Carles Soldevila i Zubiburu

Carles Soldevila i Zubiburu

Biografia
Naixement	26 març 1892 Barcelona
Mort	10 gener 1967 (74 anys) Barcelona
Activitat
Camp de treball	Forma dramàtica, dramatúrgia, poesia, periodisme i prosa
Ocupació	periodista, dramaturg, dramaturg, escriptor, poeta, prosista
Família
Fills	Carlota Soldevila i Escandon
Germans	Ferran Soldevila i Zubiburu
Premis (1933)  Premi Joan Crexells de narrativa, per l'obra Valentina

Carles Soldevila i Zubiburu (Barcelona, 1892-1967). Germà de l'historiador Ferran Soldevila, va ser dramaturg, poeta, periodista i novel·lista català. Va endegar una important tasca com a promotor cultural, amb l'objectiu d'educar en els valors del Noucentisme el públic barceloní de l'època. Amb el seu projecte, va contribuir a donar al país una identitat catalana moderna.

Biografia

Carles Soldevila va ser fidel als ideals noucentistes i va intentar al llarg de la seva obra adoctrinar la societat burgesa catalana. Educat dins una família liberal, va estudiar la carrera de Dret compaginant-la amb la seva gran passió, la lectura. Es va llicenciar en Dret i el 1915 va obtenir per oposició una plaça d'oficial lletrat a la Mancomunitat de Catalunya. Hi renuncià l'any 1923 com a conseqüència de les intromissions dictatorials de Primo de Rivera, lliurant-se de ple a la literatura i al periodisme. Va treballar en publicacions com El Poble Català i La Publicidad i el 1916 va obtenir el càrrec burocràtic de la Mancomunitat de Catalunya que, amb l'arribada de la dictadura, va abandonar. Va col·laborar a Revista de Catalunya, Mirador, Europe i Comedia de París. El 1924 va esdevenir el director de la revista D'Ací i d'Allà, que es va donar a conèixer com el primer magazín català d'estil europeu. També va dirigir Quaderns Blaus (1925-1933) i Biblioteca Univers (1928).

Producció teatral

Pel que fa a la producció teatral, Carles Soldevila va incidir sobretot en la comèdia contemporània d'ambientació burgesa. Els arguments de les seves obres acostumaven a tractar qüestions domèstiques i familiars, problemes conjugals, com ara separacions de parella, crisis matrimonials i triangles amorosos, o bé la posició social condicionada per la influència dels diners. Els títols més destacats de la dramatúrgia de Soldevila són Civilitzats, tanmateix (1921), l'acció de la qual se situa en una illa deserta del Pacífic. Els personatges són tres nàufrags –marit, dona i amant– que s'han d'enfrontar a la difícil situació de mantenir les formes civilitzades de la ciutat, malgrat l'aïllament. Els milions de l'oncle (1927) aprofundeix en les relacions entre la família i el poder dels diners, a partir de la mort d'un oncle milionari. A Bola de neu (1928) tracta un triangle amorós des del punt de vista d'un pintor d'avantguarda, la seva dona i un crític d'art que fa el paper d'amant.

El projecte de Soldevila era ben clar: volia modernitzar la vida barcelonina i catalana, impregnar-la de coneixement, civilitat i cosmopolitisme. El seu ideal era una burgesia elegant i distingida, culta i catalanista. Considerava Barcelona una ciutat desperta encara que mancada de grandesa, una metròpoli oberta i amb una gran projecció de cara a Europa. Durant la Guerra civil espanyola va viure a París i no va tornar a Catalunya fins al 1941.

El 1941, quan Soldevila va tornar de París, es va trobar fora de lloc. El paper de reformista civil que l'havia caracteritzat ja no encaixava dins la Barcelona de la postguerra. La penosa situació en la qual es trobava el país, amb la victòria franquista, va fer que Soldevila es distanciés del teatre. El públic ideal per al qual havia escrit ja no existia. Quan finalment es va poder reprendre el teatre en català, va estrenar Fuga i variacions (1947) i El tinent Mondor (1951). Aquesta última va ser finalista del Premi Ciutat de Barcelona i representada anys més tard per l'Agrupació Dramàtica de Barcelona.

D'entre la seva obra narrativa destaca la seva primera trilogia: Fanny (1929), Eva (1931) i Valentina (1933) centrada en tres personatges femenins i les seves peripècies interiors.

El 1967 apareixen publicades les seves Obres completes.

Obres

• Lletanies profanes (1913)
• Plasenteries (1917)
• Full de Dijous, L'abrandament (1918)
• Civilitzats tanmateix (1921), teatre, traduïda a l'italià per Luigi Pirandello (estrena: Teatre Romea, Barcelona, 22-12)
• Déu hi ha més que nosaltres (1925)
• El senyoret Lluís (1926)
• Lau o les aventures d'un aprenent de pilot (1926)
• Vacances reials (1923) (Teatre Romea)
• Bola de neu (1927)
• Els milions de l'oncle (1927)
• Fanny (1929)
• Eva (1931)
• Valentina (1932) (estrena: Teatre Romea, Barcelona; nova versió estrenada el 1934 al Teatre Pompeia, Barcelona, 15-11) (Premi Joan Crexells de narrativa, 1933)
• Escola de senyores (1930)
• Necessitem senyoreta (1935)
• Moment musical (1936) dins la trilogia Els anys tèrbols amb Bob és a París (1952) i Papers de família (1960)
• Del llum de gas al llum elèctric (1951), memòries
• Obres completes (1967)

Fons personal

El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El fons conté la documentació generada i rebuda per Carles Soldevila de caràcter personal (documentació identificativa, acadèmica, de l'exili i del retorn, d'administració del patrimoni, agendes, bancària, de recepció de prestacions socials, mèdica i testamentària) i familiar (correspondència, de les nissagues Soldevila, Zubiburu i Escandón, dels pares, el seu germà Ferran i els fills); en una petita part, referent a l'activitat professional a les institucions i com a periodista; a l'obra creativa produïda en funció de la seva amplíssima activitat literària i periodística: novel·la, teatre (amb abundants originals de comèdies), narrativa, poesia, biografia, memòries, guies, traduccions, articles, articles en premsa, conferències, guions cinematogràfics i radiofònics i material de treball de l'autor; correspondència, bàsicament estructurada en dossiers cronològics, que juntament amb l'obra original constitueixen la documentació més destacada del fons; documentació de projecció social, amb la participació en entitats com l'Ateneu Barcelonès, els Amigos de la Ciudad o la Casa degli Italiani, però sobretot relacionada amb l'activitat del Conferentia Club; i finalment, els textos sobre Carles Soldevila (principalment, notes originals biogràfiques, crítiques de la seva obra i retalls de premsa). En el seu conjunt, el fons facilita una aproximació aprofundida a una de les figures més rellevants de la literatura i el periodisme a la Catalunya dels anys centrals del segle XX.

Vegeu també

• The Little Hut

Enllaços externs

• Fons Carles Soldevilla a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
• «Carles Soldevila i Zubiburu». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
• Biografia i obra de Carles Soldevila