Cristòfol Ferrer i Ferrà
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 desembre 1888 Palma (Mallorca) |
| Mort | 17 gener 1986 (97 anys) Premià de Mar (Maresme) |
| Activitat | |
| Ocupació | professor |
Cristòfol Ferrer i Ferrà (Palma, Mallorca, 17 de desembre de 1888 - Premià de Mar, 17 de gener de 1986) va ser un mestre d'origen mallorquí que va deixar empremta pels seus mètodes pedagògics, sobretot a la comarca del Maresme. Es va implicar en el moviment de l'escola moderna i va ser responsable de l'Escola Nova Unificada a Premià de Mar durant la Guerra Civil. Per aquesta implicació va ser represaliat per la dictadura franquista que el desterrà a Quintanilla San García un poble de la província de Burgos, separant-lo de la seva família durant 4 anys.
Biografia
Orígens familiars i estudis
Va néixer a Palma el 17 de desembre de l'any 1888, fill de Genaro Ferrer (natural de Puerto Rico) que era metge cirurgià i Antònia Ferrà (natural de Mallorca) i mestressa de casa. Va viure els seus primers anys a Palma, on va cursar estudis Elementals i de Batxiller, a l'Institut Nacional de Palma, entre els anys 1904 - 1908. Va voler fer carrera de mestre, malgrat que el seu pare volia que estudies per metge cirurgià, com ell.
El 1909 es va traslladar a Barcelona per poder continuar els estudis. Sis anys després obtingué els títols de Mestre Superior i Batxiller Superior, expedit el 23 de juny de 1915. Un cop obtingut el títol es presentà i obtingué el Magisteri per oposicions lliures el 6 de març de 1916.[1]
Activitat pedagògica fins a la Guerra civil
La seva primera destinació va ser l'Escola Graduada[n. 1] de Caldes de Montbui on va començar el curs el 6 de setembre de 1916 com a mestre dels nois. Allà va conèixer a Antònia Alfaro, mestra de les noies, amb qui es casà. Va estar 3 anys a Caldes fins que al gener de 1920 va ser traslladat a l'Escola Graduada de Mollet del Vallès, on estaria fins al novembre del mateix any, ja que al mes de setembre havia començat a compatibilitzar-ho amb l'ensenyament al Col·legi Municipal de Segon Ensenyament de Granollers, on estaria 2 anys fins a l'agost de 1922.[1]
Al setembre d'aquell any començaria el curs a l'Escola Unitària[n. 2] de Teià, la localitat on restaria més anys, 14, en la seva carrera. Fins a l'abril de 1935, en què la deixaria intercanviant-se la plaça amb Ricard Puig Freixas, per passar a exercir a l'Escola Unitària de Premià de Mar.[2][1]
Durant aquests anys estarà vinculat al moviment de l'escola moderna ferrerista[3] i a la pedagogia Montessori.[1] S'interessa per la introducció de les noves tecnologies de la comunicació en l'àmbit educatiu. Introduirà per primer cop l'anglès a l'escola de Teià a través del programa per aprendre'l que es transmetia per Ràdio Associació de Catalunya.[1] I serà actiu a Ràdio Barcelona en la radiodifusió conferències instructives.[4][5] També es posicionarà a favor del cinema com a element educatiu en un text a petició d'una enquesta promoguda pel diari La Vanguardia.[6] En ell defensa que el cinema, com el teatre, té un efecte psicològic que pot acabar determinant el caràcter i tenir un efecte educador. I que aquest paper educador del cinema va més enllà de la formació dels infants i adolescents, ja que té grans possibilitats reformadores per als adults.
