Cas Gürtel
 |
Aquest article o secció tracta d'un fet d'actualitat. La informació continguda pot estar obsoleta o pendent d'actualitzar. Si us plau, no introduïu informació especulativa i recordeu-vos de posar referències a fonts publicades per a donar més detalls. |
Cas Gürtel ("cinturó o corretja" en alemany) és el nom que va rebre la investigació instruïda pel jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón, el febrer de 2009, amb la finalitat de desmuntar una presumpta xarxa de corrupció vinculada a la direcció nacional del Partit Popular en l'època de José María Aznar i a alts càrrecs de diferents comunitats autònomes governades pel PP; aquesta xarxa estaria encapçalada per l'empresari Francisco Correa i dos dels seus homes de confiança, Pablo Crespo i Antoine Sánchez, que haurien establert un suposat conglomerat de negocis per nodrir-se de fons d'entitats públiques, en particular d'alguns ajuntaments i comunitats autònomes, com ara la Madrid i la València. La finalitat d'aquest grup, segons les investigacions, era d'obtenir beneficis utilitzant com a norma comuna i freqüent les donacions i suborns a funcionaris i autoritats públiques.[1]
En créixer les crítiques contra el Partit Popular i els governs regionals afectats, El Mundo informaria que, en els dies en què va esclatar l'escàndol del cas Gürtel, Baltasar Garzón i Mariano Fernández Bermejo, ministre de Justícia, van anar junts de cacera al municipi de Torres, a Jaén; això va ser considerat pels mitjans pròxims al Partit Popular com un acord implícit entre Garzón —exdiputat socialista i secretari d'Estat en l'època de Felipe González— i el Poder executiu, a les mans de seu principal adversari, el PSOE, per perjudicar al PP en coincidir les eleccions per renovar les alcaldies i el Parlament de Galícia i el País Basc. Aquesta interpretació seria aprofitada per la direcció popular per denunciar l'"estratègia de destrucció" iniciada contra la seva força política i intentar personar-se en el procés judicial, a més de recusar Garzón per la seva "notòria animadversió" cap al PP. Ambdues peticions van ser rebutjades; el govern d'Esperanza Aguirre ho intentà en considerar-se "part perjudicada" dins de la investigació.[2]
Tanmateix, l'organitzador de la cacera esmentada, un militant i exregidor del PP, asseguraria que la trobada va ser fortuïta i entre un nodrit grup de persones, on es parlà només de "temes trivials". A més, diferents mitjans recordaren que ja feia un parell d'anys que les indagacions estaven funcionant (en el cas d'alguns personatges, més de cinc anys) i que Garzón també va ser recusat durant les investigacions sobre els Grups Antiterroristes d'Alliberament (GAL) per part dels socialistes en els anys noranta per una suposada "mala fe" en no ser designat ministre per Felipe González quan va ser parlamentari sota les sigles del PSOE, situació davant la qual el PP va defensar la continuïtat del polèmic jutge, que va prevaler. Quant a la "coincidència de temps" amb què es va fer públic el cas, s'explicaria que les detencions es van produir per evitar el risc de fuga dels principals sospitosos, que en estar ja al corrent de les punxades telefòniques i cibernètiques, destruïen documents i preparaven la seva sortida de l'estat.[3]
Taula de continguts |
[modifica] A la Comunitat de Madrid
Respecte a la comunitat governada per Esperanza Aguirre, les imputacions van forçar a dimitir tres càrrecs del PP de Madrid (dos d'autonòmics i un de municipal) que presumptament van rebre pagaments il·lícits a canvi de contractacions entre 2006 i 2007: el conseller d'Esports, Alberto López Viejo; l'exalcalde de Majadahonda i gerent del Mercat Porta de Toledo, Guillermo Ortega (ambdós anomenats per Aguirre); i l'alcalde de Boadilla del Monte, Arturo González Panero. Sobre López Viejo, Aguirre va expressar la seva plena confiança: "Vull agrair a Alberto López Viejo la seva generositat en dimitir perquè els que estan impulsant la campanya de desprestigi contra el PP no puguin relacionar la investigació amb l'activitat de la Comunitat de Madrid [...] López Viejo no ha realitzat cap acte il·legal ni irregular".