggerida com una destinació lògica per al primer [[viatge interestel·lar]], tot i que, en ser una [[estrella variable]], es creu que no seria una destinació gaire hospitalària. L'any [[2005]], una [[nau espacial]] estàndard, com l'[[Space Shuttle]], viatjà per l'espai a una velocitat de 7.8 [[Quilòmetre|km]]/[[Segon|s]]. A aquesta [[velocitat]], trigaria 160.000 [[anys]] a arribar a Pròxima. La nau més ràpida feta per l'ésser humà és la [[sonda espacial]] [[Helios II]], que ha viatjat a 70,2 km/s. A aquesta velocitat, trigaria 18.000 anys a arribar-hi. El nou sistema de [[propulsió]] [[VASIMR]], que només és una proposta teòrica, possiblement seria capaç d'arribar als 300 km/s, de manera que ''només'' es trigarien 4.200 anys a fer el viatge, un temps molt més gran que la vida mitjana tant dels humans com de les màquines. Per tant, de moment, caldran idees radicalment noves per a aconseguir viatjar a l'estrella més propera.
Per la seva proximitat, Pròxima Centauri ha estat suggerida com una destinació lògica per al primer [[viatge interestel·lar]], tot i que, en ser una [[estrella variable]], es creu que no seria una destinació gaire hospitalària.<ref name="gilster">{{cite book |last=Gilster |first=Paul |url=https://archive.org/details/centauridreamsim00gils |title=Centauri dreams: imagining and planning |date=2004 |publisher=Springer |isbn=978-0-387-00436-5}}</ref> L'any [[2005]], una [[nau espacial]] estàndard, com l'[[Space Shuttle]], viatjà per l'espai a una velocitat de 7.8 [[Quilòmetre|km]]/[[Segon|s]]. A aquesta [[velocitat]], trigaria 160.000 [[anys]] a arribar a Pròxima. Si s'utilitzen tecnologies de propulsió convencionals no nuclears, el vol d'una nau espacial cap a Pròxima Centauri i els seus planetes probablement requeriria milers d'anys.<ref>{{cite journal |last=Crawford |first=I. A. |date=September 1990 |title=Interstellar Travel: A Review for Astronomers |journal=Quarterly Journal of the Royal Astronomical Society |volume=31 |pages=377–400 |bibcode=1990QJRAS..31..377C}}</ref> Per exemple, la ''[[Voyager 1]]'', que ara està viatjant {{convert|17|km/s|mph|abbr=on}}<ref>{{cite web |last=Peat |first=Chris |title=Spacecraft escaping the Solar System |url=http://www.heavens-above.com/SolarEscape.aspx |access-date=December 25, 2016 |work=Heavens Above}}</ref> respecte al Sol, arribaria a Pròxima Centauri en 73.775 anys, si la nau espacial viatgés en direcció a aquesta estrella. Una sonda de moviment lent només tindria diverses desenes de milers d'anys per atrapar Pròxima Centauri a prop de la seva aproximació més propera, abans que l'estrella fes un retrocés fora de l'abast.<ref name="longshot">{{cite web |last1=Beals |first1=K. A. |last2=Beaulieu |first2=M. |last3=Dembia |first3=F. J. |last4=Kerstiens |first4=J. |last5=Kramer |first5=D. L. |last6=West |first6=J. R. |last7=Zito |first7=J. A. |date=1988 |title=Project Longshot, an Unmanned Probe to Alpha Centauri |url=https://ntrs.nasa.gov/archive/nasa/casi.ntrs.nasa.gov/19890007533_1989007533.pdf |access-date=June 13, 2008 |work=NASA-CR-184718 |publisher=U. S. Naval Academy}}</ref>

⚫
La nau més ràpida feta per l'ésser humà és la [[sonda espacial]] ''[[Helios II]]'', que ha viatjat a 70,2 km/s. A aquesta velocitat, trigaria 18.000 anys a arribar-hi. El nou sistema de [[propulsió]] [[VASIMR]], que només és una proposta teòrica, possiblement seria capaç d'arribar als 300 km/s, de manera que ''només'' es trigarien 4.200 anys a fer el viatge, un temps molt més gran que la vida mitjana tant dels humans com de les màquines. Per tant, de moment, caldran idees radicalment noves per a aconseguir viatjar a l'estrella més propera.

La [[propulsió de polsos nuclears]] podria permetre aquest viatge interestel·lar amb una escala de temps de viatge d'un segle, inspirant diversos estudis com ara el [[Projecte Orion (propulsió nuclear)|Projecte Orion]], [[Projecte Daedalus]] i [[Projecte Longshot]].<ref name="longshot" /> El projecte [[Breakthrough Starshot]] té com a objectiu arribar al sistema Alpha Centauri durant la primera meitat del segle XXI, amb microsondes que viatgen al 20% de la velocitat de la llum impulsades per uns 100 [[gigawatts]] de làsers terrestres.<ref>{{cite journal |last=Merali |first=Zeeya |date=May 27, 2016 |title=Shooting for a star |journal=[[Science (journal)|Science]] |volume=352 |issue=6289 |pages=1040–1041 |doi=10.1126/science.352.6289.1040 |pmid=27230357}}</ref> Les sondes realitzarien un sobrevol de Pròxima Centauri per fer fotos i recollir dades de les composicions atmosfèriques dels seus planetes. La informació recollida trigaria 4,25 anys a tornar a la Terra.<ref name="Popkin2017">{{cite journal |last=Popkin |first=Gabriel |date=February 2, 2017 |title=What it would take to reach the stars |journal=[[Nature (journal)|Nature]] |volume=542 |issue=7639 |pages=20–22 |bibcode=2017Natur.542...20P |doi=10.1038/542020a |pmid=28150784 |doi-access=free}}</ref>


== Notes ==
== Notes ==

Revisió del 15:03, 9 oct 2023

Infotaula objecte astronòmicPròxima del Centaure 
Pròxima del Centaure (centre de la imatge) vist pel Hubble Modifica el valor a Wikidata
DesignacióProxima Centauri Modifica el valor a Wikidata
Tipusestrella fulgurant, estrella variable eruptiva, estrella doble, font propera a infrarrojos i estrella variable per rotació Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)M5V[1] Modifica el valor a Wikidata
Descobert perRobert Innes Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment1915 Modifica el valor a Wikidata
Cossos fills
Constel·lacióCentaure Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Creaciófa 4.850 milions d'anys Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra1,3019 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Radi0,141 R☉[3] Modifica el valor a Wikidata
Diàmetre200.000 km Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta15,49 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)11,13 (banda V)[4] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva3.306 K[5] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi768,0665 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)769,465 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−3.781,741 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar2,7 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−20,578199 km/s[7] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial112.000 cm/s²[5] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)14h 29m 42.9461s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-63° 19' 13.8353''[2] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat−0,04[5] Modifica el valor a Wikidata
Color1,9 Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat0,0017 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Edat estimada4.850.000.000 anys Modifica el valor a Wikidata
Company deAlpha Centauri A i Alpha Centauri B Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
2MASS J14294291-6240465 (2MASS)
HIP 70890 (Catàleg Hipparcos)
IRAS 14260-6227 (IRAS)
GJ 551 (Gliese Catalogue of Nearby Stars)
1ES 1426-62.4 (Einstein Slew survey, Version No. 1)
1RXS J142947.9-624058 (1RXS)
2EUVE J1429-62.6 (The second Extreme Ultraviolet Explorer source catalog)
CCDM J14396-6050C (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples)
CSV 2142 (Catalogue of suspected variable stars)
EUVE J1429-62.6 (The first Extreme Ultraviolet Explorer source catalog)
EUVE J1430-62.6 (The first Extreme Ultraviolet Explorer source catalog)
HIC 70890 (Hipparcos Input Catalogue)
JP11 5155 (JP11)
JP11 5156 (JP11)
JP11 5187 (JP11)
LFT 1110 (Luyten Five-Tenths catalogue)
LHS 49 (Luyten Half-Second catalogue)
LPM 526 (Luyten Proper-Motion catalogue)
LTT 5721 (Luyten Two-Tenths catalogue)
NLTT 37460 (New Luyten Two-Tenths catalogue)
PLX 3278 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
PLX 3278.00 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
V645 Cen (Catàleg General d'Estrelles Variables)
WDS J14396-6050C (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington)
Zkh 211 (Zhakozhaj)
PM J14297-6240 (Catalogs of proper-motion stars. I. Stars brighter than visual magnitude 15 and with annual proper motion of 1" or more)
Ci 20 861 (Catàleg d'estrelles de moviment propi)
PM 14263-6228 (Catalogs of proper-motion stars. I. Stars brighter than visual magnitude 15 and with annual proper motion of 1" or more)
[GKL99] 301 (Catalogue and bibliography of the UV Cet-type flare stars and related objects in the solar vicinity)
RX J1429.7-6240 (X-ray survey of the Large Magellanic Cloud by ROSAT)
PMSC 14328-6025C (MSC - a catalogue of physical multiple stars)
Gaia DR2 5853498713160606720 (Gaia Data Release 2)
Gaia DR3 5853498713190525696 (Gaia DR3)
TIC 388857263 (TESS Input Catalog) Modifica el valor a Wikidata
La més brillant és Rigil Kentaurus, Alpha Centauri o Pròxima Centauri
Mides relatives del Sol, i el sistema triple d'Alfa del Centaure

