Emanuel Lasker

Emanuel Lasker

Emanuel Lasker l'any 1929.
Biografia
Naixement	24 desembre 1868 Barlinek (Polònia)
Mort	11 gener 1941 (72 anys) Nova York
Sepultura	Beth Olam Cemetery, Ridgewood (NY) 40° 41′ 43″ N, 73° 53′ 10″ O
Dades personals
Nacionalitat	Alemanya
Formació	Universitat de Heidelberg Universitat d'Erlangen-Nuremberg
Tesi acadèmica	Über reihen auf der convergenzgrenze  (1900 )
Director de tesi	Max Noether
Activitat
Camp de treball	Àlgebra, escacs, matemàtiques i filosofia
Ocupació	matemàtic, filòsof, jugador de bridge, jugador d'escacs, compositor d'escacs
Ocupador	Universitat Tulane
Nacionalitat esportiva	Imperi Alemany
Esport	escacs
Família
Cònjuge	Martha Lasker
Germans	Bertold Lasker
Premis  Campió del món d'escacs  Saló de la Fama dels Esports Alemanys

Emanuel Lasker (Alemanya, 1868 - Estats Units d'Amèrica, 1941), fou un jugador d'escacs alemany. Va ser el segon Campió del món d'escacs, conservant el títol durant 27 anys, des del 1894 fins al 1921. Hom el considera un dels millors jugadors de la història.

Biografia i resultats destacats en competició

Va néixer a Berlinchen, llavors Estat de Brandenburg (actualment Barlinek a Polònia). Alumne avantatjat en matemàtiques, des que era un nen es va sentir atret pels escacs, llançant-se a la competició malgrat l'oposició familiar. Després de guanyar diferents torneigs, va desafiar el llavors compatriota seu Siegbert Tarrasch —Alemanya s'havia format el 1871— a un matx que aquest no va acceptar, per la qual cosa va decidir provar sort contra el campió del món, Wilhelm Steinitz. El desafiament es va celebrar el 1894 a Nova York, Filadèlfia i Mont-real, i va acabar amb el triomf de Lasker (partides guanyades:10 perdudes:5 taules:4).

A partir d'aquest moment, va disputar els següents matxs pel títol de campió del món d'escacs:

1) El 1898 a Moscou contra Wilhelm Steinitz (matx de revenja): (partides guanyades;10 perdudes:2 taules:5)

2) El 1907 a Nova York, Filadelfia, Baltimore, Chicago i Memphis contra Frank Marshall; guanyades:8 perdudes:0 taules:7

3) El 1908 a Düsseldorf i Munich contra Siegbert Tarrasch; guanyades:8 perdudes:3 taules:5.

4) El 1910 a Viena i Berlin, Lasker va empatar amb Carl Schlechter després de disputar 10 partides (8 taules, una guanyada i una perduda), conservant el títol.

5) El mateix any 1910 va derrotar en Dawid Janowski a Berlin (guanyades:8 perdudes:0 taules:3)

6) Finalment va perdre el títol contra Capablanca el 1921 a L'Havana, sense aconseguir guanyar cap partida (4 perdudes, 10 taules), de manera que el matx, programat inicialment a 24 partides, va acabar abans d'hora.

Va participar en nombrosos torneigs, guanyant-ne alguns de molt prestigiosos: Hastings (1895), Sant Petersburg (1896 i 1914) o el Torneig de Nova York 1924.

El seu estil s'ha anomenat "psicològic", atès que molts cops triava continuacions que no eren necessàriament les millors, sinó les que més complicaven el joc a l'adversari amb el qual s'enfrontava. Així, en posicions objectivament perdudes, intentava crear complicacions de les quals la seva formidable capacitat tàctica li permetia sortir triomfant. Alguns autors consideren en Mikhaïl Tal un exponent posterior del mateix estil.

De la seva vida privada és digne de menció que va ser amic d'Albert Einstein, les teories de qui seguia amb interés, així com que el 1934 els seus béns foren confiscats pels nazi, atès el seu origen jueu, i va haver d'abandonar Alemanya.

Retirat del món dels escacs, va haver de tornar-hi després de quedar arruïnat arran del crack de la Borsa de 1929.

El seu darrer gran torneig fou el celebrat a Nottingham el 1936. Va morir el 1941 als Estats Units.

Vegeu també

• Torneig d'escacs de Nova York 1924
• Lasker - Bauer (Amsterdam, 1889)
• Parany de Lasker

Bibliografia

• "Manual d'escacs". Ed. Jaque XXI, 1997. ISBN 84-923279-0-1

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Emanuel Lasker

• Emanuel Lasker a ChessGames.com (anglès) [Consulta: 27 de maig de 2011]
• 50 combinacions de les seves partides

Precedit per: Wilhelm Steinitz

Campió del món d'escacs 1894–1920

Succeït per: José Raúl Capablanca