[4] Tanmateix, el diari El País i posteriorment El Mundo donarien a conèixer dades sobre les investigacions de Garzón que mostren que López Viejo suggeria a Francisco Correa, principal imputat en la trama de corrupció, de fraccionar els contractes de serveis signats amb la Comunitat de Madrid (molts sense suport pressupostari ni la tramitació legal necessària) per presentar-los a través de terceres empreses i, d'aquesta manera, evitar els filtres administratius i les sospites de tracte de favor al seu grup, que permeté d'augmentar els preus de cost fins a un 40% més de les previsions inicials i carregar despeses d'actes electorals del PP a diferents conselleries del govern regional.[5] D'acord amb les informacions aportades, Esperanza Aguirre sempre va dipositar-hi la responsabilitat d'organitzar tots els seus actes, primeres pedres, presentacions, inauguracions, etc. "En total, milions d'euros al llarg dels cinc últims anys".[6]
A mesura que avançaven les investigacions apareixerien nous noms relacionats a la presumpta trama a la Comunitat de Madrid, com el de Benjamín Martín Vasco, diputat autonòmic del PP pròxim a Aguirre i que presideix la comissió que investiga el ja explicat espionatge a càrrecs populars madrilenys contraris a la presidenta regional per part d'agents de la Conselleria d'Interior quan fugia, a finals de 2006, com a alt funcionari a Arganda del Rey.[7] Finalment, el 18 de febrer de 2009 Martín Vasco s'apartaria de la presidència de la comissió, aclaparat per les crítiques.
[modifica] Al País Valencià
El País Valencià, governat pel PP, també va ser present en el cas. Segons va destapar més tard el propi jutge Garzón, l'expresident de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps i altres alts càrrecs del PP valencià havien concedit adjudicacions a empreses, a canvi de regals com ara vestits, jaquetes, pantalons, cinturons... Segons Garzón, existien enregistraments on els imputats a la trama parlaven de regals als alts càrrecs populars de València. A més, també assegura que hi ha factures de les dues botigues on es va comprar la roba, i declaracions del sastre que s'encarregava de subministrar-la a Camps i els seus col·laboradors.
Segons Garzón, aquests suborns estaven vinculats amb l'adjudicació de contractes per gairebé cinc milions d'euros a l'empresa de Francisco Correa a València per quatre anys, per a l'organització d'esdeveniments, tant per a la Generalitat Valenciana com per al PPCV, com actes en motiu del V Encontre Mundial de les Famílies celebrat a València el 2006, l'organització del X Congrés regional del PP el 2002 (on Eduardo Zaplana era reelegit president regional) o stands de promoció turística a FITUR en successives edicions.[8]
A més de Camps, també hi estarien implicats altres dirigents del PP valencià, com el secretari general, Ricardo Costa, o l'ex-secretari d'organització, Víctor Campos,[9] el primer a dimitir com a dirigent del partit a Castelló, forçat per la direcció del PP a Madrid.[10]
[modifica] Cronologia
- 29 de maig de 2009: El magistrat instructor José Flors Matíes tramita davant la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana les diligències prèvies 2/09 i dicta acte: de donar per acabades les diligències prèvies; de no haver-hi raons per al sobreseïment lliure i arxivament de la causa sol·licitat pels imputats, ja que s'hi troben suficients indicis racionals per considerar que els fets que se'ls imputen poden ser constitutius d'un delicte de suborn previst i penat a l'article 426 1) del Codi Penal; la continuació de la tramitació del procediment pel tràmit del procediment per a les causes davant el Tribunal del Jurat, tot assenyalant la data del 15 de juliol de 2009 per a la celebració de la compareixença prevista a l'article 25 de la Llei Orgànica del Tribunal del Jurat.[11]
- 1 d'agost de 2009: El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana emet un acte mitjançant el qual declara el sobreseïment lliure de la causa dels regals de peces de vestir a funcionaris públics del Govern valencià.[12] Aquest acte va estar decidit pels magistrats Jose Francisco Ceres Montés i Juan Luis de la Rúa Moreno (president de la sala) i, a més, comptà amb el vot particular del magistrat Juan Montero Aroca (que manifestà que no estava segur que els fet imputats no foren constitutius de delicte).
