Alga

Alga

Nom comú sense valor taxonòmic

El llinatge de les algues segons Thomas Cavalier-Smith. El nombre exacte i el lloc dels esdeveniments endosimbiòtics encara no està clar, per això aquest diagrama s'ha de prendre com una guia general

Les algues són éssers eucariotes, unicel·lulars o pluricel·lulars, que realitzen la fotosíntesi, és a dir, són autòtrofs fotosintètics. Les algues pluricel·lulars tenen totes les cèl·lules del mateix tipus (amb l'excepció dels gàmetes i les espores), no formen teixits diferents. Aquest tipus d'estructura s'anomena tal·lus; per això, les algues es defineixen com a organismes tal·lofítics amb clorofil·la.

Com que no tenen un teixit epidèrmic impermeable que eviti la seva dessecació, tot i que realitzen la fotosíntesi, les seves cèl·lules tenen una paret externa de cel·lulosa i, malgrat que algunes tenen formes semblants a les fulles, tiges i arrels, les algues no són plantes autèntiques, no s'inclouen en el regne de les plantes, sinó que, juntament amb els protozous, formen un regne diferent que s'anomena regne dels protists.

Alguns grups d'algues tenen el pigment verd (la clorofil·la) emmascarat per altres pigments que els proporcionen altres colors (groc, marró o vermell). Viuen a l'aigua o en llocs molt humits, de manera lliure o fixes en una superfície. Moltes algues unicel·lulars viuen suspeses en l'aigua i constitueixen el fitoplàncton.

Es reprodueixen asexualment per bipartició, escissió, o mitjançant espores, i sexualment, mitjançant gàmetes. En general, la seva reproducció és alternant, és a dir, s'alterna una reproducció mitjançant espores amb una reproducció mitjançant gàmetes.

A les carofícies, l'extrem superior de l'oogoni s'anomena corònula. És constituïda per les terminacions de cinc cèl·lules que revesteixen l'oogoni.

Taxonomia

Laurencia, un gènere marí d'algues vermelles de Hawaii

Codium fragile a la costa

Les algues no formen una unitat taxonòmica, sinó que són un grup polifilètic (vegeu regne Protoctista), una denominació vulgar per a diversos organismes pigmentats que viuen a l'aigua.

Algues blaves

Les anomenades algues blaves no són algues, sinó cianobacteris, organismes procariotes (sense nucli diferenciat). Poden formar grans masses visibles a ull nu d'aspecte semblant a les algues eucariotes, d'on prové la confusió com per exemple en Nostoc commune.

Algues flagel·lades

Són algues unicel·lulars que tenen un o més flagels. Formen part del fitoplàncton. Apareixen en grans quantitats en aigües dolces, com les euglenes, o al mar, com les dinoflagel·lades. Exemples: Euglena

Algues grogues o diatomees Són algues unicel·lulars i formen part del fitoplàncton. La clorofil·la està emmascarada per un pigment groc, i el seu cos està protegit per una mena d'estoig de sílice.

Algues verdes

Són algues unicel·lulars o pluricel·lulars de color verd, perquè en elles predomina la clorofil·la. Viuen en aigües riques en sals minerals, a les quals donen un color verd intens. Abunden en aigües dolces, i també viuen en el mar i fins i tot en la terra humida. Es diu que d'aquestes algues provenen les plantes superiors. Exemples: Cladophora, Spirogyra, Chara, enciam de mar (Ulva lactuca), Chlorella, Nodularia.

Algues brunes

Són algues pluricel·lulars en les quals la clorofil·la està emmascarada per un pigment de color marró. La majoria viuen fixes en els substrats mitjançant arrels falses. Encara que el seu aspecte sigui com el de plantes superiors, no ho són perquè no tenen teixit epidèrmic ni vasos conductors. El seu cos està cobert de substàncies mucilaginoses, la qual cosa els permet suportar emersions llargues fora de l'aigua i viure en zones de marea. Poden arribar a tenir grans dimensions, com en el cas de les laminàries, que són els organismes més grans que existeixen. De vegades, tenen flotadors que les mantenen dretes. Exemples: Fucus, Undaria, Sargassum fusiforme.