Proxima Centauri o Pròxima del Centaure (Proxima Centauri) o Alfa del Centaure C (Alpha Centauri C) és l'estrella més propera a la Terra després del Sol. Proxima Centauri es una estrella fulgurant. Es troba a 4,2 anys llum, situada a la constel·lació austral del Centaure (només visible des de latituds inferiors a 25° N).

Comparteix moviment amb la parella d'estrelles Alfa de Centaure A i Alfa de Centaure B (que són molt més grans que aquesta i formen un sistema doble), a uns segons de distància en el cel (quatre vegades el diàmetre de la Lluna plena). No és clar si hi està en òrbita o si senzillament comparteix el moviment i la situació propera a l'espai a causa del fet que les tres estrelles es van originar en el mateix cúmul estel·lar.

Pròxima del Centaure només es pot veure mitjançant un telescopi, a diferència del sistema Alfa del Centaure A-B, que és la tercera estrella més brillant del cel.

Els tres estels reben el nom d'Alpha Centauri o Rigil Kentaurus.

Pròxima Centauri és una estel nana vermella amb una massa al voltant del 12,5% de la massa del Sol (M☉), i una densitat mitjana aproximadament 33  vegades la del Sol. A causa de la proximitat de Pròxima Centauri a la Terra, el seu diàmetre angular es pot mesurar directament. El seu diàmetre real és aproximadament una setena part (14%) del diàmetre del Sol. Tot i que té una lluminositat mitjana molt baixa, Pròxima Centauri és una estrella fulgurant que pateix aleatòriament augments espectaculars de brillantor a causa de l'activitat magnètica. El camp magnètic de l'estrella es crea per convecció a tot el cos estel·lar, i l'activitat de flamarada resultant genera una emissió total de raigs X similar a la produïda pel Sol. La barreja interna del seu combustible per convecció a través del seu nucli, i la taxa de producció d'energia relativament baixa de Pròxima, significa que serà una estrella de seqüència principal durant quatre bilions d'anys més.

Pròxima Centauri té dos exoplanetes coneguts i un exoplaneta candidat: Pròxima Centauri b, Pròxima Centauri d i la disputada Pròxima Centauri c.[nb 1] Proxima Centauri b orbita l'estrella a una distància aproximadament 0,05 AU (7,5 million km) amb un període orbital d'aproximadament 11,2 dies terrestres. La seva massa estimada és almenys 1,07  vegades la de la Terra.[8] Pròxima b orbita dins de la zona habitable de Pròxima Centauri —l'interval on les temperatures són adequades perquè hi hagi aigua líquida a la seva superfície— però, com que Pròxima Centauri és una nana vermella i una estrella de bengala, l'habitabilitat és molt incert. Un candidat súper-Terra, Pròxima Centauri c, aproximadament 1,5 UA (220 milions de km) de Pròxima Centauri, l'orbita cada 1.900 dies (5,2 anys).[9][10] Una sub-Terra, Pròxima Centauri d, aproximadament 0,029 UA (4,3 milions de km, orbita cada 5,1 dies.[8]

Característiques generals

Es mostren tres corbes de llum de bandes visuals per a Proxima Centauri. La trama A mostra una súper-flamarada que va augmentar dramàticament la brillantor de l'estrella durant uns minuts. El diagrama B mostra la variació relativa de la brillantor al llarg del període de rotació de 83 dies de l'estrella. El diagrama C mostra la variació durant un període de 6,8 anys, que pot ser la durada del període d'activitat magnètica de l'estrella. Adaptació de Howard et al. (2018)[11] i Mascareño et al. (2016)[12]

Pròxima Centauri és una nana vermella, perquè pertany a la seqüència principal del diagrama d'Hertzsprung–Russell i és de la classe espectral M5.5. La classe M5.5 significa que cau a l'extrem de massa baixa de les estrelles nanes de tipus M,[13] amb la seva tonalitat desplaçada cap al vermell-groc[14] per una temperatura efectiva de ~3.000 K.[15] La seva magnitud visual absoluta, o la seva magnitud visual vista des d'una distància de 10 parsecs (33 a.l.), és 15.5.[16] La seva lluminositat total en totes les longituds d'ona és només el 0,16% de la del Sol,[17] tot i que quan s'observa a les longituds d'ona de la llum visible l'ull és més sensible, només és un 0,0056% tan lluminós com el Sol.[18] Més del 85% de la seva potència radiada es troba a longituds d'ona infrarojos.[19]

L'any 2002, la interferometria òptica amb el Very Large Telescope (VLTI) va trobar que el diàmetre angular de Pròxima Centauri és 1,02±0,08 mas. Com que se'n coneix la distància, es pot calcular que el diàmetre real de Pròxima Centauri és aproximadament 1/7 del Sol, o 1,5 vegades el de Júpiter. La massa de l'estrella, estimada a partir de la teoria estel·lar, és 12,2% M☉, o 129 massa de Júpiter (MJ).[20] La massa s'ha calculat directament, encara que amb menys precisió, a partir d'observacions d'esdeveniments de microlents 0,150+0,062
−0,051 M☉.[21]

Les estrelles de seqüència principal de massa més baixa tenen una densitat mitjana més alta que les de massa més alta,[22] i Pròxima Centauri no és una excepció: té una densitat mitjana de 47,1×103 kg/m3 (47,1 g/cm3), en comparació amb la densitat mitjana del Sol de 1,411×103 kg/m3 (1,411 g/cm3).[nb 2] La gravetat superficial mesurada de Pròxima Centauri, donada com a logaritme de base 10 de l'acceleració en unitats de cgs, és 5.20.[15] Això és 162 vegades la gravetat superficial a la Terra.[nb 3]

Un estudi de variacions fotomètriques de 1998 indica que Pròxima Centauri completa una rotació completa un cop cada 83,5 dies.[23] Una sèrie temporal posterior d'anàlisi dels indicadors cromosfèrics el 2002 suggereix un període de rotació més llarg de 116,6±0,7 dies.[24] Observacions posteriors del camp magnètic de l'estrella van revelar posteriorment que l'estrella gira amb un període de 89,8±4 dies, coherent amb una mesura de 92,1+4,2
−3,5 dies a partir de les observacions de la velocitat radial.[25][26]

Estructura i fusió

A causa de la seva poca massa, l'interior de l'estrella és completament convectiva,[27] provocant que l'energia es transfereixi a l'exterior pel moviment físic del plasma més que no pas per processos radiatius. Aquesta convecció significa que la cendra d'heli que queda de la fusió termonuclear d'hidrogen no s'acumula al nucli sinó que circula per l'estrella. A diferència del Sol, que només cremarà al voltant del 10% del seu subministrament total d'hidrogen abans de sortir de la seqüència principal, Pròxima Centauri consumirà gairebé tot el seu combustible abans que la fusió d'hidrogen acabi.[28]

La convecció s'associa amb la generació i la persistència d'un camp magnètic. L'energia magnètica d'aquest camp s'allibera a la superfície a través de erupcions estel·lars que breument (fins a deu segons)[29] augmenten la lluminositat global de l'estrella. El 6 de maig de 2019, un esdeveniment d'erupció a la vora de la classe d'erupció M i X,[30] es va convertir breument en la més brillant mai detectada, amb una emissió ultraviolada llunyana de 2×1030 erg.[29] Aquestes erupcions poden créixer tan grans com l'estrella i arribar a temperatures de fins a 27 milions de K[31]—prou calent per irradiar raigs X.[32] La lluminositat de raigs X quiescent de Pròxima Centauri, aproximadament (4–16) × 1026 erg/s ((4–16) × 1019 W), és aproximadament igual a la del Sol molt més gran. La màxima lluminositat de raigs X de les erupcions més grans poden assolir 1028 erg/s (1021 W).[31]

