Alfabet lituà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'alfabet lituà és l'alfabet derivat del llatí que es fa servir per escriure el lituà. Té 32 lletres.

A Ą B C Č D E Ę Ė F G H I Į Y J K L M N O P R S Š T U Ų Ū V Z Ž
a ą b c č d e ę ė f g h i į y j k l m n o p r s š t u ų ū v z ž

Els accents agut i greu així com els màcrons i les titlles poden ser emprats per marcar l'accent tònic i la llargària (vegeu Accentuació del lituà).

Vocals[modifica | modifica el codi]

El lituà té 12 vocals escrites. A més de les lletres llatines estàndards, l'ogonek « ˛ » (del polonès 'petita cua'), anomenat nosinė en lituà, s'afegeix a les quatre vocals breus fonamentals del lituà (a, e, i, u):

  • Ą ą
  • Ę ę
  • Į į
  • Ų ų


Aquestes lletres es consideraven abans vocals nasals, però actualment la nasalitat s'ha perdut i ha passat a ser una simple llargària.

Es pot considerar, doncs, aquestes nasals històriques com vocals llargues recents, per oposició a les vocals llargues històriques: o, ė, y, ū. El į i el ų es confonen respectivament en la pronunciació amb les vocals llargues y i ū, mentre que el ą i el ę són diferents de les vocals llargues no nasals o i ė, més tancades.

Majúscula A Ą E Ę Ė I Į Y O U Ų Ū
Minúscula a ą e ę ė i į y o u ų ū
IPA ɐ
ɐː
ɐː æ
æː
æː eː i oː
o
u

Consonants[modifica | modifica el codi]

El lituà fa servir 20 lletres de consonants de l'alfabet llatí:

Majúscula B C Č D F G H J K L M N P R S Š T V Z Ž
Minúscula b c č d f g h j k l m n p r s š t v z ž
IPA b ts d f g ɣ j k l m n p r s ʃ t ʋ z ʒ

Els dígrafs són també emprats però considerats com seqüències de dues lletres. El dígraf ch representa una fricativa velar sorda, mentre que les altres corresponen simplement a les lletres que les componen:

Ch Dz Ie Uo
ch dz ie uo