Batalla de Silarus

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla de Silarus
Segona guerra púnica
Data 212 aC
Localitat Silarus, Itàlia
Resultat Victòria cartaginesa
Bàndols
Cartago República Romana
Comandants
Anníbal Marc Centeni Penula
Baixes
Alguns milers 15.000 morts, 1.000 ferits o capturats

La Batalla del Silarus va ser un enfrontament de la segona guerra Púnica, que tingué lloc el 212 aC entre l'exèrcit cartaginès d'Anníbal i les forces romanes dirigides pel pretor Marc Centeni Penula. Els cartaginesos van sortir victoriosos, destruint tot l'exèrcit romà. Aquesta és una de les poques batalles en les quals els efectius d'Anníbal eren superiors als del seu oponent.

Situació estratègica[modifica | modifica el codi]

Anníbal havia aixecat el setge de Càpua després de combatre a dos exèrcits consulars romans en la primera Batalla de Càpua. Els cònsols romans havien separat les seves forces, amb Quint Fulvi Flac avançant cap a Cumae, mentre que Api Claudi Pulcre marxava cap a Lucània. No és segur perquè els consols van prendre aquesta decisió, ja que les seves forces encara eren més nombroses que les de l'exèrcit d'Anníbal, fins i tot després de les pèrdues sofertes en la batalla. Anníbal va decidir seguir a Claudi. Claudi va aconseguir eludir la persecució d'Anníbal, però un dels seus centurions, Marc Centeni Penula, va demanar al Senat Romà que li autoritzessin a lluitar independentment contra Anníbal, adduint que amb el seu coneixement de Campània podria superar als cartaginesos. Sorprenentment, la seva apel·lació va ser concedida, ja que el Senat temia que el poble romà consideres impopular una negativa. Així doncs se li van assignar 8.000 soldats amb els que Marc Claudi es va instal·lar a Lucània. Poc després se li van afegir uns altres 8.000 voluntaris de Campània, Lucània i la regió de Samni. Encara que el cònsol Api Claudi tenia intenció de marxar amb el seu propi exèrcit a l'oest per a unir-se al seu company, Centeni no el va esperar i va sortir a perseguir Anníbal.

Batalla[modifica | modifica el codi]

Centeni era un soldat valent però no tenia dots ni experiència com a general. Segons les cròniques de l'historiador Tit Livi, Centeni avançava amb el seu exèrcit sense tenir el més mínim indici de la localització de l'exèrcit cartaginès. Els exploradors d'Anníbal, en canvi, van ser capaços de localitzar els romans abans que acampessin i els hi pararen una emboscada. Davant de l'atac, els aliats etruscs fugiren sense establir batalla, fet que va crear pànic entre les files romanes. Anníbal va envoltar a la resta dels romans i els va aniquilar. Mort Marc Centeni, Annibal va provar d'emprear l'anell consular de Marc utilitzant falsament el seu nom, però va anar en va. No obstant Anníbal seguia invicte en territori d'Itàlia. En termes de baixes causades, es diu que dels 16.000 romans només 1.000 van sobreviure.

Importància i conseqüències[modifica | modifica el codi]

Després de la batalla, Anníbal va decidir no perseguir a l'exèrcit de Claudi i va marxar cap a l'est, a Apúlia, on un exèrcit romà sota el pretor Gneu Fulvi Flac operava contra les ciutats aliades de Cartago. Els exèrcits romans consulars s'enfrontarien al d'Anníbal a Càpua.