La cromosfera de Pròxima Centauri està activa, i el seu espectre mostra una forta línia d'emissió de magnesi ionitzat individualment a una longitud d'ona de 280 nm.[33] Al voltant del 88% de la superfície de Pròxima Centauri pot estar activa, un percentatge molt superior al del Sol fins i tot en el pic del cicle solar. Fins i tot durant els períodes de repòs amb poques erupcions o cap, aquesta activitat augmenta la temperatura de la corona de Pròxima Centauri a 3,5 milions de K, en comparació amb els 2 milions de K de la corona solar,[34] i la seva emissió total de raigs X és comparable a la del Sol.[35] El nivell d'activitat global de Pròxima Centauri es considera baix en comparació amb altres nanes vermelles,[35] que és coherent amb l'edat estimada de l'estrella de 4,85 anys × 109 anys,[13] ja que s'espera que el nivell d'activitat d'una nana vermella disminueixi de manera constant al llarg de milers de milions d'anys a mesura que la seva rotació estel·lar disminueix.[36] El nivell d'activitat sembla variar[37] amb un període d'aproximadament 442 dies, que és més curt que el cicle solar d'11 anys.[38]

Pròxima Centauri té un vent estel·lar relativament feble, poc més del 20% de la taxa de pèrdua de massa del vent solar. Com que l'estrella és molt més petita que el Sol, la pèrdua de massa per unitat de superfície de Pròxima Centauri pot ser vuit vegades la de la superfície solar.[39]

Fases vitals

Una nana vermella amb la massa de Pròxima Centauri romandrà a la seqüència principal durant uns quatre bilions d'anys. A mesura que la proporció d'heli augmenta a causa de la fusió d'hidrogen, l'estrella es farà més petita i calenta, transformant-se gradualment en l'anomenada "nana blava". Cap al final d'aquest període es tornarà significativament més lluminosa, arribant al 2,5% de la lluminositat del Sol (L☉) i escalfant qualsevol cos en òrbita durant un període de diversos milers de milions d'anys. Quan s'esgota el combustible d'hidrogen, Pròxima Centauri evolucionarà a una nana blanca d'heli (sense passar per la fase gegant vermella) i perd constantment l'energia tèrmica restant.[28][40]

El sistema d'Alfa del Centaure es pot formar de manera natural a través d'una estrella de poca massa capturada dinàmicament per un binari més massiu de 1,5–2 M☉ dins del seu cúmul estel·lar incrustat abans que el cúmul es dispersi.[41] Tanmateix, es necessiten mesures més precises de la velocitat radial per confirmar aquesta hipòtesi.[42] Si Pròxima Centauri estava lligada al sistema Alfa Centauri durant la seva formació, és probable que les estrelles comparteixin la mateixa composició elemental. La influència gravitatòria de Pròxima podria haver despertat els discs protoplanetaris d'Alfa Centauri. Això hauria augmentat el lliurament de volàtils com l'aigua a les regions internes seques, de manera que possiblement enriquiria qualsevol planeta terrestre del sistema amb aquest material.[42]

Alternativament, Pròxima Centauri podria haver estat capturada en una data posterior durant una trobada, donant lloc a una òrbita molt excèntrica que després va ser estabilitzada per la marea galàctica i trobades estel·lars addicionals. Un escenari així pot significar que els companys planetaris de Pròxima Centauri hagin tingut molt menys possibilitats de interrupció orbital per part d'Alfa Centauri.[43] A mesura que els membres de la parella Alpha Centauri continuen evolucionant i perdent massa, es preveu que Pròxima Centauri es deslligui del sistema d'aquí a uns 3.500 milions d'anys a partir del present. A partir de llavors, l'estrella divergirà constantment de la parella.[44]

Moviment i ubicació

Alpha Centauri A i B és el punt d'estrella aparent brillant de l'esquerra, que es troba en un sistema estel·lar triple amb Pròxima Centauri, encerclada en vermell. El sistema estel·lar brillant de la dreta és el Beta Centauri no relacionat.

Basat en una paral·laxi de 768,0665±0,0499 mas, publicat el 2020 a Gaia Data Release 3, Proxima Centauri és 4.2465 anys llum (1.3020 pc; 268,550 AU) del Sol.[45] Els paral·laxis publicats anteriorment inclouen: 768,5±0,2 mas el 2018 per Gaia DR2, 768,13±1,04 mas, el 2014 pel Research Consortium On Nearby Stars;[46] 772,33±2,42 mas, al Catàleg Hipparcos original, l'any 1997;[47] 771,64±2,60 mas a la Nova Reducció Hipparcos, l'any 2007;[48] i 768,77±0,37 mas utilitzant els sensors d'orientació fina del telescopi espacial Hubble, el 1999.[49] Des del punt de vista de la Terra, Pròxima Centauri està separada d'Alfa Centauri per 2,18 graus,[50] o quatre vegades el diàmetre angular de la Lluna plena.[51] Pròxima Centauri té un moviment propi relativament gran: es mou 3,85 segons d'arc per any pel cel.[52] Té una velocitat radial cap al Sol de 22,2 km/s.[53] Des de Pròxima Centauri, el Sol apareixeria com una estrella brillant de 0,4 magnitud a la constel·lació Cassiopeia, similar a la d'Achernar o Proció de la Terra.[nb 4]

Entre les estrelles conegudes, Pròxima Centauri ha estat l'estrella més propera al Sol durant uns 32.000 anys i ho serà durant uns 25.000 anys més, després dels quals Alpha Centauri A i Alpha Centauri B s'alternaran aproximadament cada 79,91 anys com a estrella més propera al Sol. L'any 2001, J. García-Sánchez et al. va predir que Pròxima Centauri s'aproximarà al Sol en uns 26.700 anys, aproximadament 3.11 a.l. (0.95 pc).[54] Un estudi de 2010 de V. V. Bobylev va predir una distància d'aproximació més propera de 2.90 a.l. (0.89 pc) en uns 27.400 anys,[55] seguit d'un estudi de 2014 de C. A. L. Bailer-Jones que va predir un enfocament periheli de 3.07 a.l. (0.94 pc) en aproximadament 26.710 anys.[56] Pròxima Centauri està orbitant per la Via Làctia a una distància del Centre Galàctic que varia de 27 a 31 kly (8.3 a 9.5 kpc), amb una excentricitat orbital de 0,07.[57]

Alfa del Centaure

Article principal: Alfa del Centaure
Un mapa de radar de tots els objectes estel·lars o sistemes estel·lars a 9 anys llum (a.l.) del seu centre, el Sol. Proxima Centauri és la marca sense etiquetar just al costat d'Alfa Centauri. Les formes de diamant són les seves posicions introduïdes segons l'ascensió recta en angle de les hores (indicat a la vora del disc de referència del mapa), i segons la seva declinació. La segona marca mostra la distància de cadascun del Sol, amb els cercles concèntrics que indiquen la distància en passos d'una línia.