A Teià també va impulsar la revista escolar "El Gnomo", que escrivien i editaven els mateixos alumnes.[1][7]
El període de l'Escola Nova Unificada
Des de l'1 de maig de 1936 exercia com a mestre a Premià de Mar. Després de la sublevació militar el 18 de juliol de 1936 i de la seva posterior derrota a Catalunya, es crea el Consell de l'Escola Nova Unificada que agrupa els centres en escoles coeducatives i gratuïtes. El Comitè Revolucionari de Premià de Mar nomena una comissió formada per Francisco Botey i Cisa (CNT), Feliu Vila (Estat Català) i José Botey (ERC) que comença l'organització escolar durant el mes d'agost organitzant reunions amb els pares i habilitant com a locals l'edifici abandonat per les Germanes de les escoles cristianes i residències particulars també abandonades. El curs escolar comença a l'octubre i al mes de novembre la comissió passa el relleu a la Conselleria de Cultura de l'Ajuntament, a càrrec de Francisco Botey. Cristòfol Ferrer serà un dels principals responsables d'aquesta escola i compartirà docència amb altres mestres com Fernando Pellisa, Manuel Riera, Josep riera, Ferran Gimenez, Mercè Botey, Mercè Riera, Agustina, Puig, Paquita Jolis i la que fins llavors havia estat mestra de les nenes i que després de la Guerra serà la cap local de la Sección Femenina de la Falange, Pilar Montardit. En voler reduir el nombre d'alumnes per classe i incorporar noves persones per al nou enfocament pedagògic cal també sufragar més sous i despeses que l'estat no cobreix i els obrers contribuiran al cost amb una pesseta mensual a través del seu sindicat.[3]
El "Butlletí Local de l'Escola Nova Unificada" serà el portaveu de l'escola, es començarà a editar ja l'any 1936 i Cristòfol Ferrer hi aportarà informació, reflexions i peticions d'implicació dels pares en la tasca de l'escola.[8]
Desterrament a Burgos
L'experiència de l'Escola Nova s'estroncarà amb la derrota republicana. Les tropes feixistes entren a Premià de Mar el 27 de gener de 1939. Cristòfol Ferrer no va marxar a l'exili i es quedà fent de mestre. Però fou denunciat, va passar un procés de "depuració" i fou condemnat a pena de trasllat fora de la província de Barcelona per un període de 5 anys. El nou consistori intentà, sense èxit, que se l'eximís o commutés la pena,[9] però el 31 de gener de 1941[1] deixarà l'escola de Premià per traslladar-se obligat a la província de Burgos on començarà a impartir classes a l'Escola Unitària de Quintanilla San García, on estarà fins al 28 de novembre de 1945. La seva dona, Antonia Alfaro, es quedarà a Premià i muntarà una escola de parvulari. A Quintanilla Cristòfol Ferrer hi passarà moltes privacitats, alleugerades per la solidaritat dels pares dels alumnes, amb un sou escàs i endarreriments en el seu cobrament.
Retorn al Maresme
L'any 1946 acaba el seu desterrament i torna al Maresme exercint com a mestre de l'Escola Unitària de Premià de Dalt a partir del 18 de març de 1946, on seguirà fins al desembre de 1958 en què es va jubilar, acreditant més de 40 anys d'activitat docent.[1] A Premià de Dalt va impulsar el coneixement del Poblat Ibèric i col·laborà en l'ordenació de l'arxiu municipal. Després de la seva jubilació es mantindrà molt actiu en la vida cultural i científica de la comarca.
L'any 1978 va ser nomenat soci d'honor de l'entitat local Associació d'Estudis Científics i Culturals (AECC) i l'any següent se li va fer un homenatge públic a Teià en reconeixement al seu treball docent i de recerca.[1] L'any 1981 el claustre de professors amb el suport de l'associació de pares de l'Institut de Formació Professional de Premià de Mar van decidir posar el seu nom al centre.[n. 3] Ja amb 93 anys, va assistir a la seva inauguració, on va desitjar el millor per l'ensenyança i per al futur dels joves. El 17 de gener de 1986, amb 97 anys, va morir a Premià de Mar.
Vida familiar
Es casà amb Antonia Alfaro (nascuda a Filipines), qui conegué com a mestra a l'escola de Caldes de Montbui. Tingueren dos fills: Maria Ferrer, que també exercí de professora amb ells i Albert Ferrer, que es va dedicar a l'estampació tèxtil. Mentre va ser desterrat a Quintanilla San García la seva dona es quedà a Premià, on fundà un parvulari.