Algues vermelles

Les algues vermelles o rodòfits (Rhodophyta) són uns organismes fotosintètics que contenen clorofil·la a i d. Presenten una gran diversitat de formes i grandàries. Es caracteritzen per l'absència de cèl·lules flagel·lades, la presència de pigments bilicromoproteids i ficobilisomes i l'absència de midó en els cloroplasts, ja que usen com a material de reserva el midó de florideas; els tilacoides són simples (rodoplasts). La reproducció sexual per oogàmia, amb cèl·lules especialitzades, carpogonis i espermacions (pot faltar-hi la sexualitat). Les algues vermelles són utilitzades en el sector alimentari i en el farmacèutic. En aquests, el producte més comercialitzat és l'agar-agar.

Filogènia

Les algues són polifilètiques des del punt de vista de l'àcid nucleic, però es pot traçar un arbre nucleoplastídic:

	Cyanobacteria
	Glaucophyta Rodoplasts Rhodophyta Heterokonta Cryptophyta Haptophyta Cloroplasts Euglenophyta Chlorophyta Charophyta Embryophyta (plantes superiors) Chlorarachniophyta

Gastronomia

Les algues comestibles són molt típiques a la cuina de l'Àsia oriental, i més modernament de la vegetariana occidental; aporten moltes vitamines i minerals.

Tipus d'algues i de preparacions d'algues utilitzades en gastronomia: arame, agar-agar, iziki, komb, nori, Ulva rigida, wakame.

Les algues com a biocombustible

Article principal: Biocombustible d'alga

En general s'empren microalgues (diatomees) riques en lípids. Les algues cultivades tenen un rendiment fins a 30 vegades superiors al de les plantes oleaginoses cultivades.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alga

Bibliografia

General

• Chapman, V.J.. Seaweeds and their Uses. London: Methuen, 1950. ISBN 978-0-412-15740-0. 
• Fritsch, F. E.. The Structure and Reproduction of the Algae. I & II. Cambridge University Press, 1945. 
• van den Hoek, C.; Mann, D. G.; Jahns, H. M.. Algae: An Introduction to Phycology. Cambridge University Press, 1995. 
• Kassinger, Ruth. Slime: How Algae Created Us, Plague Us, and Just Might Save Us. Mariner, 2020. 
• Lembi, C. A.; Waaland, J.R.. Algae and Human Affairs. Cambridge University Press, 1988. ISBN 978-0-521-32115-0. 
• Mumford, T. F.; Miura, A. «Porphyra as food: cultivation and economic». A: Algae and Human Affairs. Cambridge University Press, 1988, p. 87–117. ISBN 978-0-521-32115-0. .
• Round, F. E.. The Ecology of Algae. London: Cambridge University Press, 1981. ISBN 978-0-521-22583-0. 
• Smith, G. M.. Cryptogamic Botany. I. New York: McGraw-Hill, 1938. 
• Ask, E.I. Cottonii and Spinosum Cultivation Handbook. FMC BioPolymer Corporation.Philippines, 1990. 

Regions

Austràlia

• Huisman, J. M.. Marine Plants of Australia. University of Western Australia Press, 2000. ISBN 978-1-876268-33-6. 

Nova Zealanda

• Chapman, Valentine Jackson; Lindauer, VW; Aiken, M. [et al.].. The Marine algae of New Zealand. London / Lehre, Germany: Linnean Society of London / Cramer, 1970. 