Se sospita que Pròxima Centauri és una companya del sistema d'estrella binària Alpha Centauri des del seu descobriment l'any 1915. Per aquesta raó, de vegades es coneix com Alpha Centauri C. Les dades del satèl·lit Hipparcos, combinades amb observacions a terra, eren coherents amb la hipòtesi que les tres estrelles són un sistema lligat gravitacionalment. Kervella et al. (2017) van utilitzar mesures de velocitat radial d'alta precisió per determinar amb un alt grau de confiança que Pròxima i Alpha Centauri estan lligats gravitacionalment.[53] El període orbital Pròxima Centauri al voltant de l'Alfa Centauri  AB baricentre és 547.000+6.600
−4.000 anys amb una excentricitat de 0,5±0,08; s'acosta a Alpha Centauri 4.300+1.100
−900 AU a periastron i es retira a 13.000+300
−100 AU a l'apastró.[53] Actualment, Pròxima Centauri és 12,947 ± 260 AU (1.94 ± 0.04 bilió km) des del baricentre Alpha Centauri AB, gairebé fins al punt més allunyat de la seva òrbita.[53]

Sis estrelles simples, dos sistemes estel·lars binaris i una estrella triple comparteixen un moviment comú a través de l'espai amb Pròxima Centauri i el sistema Alpha Centauri. (les estrelles "co-mogudes" inclouen HD 4391, γ2 Normae, i Gliese 676.) Les velocitats espacials d'aquestes estrelles es troben a 10 km/s del moviment peculiar d'Alfa Centauri. Així, poden formar un grup d'estrelles en moviment, que indicaria un punt d'origen comú, com en un cúmul estel·lar.[58]

Sistema planetari

Sistema Proxima Centauri[59][60][9][61][62][10][8]
Companya
(per ordre des de l'estrella) 		Massa Semieix major
(ua) 		Període orbital
(dies) 		Excentricitat Inclinació Radi
d ≥0,26±0,05 M⊕ 0,02885+0,00019
−0,00022 		5,122+0,002
−0,0036 		0,04+0,15
−0,04 		— ≙0,81±0,08 R⊕
b ≥1,07±0,06 M⊕ 0,04857+0,00029
−0,00029 		11,18418+0,00068
−0,00074 		0,109+0,076
−0,068 		— ≙1,30+1,20
−0,62 R⊕
c (disputat[26][63]) 7±1 M⊕ 1,489±0,049 1.928±20 0,04±0,01 ?° ?
Esquema dels tres planetes (d, b i c) del sistema Pròxima Centauri, amb la zona habitable identificada

Fins al 2022, s'han detectat tres planetes (dos confirmats i un candidat) en òrbita al voltant de Pròxima Centauri, amb un dels més lleugers detectats mai per la velocitat radial ("d"), un proper a la mida de la Terra dins de la zona habitable ("b"), i una possible nana gasosa que orbita molt més lluny que les dues interiors ("c").

Les cerques d'exoplanetes al voltant de Pròxima Centauri es remunten a finals de la dècada de 1970. A la dècada de 1990, múltiples mesures de la velocitat radial de Pròxima Centauri van limitar la massa màxima que podia tenir un company detectable.[49][64] El nivell d'activitat de l'estrella afegeix soroll a les mesures de velocitat radial, cosa que complica la detecció d'un acompanyant mitjançant aquest mètode.[65] L'any 1998, un examen de Pròxima Centauri utilitzant el Faint Object Spectrograph a bord del telescopi espacial Hubble semblava mostrar evidències d'un company orbitant a una distància d'aproximadament 0,5 UA.[66] Una cerca posterior amb la Càmera planetària i de gran angular 2 no va poder localitzar cap company.[67] Les mesures astromètriques a l'Observatori Inter-Americà del Cerro Tololo semblen descartar un planeta de la mida de Júpiter amb un període orbital de 2−12 anys.[68]

L'any 2017, un equip d'astrònoms que utilitzava l'Atacama Large Millimeter/submillimeter Array va informar de la detecció d'un cinturó de pols freda que orbitava Pròxima Centauri a una distància d'1-4 UA de l'estrella. Aquesta pols té una temperatura d'uns 40 K i té una massa total estimada de l'1% del planeta Terra. Van detectar provisionalment dues característiques addicionals: un cinturó fred amb una temperatura de 10 K orbitant al voltant de 30 UA i una font d'emissió compacta a uns 1,2 segons d'arc de l'estrella. Hi va haver una pista d'un cinturó de pols càlid addicional a una distància de 0,4 UA de l'estrella.[69] No obstant això, després d'una anàlisi posterior, es va determinar que aquestes emissions eren molt probablement el resultat d'una gran flamarada emesa per l'estrella el març de 2017. La presència de pols no és necessària per modelar les observacions.[70][71]

Planeta b

Article principal: Proxima Centauri b

Proxima Centauri b, o Alpha Centauri Cb, orbita l'estrella a una distància d'aproximadament 0.05 AU (7.5 milió km) amb un període orbital d'aproximadament 11,2 dies terrestres. La seva massa estimada és almenys 1,17 vegades la de la Terra.[72] A més, s'estima que la temperatura d'equilibri de Pròxima Centauri b es troba dins del rang on l'aigua podria existir líquida a la seva superfície; així, situant-lo dins de la zona habitable de Pròxima Centauri.[59][73][74]

Els primers indicis de l'exoplaneta Proxima Centauri b van ser trobats l'any 2013 per Mikko Tuomi de la Universitat d'Hertfordshire a partir de dades d'observació d'arxius.[75][76] Per confirmar el possible descobriment, un equip d'astrònoms va llançar el projecte Pale Red Dot ('un punt vermell pàl·lid')[nb 5] el gener de 2016.[77] El 24 d'agost de 2016, un equip de 31 científics de tot el món,[78] liderat per Guillem Anglada-Escudé de la Queen Mary University of London, va confirmar l'existència de Pròxima Centauri b[79] mitjançant un article revisat per parells publicat a Nature.[59][80] Les mesures es van realitzar mitjançant dos espectrògrafs: HARPS del Telescopi de 3,6 m de l'ESO a l'Observatori de La Silla i UVES al Very Large Telescope de 8 m a l'Observatori Paranal.[59] Es van realitzar diversos intents de detectar un trànsit d'aquest planeta a través de la cara de Pròxima Centauri. Un senyal semblant al trànsit que va aparèixer el 8 de setembre de 2016 es va identificar provisionalment mitjançant el Bright Star Survey Telescope a l'Estació Zhongshan a l'Antàrtida.[81]

L'any 2016, en un estudi que va ajudar a confirmar l'existència de Proxima Centauri b, es va detectar un segon senyal en el rang de 60 a 500 dies. Tanmateix, l'activitat estel·lar i el mostreig inadequat fan que la seva naturalesa no sigui clara.[59]

Planeta c

Article principal: Proxima Centauri c

Pròxima Centauri c és una candidata a súper-Terra o nana gasosa d'unes 7 masses terrestres que orbita aproximadament 1.5 unitats astronòmiques (220,000,000 km) cada 1.900 dies (5,2 anys).[82] Si Pròxima Centauri b fos la Terra de l'estrella, Pròxima Centauri c equivaldria a Neptú. A causa de la seva gran distància de Pròxima Centauri, és poc probable que sigui habitable, amb una baixa temperatura d'equilibri d'uns 39 K.[83] El planeta va ser informat per primera vegada per l'astrofísic italià Mario Damasso i els seus col·legues l'abril del 2019.[83][82] L'equip de Damasso havia notat moviments menors de Pròxima Centauri a les dades de velocitat radial de l'instrument HARPS de l'ESO, indicant un possible planeta addicional en òrbita al voltant de Pròxima Centauri.[83] El 2020, l'existència del planeta va ser confirmada per les dades de 2005 d'astrometria del Hubble.[84] Es va detectar una possible contrapartida d'imatge directa a l'infraroig amb el VLT-SPHERE, però els autors admeten que "no van obtenir una detecció clara". Si la seva font candidata és de fet Pròxima Centauri c, és massa brillant per a un planeta de la seva massa i edat, la qual cosa implica que el planeta pot tenir un sistema d'anells amb un radi d'uns 5 RJ.[85] El 2022, es va publicar un estudi que va disputar la confirmació de la velocitat radial del planeta.[86]

Planeta d

Article principal: Proxima Centauri d

El 2019, un equip d'astrònoms va revisar les dades de l'ESPRESSO sobre Pròxima Centauri b per refinar-ne la massa. Mentre ho feia, l'equip va trobar un altre pic de velocitat radial amb una periodicitat de 5,15 dies. Van estimar que si es tractés d'un company planetari, serien ni més ni menys que 0,29 masses terrestres.[62] Una anàlisi addicional va confirmar l'existència del senyal que va conduir a l'anunci del descobriment el febrer de 2022.[8]

Habitabilitat

Vegeu també: Habitabilitat en sistemes de nanes roges
Visió general i comparació de la distància orbital de la zona habitable.

