Donació de Constantí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
fresc del sigle XIII. El Papa Silvestre I i Constantí I Basílica dei Santi Quattro Coronati. Roma

La Donació de Constantí (Llatí: Donatio Constantini) és un decret imperial apòcrif, atribuït a Constantí I segons el qual, al mateix temps que es reconeixia al Papa Silvestre I com a sobirà, se li feia donació de la ciutat de Roma, així com de les províncies d'Itàlia i tota la resta de l'Imperi Romà d'Occident. L'autenticitat del document va ser posada en dubte ja durant l'Edat Mitjana. Però va ser l'humanista Lorenzo Valla qui l'any 1439, durant el pontificat d'Eugeni IV, publicà un breu text, el "De falso credito el ementita Constantini donatione" demostrant, a través de l'anàlisi lingüística del text, que el document de la suposada "Donatio Constantini" no podia estar datat al voltant de l'any 300 i que, en definitiva, era un frau de la Cúria romana.

Introducció[modifica | modifica el codi]

El llarg procés d'acostament entre el pontificat i el regne franc que comença en el pontificat del Papa Gregori I Magne (590-604), arriba a un dels seus punts culminants amb la unció reial amb la qual el papa Esteve II va investir al majordom de palau Pipí el Breu com a rei dels francs i patricius romanorum, donant per extinta la dinastia merovingia (752). D'aquesta manera el Papa s'arrogava la capacitat de traspassar la dignitat real d'una dinastia a una altra i alhora, com a contrapartida, concedia al rei dels francs la capacitat d'intervenir en els afers italians. De fet Pipí va creuar els Alps en dues ocasions per a reconquerir vastes regions de la península italiana de mans dels longobards i en va fer donació a sant Pere, el Príncep dels Apòstols; d'aquesta manera es van constituir en ple segle VIII els Estats Pontificis, i el Papa va esdevenir un monarca temporal.

Quan es va fer necessari justificar aquesta innovació jurídica (de facto els pontífexs exercien ja una no gaire ben determinada jurisdicció governativa des de les invasions bàrbares) es va recórrer al vell mètode medieval d'"inventar" un document que reproduís en el temps passat la situació que es donava en el present. Aquest va ser el naixement del document que ha passat a la història com la Donatio Constantini (ss. VIII-IX).

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]