Destinacions professionals
El dia 6 de març de 1916 ingressà al Magisteri per oposicions lliures i va ser mestre a les escoles següents:
| Tipus d'escola | Localitat | Arribada | Marxa | Durada |
|---|---|---|---|---|
| Escola Graduada[n. 1] | Caldes de Montbui, Vallès Oriental | 6/9/1916 | 31/12/1919 | 3 anys i 4 mesos |
| Escola Graduada[n. 1] | Mollet del Vallès, Vallès Oriental | 1/1/1920 | 4/11/1920 | 10 mesos |
| Col·legi Municipal de Segon Ensenyament | Granollers, Vallès Oriental | 15/9/1920 | 21/8/1922 | 1 any i 11 mesos |
| Escola Unitària[n. 2] | Teià, El Maresme | 4/9/1922 | 30/4/1935 | 14 anys |
| Escola Unitària[n. 2] | Premià de Mar, El Maresme | 1/5/1935 | ~18/6/1936 | 1 any |
| Escola Nova Unificada | Premià de Mar, El Maresme | ~1/10/1936 | ~27/1/1939 | 2 anys i 4 mesos |
| Escola Unitària[n. 2] | Premià de Mar, El Maresme | ~27/1/1939 | ~31-1-1941 | 2 anys |
| Escola Unitària[n. 2] | Quintanilla San García, Burgos | 1/5/1941 | 28/2/1945 | 3 anys i 9 mesos |
| Escola Unitària[n. 2] | Premià de Dalt, El Maresme | 18/3/1946 | 19/12/1958 | 12 anys i 9 mesos |
Homenatges i recompenses
Durant la primera meitat del segle XX els mestres passaven moltes privacitats degut al sou tant petit que tenien. Per compensar-lo sovint els Ajuntament els destinaven suplements en forma de distincions i recompenses econòmiques. Cristòfol Ferrer va rebre algunes d'aquestes recompenses a més de distincions i homenatges pel seu treball pedagògic.
| Localitat | Any | Recompensa o distinció |
|---|---|---|
| Caldes de Montbui | 1917 | Recompensa econòmica |
| Caldes de Montbui | 1918 | Acta Laudatòria de la Il·lustríssima Inspecció d'Ensenyament Primari |
| Teià | 1922 | Acta Laudatòria de la Junta Local |
| Teià | 1923 | Vot de gràcies de la Junta Local |
| Teià | 1924 | Acta Laudatòria de la Il·lustríssima Inspecció |
| Teià | 1924 | Vot de gràcies de la Junta Local |
| Teià | 1925 | Acta Laudatòria de la Il·lustríssima Inspecció |
| Teià | 1925 | Vot de gràcies de la Junta Local |
| Teià | 1926 | Vot de gràcies de la Junta Local |
| Teià | 1927 | Acta Laudatòria de la Il·lustríssima Inspecció |
| Teià | 1928 | Vot de gràcies de la Junta Local |
| Teià | 1929 | Acta Laudatòria i proposta de la Il·lustríssima Inspecció. Prefactura de la Inspecció per la Creu de Isabel II o d'Alfons XII en homenatge públic per mèrits en l'ensenyament. |
| Teià | 1928 | Vot de gràcies de la Junta Local i subvenció econòmica de l'Ajuntament |
| Premià de Mar | 1939 | Vot de gràcies de l'Ajuntament amb subvenció econòmica. |
| Premià de Mar | 1939 | Certificat de la Il·llustríssima Prefactura de la Inspecció per haver participat en un Curs de Perfeccionament i Orientació Pedagògica |
| Premià de Mar | 1940 | Vot de gràcies de l'Ajuntament |
| Premià de Mar | 1941 | Vot de gràcies de l'Ajuntament i subvenció econòmica |
| Quintanilla San García | 1944 | Vot de gràcies de l'Ajuntament |
| Premià de Dalt | 1946 | Vot de gràcies i subvenció econòmica |
| Premià de Dalt | 1947 | Vot de gràcies de l'Ajuntament |
| Premià de Dalt | 1948 | Vot de gràcies de l'Ajuntament |
| Premià de Dalt | 1950 | Vot de gràcies de l'Ajuntament |
| Premià de Dalt | 1950 | Acta Laudatòria de la Il·lustríssima Inspecció |
| Premià de Dalt | 1952 | Acta Laudatòria de la Il·lustríssima Inspecció |
| Premià de Dalt | 1953 | Vot de gràcies de l'Ajuntament |
| Premià de Dalt | 1954 | Vot de gràcies de l'Ajuntament |
| Premià de Dalt | 1958 | Vot de gràcies de l'Ajuntament |
| Premià de Dalt | 1958 | Acta Laudatòria de la Il·lustríssima Inspecció |
| Premià de Dalt | 1959 | Homenatge públic amb motiu de la seva jubilació |
| Premià de Mar | 1978 | Nomenat soci d'honor de l'Associació d'Estudis Científics i Culturals |