Abans del descobriment de Pròxima Centauri b, el documental de televisió Alien Worlds va plantejar la hipòtesi que un planeta de sosteniment de la vida podria existir en òrbita al voltant de Pròxima Centauri o altres nanes vermelles. Un planeta així es trobaria dins de la zona habitable de Pròxima Centauri, aproximadament 0,023–0,054 UA (3,4–8,1 milions de km) de l'estrella, i tindria un període orbital de 3,6–14 dies.[87] Un planeta que orbita dins d'aquesta zona pot experimentar un bloqueig de marea a l'estrella. Si l'excentricitat orbital d'aquest hipotètic planeta és baixa, Pròxima Centauri es mouria poc al cel del planeta, i la major part de la superfície experimentaria el dia o la nit perpètuament. La presència d'una atmosfera podria servir per redistribuir l'energia des del costat il·luminat per les estrelles al costat més llunyà del planeta.[88]

Els esclats d'erupcions solars de Pròxima Centauri podrien erosionar l'atmosfera de qualsevol planeta de la seva zona habitable, però els científics del documental van pensar que aquest obstacle es podria superar. Gibor Basri de la Universitat de Califòrnia, Berkeley va argumentar: "Ningú [ha] trobat cap motius per a l'habitabilitat". Per exemple, una preocupació era que els torrents de partícules carregades de les erupcions de l'estrella poguessin treure l'atmosfera de qualsevol planeta proper. Si el planeta tingués un camp magnètic fort, el camp desviaria les partícules de l'atmosfera; fins i tot la lenta rotació d'un planeta bloquejat per la marea que gira una vegada per cada vegada que orbita la seva estrella seria suficient per generar un camp magnètic, sempre que part de l'interior del planeta es mantingui fos.[89]

Altres científics, especialment els defensors de la hipòtesi de les terres rares,[90] no estan d'acord que les nanes vermelles puguin mantenir la vida. Qualsevol exoplaneta de la zona habitable d'aquesta estrella estaria probablement bloquejat per la marea, donant lloc a un moment magnètic planetari relativament feble, que condueix a una forta erosió atmosfèrica per expulsió de massa coronal de Pròxima Centauri.[91] El desembre de 2020, es va anunciar que un candidat de senyal de ràdio SETI BLC-1 venia de l'estrella.[92] Més tard es va determinar que el senyal era una interferència de ràdio creada per l'home.[93]

Viatjant a Pròxima Centauri

Article principal: Viatge interestel·lar

Per la seva proximitat, Pròxima Centauri ha estat suggerida com una destinació lògica per al primer viatge interestel·lar, tot i que, en ser una estrella variable, es creu que no seria una destinació gaire hospitalària.[94] L'any 2005, una nau espacial estàndard, com l'Space Shuttle, viatjà per l'espai a una velocitat de 7.8 km/s. A aquesta velocitat, trigaria 160.000 anys a arribar a Pròxima. Si s'utilitzen tecnologies de propulsió convencionals no nuclears, el vol d'una nau espacial cap a Pròxima Centauri i els seus planetes probablement requeriria milers d'anys.[95] Per exemple, la Voyager 1, que ara està viatjant 17 km/s (38,000 mph)[96] respecte al Sol, arribaria a Pròxima Centauri en 73.775 anys, si la nau espacial viatgés en direcció a aquesta estrella. Una sonda de moviment lent només tindria diverses desenes de milers d'anys per atrapar Pròxima Centauri a prop de la seva aproximació més propera, abans que l'estrella fes un retrocés fora de l'abast.[97]

La nau més ràpida feta per l'ésser humà és la sonda espacial Helios II, que ha viatjat a 70,2 km/s. A aquesta velocitat, trigaria 18.000 anys a arribar-hi. El nou sistema de propulsió VASIMR, que només és una proposta teòrica, possiblement seria capaç d'arribar als 300 km/s, de manera que només es trigarien 4.200 anys a fer el viatge, un temps molt més gran que la vida mitjana tant dels humans com de les màquines. Per tant, de moment, caldran idees radicalment noves per a aconseguir viatjar a l'estrella més propera.

La propulsió de polsos nuclears podria permetre aquest viatge interestel·lar amb una escala de temps de viatge d'un segle, inspirant diversos estudis com ara el Projecte Orion, Projecte Daedalus i Projecte Longshot.[97] El projecte Breakthrough Starshot té com a objectiu arribar al sistema Alpha Centauri durant la primera meitat del segle XXI, amb microsondes que viatgen al 20% de la velocitat de la llum impulsades per uns 100 gigawatts de làsers terrestres.[98] Les sondes realitzarien un sobrevol de Pròxima Centauri per fer fotos i recollir dades de les composicions atmosfèriques dels seus planetes. La informació recollida trigaria 4,25 anys a tornar a la Terra.[99]

Notes

  1. ↑ Els noms dels planetes extrasolars es designen seguint les Convencions de Nomenclatura de la Unió Astronòmica Internacional en ordre alfabètic segons les dates respectives de descobriment, sent 'Pròxima Centauri a' l'estrella mateixa.
  2. ↑ La densitat (ρ) ve donada per la massa dividida pel volum. Respecte al Sol, per tant, la densitat és:
    =
    = 0.122 · 0.154−3 · (1.41 × 103 kg/m3)
    = 33.4 · (1.41 × 103 kg/m3)
    = 4.71 × 104 kg/m3

    on és la densitat solar mitjana. Vegeu:

    • Munsell, Kirk; Smith, Harman; Davis, Phil; Harvey, Samantha. «Sun: facts & figures». Solar system exploration. NASA, June 11, 2008. Arxivat de l'original el January 2, 2008. [Consulta: July 12, 2008].
    • Bergman, Marcel W.; Clark, T. Alan; Wilson, William J. F.. Observing projects using Starry Night Enthusiast. 8th. Macmillan, 2007, p. 220–221. ISBN 978-1-4292-0074-5. 
  3. ↑ La gravetat superficial estàndard a la Terra és 980,665 cm/s2, per a un valor "log g" de 2,992. La diferència de logaritmes és de 5,20 − 2,99 = 2,21, donant un multiplicador de 102,21 = 162. Per a la gravetat de la Terra, vegeu:
  4. ↑ Les coordenades del Sol serien diametralment oposades a Pròxima Centauri, a α=02h 29m 42.9487s, δ=+62° 40′ 46.141″. La magnitud absoluta Mv del Sol és 4,83, per tant en paral·laxi π de 0,77199 la magnitud aparent m ve donada per 4.83 − 5(log10(0.77199) + 1) = 0.40. Vegeu: Tayler, Roger John. The Stars: Their Structure and Evolution. Cambridge University Press, 1994, p. 16. ISBN 978-0-521-45885-6. 
  5. ↑ Pale Red Dot és una referència a Pale Blue Dot ('Un punt blau pàl·lid'), una foto llunyana de la Terra presa per la Voyager 1.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pròxima del Centaure
  1. ↑ Todd J. Henry «The solar neighborhood. XXXIV. a search for planets orbiting nearby M dwarfs using astrometry» (en anglès). Astronomical Journal, 5, 13-10-2014, pàg. 91. DOI: 10.1088/0004-6256/148/5/91.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  3. ↑ «Perturbation of compact planetary systems by distant giant planets» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2017, pàg. 1531–1560. DOI: 10.1093/MNRAS/STX182.
  4. ↑ Todd J. Henry «The solar neighborhood. XXXI. Discovery of an unusual red+white dwarf binary at ~25 pc via astrometry and UV imaging» (en anglès). Astronomical Journal, 1, 12-12-2013, pàg. 21. DOI: 10.1088/0004-6256/147/1/21.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 «HADES RV programme with HARPS-N at TNG. XII. The abundance signature of M dwarf stars with planets». Astronomy and Astrophysics, desembre 2020, pàg. 23. DOI: 10.1051/0004-6361/202039478.
  6. ↑ «Search for associations containing young stars (SACY). I. Sample and searching method» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, desembre 2006, pàg. 695-708. DOI: 10.1051/0004-6361:20065602.
  7. ↑ «APOGEE Data and Spectral Analysis from SDSS Data Release 16: Seven Years of Observations Including First Results from APOGEE-South». Astronomical Journal, 3, setembre 2020. DOI: 10.3847/1538-3881/ABA592.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades FariaSuárezMascareñoSilva2022
  9. ↑ 9,0 9,1 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Damasso2020
  10. ↑ 10,0 10,1 Benedict, G. Fritz; McArthur, Barbara E. «A Moving Target—Revising the Mass of Proxima Centauri c». Research Notes of the AAS, vol. 4, 6, 16-06-2020, pàg. 86. Bibcode: 2020RNAAS...4...86B. DOI: 10.3847/2515-5172/ab9ca9.
  11. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades howard
  12. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Masc2016
  13. ↑ 13,0 13,1 ; Thevenin, Frederic «A family portrait of the Alpha Centauri system: VLT interferometer studies the nearest stars». European Southern Observatory, March 15, 2003.
  14. ↑ Czysz, Paul A.; Bruno, Claudio. Future Spacecraft Propulsion Systems: Enabling Technologies for Space Exploration. Springer Berlin Heidelberg, 2009, p. 36. ISBN 9783540888147. 
  15. ↑ 15,0 15,1 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades aaa397
  16. ↑ Kamper, K. W.; Wesselink, A. J. «Alpha and Proxima Centauri». Astronomical Journal, vol. 83, 1978, pàg. 1653–1659. Bibcode: 1978AJ.....83.1653K. DOI: 10.1086/112378.
  17. ↑ Pineda, J. Sebastian; Youngblood, Allison; France, Kevin «The M-dwarf Ultraviolet Spectroscopic Sample. I. Determining Stellar Parameters for Field Stars». The Astrophysical Journal, vol. 918, 1, September 2021, pàg. 23. arXiv: 2106.07656. Bibcode: 2021ApJ...918...40P. DOI: 10.3847/1538-4357/ac0aea. 40.
  18. ↑ Binney, James; Tremaine, Scott. Galactic dynamics. Princeton, New Jersey: Princeton University Press, 1987, p. 8. ISBN 978-0-691-08445-9. 
  19. ↑ Leggett, S. K. «Infrared colors of low-mass stars». Astrophysical Journal Supplement Series, vol. 82, 1, 1992, pàg. 351–394, 357. Bibcode: 1992ApJS...82..351L. DOI: 10.1086/191720.
  20. ↑ Queloz, Didier. «How Small are Small Stars Really?». European Southern Observatory, November 29, 2002. [Consulta: September 5, 2016].
  21. ↑ Zurlo, A.; Gratton, R.; Mesa, D.; Desidera, S.; Enia, A.; Sahu, K.; Almenara, J. -M.; Kervella, P.; Avenhaus, H. «The gravitational mass of Proxima Centauri measured with SPHERE from a microlensing event». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, vol. 480, 1, 2018, pàg. 236. arXiv: 1807.01318. Bibcode: 2018MNRAS.480..236Z. DOI: 10.1093/mnras/sty1805.
  22. ↑ Zombeck, Martin V. Handbook of space astronomy and astrophysics. Third. Cambridge, UK: Cambridge University Press, 2007, p. 109. ISBN 978-0-521-78242-5. 
  23. ↑ Benedict, G. F.; McArthur, B.; Nelan, E.; Story, D.; Whipple, A. L.; Shelus, P. J.; Jefferys, W. H.; Hemenway, P. D.; Franz, Otto G. «Photometry of Proxima Centauri and Barnard's Star using Hubble Space Telescope fine guidance sensor 3: a search for periodic variations». The Astronomical Journal, vol. 116, 1, 1998, pàg. 429–439. arXiv: astro-ph/9806276. Bibcode: 1998AJ....116..429B. DOI: 10.1086/300420.
  24. ↑ Suárez Mascareño, A.; Rebolo, R.; González Hernández, J. I.; Esposito, M. «Rotation periods of late-type dwarf stars from time series high-resolution spectroscopy of chromospheric indicators». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, vol. 452, 3, September 2015, pàg. 2745–2756. arXiv: 1506.08039. Bibcode: 2015MNRAS.452.2745S. DOI: 10.1093/mnras/stv1441.
  25. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Klein2020
  26. ↑ 26,0 26,1 Artigau, Étienne; Cadieux, Charles; Cook, Neil J.; Doyon, René; Vandal, Thomas; Donati, Jean-Françcois; Moutou, Claire; Delfosse, Xavier; Fouqué, Pascal «Line-by-line velocity measurements, an outlier-resistant method for precision velocimetry». The Astronomical Journal, vol. 164:84, 3, June 23, 2022, pàg. 18pp. arXiv: 2207.13524. Bibcode: 2022AJ....164...84A. DOI: 10.3847/1538-3881/ac7ce6.
  27. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Yadav2016
  28. ↑ 28,0 28,1 "Red dwarfs and the end of the main sequence". : 46–49, Revista Mexicana de Astronomía y Astrofísica 
  29. ↑ 29,0 29,1 MacGregor, Meredith A.; Weinberger, Alycia J.; Parke Loyd, R. O.; Shkolnik, Evgenya; Barclay, Thomas; Howard, Ward S.; Zic, Andrew; Osten, Rachel A.; Cranmer, Steven R. «Discovery of an Extremely Short Duration Flare from Proxima Centauri Using Millimeter through Far-ultraviolet Observations». The Astrophysical Journal Letters, vol. 911, 2, 2021, pàg. L25. arXiv: 2104.09519. Bibcode: 2021ApJ...911L..25M. DOI: 10.3847/2041-8213/abf14c.
  30. ↑ Howard, Ward S.; MacGregor, Meredith A. & Osten, Rachel et al. (2022), "The Mouse That Squeaked: A Small Flare from Proxima Cen Observed in the Millimeter, Optical, and Soft X-Ray with Chandra and ALMA", The Astrophysical Journal 938 (2): 103, DOI 10.3847/1538-4357/ac9134
