Abu-Zayd

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Abu-Zayd al-Balkhí».

Abu-Zayd Abd-ar-Rahman ibn Abi-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Abi-Hafs Úmar ibn Abd-al-Mumin (?-1269), més conegut simplement com a Abu-Zayd o sàyyid Abu-Zayd (en àrab ابو زيد, Abū Zayd)[1] i, a les cròniques cristianes, com "moro Seit"[2] i que posteriorment s'anomenà Vicent Bellvís, quan es va convertir al cristianisme, fou el darrer valí almohade de la taifa de València. Va arribar a gaudir d'una autonomia total respecte de l'imperi almohade, fins al punt que es va atrevir a atribuir-se el títol de rei de València.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Abu-Zayd, fill d'Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad, que fou governador de València en dos períodes, succeí a Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad, cosí de son pare, com a valí de València. Príncep almohade, era besnét del califa Abd-al-Mumin ibn Alí.

A la mort del califa almohade Yússuf al-Mústansir, el gener de 1224, es va produir una lluita pel poder, que es resolgué reconeixent com a califa a Abu-Muhàmmad Abd-al-Wàhid al-Makhlú, però Abu-Zayd no l'acceptà com a tal i es convertí en senyor independent de València. Però aquesta independència dura poc, i davant dels atacs castellans contra territori valencià, es fa vassall de Ferran III de Castella el 1225.[2]

Quan el setembre de 1227 Abu-l-Ulà Idrís al-Mamun fou proclamat nou califa almohade, Abu-Zayd sí que el va reconèixer i, per tant, trencà el vassallatge amb el rei castellà. Però al cap de poc de temps, en 1228, Muhàmmad ibn Hud conquesta Múrcia i se'n nomena rei, trencant encara més la unitat almohade d'Al-Àndalus, i reconeix al califa abbàssida. En aquesta situació caòtica, agreujada per la fam, aquest mateix any es va produir una revolta en València, que aprofità Zayyan ibn Mardanix (descendent de Muhàmmad ibn Mardanix) l'anomenat Rei Llop pels cristians, per sublevar-se en Onda. El 24 de gener de 1229 Zayyan va entrar en València, proclamant també obediència al califa abbàssida, i Abu-Zayd va haver de fugir primer a Sogorb i després a Aragó.[2]

Aquell mateix any Abu-Zayd es convertí al cristianisme batejant-se amb el nom de Vicent Bellvís, però ho mantingué en secret fins a la conquesta de València. Tot i que continuà utilitzant el títol de rei de València fins que Jaume I va entrar en la ciutat el 1238, a partir de llavors va actuar sempre com un veritable senyor feudal cristià afavorit pel rei, amb el qual va signar un pacte de vassallatge a Calataiud el 20 d'abril. Al servei del rei en Jaume va participar de la conquesta del regne: primer des de terres de Terol, després durant la conquesta de la capital, i més tard, portant la seva host al sud, on va conquerir Ibi en 1244, Castalla, Onil, Tibi, Orxeta i Torres.

Va obternir nombroses donacions reials: En 1236 les viles de Ricla i Magallón, en 1238 alqueries de l'Horta de València i cases en la ciutat, en 1239 la vila de Ganalur i l'alqueria d'Aldaia.

El 27 de gener de 1243 Abu-Zayd va rebre el vassallatge d'Eximen Pérez i del seu fill Blasco, i els concedí el castell d'Arenós, per comandar les seves forces militars i com a dot pel casament de Blasco amb la seva filla Alda Ferrández Aba-Omahet.

La mort d'Abu-Zayd se situa a les darreries de l'any 1269.[3] Els seus fills i parents reberen una herència important i en estar emparentats amb la noblesa aragonesa es convertiren també en senyors cristians.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Es poden documentar també altres transcripcions d'aquest nom, algunes clarament errònies: Abu Zeit, Zeit Abuceit, Çeit Abu Çeit...
  2. 2,0 2,1 2,2 Diccionari d'Història de Catalunya. Barcelona: Edicions 62, 1998, p. 4.
  3. Burns, p. 112.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Barceló Torres, María del Carmen. El sayyid Abū Zayd: Príncipe musulmán, señor cristiano. Awraq. Estudios sobre el Mundo Árabe e Islámico Contemporáneo, 3 (Madrid: Instituto de Cooperación con el Mundo Árabe, 1980), pp. 101-109.
  • Burns, Robert I. Príncipe almohade y converso mudéjar: Nueva documentación sobre Abū Zayd. Sharq al-Andalus: Estudios árabes, 4 (Alacant : Universitat, 1987), pp. 109-122.

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]


Precedit per:
Yússuf al-Mústansir
com a califa almohade
emir de Balansiya
1224-1228
Succeït per:
Zayyan ibn Mardanix