Europa

• Brodie, Juliet; Burrows, Elsie M.; Chamberlain, Yvonne M. [et al.].. Seaweeds of the British Isles: A Collaborative Project of the British Phycological Society and the British Museum (Natural History). London / Andover: British Museum of Natural History, HMSO / Intercept, 1977–2003. ISBN 978-0-565-00781-2. 
• Cullinane, John P. Phycology of the South Coast of Ireland. Cork: Cork University Press, 1973. 
• Hardy, F. G.; Aspinall, R. J.. An Atlas of the Seaweeds of Northumberland and Durham. The Hancock Museum, University Newcastle upon Tyne: Northumberland Biological Records Centre, 1988. ISBN 978-0-9509680-5-6. 
• Hardy, F. G.; Guiry, Michael D.; Arnold, Henry R. A Check-list and Atlas of the Seaweeds of Britain and Ireland. Revised. London: British Phycological Society, 2006. ISBN 978-3-906166-35-3. 
• John, D. M.; Whitton, B. A.; Brook, J. A.. The Freshwater Algal Flora of the British Isles. Cambridge / New York: Cambridge University Press, 2002. ISBN 978-0-521-77051-4. 
• Knight, Margery; Parke, Mary W. Manx Algae: An Algal Survey of the South End of the Isle of Man. XXX. Liverpool: University Press, 1931 (Liverpool Marine Biology Committee Memoirs on Typical British Marine Plants & Animals). 
• Morton, Osborne. Marine Algae of Northern Ireland. Belfast: Ulster Museum, 1994. ISBN 978-0-900761-28-7. 
• Morton, Osborne «The Marine Macroalgae of County Donegal, Ireland». Bulletin of the Irish Biogeographical Society, vol. 27, 1 December 2003, pàg. 3–164.
• Cabioc'h, Jacqueline; Floc'h, Jean-Yves; Le Toquin, Alain [et al.].. Guide des algues des mers d'Europe: Manche/Atlantique-Méditerranée (en francès). Lausanne, Suisse: Delachaux et Niestlé, 1992. ISBN 978-2-603-00848-5. 
• Gayral, Paulette. Les Algues de côtes françaises (manche et atlantique), notions fondamentales sur l'écologie, la biologie et la systématique des algues marines (en francès). Paris: Doin, Deren et Cie, 1966. 
• Guiry, Michael. D.; Blunden, G. Seaweed Resources in Europe: Uses and Potential. John Wiley & Sons, 1991. ISBN 978-0-471-92947-5. 
• Míguez Rodríguez, Luís. Algas mariñas de Galicia: Bioloxía, gastronomía, industria (en gallec). Vigo: Edicións Xerais de Galicia, 1998. ISBN 978-84-8302-263-4. 
• Otero, J. Guía das macroalgas de Galicia (en gallec). A Coruña: Baía Edicións, 2002. ISBN 978-84-89803-22-0. 
• Bárbara, I.; Cremades, J. Guía de las algas del litoral gallego (en castellà). A Coruña: Concello da Coruña – Casa das Ciencias, 1993. 

Àrctic

• Kjellman, Frans Reinhold. The algae of the Arctic Sea: A survey of the species, together with an exposition of the general characters and the development of the flora. 20. Stockholm: Kungl. Svenska vetenskapsakademiens handlingar, 1883, p. 1–350. 

Groenlàndia

• Lund, Søren Jensen. The Marine Algae of East Greenland. Kövenhavn: C.A. Reitzel, 1959. 9584734. 

Illes Faroe

• Børgesen, Frederik. Botany of the Faröes Based Upon Danish Investigations, Part II. Copenhagen: Det nordiske Forlag, 1970, p. 339–532. .

Illes Canàries

• Børgesen, Frederik. Marine Algae from the Canary Islands. Copenhagen: Bianco Lunos, 1936. 

Marroc

• Gayral, Paulette. Algues de la côte atlantique marocaine (en francès). Casablanca: Rabat [Société des sciences naturelles et physiques du Maroc], 1958. 

Sud-Àfrica

• Stegenga, H.; Bolton, J. J.; Anderson, R. J.. Seaweeds of the South African West Coast. Bolus Herbarium, University of Cape Town, 1997. ISBN 978-0-7992-1793-3. 

Amèrica del nord

• Abbott, I. A.; Hollenberg, G. J.. Marine Algae of California. California: Stanford University Press, 1976. ISBN 978-0-8047-0867-8. 
• Greeson, Phillip E. An annotated key to the identification of commonly occurring and dominant genera of Algae observed in the Phytoplankton of the United States. Washington DC: US Department of the Interior, Geological Survey, 1982. 
• Taylor, William Randolph. Marine Algae of the Northeastern Coast of North America. Ann Arbor: University of Michigan Press, 1969. ISBN 978-0-472-04904-2. 
• Wehr, J. D.; Sheath, R. G.. Freshwater Algae of North America: Ecology and Classification. Academic Press, 2003. ISBN 978-0-12-741550-5.