  31. ↑ 31,0 31,1 Guedel, M.; Audard, M.; Reale, F.; Skinner, S. L.; Linsky, J. L. «Flares from small to large: X-ray spectroscopy of Proxima Centauri with XMM-Newton». Astronomy and Astrophysics, vol. 416, 2, 2004, pàg. 713–732. arXiv: astro-ph/0312297. Bibcode: 2004A&A...416..713G. DOI: 10.1051/0004-6361:20031471.
  32. ↑ «Proxima Centauri: the nearest star to the Sun». Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics, August 30, 2006. [Consulta: July 9, 2007].
  33. ↑ E. F., Guinan; Morgan, N. D. «Proxima Centauri: rotation, chromospheric activity, and flares». Bulletin of the American Astronomical Society, vol. 28, 1996, pàg. 942. Bibcode: 1996AAS...188.7105G.
  34. ↑ Wargelin, Bradford J.; Drake, Jeremy J. «Stringent X-ray constraints on mass loss from Proxima Centauri». The Astrophysical Journal, vol. 578, 1, 2002, pàg. 503–514. Bibcode: 2002ApJ...578..503W. DOI: 10.1086/342270.
  35. ↑ 35,0 35,1 Wood, B. E.; Linsky, J. L.; Müller, H.-R.; Zank, G. P. «Observational estimates for the mass-loss rates of α Centauri and Proxima Centauri using Hubble Space Telescope Lyα spectra». The Astrophysical Journal, vol. 547, 1, 2001, pàg. L49–L52. arXiv: astro-ph/0011153. Bibcode: 2001ApJ...547L..49W. DOI: 10.1086/318888.
  36. ↑ Stauffer, J. R.; Hartmann, L. W. «Chromospheric activity, kinematics, and metallicities of nearby M dwarfs». Astrophysical Journal Supplement Series, vol. 61, 2, 1986, pàg. 531–568. Bibcode: 1986ApJS...61..531S. DOI: 10.1086/191123.
  37. ↑ Pulliam, Christine «Proxima Centauri Might Be More Sunlike Than We Thought». Smithsonian Insider, October 12, 2016.
  38. ↑ Cincunegui, C.; Díaz, R. F.; Mauas, P. J. D. «A possible activity cycle in Proxima Centauri». Astronomy and Astrophysics, vol. 461, 3, 2007, pàg. 1107–1113. arXiv: astro-ph/0703514. Bibcode: 2007A&A...461.1107C. DOI: 10.1051/0004-6361:20066027.
  39. ↑ Wood, B. E.; Linsky, J. L.; Muller, H.-R.; Zank, G. P. «Observational estimates for the mass-loss rates of Alpha Centauri and Proxima Centauri using Hubble Space Telescope Lyman-alpha spectra». Astrophysical Journal, vol. 537, 2, 2000, pàg. L49–L52. arXiv: astro-ph/0011153. Bibcode: 2000ApJ...537..304W. DOI: 10.1086/309026.
  40. ↑ Adams, Fred C.; Laughlin, Gregory «A Dying Universe: The Long Term Fate and Evolution of Astrophysical Objects». Reviews of Modern Physics, vol. 69, 2, 1997, pàg. 337–372. arXiv: astro-ph/9701131. Bibcode: 1997RvMP...69..337A. DOI: 10.1103/RevModPhys.69.337.
  41. ↑ Kroupa, Pavel «The dynamical properties of stellar systems in the Galactic disc». MNRAS, vol. 277, 4, 1995, pàg. 1507–1521. arXiv: astro-ph/9508084. Bibcode: 1995MNRAS.277.1507K. DOI: 10.1093/mnras/277.4.1507.
  42. ↑ 42,0 42,1 Wertheimer, Jeremy G.; Laughlin, Gregory «Are Proxima and α Centauri gravitationally bound?». The Astronomical Journal, vol. 132, 5, 2006, pàg. 1995–1997. arXiv: astro-ph/0607401. Bibcode: 2006AJ....132.1995W. DOI: 10.1086/507771.
  43. ↑ Feng, F.; Jones, H. R. A. «Was Proxima captured by Alpha Centauri A and B?». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, vol. 473, 3, January 2018, pàg. 3185−3189. arXiv: 1709.03560. Bibcode: 2018MNRAS.473.3185F. DOI: 10.1093/mnras/stx2576.
  44. ↑ Beech, M. «The Far Distant Future of Alpha Centauri». Journal of the British Interplanetary Society, vol. 64, 2011, pàg. 387–395. Bibcode: 2011JBIS...64..387B.
  45. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Gaia3
  46. ↑ Lurie, John C.; Henry, Todd J.; Jao, Wei-Chun; Quinn, Samuel N.; Winters, Jennifer G.; Ianna, Philip A.; Koerner, David W.; Riedel, Adric R.; Subasavage, John P. «The Solar neighborhood. XXXIV. A search for planets orbiting nearby M dwarfs using astrometry». The Astronomical Journal, vol. 148, 5, 2014, pàg. 91. arXiv: 1407.4820. Bibcode: 2014AJ....148...91L. DOI: 10.1088/0004-6256/148/5/91.
  47. ↑ Perryman, M. A. C.; Lindegren, L.; Kovalevsky, J.; Hoeg, E.; Bastian, U.; Bernacca, P. L.; Crézé, M.; Donati, F.; Grenon, M. «The Hipparcos catalogue». Astronomy and Astrophysics, vol. 323, July 1997, pàg. L49–L52. Bibcode: 1997A&A...323L..49P.
  48. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades hipparcos
  49. ↑ 49,0 49,1 Benedict, G. Fritz; Chappell, D. W.; Nelan, E.; Jefferys, W. H.; Van Altena, W.; Lee, J.; Cornell, D.; Shelus, P. J. «Interferometric astrometry of Proxima Centauri and Barnard's Star using Hubble Space Telescope fine guidance sensor 3: detection limits for substellar companions». The Astronomical Journal, vol. 118, 2, 1999, pàg. 1086–1100. arXiv: astro-ph/9905318. Bibcode: 1999AJ....118.1086B. DOI: 10.1086/300975.
  50. ↑ Kirkpatrick, J. D.; Davy, J.; Monet, David G.; Reid, I. Neill; Gizis, John E.; Liebert, James; Burgasser, Adam J. «Brown dwarf companions to G-type stars. I: Gliese 417B and Gliese 584C». The Astronomical Journal, vol. 121, 6, 2001, pàg. 3235–3253. arXiv: astro-ph/0103218. Bibcode: 2001AJ....121.3235K. DOI: 10.1086/321085.
  51. ↑ Williams, D. R. «Moon Fact Sheet». NASA, February 10, 2006. [Consulta: October 12, 2007].
  52. ↑ "Astrometric stability and precision of fine guidance sensor #3: the parallax and proper motion of Proxima Centauri". : 380–384 
  53. ↑ 53,0 53,1 53,2 53,3 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades KervellaThévenin2017
  54. ↑ García-Sánchez, J.; Weissman, P. R.; Preston, R. A.; Jones, D. L.; Lestrade, J.-F.; Latham, . W.; Stefanik, R. P.; Paredes, J. M. «Stellar encounters with the solar system». Astronomy and Astrophysics, vol. 379, 2, 2001, pàg. 634–659. Bibcode: 2001A&A...379..634G. DOI: 10.1051/0004-6361:20011330.
  55. ↑ Bobylev, V. V. «Searching for stars closely encountering with the solar system». Astronomy Letters, vol. 36, 3, March 2010, pàg. 220–226. arXiv: 1003.2160. Bibcode: 2010AstL...36..220B. DOI: 10.1134/S1063773710030060.
  56. ↑ Bailer-Jones, C. A. L. «Close encounters of the stellar kind». Astronomy & Astrophysics, vol. 575, March 2015, pàg. 13. arXiv: 1412.3648. Bibcode: 2015A&A...575A..35B. DOI: 10.1051/0004-6361/201425221. A35.
  57. ↑ Allen, C.; Herrera, M. A. «The galactic orbits of nearby UV Ceti stars». Revista Mexicana de Astronomía y Astrofísica, vol. 34, 1998, pàg. 37–46. Bibcode: 1998RMxAA..34...37A.
  58. ↑ Anosova, J.; Orlov, V. V.; Pavlova, N. A. «Dynamics of nearby multiple stars. The α Centauri system». Astronomy and Astrophysics, vol. 292, 1, 1994, pàg. 115–118. Bibcode: 1994A&A...292..115A.
  59. ↑ 59,0 59,1 59,2 59,3 59,4 Anglada-Escudé, Guillem; Amado, Pedro J.; Barnes, John; Berdiñas, Zaira M.; Butler, R. Paul; Coleman, Gavin A. L.; de la Cueva, Ignacio; Dreizler, Stefan; Endl, Michael «A terrestrial planet candidate in a temperate orbit around Proxima Centauri». Nature, vol. 536, 7617, 2016, pàg. 437–440. arXiv: 1609.03449. Bibcode: 2016Natur.536..437A. DOI: 10.1038/nature19106. PMID: 27558064.
  60. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Li-2017
  61. ↑ Kervella, Pierre; Arenou, Frédéric; Schneider, Jean «Orbital inclination and mass of the exoplanet candidate Proxima c». Astronomy & Astrophysics, vol. 635, 2020, pàg. L14. arXiv: 2003.13106. Bibcode: 2020A&A...635L..14K. DOI: 10.1051/0004-6361/202037551. ISSN: 0004-6361.
  62. ↑ 62,0 62,1 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Suárez MascareñoFaria2020
  63. ↑ «Proxima Centauri c». A: Extrasolar Planets Encyclopaedia. 
  64. ↑ Kürster, M.; Hatzes, A. P.; Cochran, W. D.; Döbereiner, S.; Dennerl, K.; Endl, M. «Precise radial velocities of Proxima Centauri. Strong constraints on a substellar companion». Astronomy & Astrophysics Letters, vol. 344, 1999, pàg. L5–L8. arXiv: astro-ph/9903010. Bibcode: 1999A&A...344L...5K.