| Teià | 1979 | Homenatge públic en reconeixement al seu treball docent i de recerca |
| Premià de Mar | 1981 | Decisió de donar el seu nom a l'Institut de Formació Professional |
Mètode de treball
Cristòfol Ferrer, a qui alumnes i pares anomenaven Senyor Ferrer, era molt rigorós a l'hora de fer les classes. Els alumnes s'aixecaven dels seus pupitres quan el professor Ferrer entrava i totes les classes que donava, les feia en català, però, tot i això, els llibres que utilitzaven, i els apunts que prenien havien de ser en castellà. El docent demanava a l'alumnat de crear una llibreta personal d'apunts amb tot el que els anava ensenyant. Quan totes les pàgines estaven perfectament acabades, les feia enquadernar. Ensenyava tota mena d'assignatures i per a tota mena d'edats, i ens consta que no defugia les activitats fora de l'escola, ja fos a la platja, la muntanya o en diverses restes arqueològiques. Procurava defugir les metodologies mecàniques i memorístiques que imperaven en aquells anys. Va exercir la docència amb mètodes propis i avançats. Per això va voler interessar-se en el mètode Montessori.
Curiositats
- Durant la dictadura, en totes les escoles era obligatori que el professor cantés, o hissés la bandera, però Cristòfol Ferrer s'hi negava.
- El mestre sempre es passejava per tota la classe i no es treia mai la boina.
Notes
- ↑ 1,0 1,1 1,2 La denominació Escola Graduada fa referència a una escola on, a diferència de l'Escola Unitària, els alumnes es distribueixen per graus (nivells educatius) en aules diferents. La introducció progressiva de les Escoles Graduades a partir de les primeres dècades del segle XX va representar un canvi significatiu en el sistema escolar espanyol; amb l'establiment de la jornada escolar, l'adequació de l'ensenyament a cada nivell educatiu i el fet de treballar més d'un sol mestre a cada escola.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 La denominació Escola Unitària fa referència a una escola amb una sola aula i un sol educador que atén alumnes de diferents edats
- ↑ L'Institut Cristòfol Ferrer va ser de Formació Professional i més tard també de Batxillerat i ESO. Va mantenir aquest nom fins que l'any 2011 es va unificar amb l'altre centre públic d'educació secundària, l'Institut Serra de Marina, mantenint el nom "Cristòfol Ferrer" per un dels edificis del nou centre.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Document "Proposició de nom per a l'institut de FP de Premià de Mar" Març 1981
- ↑ La Vanguardia 21/4/1935. PREMUTAS "La Dirección general ha concedido la permuta solicitada por don Ricardo Puig Freixas, de San Cristóbal de Premia (Barcelona) y de don Cristóbal Ferrer Ferra de San Martín de Teyá (Barcelona)".
- ↑ 3,0 3,1 Document: Francisco Botey "Instrucción pública. Problema Escolar". Inèdit. Arxiu AGF Premià de Mar
- ↑ 16h Conferencia instructiva: La primera vuelta al mundo, conocimientos histórico-geográficos, por don Cristóbal Ferrer y Ferra, maestro nacional de Teyá - Radioprograma para hoy miércoles día 12 de diciembre de 1928. La Vanguardia 12/12/1928 pàg.5
- ↑ Hi ha constància de conferències de Cristòfol Ferrer a Ràdio Barcelona en les següents dates: 12/12/1928, 19/12/1928, 7/2/1929, 27/2/1929 i 29/5/1929
- ↑ Cristóbal Ferrer "Valor educativo del Cinema" La Vanguardia 4/1/1935
- ↑ Es va editar almenys entre 1930 i 1932. A l'arxiu AGF de Premià de Mar hi ha constància de 57 números
- ↑ Butlletí Local de l'Escola Nova Unificada. Núm.4. Premià de Mar, 19 de març de 1937, Any II
- ↑ Carta de Vicente Devesa Bayona, alcalde de Premià de Mar, al Ministre d'Educació suplicant que es mantingui Cristòfol Ferrer al poble; 9 d'abril de 1940