- 6 de maig de 2010: L'Agència Tributària publica un informe mitjançant el qual confirma els indicis de finançament il·legal del Partit Popular de la Comunitat Valenciana.[13]
- 17 de maig de 2010: El Tribunal Suprem accepta parcialment el recurs de cassació i declara nul l'acte de sobreseïment lliure del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.[14]
- 26 de maig de 2010: El jutge instructor del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat de Madrid, el magistrat de la Sala Civil i Penal Antonio Pedreira Andrade, emet un acte mitjançant el qual acorda la inhibició parcial d'aquest tribunal respecte dels fets imputats a les persones que ostenten la condició de diputats de les Corts Valencianes (Ricardo Costa Climent, Vicent Rambla Momplet, David Francisco Serra Cervera i Yolanda García Santos) en favor del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.[15] Aquesta inhibició parcial s'acorda per a la seua unió a les diligències prèvies 2/09 de la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana referents als regals de peces de vestir a funcionaris públics del Govern valencià, una vegada que el Tribunal Suprem ha declarat nul[16] l'acord de sobreseïment lliure[17] del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana i per tant, cal que aquest continue la seua tramitació.
[modifica] Referències
- ↑ (castellà) Dons i suborns a autoritats, per J. Yoldi i M. Altozano en El País, publicat el 13/02/2009.
- ↑ (castellà) El Govern de Madrid es considera "perjudicat" i sol·licita personar-se, per R. Bécares a El Mundo, publicat el 13/02/2009.
- ↑ (castellà) L'enregistrament que va rebentar la trama, per Francisco Mercado a El País, publicat el 15/02/2009.
- ↑ (castellà) Aguirre sacrifica dos càrrecs de Madrid davant de l'allau de sospites, per Pablo X. de Sandoval i J. S. González a El País, publicat el 10/02/2009.
- ↑ (castellà) Empreses tapadora per contractar a Madrid, per Francisco Mercado a El País, publicat el 14/02/2009.
- ↑ (castellà) López Viejo rebia suborns per donar contractes a Correa, per Luis Ángel Sanz a El Mundo, publicat el 15/02/2009.
- ↑ (castellà) 11 presumptes casos de corrupció a organismes del PP, per Francisco Mercado a El País, publicat el 15/02/2009.
- ↑ (castellà) La corrupció sacseja al Consell i al PP de J. Ferrandis, S. Velert i C. Vázquez a El País, aparegut el 6/03/2009
- ↑ (castellà) Garzón destapa suborns a Camps i una xarxa de corrupció massiva a Madrid per Manuel Altozano a El País, publicat el 6/03/2009
- ↑ (castellà) Rajoy força a Campos a demanar la baixa en el PP per la imputació de Garzón per S. Pitarch i J. L. García a Levante-EMV, publicat el 8/03/2009
- ↑ (castellà) El jutge veu indicis suficients de suborn en Camps, per L. Garrido a El País, publicat el 06/07/2007
- ↑ (castellà) El tribunal valencià arxiva la causa contra Camps per L. Garrido a El País, publicat el 03/08/2009.
- ↑ (castellà) Hisenda confirma que el PP de València ocultà 2,5 milions de les eleccions de 2007, per J. A. Hernández a El País, publicat el 11/05/2010.
- ↑ (castellà) El Suprem reobre el cas dels vestits de Camps, per J. M. Lázaro, S. Velert i J. Ferrandis, publicat el 12/05/2010.
- ↑ (castellà) El jutge Pedreira veu indicis de set delictes al si del Govern de Camps i la trama Gürtel a El País, publicat el 26/05/2010.
- ↑ Sentència 478/10 de la Sala Segona Penal del Tribunal Suprem, de 17 de maig de 2010, resolutòria del recurs de cassació 2172/2009.
- ↑ Acte 60/09 de la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, d'1 d'agost de 2009, en la causa corresponent al rotlle penal 10/2009.