  65. ↑ Saar, Steven H.; Donahue, Robert A. «Activity-related Radial Velocity Variation in Cool Stars». Astrophysical Journal, vol. 485, 1, 1997, pàg. 319–326. Bibcode: 1997ApJ...485..319S. DOI: 10.1086/304392.
  66. ↑ Schultz, A. B.; Hart, H. M.; Hershey, J. L.; Hamilton, F. C.; Kochte, M.; Bruhweiler, F. C.; Benedict, G. F.; Caldwell, John; Cunningham, C. «A possible companion to Proxima Centauri». Astronomical Journal, vol. 115, 1, 1998, pàg. 345–350. Bibcode: 1998AJ....115..345S. DOI: 10.1086/300176.
  67. ↑ Schroeder, Daniel J.; Golimowski, David A.; Brukardt, Ryan A.; Burrows, Christopher J.; Caldwell, John J.; Fastie, William G.; Ford, Holland C.; Hesman, Brigette; Kletskin, Ilona «A Search for Faint Companions to Nearby Stars Using the Wide Field Planetary Camera 2». The Astronomical Journal, vol. 119, 2, 2000, pàg. 906–922. Bibcode: 2000AJ....119..906S. DOI: 10.1086/301227.
  68. ↑ Lurie, John C.; Henry, Todd J.; Jao, Wei-Chun; Quinn, Samuel N.; Winters, Jennifer G.; Ianna, Philip A.; Koerner, David W.; Riedel, Adric R.; Subasavage, John P. «The Solar Neighborhood. XXXIV. a Search for Planets Orbiting Nearby M Dwarfs Using Astrometry». The Astronomical Journal, vol. 148, 5, November 2014, pàg. 12. arXiv: 1407.4820. Bibcode: 2014AJ....148...91L. DOI: 10.1088/0004-6256/148/5/91. 91.
  69. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Guillem2017
  70. ↑ «Proxima Centauri's no good, very bad day». Science Daily, February 26, 2018.
  71. ↑ MacGregor, Meredith A.; Weinberger, Alycia J.; Wilner, David J.; Kowalski, Adam F.; Cranmer, Steven R. «Detection of a Millimeter Flare From Proxima Centauri». Astrophysical Journal Letters, vol. 855, 1, 2018, pàg. L2. arXiv: 1802.08257. Bibcode: 2018ApJ...855L...2M. DOI: 10.3847/2041-8213/aaad6b.
  72. ↑ Bixel, A.; Apai, D. «Probabilistic Constraints on the Mass and Composition of Proxima b». The Astrophysical Journal Letters, vol. 836, 2, February 21, 2017, pàg. L31. arXiv: 1702.02542. DOI: 10.3847/2041-8213/aa5f51. ISSN: 2041-8205.
  73. ↑ Chang, Kenneth «One star over, a planet that might be another Earth». New York Times, August 24, 2016.
  74. ↑ «Proxima b: Alien life could exist on 'second Earth' found orbiting our nearest star in Alpha Centauri system». The Telegraph. Telegraph Media Group, August 24, 2016.
  75. ↑ «Proxima b is our neighbor ... better get used to it!». Pale Red Dot, August 24, 2016. Arxivat de l'original el 13 May 2020. [Consulta: August 24, 2016].
  76. ↑ Aron, Jacob. August 24, 2016. Proxima b: Closest Earth-like planet discovered right next door. New Scientist. Retrieved August 24, 2016.
  77. ↑ «Follow a Live Planet Hunt!». European Southern Observatory, January 15, 2016. [Consulta: August 24, 2016].
  78. ↑ Feltman, Rachel «Scientists say they've found a planet orbiting Proxima Centauri, our closest neighbor». , August 24, 2016.
  79. ↑ Mathewson, Samantha. «Proxima b By the Numbers: Possibly Earth-Like World at the Next Star Over». Space.com, August 24, 2016. [Consulta: August 25, 2016].
  80. ↑ Witze, Alexandra «Earth-sized planet around nearby star is astronomy dream come true». Nature, vol. 536, 7617, August 24, 2016, pàg. 381–382. Bibcode: 2016Natur.536..381W. DOI: 10.1038/nature.2016.20445. PMID: 27558041.
  81. ↑ Liu, Hui-Gen; Jiang, Peng; Huang, Xingxing; Yu, Zhou-Yi; Yang, Ming; Jia, Minghao; Awiphan, Supachai; Pan, Xiang; Liu, Bo «Searching for the Transit of the Earth-mass Exoplanet Proxima Centauri b in Antarctica: Preliminary Result». The Astronomical Journal, vol. 155, 1, January 2018, pàg. 10. arXiv: 1711.07018. Bibcode: 2018AJ....155...12L. DOI: 10.3847/1538-3881/aa9b86. 12.
  82. ↑ 82,0 82,1 Billings, Lee (April 12, 2019). «A Second Planet May Orbit Earth's Nearest Neighboring Star». Scientific American. 
  83. ↑ 83,0 83,1 83,2 Wall, Mike. «Possible 2nd Planet Spotted Around Proxima Centauri». Space.com, April 12, 2019. [Consulta: April 12, 2019].
  84. ↑ Benedict, Fritz. «Texas Astronomer Uses 25-year-old Hubble Data to Confirm Planet Proxima Centauri c». McDonald Observatory. University of Texas, June 2, 2020.
  85. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Gratton2020
  86. ↑ Artigau, Étienne; Cadieux, Charles; Cook, Neil J.; Doyon, René; Vandal, Thomas; Donati, Jean-Françcois; Moutou, Claire; Delfosse, Xavier; Fouqué, Pascal «Line-by-line velocity measurements, an outlier-resistant method for precision velocimetry». The Astronomical Journal, vol. 164:84, 3, June 23, 2022, pàg. 18pp. arXiv: 2207.13524. Bibcode: 2022AJ....164...84A. DOI: 10.3847/1538-3881/ac7ce6.
  87. ↑ (June 18–21, 2002) "Extrasolar terrestrial planets: can we detect them already?". : 75–79 
  88. ↑ Tarter, Jill C.; Mancinelli, Rocco L.; Aurnou, Jonathan M.; Backman, Dana E.; Basri, Gibor S.; Boss, Alan P.; Clarke, Andrew; Deming, Drake «A reappraisal of the habitability of planets around M dwarf stars». Astrobiology, vol. 7, 1, 2007, pàg. 30–65. arXiv: astro-ph/0609799. Bibcode: 2007AsBio...7...30T. DOI: 10.1089/ast.2006.0124. PMID: 17407403.
  89. ↑ Alpert, Mark «Red star rising». Scientific American, vol. 293, 5, November 2005, pàg. 28. Bibcode: 2005SciAm.293e..28A. DOI: 10.1038/scientificamerican1105-28. PMID: 16318021.
  90. ↑ Ward, Peter D.; Brownlee, Donald. Rare Earth: why complex life is uncommon in the universe. Springer Publishing, 2000. ISBN 978-0-387-98701-9. 
  91. ↑ Khodachenko, Maxim L.; Lammer, Helmut; Grießmeier, Jean-Mathias; Leitner, Martin; Selsis, Franck; Eiroa, Carlos; Hanslmeier, Arnold; Biernat, Helfried K. «Coronal Mass Ejection (CME) activity of low mass M stars as an important factor for the habitability of terrestrial exoplanets. I. CME impact on expected magnetospheres of earth-like exoplanets in close-in habitable zones». Astrobiology, vol. 7, 1, 2007, pàg. 167–184. Bibcode: 2007AsBio...7..167K. DOI: 10.1089/ast.2006.0127. PMID: 17407406.
  92. ↑ O'Callaghan, Jonathan. «Alien Hunters Discover Mysterious Radio Signal from Proxima Centauri» (en anglès). Scientific American, 18-12-2020. [Consulta: 19 desembre 2020].
  93. ↑ Witze, Alexandra «Mysterious 'alien beacon' was false alarm». Nature, vol. 599, 7883, 25-10-2021, pàg. 20–21. Bibcode: 2021Natur.599...20W. DOI: 10.1038/d41586-021-02931-7. PMID: 34697482.
  94. ↑ Gilster, Paul. Centauri dreams: imagining and planning. Springer, 2004. ISBN 978-0-387-00436-5. 
  95. ↑ Crawford, I. A. «Interstellar Travel: A Review for Astronomers». Quarterly Journal of the Royal Astronomical Society, vol. 31, September 1990, pàg. 377–400. Bibcode: 1990QJRAS..31..377C.
  96. ↑ Peat, Chris. «Spacecraft escaping the Solar System». Heavens Above. [Consulta: December 25, 2016].
  97. ↑ 97,0 97,1 Beals, K. A.; Beaulieu, M.; Dembia, F. J.; Kerstiens, J.; Kramer, D. L. «Project Longshot, an Unmanned Probe to Alpha Centauri». NASA-CR-184718. U. S. Naval Academy, 1988. [Consulta: June 13, 2008].
  98. ↑ Merali, Zeeya «Shooting for a star». Science, vol. 352, 6289, May 27, 2016, pàg. 1040–1041. DOI: 10.1126/science.352.6289.1040. PMID: 27230357.
  99. ↑ Popkin, Gabriel «What it would take to reach the stars». Nature, vol. 542, 7639, February 2, 2017, pàg. 20–22. Bibcode: 2017Natur.542...20P. DOI: 10.1038/542020a. PMID: 28150784.

Coordenades: Sky map 14h 29m 42,9487s; −62° 40′ 46,141″

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pròxima_del_Centaure&oldid=32543988»